Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en aquest precís instant no els recordo." "Porce i Caribea", es va	difondre	per tot l'auditori, limpidíssima, la veueta d'en Tianet. "Sabia el
els cors. Era quelcom com un efluvi, que naixia de la seva ànima i es	difonia	per tota la seva persona; quelcom que brillava en la vida que hi havia en
sentí que davant aquests pensaments una sensació de pau anticipada es	difonia	pel seu pit. Un dia, algun temps després, quan ja llur amistat comuna
de tots els cors dels homes bons, sota el cel reblert d'estrelles, es	difondrà	el ressò de la salutació angèlica: Glòria a Déu a les altures, i pau
pedrís de la porta, les estrofes de la cançó li cantaven per l'esperit i	difonien	per tot el seu ésser una misteriosa excitació. Era una barreja d'alegria
l'espetarregar de les teies dels alts cremallers les flames dels quals	difonien	reflexos en la nit i feien oscil·lar les ombres. Sant Antoni avançava
a casa seva: l'escoltarà parlar i potser amb les seves paraules li	difondrà	en l'ànima una mica de la pau que regna en la d'ell. Després, més tard,
treballador. El so de l'àngelus vespral vibrà en la clara atmosfera; es	difongué	sobre la pau del camp i s'anà perdent, multiplicat en tornaveus pels
dimarts del mes de gener; el cel estava serè, i la lluna, ja en minvant,	difonia	una claror tranquil·la pels carrers. La nit era ja molt entrada, i els
tot amb una sorda fragor. Tot i això, la remor de la respiració d'ella es	difon	, com abans, dolça i tranquil·la per l'estança. Ell avança; els genolls li
a l'ànima closa d'ella semblava arribar un raig de l'alegria que ells	difonien	. La vella Arcisa es mantingué forta encara molt temps; es passava el
ocupant un lloc entre les minories dirigents del país, des del qual	difongueren	l'esperit originari de la classe: la dedicació a la feina, el culte per
més a la influència de les doctrines proudhonianes que Pi i Margall havia	difós	abans de 1868 i que ara s'escamparen per transmissió oral i, per
endebades, refrigeri i de la nit dins el misteri	difon	poruc el seu cantar. Inútilment pregant, s'afanya pel dur
una mica que Desclot citi amb tota normalitat un tipus de casc que no es	difondrà	fins uns vint anys després i que Muntaner no esmenta mai. Ni Ramon Llull
xifra 13 posseeix per als osage un valor místic. El sol que surt	difon	tretze raigs, que es reparteixen en un grup de sis i un grup de set i que
no se li han conferit ni més valors ni més felicitat. S'ha	difós	la cultura i els seus mitjans, però ni s'ha aixecat un mil·límetre més el
nodrides per l'asfalt o per la nafta, que, com un firmament, hi	difonien	vívides llums. La multitud pressosa va entrar
Es mostra a l'últim la influència sacra de la llum, que	difon	des dels murs cèlics dins les entranyes de la Nit ombrívola
tots els Cels, i entre els electes Esperits benaurats es va	difondre	una inefable joia nova. Es veia, no comparable a res,
del desesper. Els oreigs dolços, batent llurs ales odorants,	difonen	vernaculars perfums, mentre murmuren d'on van
solemne, tan greu en la bellesa jovenívola, li va	difondre	una invencible gràcia. Ple de vergonya romangué el Dimoni,
Maia s'estava dret, i, en sacsejar les plomes, es va	difondre	una fragància cèlica pels vastos encontorns. Van reconèixer-lo
la incipient rebel·lió, i va veure qui la va suscitar, com va	difondre	's entre els Fills de la Llum, quins van unir-se per
els Esperits malignes, portar a llurs seus vacants, i així	difondre	la seva gran bondat a mons i segles." Himnejaven així les
el Sol ja no es veia, i l'hora baixa, presagi de la Nit, es va	difondre	des d'Orient— quan a la sacra cúspide del puig més
i l'alegria de corrompre l'Home. Certes tradicions, però,	difoses	entre els pagans pels esperits perversos, parlen de
anar seguint la vora de la mar. Treia el cap la lluna en quart minvant;	difonia	sobre la terra un color pàl·lid i malaltís, desolat. Tot sol vora el foc
en realitat, l'hirsut i mal vestit "existencialisme" que encunyà i	difongué	el París de Sartre? Tal vegada sí. Però no del tot. Més tard, començaren
llis, arribà a convertir-se en paradigma i les revistes gràfiques el	difongueren	a gran escala amb notòria intenció "normativa". Milions de noies —si
no aconsegueix extrems lamentables: l'escola i la lectura contribueixen a	difondre	'n el model docte i estabilitzador, mentre que els escriptors procuren
cultures que, per culpa de l'ensenyament oficial, no tenen ocasió de	difondre	aquest sentiment de coneixença i d'agraïment envers els fets històrics.
Era la capital que l'havia suggerit i animat. Podia i hauria d'haver-se	difós	per la totalitat del país. Del seu major o menor arrelament depenia que
de conservar-lo; la llegenda afegeix que, mentre per tota la tribu es	difonia	una consternació immensa, a altes hores de la nit, un infant veié al cim
"L'Avenç"; Shakspere! diu, encara). L'esforç més gran per a	difondre	les obres shakespearianes el devem a la /Biblioteca popular dels
—per emprar els termes del senyor Cambó— poden valer-se de la premsa i	difondre	-la per defensar llur opinió. Però les fàbriques i els dipòsits de paper,
catalana, a la qual mancaven bons directors de fàbriques i obradors que	difonguessin	entre els seus operaris els propis coneixements". Passat el parèntesi
altres noves (si hom exceptua les dels diligents i confiats detectius	difosos	per New Jersey, Pennsilvània, Delaware i Virgínia, tots els quals seguien
vegada que m'esqueia de topar amb qualsevol article, semblava que aquest	difongués	trenta cinc o trenta sis vegades més soroll que no hauria fet amb claror
bitllet d'un milió de lliures esterlines. Harris m'havia creat. S'havia	difós	per tot arreu que el maniàtic estranger que duia bitllets d'un milió de
El vent s'era encalmat i les batallades del rellotge del poble	difonien	per l'atmosfera pura i elàstica una dolça música, que passava en ones
com una maragda vivent. Allí vaig apagar la meva set i aquell fluid	difongué	el seu esperit vivificant per les meves venes, tornant-me tot seguit al
i s'ha fet d'un blau més profund que mai. Un immens èxtasi daurat es	difon	per la terra desempellegada de vosaltres. Tots els relleus de les
resoldre assimilar-se personalment aquella tècnica, que després havíen de	difondre	entre els pintors de Catalunya. El programa era extens i difícil, com era
l'abisme, exhalava la capçada balsàmica d'algun pi venturer; aroma que	difonien	unes mates de llor crescudes en una esquerda enrubinada; olors que, totes
i fina, i amb el contacte tot un corrent de pietat i devoció penetra i es	difon	en el meu interior, talment com si hagués posat els llavis a la font. Ja
i mates de servera estaven en espessa florida, i l'embaumada licnide	difonia	la seva fragància. La meva claror era opaca; el meu creixent, pàl·lid com
arrosaren la seva esquena i el seu pit com a flames blaves. L'auba anà	difonent	la seva llum rosada a tot el volt, i el cigne emprengué la volada cap en
de la fosca urbana, aparegué la massa de pedra del Portal de Sobreportes.	Difosos	en l'ombra que feia la façana de l'església que hi ha davant del Portal
tothom, ara que l'alegria li omplia el cor, sentia el vehement desig de	difondre	-la a gratcient. Es recordà del primer peix que va pescar amb una

Pàgina 1 (de 32)

50 següents