×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb digne |
Freqüència total: 6632 |
CTILC1 |
per tu, fins que siguis un home. Un home de debò, instruït, respectable i | digne | ." "Considera que et resultaré murnó", avisava, amb una reminiscència | petons i converses que la prima paret separa tot al llarg de la seva | digna | comesa. La parella decideix de vèncer els entrebancs amb una imprudent | faceciós i alegre. Orgull de son pare i de sa mare, que veuen en ell un | digne | continuador de la família i saben que poden deixar-ho tot confiat a les | de tot, torna aquí, dedica't a una ocupació honorable, cerca una dona | digna | de tu i casa't: organitza la teva vida sota la nova realitat que s'haurà | als teus ulls. Aleshores veuràs que tot allò que abans et semblava | digne | dels més grans sacrificis estava desproveït de valor real, que no era | ¿No diries que en aquesta breu demanda s'enclou tot el bé a què una ànima | digna | pot aspirar en aquest món? T'ho repeteixo: si el teu cor et demana d'anar | Son pare era fora. La mare l'estimava massa. Pobra mare!, pensà. Era més | digna | de pietat que d'altra cosa. (Mila la veia sofrir i no podia fer res per | el disgust del primer moment, somreia amb orgull, veient en el minyó un | digne | rebrot de la seva raça. Tornaren els dies de calma, el sortir de les | de sant Sebastià. Impuls noble en veritat; intenció tres vegades santa i | digna | del nostre agraïment, però inútil com tots els desigs de l'home que van | ells!... Era una perduda, però la millor de les que la maltractaven no és | digna | de descalçar-li la sabata. Si em dius que Mila... —És una bona noia, Mila | mena de terror còsmic. Es sentia més sol que mai, desgraciat, culpable, | digne | de menyspreu. "Sileta s'allunya de mi —es deia—; Sileta deu haver sabut | Certament, els "nassos de Cleopatra" no són els únics atzars | dignes | de ser registrats. En una societat subdesenvolupada, posem per cas, que | qui sofreix els cops de la indignació. La virtut, justament perquè és " | digna | ", "s'indigna". Un home indignat podrà ser un malvat o un frívol: però, | pot semblar "discutible" que l'assassinat de milions d'homes sigui | digne | de penes judicials: el destí de qualsevol Eichmann convicte i confès és | compte. Es necessita un tacte especial per a saber escollir un passatge | digne | de ser plagiat. No tothom el té. El "bon plagi" només es justifica per | i la dona— no és un ésser asexuat, i que el sexe és una part del cos tan | digna | de cura i de previsió com l'estómac o els ulls. Tot i el caràcter | Rebo una carta meravellosa d'en Vinyoli, amb un sonet admirable, | digne | del mateix Rilke, on parla d'uns enamorats: Aquells dos éssers | Al mig, un Jesuset damunt un grapat de palla. "El Senyor és petit i | digne | de tot amor", diu sant Benet. A banda i banda del Nadó, uns gerros de | podem afirmar senzillament, rodonament, que, en el seu sentit més | digne | , fem història. Una altra història, senyors. Una història vàlida, la que | ben enterrats aleshores, i els homes que els substituïen no n'eren pas | dignes | descendents. Viatjà per Itàlia i França però no se li acudí mai anar a | que Erasme Bonsoms pogués opinar en matèria d'indumentària no era pas | digne | de la més mínima atenció. Temps a venir, en l'època de la seva actuació a | quan has estat fora. Et trobo a faltar. Trobo a faltar els teus sermons | dignes | d'un síndic del Sant Ofici. Em dol pensar que no seràs aquí per Nadal. | parla del tal Jervolino no és gens difícil d'intuir una animada escena | digna | de Goldoni. Sembla, doncs, que, amb gran sorpresa de part del poeta, que | perfecte de la seva tornada, de la mort entre els seus, reconciliat i | digne | . No cal fer gran esforç per deixar la història ben construïda, només | hi ha Carolina, plena de virtuts, foragitant la innoble criatura, amb una | digna | expressió de fàstic en la seva cara envellida i closa, triomfant una | i el mirava amb els ulls angoixats, sense gosar preguntar; no se'n sentia | digna | a causa del seu ofici, i era com un animalet, movent-se a penes i sense | en un hospital francès. Helena se'n va anar per retrobar-lo. No es cregué | digna | de la felicitat que nosaltres dos havíem bastit, de l'amor que junts | La mesquita no és una peça de primera categoria, però resulta bastant | digna | , i no l'ha pagada cap musulmà de després de la guerra. És un monument de | talla colossal i una presència heroica i que mantenia la calma olímpica | digna | dels sobirans de més prestigi, sembla que era un torrat autèntic, que no | però llurs peus deformes amb els dits completament separats són | dignes | d'una de les poques deesses maoris que resten en els museus etnogràfics | metre de llargària, és d'una qualitat flonja i d'un gust una punta dolç, | dignes | de la taula més exigent. Les llagostes, els llongants, les cabres i tota | d'emoció, anaven seguint les ganyotes i les paraules truculentes del | digníssim | Pare Josep. Després de la missa, Mary va portar la seva criatureta tota | del perill que corria, m'ha fet una forta impressió, perquè era un home | digníssim | i noble i no es mereixia que el tròpic el tractés amb una brutalitat tan | i socials pròpies de l'època. Millor dit, i aquest és un fenomen molt | digne | d'ésser remarcat, la mentalitat eclesiàstica, gairebé sempre malfiada | Quer· I ple de punts foscos... Caín. El càstig és | digne | del poder formidable de Jahvè... Ara que, pel que es veu, Satan i els | homes pecadors. És que creà la humanitat per donar als diables una feina | digna | d'ells? I si la caiguda dels àngels no s'hagués esdevingut, què? Hauria | pobre diable! Diab· I ara escolta, excel·lent Caín, i tu, àngel | digníssim | ! Satan, Príncep de les Tenebres... Caín. ¿Un altre àlias? | d'aquella casa d'aparences austeres, que podria estar habitada per algun | digne | sacerdot. Moltes se senyen. Aquell nom tristament famós és una | els dos bàndols no tornaren a parlar-se. Vivien, doncs, distanciats, però | dignes | , bevent, com havia dit Collera, cadascú en el seu vas, on cada vegada hi | Pepe. Jo m'exalto davant les injustícies socials. Els més | dignes | de llàstima són els del seu braç, Víctor, els modestíssims empleats i | tot el que es pot renunciar per tal de salvar la única cosa que estima | digna | d'ésser salvada: l'ànima. Ja veurem després de quina manera participa el | concepte escolàstic i el concepte mundà, sabia que els dos són igualment | dignes | d'ésser anomenats filosòfics. Catalunya ha conservat en proporció | també a aquella altra ironia que ens fa creure en les poquíssimes coses | dignes | d'ésser cregudes. Però tampoc així hem arribat a comprendre ben clarament | que tempteja les coses a fi de poder lliurar-se a les més nobles i | dignes | . La seva capacitat d'amor i d'odi, és a dir, la seva oposició a la | insatisfacció viril. Frederic va aguantar la seva decepció d'una manera | digna | ; va deixar passar dies i mesos, esperant una possible solució del seu | seva feien veles de vaixell, i eren unes persones molt acreditades i molt | dignes | , de Sant Pol de Mar. L'avi de Conxa va deixar les veles i els fogons, i | de vegades, certes atencions que les persones com jo creiem que són molt | dignes | de tenir-se. En fi, jo veig... És evident que aquest comentari grotesc | a plantar cara a Antoni Mates, en una escena tan ben tallada, tan | digna | d'un professional de la bretoleria. Ell, febrós, desvetllat, era | a fer goig. S'hi gastà molts diners en obres i a moblar-la d'una manera | digna | per passar els estius i per tenir-hi convidats; però després s'anà | En aquell aire bastant barrejat i cursi de diumenge, Rosa representava un | digníssim | paper, el seu vestit era fins elegant i el maquillatge molt d'acord amb |
|