Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

esker", va mormolar, educada, la dama. I es va asseure amb	dignitat	en el trípode, prop dels vapors mefítics que s'exhalaven de les
passions, em comprendrà i m'absoldrà, i entretant jo em comportaré amb	dignitat	, botxí i reu alhora de la forçosa pena, negres bucs estel·lars endins, en
Arribat a casa, cridà la seva filla. Una calma greu, una expressió de	dignitat	ofesa s'havia imprès en el seu rostre. La cridà amb la mateixa veu amb
la seva ànima orgullosa a formar en l'estol dels cínics sense honor ni	dignitat	, pels quals sempre havia sentit un tan profund menyspreu? I si no era
el "progrés", o certes desviacions del "progrés", amenacen la millor	dignitat	de l'"home". Moltes i molt distintes alarmes es barregen en l'acusació.
la rectifiquen, però. Hi tenen fe, encara. Pensen que hi ha un mòdul de "	dignitat	humana", una axiologia i un desideràtum de confort intel·lectual —els
reveladora evidència. La "indignació", de fet, dóna per suposada la "	dignitat	" dels qui l'experimenten, i la "indignitat" de la seva víctima. Sempre
perill d'incórrer en indignació, caldria estar en absolut desproveït de "	dignitat	", i això, reconèixer-se totalment indigne, és una condició fora del
i les nostres desorientacions, suportades per una vegada amb tanta	dignitat	com era possible. Venia dient, però, que no tot era problema de
de mesurar la violència de les mutilacions que li infligeixen en la seva	dignitat	; el segon, confiat en les presumptes garanties legals, probablement
art molt difícil, que poques persones arriben a practicar amb solvència i	dignitat	. Abunden els mentiders; però, en general, són mals mentiders: se'ls
el nostre veí que deu ser conseqüent amb ell mateix i amb la seva	dignitat	d'home. Ara cedeixo la paraula —la reflexió— al lector. Q
i il·lustre, que és l'home, sinó algú que és això i, en un plus de	dignitat	, "un temple de l'Esperit Sant". I la idea d'un "temple de l'Esperit
de la matinada, després del toc de diana. Els diumenges —afegeix amb tota	dignitat	— es permet que una comissió de persones civils hi assisteixi des del cos
la dona, serena com d'habitud, potser encara més encotillada en la seva	dignitat	, seguida per dos individus que semblarien bessons si no fos que l'un té
nimba la testa amb una aurèola gairebé lluminosa que li dóna una estranya	dignitat	. La novella pilera de papers avança ràpidament tot i que l'home els
una fàcil presa. Que elles endevinen en mi un home fàcil, un home sense	dignitat	, ni consciència. Vale. Ens és, doncs, lícit suposar que ella, la noia, la
havia d'omplir de satisfacció l'esperit de Jeroni. Era el triomf de la	dignitat	, la fi d'un vergonyós període d'opressió i vilesa. Significava la tornada
va quedar frustrada, perquè ell, amb una vergonya, amb un sentiment de	dignitat	que nosaltres no tinguérem, es negà rodonament a prendre part a la cursa.
amb més solemnitat que el crepuscle, o amb una	dignitat	que el crepuscle rebia de tu sola. Tota la majestat amada del
cames, les teues cames nues, les teues llargues cames plenes de	dignitat	. No hi havia a València dos cames com les teues. Un
el mercat que hi havia darrere de les torres, aquella	dignitat	italiana, em pense, la vida entre les pedres cultes i
cinc venerables ancians, de faccions belles, nobilíssimes, plens de	dignitat	i de polls, amb unes barbes blanques magnífiques, amb uns turbants
plaça d'herba verda i voltada de les palmeres, aquesta estàtua té una	dignitat	i una delicadesa insinuants. Entre el rom i les samarretes de cotó, el
sense gaire honor i amb poca delicadesa i que entenen el patriotisme i la	dignitat	del país potser una mica massa estomacalment. Pacten amb els missioners
peculiar, una moral especialíssima, un concepte molt elàstic de la	dignitat	personal, i sobretot una resistència física i una manca de necessitats
la nostra cuina. Mirza és una barreja de dos-cents gossos, no té casta ni	dignitat	, però és lladre, simpàtic, i té uns ulls dolcíssims. Quan es pon el sol,
com la destrucció de tota llibertat i la rebel·lió com la conquesta de la	dignitat	humana. El que s'ha esdevingut és que a Catalunya s'han sumat dues onades
cara, el miren i el tracten amb temor religiós. Ell es produeix amb gran	dignitat	tota la resta de l'escena.)] Quer· [(Assenyalant Caín que
cuidar-me. Tot lo que jo tenc... —Tia —replicà Dona Maria Antònia, amb	dignitat	—, parlem d'una altra cosa. I un minut després, aprofitant que Dona Maria
Endolada, de perfil correctíssim, la baronessa semblava la imatge de la	dignitat	. Es comprenia que aquella penitent no podia cometre més que pecats
sentimental, mesclat a dosis perfectes, com en un cocktail: vessava una	dignitat	plena de tendresa i una tendresa plena de dignitat. La retenue
cocktail: vessava una dignitat plena de tendresa i una tendresa plena de	dignitat	. La retenue setcentista impedia les fregades pròpies de tots els
No en fem escarafalls i disfressem-los, per	dignitat	senzillament burgesa, amb delicats motius humanitaris
Tots hi viuen molt barrejats, sense parets ni	dignitats	, ni els cal espiar ni esmunyir-se per saber on para i
que al costat teu no és possible altra vida que la que s'inspiri en la	dignitat	i en la virtut. Ernestina. [(Tranquilitzant-se i
No és pas el consol que espero lluny de tu, Víctor; és la	dignitat	de tots que intento salvar. Jo vaig a cercar el desesper a gratcient per
del mig del carrer per a... Ara vés dient que vetlles per la nostra	dignitat	. D'aquesta manera ens pagues? Víctor. [(Pàl·lid, trèmol
res del món... Déu te'n guard, desgraciada! Merceneta. [(Amb	dignitat	i entendrida.)] Què t'has cregut de mi? Jo seré una baliga-balaga,
anys, a fer un paper de dama en les comèdies d'amor, i a mantenir la	dignitat	sota la piadosa condescendència d'una mitja llum. Si els habituals i els
que havia rebut un favor d'aquelles xicotes, Rosa Trènor es vestia d'una	dignitat	i afectava uns somriures tan de gran senyora, que ningú no hauria posat
, d'egoisme, i encara que ell no s'atrevís a confessar-s'ho, de manca de	dignitat	. Guillem podia ésser un noi molt més intel·ligent i més fi que Frederic,
de la paraula; era només que un xicot feble, amoral, egoista, sense	dignitat	; un producte de la degeneració familiar, en el fons infeliç, i en certs
potser Antoni Mates s'hauria sentit una mica més en possessió d'una certa	dignitat	; però, el fet d'ésser la "mateixa persona", li produïa una vergonya tan
vella curada d'espants, però que exigia una certa correcció i una certa	dignitat	fins en les coses inconfessables. Si ella no havia mirat prim, i no es
cobrà una quantitat considerable. El Baró l'hi lliurà amb una relativa	dignitat	tenint en compte el pànic i la ràbia que el consumien. Al cap de poc
Una confessió era indigna d'ella, i, a més a més, Conxa posseïa aquella	dignitat	romàntica que exigeix que una dona no confessi mai res i s'ho deixi
calvaris imaginables. Guillem va afectar tothora davant d'ella una gran	dignitat	; li parlava molt poc de la seva vida passada i de la seva família, i li
dissolvents. Era aquella xicota l'amant del subdirector, i ho era amb la	dignitat	esquiva i mentidera de les noies que van al gra. Havia avortat dues
l'època. Una de les característiques de Maria Lluïsa era la seva manca de	dignitat	. Això s'accentuà en ella després de la intervenció en el domicili de Rosa

Pàgina 1 (de 90)

50 següents