Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

lliurat covardament a la mercè d'una droga infernal i que somriu a la	dilapidació	de les seves pròpies facultats. Ja que en l'embriaguesa de l'haixix hem
de la literatura catalana moderna. En tot cas Russinyol és un cas de	dilapidació	, de prodigilitat de facultats impressionant, sense precedents. Trobo
diners i hores que hom roba al pròxim, on són consumides fortunes, la	dilapidació	de les quals clama venjança al cel, fins a l'orgia social que esclata en
els feus i arruïnats els nobles senyors, molts d'ells per la vida de	dilapidació	i de disbauxa que menaven, les grans propietats foren dividides i
Com també és una equivocació de creure que les llargues vacances són una	dilapidació	del temps escolar. No: tot forma, ben distribuït, un conjunt harmònic,
arruïnats els senyors dels castells, en bona part per la vida de	dilapidació	que portaven, les grans propietats es divideixen i es venen, i són els
establint-lo a favor de sos nets, pera impedir a un fill esbogerrat la	dilapidació	del patrimoni format per les suors de les generacions preterites. Admés
i com a contrapartida de la gran dispersió d'ell mateix, de la fantàstica	dilapidació	de les seves hores, només se li exigia el mínim esforç d'aprovar unes
cap i amb prou facultats, ha aconseguit suprimir, o almenys reduir, la	dilapidació	al seu país o a la seva empresa. ¿Tan difícil serà que cadascú pugui
més convenients que les ensenyances aconsellin. Denunciar la	dilapidació	allà on sigui i que tan estesa trobem arreu. En molts casos només evitant
en prové debilitació mental, la destrucció de totes les virtuts: en prové	dilapidació	de béns familiars: en prové misèria: en prové una llarga sèrie de
proposar qualitats. Els nostres pagesos són, en general, molt frugals. La	dilapidació	conscient i deliberada no entra en el seu caràcter. En el nostre país, la
petites, fresques, tendres, saboroses, amb un punt d'amarg, serien una	dilapidació	, serien un requisit (per dir-ho amb la paraula exacta), i els requisits
i la voracitat de la reina, que sols pensava en aplicar-los a les seves	dilapidacions	i llargueses amatories. Les tropes s'acostaven a la frontera durant la
quatre-cents, dels quals solament alguns seran fecundats. Com veiem, la	dilapidació	germinal és considerable en la nostra espècie, igual que ho és, d'altra
la contractació, diré mellor, per l'enagenació, que sovint vá cap a la	dilapidació	dels bens de la familia. Y, si bé's repara, no es dels fideicomisos de lo
que no s' haja lessionat, atropello á que no s' hajan atrevit, desfalch y	dilapidació	que no hajan venut. Y dintre d' aquest cércol d' inmundicia en qu' han
demandes, va trasladar-se a Barcelona a fi de posar aturador an aquella	dilapidació	. Pare i fill se passejaven per la Rambla del Centre, quan davant del
confessor." "Tota dona, amb poquíssimes excepcions, es decanta a la	dilapidació	. Per aquest motiu cal assegurar tota propietat existent... contra la seva
dona com ella, actuar des de fora del cos, era una inconveniència, una	dilapidació	, cosa de senyors. Lo que a ella li esqueia no era pensar, sinó fer coses.
per a viure, com poden ser l'esmena i la redempció del delinqüent, la no	dilapidació	de l'esforç i de la inversió fets en una persona, que ben aprofitats
del rei Lluís XIV de França, una estranya barreja de vanitat, gentilesa,	dilapidació	, dignitat, falta d'escrúpols, comèdia i laboriositat. Que succeïa
independentment del seu interès econòmic immediat, constitueix doncs la	dilapidació	insensata d'una reserva de la qual ni tan sols sabem avaluar-ne la
permanent i indissoluble a l'impacte de la humanitat sobre el medi: la	dilapidació	dels més rics i la nombrosa població mundial (Ehrlich y Ehrilch, 1994;
que no fan sinó augmentar, i que suposen la coexistència de la	dilapidació	dels uns junt a la fam i la falta de condicions higièniques, d'atenció
quatre fets bàsics. Primer: a la conselleria de Treball hi va haver	dilapidació	de fons públics en una quantitat de 46.157 euros, mitjançant l'encàrrec
Acuña. Tercer: el tribunal considera provat que el responsable de la	dilapidació	d'aquells diners públics era el secretari general del departament, Josep
enmig de tanta misèria i desolació els menjars dels rics eren d'una	dilapidació	sense límits en una cuina gairebé agressiva, que no emprava les humils
en diu bona educació, a l'arbitrarietat li diu llibertat, per a ell la	dilapidació	és generositat i impertinència és valentia». I al final, amb una ironia
dels béns de consum i la cultura de masses. Illouz relaciona l'ànsia de	dilapidació	d'Emma amb la primerenca cultura del consum a França durant el segle