×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb dilatar |
Freqüència total: 506 |
CTILC1 |
els torna a ajuntar i tornen feliços a llur pàtria. El cor, a Mila, se li | dilatava | , i es sentia inundada l'ànima de joia per la ventura dels enamorats. Hi | Callaren els crits, i els cors dels presents, oprimits fins aleshores, es | dilataren | amb una sensació d'alleujament. Damunt la calaixera, davant la imatge de | atordit; un rostre de camperol fet malbé per la ciutat; ara el veia | dilatat | per la rialla; ara, greu i al punt de la indignació, però sempre grotesc. | pacient es baden i es clouen, els filaments tendinosos es contreuen i es | dilaten | espasmòdicament, però el cardiòleg no en fa cas, ara té el nas a tocar de | copets es repeteixen, idèntics als primers. —No —diu, i la cara sembla | dilatar | -se-li. Corre cap a la porta, on la sent xiuxiuejar uns moments. Després | amb la mirada serena, sense reserves ni recels, i els llavis se li van | dilatant | en una mena de somrís fi, gairebé invisible. —No hi treballo —diu amb | seu davant i s'enfila pels tres graons de marbre viat que al capdamunt es | dilaten | en un replanet, davant la porta, d'on penja una cadena. Abans | i d'aquests illots de molses ens ha donat un cop tan viu al cor i ens ha | dilatat | d'una manera tan insospitada les ales de l'emoció, que, per molt que jo | ample que el que ens donava l'Atlàntic. Sembla que els horitzons s'hagin | dilatat | . Aquest efecte òptic no sé a què és degut, però és exacte i no l'he | C. Borja emplenà l'aire de funestos gasos: es | dilataren | els amors i els odis i tornaren els films en episodis. El llom | menjador de Mado hi havia l'interès produït pel tournant; el joc | dilatava | els ulls, fent oblidar la presència del rimmel i precipitant les coïssors | junt amb el vi i les ametlles torrades del "Patio del Farolillo", varen | dilatar | la inconsciència gàstrica del país. Tothom que tenia cinc duros, i encara | un sospir ample que li aixecà enlaire les puntes erectes del pit i li | dilatà | les costelles. Guillem va veure que dels llavis de Conxa començava a | d'ànsies de pler i d'or esclava, desficiosa es | dilatava | a la vorera de la mar. Girant sos ulls enterbolits | de les campanes s'encongeixi, que s'enrogalli, mancada d'aire net en què | dilatar | els anells ondulants del so. És un d'aquells dies sense cel ni | permeten alhora de definir l'estatut de les persones al si del grup i de | dilatar | el grup més enllà del seu marc tradicional. S'ha dit, no sense raó, que | la nostra visió i ens clou dintre unes parets de glassa, aquí la llum | dilatava | els horitzons, els obria infinitament i creava infinites profunditats i | de beatitud interior que no li coneixia. Endevino que la seva ànima es | dilata | , que la seva imaginació s'expansiona en gaudis forts o delicats..., aneu | Feia temps que no havia passat per aquest barri. El poble s'esforça a | dilatar | -se, a eixamplar-se. Inconscientment, Humbert introdueix la mà plana sota | en veu alta, Cosme veié la primera paraula prendre alè en el seu pit i | dilatar | -li el coll, com si de tan feixuga li obstruís la gorja. Al mateix temps | tonalitats misterioses. Obrí una finestreta, i el paisatge enllunat es | dilatà | fins al límit extrem d'unes muntanyes. Ran d'un mur de la fàbrica, | pensava: "Qui sap si..." Es deturà sobtadament emocionada. Se li | dilataren | les pupil·les, es portà la mà al front i se'l va resseguir lentament amb | que estava trasbalsat; la notícia devia ser realment excepcional; se li | dilataven | les aletes del nas com si li faltés aire, es refregava nerviós les | pel teu bé? ¿No ho saps, qui és l'altre? A Josep, se li van | dilatar | les pupil·les. Íntimament la por de ser enganyat mai no l'abandonava per | fins i tot la teva germana t'ha abandonat... Estàs pàl·lid, l'angoixa et | dilata | els ulls. Confies viure? Et rosega un mal inhumà, estrany a la meva | —Valor, germanes meves, ja comença a defallir. Mireu com se li | dilaten | els ulls; els nervis aviat li ressonaran com les cordes d'una arpa sota | Quan jo veig ferro, és ferro. I quan enuncio la llei que la calor | dilata | el ferro, la llei es complirà ací i a tot arreu del món. I ara, si voleu | concretes i amb resultats inexorables. Escalfeu un ferro; aquest es | dilata | . A continuació, una llei que diu: La calor determina la dilatació del | per unes lleis més o menys causals. Això és física. Quan el ferro es | dilata | per acció de la calor, la llei causal que l'enuncia és física. El | li injecta l'adrenalina directament a la sang, també es crispa el pèl, es | dilata | la pupil·la, s'accelera el cor, puja la glicèmia, etc.. Insistim que | hi sabria resistir. Els ulls del dibuixant imanten ses pupil·les, on se | dilata | una buidor absoluta. Quina aventura més estranya la de la presència d'un | la pèrdua de la meva amada a l'hora de fer-les? Però no m'és comportable | dilatar | aquest tema. Només diré que en l'abandonament més que femení de Ligeia a | diacronia. El Nom és, en efecte, catalitzable; el podem omplir, | dilatar | , curullar-li els intersticis de la seva armadura sèmica amb una infinitat | cel i la terra s'haguessin enxiquit, sinó que l'esperit del vident es va | dilatar | , i arrabassat en Déu va poder veure sense dificultat tot allò que és sota | semblava encara una bassa d'oli, que ja teníem el tast de l'espant que | dilata | les nines, i el terror de morir que encongeix les entranyes, i el | les proporcions orgàniques de Catalunya, afeblint els seus membres i | dilatant | el seu cap fora de tota mida i de tot equilibri? Si consultéssim el nou | seguir-ne les ramificacions subterrànies i les celestes: l'acció es | dilata | en el temps i en l'espai, més enllà d'ella mateixa, sobreïx dels límits | anar-me'n cap al meu representat, i vaig demanar-li si estava apunt. Es | dilatà | en tota la seva amplària, i digué en veu tota greu: —Apunt! Que siguin | negre que portava la Catarina. Un perfum calent de quitrà els feia | dilatar | les carnetes del nas. El pis cremava. Arribaren a les drassanes; entre | els seus braços invisibles, ho atreu tot, arbres i roques, i s'estén, es | dilata | per graus, abraçant boscos, prats i cingleres. Davalla, davalla fins a | el coral brut sense polir. Els ulls d'aquests homes han de rebre sense | dilatar | -se massa els raigs lluminosos amb fina discreció dels colors. Mes, per | caçaire, és la Por! Clarianes enllà va una ombra sotjadora i es | dilata | un murmull que esdevé torbador. Tens el front tot humit: ai, | àuries. Tots tres lluminejaven. Eren tres espurnetes, que s'anaven | dilatant | i es convertien en tres estels d'or, palpitants en mig de la blavor | alegria inefable dintre l'ànima! Els cabells s'eriçaven... L'esperit se | dilatava | per l'espai... I, mentrestant, els carrers de Girona queien a | de joc, aquest cop: Pare!) Havia obert els ulls. Un moment els ulls foren | dilatats | per una expressió d'espant intens. Enfront d'ella, no massa lluny, allà | de qui l'observa de lluny i en conjunt, i a més el prolonga, l'estén, el | dilata | , a l'impuls transformador de la imaginació creadora. Aquest mateix | carn d'una tebiesa tan jove, un nou doll de dolçor punyent va abocar-se a | dilatar | -li els sentits. El minyó va tornar a parlar, amb una veu que un tremolor | cabussava l'esguard als ulls de Ramona. Girava tot ell, i la pupil·la es | dilatava | als ulls de la noia. Els minuts s'escolaven, mentre els amants romanien | les orelles? Va escoltar esveradament, retenint l'alè. La seva ànima es | dilatà | dins un silenci immens i buit com un abisme de nit sense núvols ni | Catalunya, car el seu localisme no és dels que encongeixen, sinó dels que | dilaten | , i que per la vida que n'extreu i el color i el lirisme amb què l'evoca, |
|