DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
diluir V 739 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb diluir Freqüència total:  739 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Pontos. Ben a contracor, el polit Pontos rebia les misèries i mirava de diluir-les al llarg de l'aigua que ara cobria l'originari abisme. D'una escuma
moltes altres actituds desistides. Tanmateix, no pot pas dir-se que ens diluíem com a poble. No ens diluíem com a poble, almenys, en proporcions
Tanmateix, no pot pas dir-se que ens diluíem com a poble. No ens diluíem com a poble, almenys, en proporcions semblants —i torno a l'exemple
escut heràldic entre els pèls dels dits i la imbecil·litat més legítima diluïda per tot el cos. Lola en aquestes festes, gastava la innocència d'un pop,
anteriors; era la descoberta d'un nou món, d'un goig inèdit que li diluí el començ d'aversió que se li havia insinuat contra el propi marit. Si
i Laura es tomben i miren amb el mateix enuig aquella intrusa, que els dilueix l'encís del diàleg sense paraules, que els servia de mútua confessió
esparsa com qualsevol d'aquells núvols sense finalitat, destinats a diluir-se en l'aire... Tant de bo! com aquell núvol inflamat, diluir-se en l'
destinats a diluir-se en l'aire... Tant de bo! com aquell núvol inflamat, diluir-se en l'aire en un polsim de rosada, sense pensar res, sense sofrir;
totes les fibres del qual enyoraven el cos d'ella, amb una sensualitat diluïda tèrbolament per l'esperit, jo em creava, inconscientment, un engany prou
l'experiència damunt d'altri. Però llavors el gaudi s'ha evaporat, s'ha diluït en una pietat, diria millor en una feblesa, que no m'ha permès de dur
, tornava a apagar-se, tornava a encendre's, així tota la nit, fins que es diluí en la claror verdosa de l'alba. Per a mi tot l'encís de la nit acabà per
calma dolça i profunda, una serenor com resignada, i estava content de diluir-me dintre les coses, de desaparèixer com a ésser de voluntat i
d'unes quantes copes de xampany, què voleu, amic?, la consciència es dilueix, les categories es confonen, el llinatge esdevé pura fórmula, a penes un
a oblidar estic segur que sabrà aconseguir-ho... ""La consciència es dilueix"". El senyor Matisse deu haver sumat moltes experiències: té raó. Es
El senyor Matisse deu haver sumat moltes experiències: té raó. Es dilueix fins a quedar convertida en escuma i bombolles. Cosme, confessa-ho: no
Cadascú de nosaltres es projecta a fora, i per aquesta raó irradia, es dilueix, en lloc de concentrar-se i retrobar l'Home. Davant d'una decisió,
provant de concentrar-me novament. Però la cara del meu amic ja s'havia diluït en la pluja. La llum creixia, el capità Lemonis es va treure uns rosaris
Somrigué amb amarguesa, però no va dir res. Vaig sentir com el seu cos es diluïa en la foscor, es feia sanglot, sospir, rialla... Durant uns quants dies
paquiderms en el mateix subordre al costat de ruminants. Per exemple, dilueix en fines gradacions la diferència aparentment àmplia entre el porc i el
la classe mitjana pre-revolucionària, encara no ha tingut temps de diluir-se. Haurà perdut la seva "posició", però conserva els seus tics mentals
que s'hi mostri, per tot el que fou i sentí, per tot el que prometia i es diluí en l'esperança, el nostre immortal Manuel de Cabanyes, figura, com la de
molt fort en la part inferior (paradigmàtica) de la planxa, es dilueix al seu nivell sintagmàtic, arriba (sense perdre's veritablement) al que
que ens apressa la vida i de l'enyorança dels primers anys que ens la dilueixen melangiosament, ve aixímateix comprès en l'art amb què aquest home fa
d'ombra capvespral. Si els rucs i les someres de Ceró fossin grisos es diluirien en la nit i només percebríeu llurs passos i la veu de la persona que els
espurneja en les clarianes del brancam i l'espinguet de les tenores es dilueix en la fronda, s'apaga en els herbeis margeners i mor plàcidament. Enyoreu
Catarina... La psicologia de l'ex cambrer era, doncs, un no-res que es diluïa per l'aire lluminós del port, dels jardins i de les places. El venedor de
es féu real de faisó tan perfecta. La ferma voluntat del mariner es diluïa en un prec, en una insinuació, en un murmuri a cau d'orella. La Catarina
de la mar. Encara hi havien estrelles pel cel. L'espectre de la lluna es diluïa vora el cim d'una muntanya. Dretes sobre un munt de caixes buides,
vigoroses... deuen apagar mansament la veu en la subtil paleta, per a diluir-se en vaporoses tintes plenes de suavitat. Així, lo terrenal i lo humà,
cels i terres, planuries i espais, mars i muntanyes, sembla com que es dilueixin, s'esfumen, se disolen en el negre crescendo de les ombres. I ¿què
. —Ets tu, en Miquel? Digues, ets tu? La processó s'allunyava i la dona diluïa la seva trapaceria en mig de la gentada. S'atansava la Soledat. Misteri
una mica cap aquí i van una mica cap allà i després —meravellosa mort— es dilueixen i fonen en el blau. En els pobles, però, potser perquè es viu tan a la
parlàrem d'astronomia i un moment vaig témer que l'Estelrich no es diluís en la immensitat dels espais. Estiguérem dues o tres hores davant de la
una veu llunyana, esborrada, submergida. Les paraules, desdibuixades, es dilueixen en l'obscuritat greu de la o i de la u. Hom diria
a tres vegades la paraula vilesa, cada cop més pàl·lidament, fins que es dil·luí en la calma de la plana. —Jo no he dit això —protestà Saumell. —Però no
bell i abandonat! Tomba el dia, l'atmosfera d'or que et glorifica es va diluint. Ara, en l'hora llostre, sembles un manyoc de flames esmorteïdes, una
per tal que, en haver begut a glops les aigües de l'oblit, se'ls dilueixin les preocupacions de l'esperit i es vagin rejovenint. Ara bé —direu—, el
cap als gasòmetres; quan de l'un a l'altre fanal la claror arriba a diluir-se del tot, descobreixes que la lluna parteix exactament pel mig el
hi havia l'electricitat encesa. La llum de les dues bombetes quedava diluïda, enfarinada, per la resplendor trista i opaca que venia del pati
malgrat que el temps escolat sigui irrisori, se'n vola per l'espai i es dilueix en el cel blau. Es trobaren davant d'un plec de papers més gruixut que
cap persona que treballi per fer-se, sinó simplement per desfer-se, per diluir-se en el pur anonimat, per arribar a la irresponsabilitat absoluta.
una mica cap aquí i van una mica cap allà i després —meravellosa mort— es dilueixen i fonen en el blau. En els pobles, però, potser perquè es viu tan a la
malifeta. El cert és però, que la fatiga de la llarga caminada havia diluït molt el buf inicial, la temperatura havia baixat i jo, personalment,
altes que ofeguen les mirades i els priven dels amples horitzons que dilueixen el verí de les malvolences. Tota la malícia dels pescadors esclata en
de la manera indicada en la Fórmula V. La melassa es dilueix en els altres 50 litres d'aigua i es tira a poc a poc i bo i
en pasta al 50 % 1 quilo Aigua 100 litres Es prepara diluint la pasta a poc a poc en l'aigua, bo i remenant. Amb l'arseniat de plom en
En un atuell a part s'apaga la calç amb aigua, a poc a poc, i després es dilueix amb 50 litres d'aigua. Es tira la lletada de calç sobre la
una pasteta ben igual amb el fluosilicat i un xic d'aigua, la qual es dilueix a poc a poc i bo i remenant fins a fer els 50 litres. A part, es
de contacte contra les cotxinilles dels fruiters de fulla caduca, es diluiran 15 litres del producte concentrat en 85 litres d'aigua
d'estiu sobre arbres delicats com el presseguer i l'ametller, es diluiran 2'3 litres del producte concentrat en 97'7 litres

  Pàgina 1 (de 15) 50 següents »