×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb diluir |
Freqüència total: 739 |
CTILC1 |
Pontos. Ben a contracor, el polit Pontos rebia les misèries i mirava de | diluir | -les al llarg de l'aigua que ara cobria l'originari abisme. D'una escuma | moltes altres actituds desistides. Tanmateix, no pot pas dir-se que ens | diluíem | com a poble. No ens diluíem com a poble, almenys, en proporcions | Tanmateix, no pot pas dir-se que ens diluíem com a poble. No ens | diluíem | com a poble, almenys, en proporcions semblants —i torno a l'exemple | escut heràldic entre els pèls dels dits i la imbecil·litat més legítima | diluïda | per tot el cos. Lola en aquestes festes, gastava la innocència d'un pop, | anteriors; era la descoberta d'un nou món, d'un goig inèdit que li | diluí | el començ d'aversió que se li havia insinuat contra el propi marit. Si | i Laura es tomben i miren amb el mateix enuig aquella intrusa, que els | dilueix | l'encís del diàleg sense paraules, que els servia de mútua confessió | esparsa com qualsevol d'aquells núvols sense finalitat, destinats a | diluir | -se en l'aire... Tant de bo! com aquell núvol inflamat, diluir-se en l' | destinats a diluir-se en l'aire... Tant de bo! com aquell núvol inflamat, | diluir | -se en l'aire en un polsim de rosada, sense pensar res, sense sofrir; | totes les fibres del qual enyoraven el cos d'ella, amb una sensualitat | diluïda | tèrbolament per l'esperit, jo em creava, inconscientment, un engany prou | l'experiència damunt d'altri. Però llavors el gaudi s'ha evaporat, s'ha | diluït | en una pietat, diria millor en una feblesa, que no m'ha permès de dur | , tornava a apagar-se, tornava a encendre's, així tota la nit, fins que es | diluí | en la claror verdosa de l'alba. Per a mi tot l'encís de la nit acabà per | calma dolça i profunda, una serenor com resignada, i estava content de | diluir | -me dintre les coses, de desaparèixer com a ésser de voluntat i | d'unes quantes copes de xampany, què voleu, amic?, la consciència es | dilueix | , les categories es confonen, el llinatge esdevé pura fórmula, a penes un | a oblidar estic segur que sabrà aconseguir-ho... ""La consciència es | dilueix | "". El senyor Matisse deu haver sumat moltes experiències: té raó. Es | El senyor Matisse deu haver sumat moltes experiències: té raó. Es | dilueix | fins a quedar convertida en escuma i bombolles. Cosme, confessa-ho: no | Cadascú de nosaltres es projecta a fora, i per aquesta raó irradia, es | dilueix | , en lloc de concentrar-se i retrobar l'Home. Davant d'una decisió, | provant de concentrar-me novament. Però la cara del meu amic ja s'havia | diluït | en la pluja. La llum creixia, el capità Lemonis es va treure uns rosaris | Somrigué amb amarguesa, però no va dir res. Vaig sentir com el seu cos es | diluïa | en la foscor, es feia sanglot, sospir, rialla... Durant uns quants dies | paquiderms en el mateix subordre al costat de ruminants. Per exemple, | dilueix | en fines gradacions la diferència aparentment àmplia entre el porc i el | la classe mitjana pre-revolucionària, encara no ha tingut temps de | diluir | -se. Haurà perdut la seva "posició", però conserva els seus tics mentals | que s'hi mostri, per tot el que fou i sentí, per tot el que prometia i es | diluí | en l'esperança, el nostre immortal Manuel de Cabanyes, figura, com la de | molt fort en la part inferior (paradigmàtica) de la planxa, es | dilueix | al seu nivell sintagmàtic, arriba (sense perdre's veritablement) al que | que ens apressa la vida i de l'enyorança dels primers anys que ens la | dilueixen | melangiosament, ve aixímateix comprès en l'art amb què aquest home fa | d'ombra capvespral. Si els rucs i les someres de Ceró fossin grisos es | diluirien | en la nit i només percebríeu llurs passos i la veu de la persona que els | espurneja en les clarianes del brancam i l'espinguet de les tenores es | dilueix | en la fronda, s'apaga en els herbeis margeners i mor plàcidament. Enyoreu | Catarina... La psicologia de l'ex cambrer era, doncs, un no-res que es | diluïa | per l'aire lluminós del port, dels jardins i de les places. El venedor de | es féu real de faisó tan perfecta. La ferma voluntat del mariner es | diluïa | en un prec, en una insinuació, en un murmuri a cau d'orella. La Catarina | de la mar. Encara hi havien estrelles pel cel. L'espectre de la lluna es | diluïa | vora el cim d'una muntanya. Dretes sobre un munt de caixes buides, | vigoroses... deuen apagar mansament la veu en la subtil paleta, per a | diluir | -se en vaporoses tintes plenes de suavitat. Així, lo terrenal i lo humà, | cels i terres, planuries i espais, mars i muntanyes, sembla com que es | dilueixin | , s'esfumen, se disolen en el negre crescendo de les ombres. I ¿què | . —Ets tu, en Miquel? Digues, ets tu? La processó s'allunyava i la dona | diluïa | la seva trapaceria en mig de la gentada. S'atansava la Soledat. Misteri | una mica cap aquí i van una mica cap allà i després —meravellosa mort— es | dilueixen | i fonen en el blau. En els pobles, però, potser perquè es viu tan a la | parlàrem d'astronomia i un moment vaig témer que l'Estelrich no es | diluís | en la immensitat dels espais. Estiguérem dues o tres hores davant de la | una veu llunyana, esborrada, submergida. Les paraules, desdibuixades, es | dilueixen | en l'obscuritat greu de la o i de la u. Hom diria | a tres vegades la paraula vilesa, cada cop més pàl·lidament, fins que es | dil·luí | en la calma de la plana. —Jo no he dit això —protestà Saumell. —Però no | bell i abandonat! Tomba el dia, l'atmosfera d'or que et glorifica es va | diluint | . Ara, en l'hora llostre, sembles un manyoc de flames esmorteïdes, una | per tal que, en haver begut a glops les aigües de l'oblit, se'ls | dilueixin | les preocupacions de l'esperit i es vagin rejovenint. Ara bé —direu—, el | cap als gasòmetres; quan de l'un a l'altre fanal la claror arriba a | diluir | -se del tot, descobreixes que la lluna parteix exactament pel mig el | hi havia l'electricitat encesa. La llum de les dues bombetes quedava | diluïda | , enfarinada, per la resplendor trista i opaca que venia del pati | malgrat que el temps escolat sigui irrisori, se'n vola per l'espai i es | dilueix | en el cel blau. Es trobaren davant d'un plec de papers més gruixut que | cap persona que treballi per fer-se, sinó simplement per desfer-se, per | diluir | -se en el pur anonimat, per arribar a la irresponsabilitat absoluta. | una mica cap aquí i van una mica cap allà i després —meravellosa mort— es | dilueixen | i fonen en el blau. En els pobles, però, potser perquè es viu tan a la | malifeta. El cert és però, que la fatiga de la llarga caminada havia | diluït | molt el buf inicial, la temperatura havia baixat i jo, personalment, | altes que ofeguen les mirades i els priven dels amples horitzons que | dilueixen | el verí de les malvolences. Tota la malícia dels pescadors esclata en | de la manera indicada en la Fórmula V. La melassa es | dilueix | en els altres 50 litres d'aigua i es tira a poc a poc i bo i | en pasta al 50 % 1 quilo Aigua 100 litres Es prepara | diluint | la pasta a poc a poc en l'aigua, bo i remenant. Amb l'arseniat de plom en | En un atuell a part s'apaga la calç amb aigua, a poc a poc, i després es | dilueix | amb 50 litres d'aigua. Es tira la lletada de calç sobre la | una pasteta ben igual amb el fluosilicat i un xic d'aigua, la qual es | dilueix | a poc a poc i bo i remenant fins a fer els 50 litres. A part, es | de contacte contra les cotxinilles dels fruiters de fulla caduca, es | diluiran | 15 litres del producte concentrat en 85 litres d'aigua | d'estiu sobre arbres delicats com el presseguer i l'ametller, es | diluiran | 2'3 litres del producte concentrat en 97'7 litres |
|