Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

va casar amb el suprem triomfador, reduint, ho gosem suposar, les seves	dimensions	. Mnemosine posseïa una memòria prodigiosa, tant, que no va oblidar mai
només malestar, i tal vegada un principi d'ira inconcreta. La peça era de	dimensions	reduïdes. A la dreta, posat contra la paret, hi havia un llit de ferro; a
una altra cosa. En realitat, l'"amor" no es dóna sinó rarament en una	dimensió	absoluta: els grans enamorats són excepcionals. Gairebé podria dir-se que
conseqüències imprevisibles. Dins d'aquest plantejament, és clar, les	dimensions	del nas d'una reina d'Egipte prenen, de sobte, una gravetat
del cos. Amb respatllers més o menys perpendiculars, i culs plans, i	dimensions	inconcebibles, les cadires i els setials que han vingut succeint-se amb
raons d'indiscutible envergadura. Es referiran, sens dubte, a les	dimensions	, fabuloses, del patrimoni cultural de què som, és clar, hereus, el qual
cristianisme, sembla indiscutible que el cristianisme va donar-li unes	dimensions	espirituals noves, estranyes a les morals dels filòsofs. Durant segles,
un residu pintoresc. Dins del cristianisme, en canvi, obtenien una	dimensió	demoníaca. Si les fornicacions corrents eren còmiques, les fornicacions
de poemes. Jeroni tenia el costum d'escriure, en papers de diferents	dimensions	, idees que se li acudien. Amb elles devia construir després les seves
les cadires, posts improvisades, per terra. Mobles massa grans per les	dimensions	del pis privaven el pas de la porta, cortines massa grans arrossegaven
És un fenomen de problemàtica política col·lectiva que supera les	dimensions	del proletariat. En canvi, de seguida penetro en la polèmica entre
mentre els altres, com el grup del pare Palau, plantejaven les	dimensions	exactes d'un sindicalisme cristià. Certament, les possibilitats no
corpresos davant seu amb una autèntica incapacitat per a copsar-ne les	dimensions	. Però tan aviat com podem projectar-nos fora de nosaltres mateixos,
la inserció de la mesura en el seny s'acompleix, al meu entendre, en dues	dimensions	diferents. Per una banda, el seny és, en tant que coneixement dels homes
i les glàndules segregadores de la simpatia eren unes glàndules d'unes	dimensions	com quatre vegades la del fetge. Maria Lluïsa, amb el seu any
la superfície del quadre, es fixaven l'aire i el moviment de les tres	dimensions	. La il·lusió dels volums és el guany renaixentista. Humanisme Poc més
li han deixat és, reiterem-ho, una realitat fada, sense alegria i sense	dimensió	transcendent. Descrèdit ¿Què s'ha fet, doncs, arribats en aquest punt,
d'ençà de Paolo Ucello, deixa de tenir la pretensió de simular tres	dimensions	. El quadre serà només una superfície plana que renuncia a mentir una
per a aquest enorme dissident de l'impressionisme, encara fingia tres	dimensions	. Els cubistes, si no pinten ja volums, s'acontenten amb una
jo bé crec que en un altre món, on el temps no existirà, aquesta	dimensió	temporal de la nostra vida reviurà en alguna forma, per restablir així la
pugui formar part el moment present. De la mateixa manera com tinc unes	dimensions	en l'espai —un metre vuitanta-dos d'estatura, un metre de caixa toràcica,
un metre de caixa toràcica, vuitanta-dos quilos de pes—, tinc una	dimensió	en el temps —cinquanta-dos anys, gairebé— que és una dimensió de mi
tinc una dimensió en el temps —cinquanta-dos anys, gairebé— que és una	dimensió	de mi mateix tant com les altres. O potser més, perquè les altres són
se'm tornarà a abaixar l'estatura i canviaré de pes, i en canvi, aquella	dimensió	temporal, amb tot el que conté, forma part ja decisivament i
punt, i potser més quan l'he vist diverses vegades— l'ésser humà complet,	dimensió	temporal inclosa. De fet, en els amics o amigues —o simples coneguts— de
de maig Vaig pensant en "el temps", en allò que és la sola	dimensió	en la qual vivim. I m'adono que, si la poguéssim percebre amb claredat
les novel·les—, la discontinuïtat em porta a omplir pàgines fins a les	dimensions	previstes per al llibre, i després a treballar-hi a sobre per fer el
un bisbe negre, jove i somrient, i clergues de tots colors i formes i	dimensions	. L'edifici no té l'envergadura del d'Orly —ni, sobretot, les pretensions
—i d'on trauria aquesta virtut constant, sinó de les seves mateixes	dimensions	?— o que, inversament, la immensa majoria d'obres d'art són també models
les pintures de la Capella Sixtina són un model reduït a despit de llurs	dimensions	imponents, puix que el tema que il·lustren és el de la fi dels temps.
més gran que el natural, prové del fet que engrandeix un home a les	dimensions	d'un penyal i no del fet que restableix allò que, d'antuvi, de lluny, és
la transposició gràfica o plàstica implica sempre la renúncia a certes	dimensions	de l'objecte: en pintura, el volum; els colors, les olors, les
impressions tàctils fins i tot en l'escultura; i, en tots dos casos, la	dimensió	temporal, puix que el tot de l'obra figurada és aprehès en l'instant.
com és fet, i aquesta aprehensió del mode de fabricació aporta una	dimensió	suplementària al seu ésser: més encara —ho hem vist a propòsit del
la virtut intrínseca del model reduït és que compensa la renúncia a	dimensions	sensibles amb l'adquisició de dimensions intel·ligibles. Tornem ara a la
és que compensa la renúncia a dimensions sensibles amb l'adquisició de	dimensions	intel·ligibles. Tornem ara a la gorgera de randa, en el quadre de Clouet.
de representar-la en forma de projecció en un espai de propietats, les	dimensions	sensibles del qual són més petites i menys nombroses que les de
diferencials es refereixen a: forma de la fulla, color, hàbitat, mida,	dimensions	, sexe, tipus i època de creixença, hoste habitual, sabor, olor. (Conklin
i tot els menys dotats en aquest sentit operen amb lògiques de moltes	dimensions	, l'inventari, l'anàlisi i la interpretació de les quals exigiria una
en profit de cada oposició: disminuït en un pla, el nombre de les	dimensions	es restableix en un altre. Podria ésser, tanmateix, que en lloc d'una
això no és pas tot; car fins en aquest moment només hem considerat una	dimensió	del sistema, i en té sempre moltes, que no són pas igualment vulnerables
les coneixences, més s'obscureix l'esquema de conjunt, perquè les	dimensions	es multipliquen i la creixença dels eixos de referència més enllà d'un
que la seva representació exigeix un continu que sobrepassa tres o quatre	dimensions	. Però res no ens prohibeix de somiar que algun dia es podrà transferir a
a moltes desenes— i segons el nombre i la tria dels elements i de les	dimensions	. Hom els distingia, després, en macro i microclassificacions, el primer
etc.. Els sistemes són també recognoscibles segons el nombre de llurs	dimensions	: alguns essent estrictament animals, d'altres estrictament vegetals,
manufacturats, d'altres, finalment, juxtaposant un nombre variable de	dimensions	. Poden ésser simples —un nom o un tòtem per clan— o múltiples, com en
de fullejar un nombre tan elevat de documents i de tenir en compte	dimensions	tan variades que, fins i tot limitant-se a les societats les informacions
que com una de les perspectives sota les quals hom aprehèn un sistema de	dimensions	múltiples. Tot el que es pot concedir, doncs, als defensors del totemisme
malles de la xarxa es podien eixamplar indefinidament en funció de les	dimensions	i de la generalitat del camp. Ens resta per mostrar com es poden també
que com a mitjà d'assignar una posició en un sistema que comporta moltes	dimensions	ressalta també en un altre exemple, manllevat a les nostres societats

Pàgina 1 (de 155)

50 següents