DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
dimissió F 518 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb dimissió Freqüència total:  518 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

tan expeditiva. Hi hagué, en aquells temps, és cert, unes quantes dimissions fonamentals, que es veuen patents en la renúncia lingüística, en
dels principis fonamentals de l'art de la pintura: implica, sobretot, la dimissió de l'afany d'imitar la realitat, de donar la il·lusió de la realitat, que
entendre, que entengui. III. Esforç centrípet Un intent de dimissió L'any 1500, sembla, moria Joan Roís de Corella, l'últim gran
les mans. El "provincianisme" —vegeu el capítol pròxim— tenia, amb la "dimissió" de València, el camí obert al seu particularisme beneit. La ciutat
que quan arribà a Sant Pare, demanà permís per a presentar la dimissió del càrrec, i ja hem dit que era l'obra que presentava tots els caires de
la tristesa d'un caràcter, la desesperació d'un amor impossible, la dimissió que l'heroi s'imposa, i la prudència d'una vida que, un cop passat
d'esquivar-lo és un factor que entra en la causalitat de moltes dimissions. L'ambigüitat de l'Església, per exemple, en les seves estructures i els
quin coratge no cal de vegades per a salvar-nos de desesperacions i de dimissions. Anthony Bloom, en l'obra repetidament citada, fa referència a aquesta
deixades a Déu mateix. I aquesta actitud no és ni d'abandó, ni de dimissió, perquè la joia de ser, quan és plena, arriba a anul·lar la curiositat de
la seva realitat de criatura davant el Senyor. No és ni disminució, ni dimissió, ni empobriment. No és negació de res, perquè pobresa i petitesa no se
solia dir davant les barbaritats comeses: "Ordres són ordres." Aquesta dimissió potser l'hem exigida més d'una vegada en nom de la direcció de
de les coses que ens ensenya la pregària és a no dimitir. Déu no exigeix dimissions, ni les permet. Déu no en fa res d'homes que dimiteixin. Les exigències
la seva creu i que el segueixin (Mc 8: 34), no signifiquen cap dimissió, ans al contrari suposen l'esforç de ser el que som, tot el que som,
anirem adonant-nos que per a nosaltres viure són també els altres; sense dimissions, ni exigències de dimissió, sense aprofitaments, ni pors que s'aprofitin
nosaltres viure són també els altres; sense dimissions, ni exigències de dimissió, sense aprofitaments, ni pors que s'aprofitin de nosaltres; sense cap
que condensava i resumia? A l'hora de les empentes, Alexandre presenta la dimissió, com un poruc alcalde de barri que no vol mals de cap; Cèsar demana una
arribava al quarter general de la família, havíeu de presentar la vostra dimissió. Ell prenia tot el comandament. Esdeveníeu el seu lacai, el seu simple
en una reunió general: —Senyors, demano que es passi a votació la meva dimissió irrevocable... Si em miro Sant Feliu amb ulls de turista, trobo que
quedar vacant el lloc de Comissari Regi d'Ensenyança de Barcelona per la dimissió del "Conde del No-sé-cuantos", vull dir En Pere Grau. El
encisats sense enamorament per la presència d'una dona jove que, fent dimissió de les seves gràcies, els escoltava amb una mena d'admiració pueril. La
de cinc dies, el mestre, veient que l'alumne no progressava, presentà la dimissió. "Què farem de tu?" preguntà el pare a En Joan, amb els braços plegats a
soroll imponent de la masticació. A l'hora del cuscús vaig presentar la dimissió, amb caràcter irrevocable. No m'entendriren ni els precs de l'amfitrió ni
progressió, regressió, sessió, obsessió, possessió, missió, comissió, dimissió, omissió, submissió, discussió, etc.. g) En les paraules
(Gaudí diu que això fou un miracle de sant Josep). Li fou acceptada la dimissió i fou ofert el càrrec a l'arquitecte Joan Martorell, el qual no acceptà
per tal com havia estat consultat en el conflicte origen de la dimissió. Martorell no acceptà, però indicà Gaudí, que llavors era ajudant seu,
milió, milionari; aliment, alimentari; parlament, parlamentari; dimissió, dimissionari; origen, originari; imatge, imaginari; calç, calcari.
meus càrrecs. El ple del Comitè Paritari va acordar no acceptar la meva dimissió. Passà un temps i el president va voler afermar el seu lloc a despit dels
marcial. El ministeri durà pocs dies. La reina, després d'acceptar-li la dimissió, en nomenà un altre presidit pel General Ferraz i s'embarcà cap a
la constitució del 45. Un afer privat de la reialesa provocà la dimissió de Narvàez en 1857. Després d'un breu gabinet Istúriz, O'Donnell
Jaume Serra-Hunter, reclamat per múltiples activitats, havia presentat la dimissió del càrrec de Rector, fou elegit per a succeir-lo el Dr. Bosch Gimpera.
vostres noves orientacions, us prego que tingueu a bé d'acceptar la meva dimissió. Sigui quina sigui la vostra decisió, jo no hauré de fer sinó
que August de Vallclara ni es dignà respondre. Deixà una targeta seva de dimissió i comiat, i sortí de la casa amb l'angoixa al cor i amb un record pietós
cridat a Madrid. L'Alba, aquest altre botxí de Catalunya, li exigí la dimissió, segurament per no haver sabut comportar-se amb prou diplomàcia.
pel pes de la vida. Altres es retiren abans de temps, presenten la dimissió i es retiren. Així, de vegades, la vida us dimiteix i altres vegades
amb el consentiment dels associats i per consegüent del mateix gerent: sa dimissió no pot ésser acceptada més que pel consentiment de tots els associats. Si
si li retirés la confiança i, per tant, arrivada l'hora de presentar la dimissió. Això si bé en principi es exacte, déu entendre's amb les degudes
obligatori, no n'hi hà prou de volguer dimitir, sinó que cal s'admeti la dimissió i legalment sols pot aceptar-se si's fonamenta en causa justa —i només ho
de ministeri com per les discrepancies de pensars, si bé en materia de dimissions s'està en la mateixa situació que en els de caràcter consistorial, que
afecti a l'organització del Municipi. Així si's discuteix un acte, una dimisió, el que sia, d'un regidor, aquest no sols té el dret sinó el deure de
matinada, mentre el director, amb el cor batent, redactava la seva dimissió, sis guàrdies civils penetraren insolents al seu despatx i li mostraren
procedència— la nostra sensibilitat". "Únicament per aquest motiu faig dimissió del meu càrrec de Conseller de la Mancomunitat de Catalunya i demano al
i el Reglament de l'Assemblea, comunicar al President d'aquesta la dimissió del càrrec de Conseller presentada pel Sr. Bofill i Matas, als efectes de
el varen fer governador civil de Girona, i hagué de presentar la dimissió per culpa d'una anècdota que no val la pena que expliqui, perquè va
possibilitats de l'home, s'abandona a un mite o intenta justificar una dimissió. Aquesta emergència de la persona creadora pot llegir-se en la història
com que no és una cosa, una tal vida se li presenta sota l'aspecte d'una dimissió: és la "diversió" de Pascal, l'"estadi estètic" de Kierkegaard, la
decideixo la retirada del combat personal. I en tal cas, representa una dimissió, encara que es dissimuli amb tots els valors propis del recolliment. És
s'hi refusa, els imposen per mitjà de les policies. Davant aquestes dimissions, és urgent de restituir el sentit de la persona responsable i del poder
humilitat de Ramon qui els demanava que li permetessin fer-ne cessió i dimissió. Per un temps s'havia allunyat de Barcelona i del convent de Santa
"Però després que va haver seguit la Cúria romana i després de la dimissió del generalat de la seva ordre, al tenor dels instituts perquè ella es
el qual, parlant per Benet XIII, va exposar: que calia rebutjar la dimissió d'ambdós papes, proposada per França, car no hi havia motiu per què

  Pàgina 1 (d'11) 50 següents »