Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tan expeditiva. Hi hagué, en aquells temps, és cert, unes quantes	dimissions	fonamentals, que es veuen patents en la renúncia lingüística, en
dels principis fonamentals de l'art de la pintura: implica, sobretot, la	dimissió	de l'afany d'imitar la realitat, de donar la il·lusió de la realitat, que
entendre, que entengui. III. Esforç centrípet Un intent de	dimissió	L'any 1500, sembla, moria Joan Roís de Corella, l'últim gran
les mans. El "provincianisme" —vegeu el capítol pròxim— tenia, amb la "	dimissió	" de València, el camí obert al seu particularisme beneit. La ciutat
que quan arribà a Sant Pare, demanà permís per a presentar la	dimissió	del càrrec, i ja hem dit que era l'obra que presentava tots els caires de
la tristesa d'un caràcter, la desesperació d'un amor impossible, la	dimissió	que l'heroi s'imposa, i la prudència d'una vida que, un cop passat
d'esquivar-lo és un factor que entra en la causalitat de moltes	dimissions	. L'ambigüitat de l'Església, per exemple, en les seves estructures i els
quin coratge no cal de vegades per a salvar-nos de desesperacions i de	dimissions	. Anthony Bloom, en l'obra repetidament citada, fa referència a aquesta
deixades a Déu mateix. I aquesta actitud no és ni d'abandó, ni de	dimissió	, perquè la joia de ser, quan és plena, arriba a anul·lar la curiositat de
la seva realitat de criatura davant el Senyor. No és ni disminució, ni	dimissió	, ni empobriment. No és negació de res, perquè pobresa i petitesa no se
solia dir davant les barbaritats comeses: "Ordres són ordres." Aquesta	dimissió	potser l'hem exigida més d'una vegada en nom de la direcció de
de les coses que ens ensenya la pregària és a no dimitir. Déu no exigeix	dimissions	, ni les permet. Déu no en fa res d'homes que dimiteixin. Les exigències
la seva creu i que el segueixin (Mc 8: 34), no signifiquen cap	dimissió	, ans al contrari suposen l'esforç de ser el que som, tot el que som,
anirem adonant-nos que per a nosaltres viure són també els altres; sense	dimissions	, ni exigències de dimissió, sense aprofitaments, ni pors que s'aprofitin
nosaltres viure són també els altres; sense dimissions, ni exigències de	dimissió	, sense aprofitaments, ni pors que s'aprofitin de nosaltres; sense cap
que condensava i resumia? A l'hora de les empentes, Alexandre presenta la	dimissió	, com un poruc alcalde de barri que no vol mals de cap; Cèsar demana una
arribava al quarter general de la família, havíeu de presentar la vostra	dimissió	. Ell prenia tot el comandament. Esdeveníeu el seu lacai, el seu simple
en una reunió general: —Senyors, demano que es passi a votació la meva	dimissió	irrevocable... Si em miro Sant Feliu amb ulls de turista, trobo que
quedar vacant el lloc de Comissari Regi d'Ensenyança de Barcelona per la	dimissió	del "Conde del No-sé-cuantos", vull dir En Pere Grau. El
encisats sense enamorament per la presència d'una dona jove que, fent	dimissió	de les seves gràcies, els escoltava amb una mena d'admiració pueril. La
de cinc dies, el mestre, veient que l'alumne no progressava, presentà la	dimissió	. "Què farem de tu?" preguntà el pare a En Joan, amb els braços plegats a
soroll imponent de la masticació. A l'hora del cuscús vaig presentar la	dimissió	, amb caràcter irrevocable. No m'entendriren ni els precs de l'amfitrió ni
progressió, regressió, sessió, obsessió, possessió, missió, comissió,	dimissió	, omissió, submissió, discussió, etc.. g) En les paraules
(Gaudí diu que això fou un miracle de sant Josep). Li fou acceptada la	dimissió	i fou ofert el càrrec a l'arquitecte Joan Martorell, el qual no acceptà
per tal com havia estat consultat en el conflicte origen de la	dimissió	. Martorell no acceptà, però indicà Gaudí, que llavors era ajudant seu,
milió, milionari; aliment, alimentari; parlament, parlamentari;	dimissió	, dimissionari; origen, originari; imatge, imaginari; calç, calcari.
meus càrrecs. El ple del Comitè Paritari va acordar no acceptar la meva	dimissió	. Passà un temps i el president va voler afermar el seu lloc a despit dels
marcial. El ministeri durà pocs dies. La reina, després d'acceptar-li la	dimissió	, en nomenà un altre presidit pel General Ferraz i s'embarcà cap a
la constitució del 45. Un afer privat de la reialesa provocà la	dimissió	de Narvàez en 1857. Després d'un breu gabinet Istúriz, O'Donnell
Jaume Serra-Hunter, reclamat per múltiples activitats, havia presentat la	dimissió	del càrrec de Rector, fou elegit per a succeir-lo el Dr. Bosch Gimpera.
vostres noves orientacions, us prego que tingueu a bé d'acceptar la meva	dimissió	. Sigui quina sigui la vostra decisió, jo no hauré de fer sinó
que August de Vallclara ni es dignà respondre. Deixà una targeta seva de	dimissió	i comiat, i sortí de la casa amb l'angoixa al cor i amb un record pietós
cridat a Madrid. L'Alba, aquest altre botxí de Catalunya, li exigí la	dimissió	, segurament per no haver sabut comportar-se amb prou diplomàcia.
pel pes de la vida. Altres es retiren abans de temps, presenten la	dimissió	i es retiren. Així, de vegades, la vida us dimiteix i altres vegades
amb el consentiment dels associats i per consegüent del mateix gerent: sa	dimissió	no pot ésser acceptada més que pel consentiment de tots els associats. Si
si li retirés la confiança i, per tant, arrivada l'hora de presentar la	dimissió	. Això si bé en principi es exacte, déu entendre's amb les degudes
obligatori, no n'hi hà prou de volguer dimitir, sinó que cal s'admeti la	dimissió	i legalment sols pot aceptar-se si's fonamenta en causa justa —i només ho
de ministeri com per les discrepancies de pensars, si bé en materia de	dimissions	s'està en la mateixa situació que en els de caràcter consistorial, que
afecti a l'organització del Municipi. Així si's discuteix un acte, una	dimisió	, el que sia, d'un regidor, aquest no sols té el dret sinó el deure de
matinada, mentre el director, amb el cor batent, redactava la seva	dimissió	, sis guàrdies civils penetraren insolents al seu despatx i li mostraren
procedència— la nostra sensibilitat". "Únicament per aquest motiu faig	dimissió	del meu càrrec de Conseller de la Mancomunitat de Catalunya i demano al
i el Reglament de l'Assemblea, comunicar al President d'aquesta la	dimissió	del càrrec de Conseller presentada pel Sr. Bofill i Matas, als efectes de
el varen fer governador civil de Girona, i hagué de presentar la	dimissió	per culpa d'una anècdota que no val la pena que expliqui, perquè va
possibilitats de l'home, s'abandona a un mite o intenta justificar una	dimissió	. Aquesta emergència de la persona creadora pot llegir-se en la història
com que no és una cosa, una tal vida se li presenta sota l'aspecte d'una	dimissió	: és la "diversió" de Pascal, l'"estadi estètic" de Kierkegaard, la
decideixo la retirada del combat personal. I en tal cas, representa una	dimissió	, encara que es dissimuli amb tots els valors propis del recolliment. És
s'hi refusa, els imposen per mitjà de les policies. Davant aquestes	dimissions	, és urgent de restituir el sentit de la persona responsable i del poder
humilitat de Ramon qui els demanava que li permetessin fer-ne cessió i	dimissió	. Per un temps s'havia allunyat de Barcelona i del convent de Santa
"Però després que va haver seguit la Cúria romana i després de la	dimissió	del generalat de la seva ordre, al tenor dels instituts perquè ella es
el qual, parlant per Benet XIII, va exposar: que calia rebutjar la	dimissió	d'ambdós papes, proposada per França, car no hi havia motiu per què

Pàgina 1 (d'11)

50 següents