Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tant en tant el menjar fort i cuit i sovint en captava, o volia fer una	dinada	a l'hostal, però a mi em bastaven els raïms, les peres i les figues,
fa temps que oloràvem el daltabaix. Ell era més donat a caçar i a bones	dinades	que a treballar. Ja li cantàvem allò que els avis deien de can Tòfol i
de sopar, però ja s'havien atipat d'aire i de sol i havien fet la gran	dinada	enmig del bosc. Altrament, a les quatre del matí ja estaven de peus a
de les cases amigues, que si no em paguen amb diners em paguen amb	dinades	. El senyor René em té fixat un sou que ja ens permet viure, per bé que
gent d'upa, un dia va convidar el Capità General de Barcelona a fer una	dinada	al Canyís i el Capità General va anar-hi... i no bé va veure la tia
—crus o cuits—, embotits, ous, oli, sabó, fregalls, terra d'escudelles,	dinades	(llenya prima per a encendre el foc), tupins, fogons, graelles, llums de
excusa del viatge, per centrar en el menjar tota l'atenció. Aquesta	dinada	farà època i serà recordada molt de temps. El menjar emportat s'engoleix
i noble gent, com del poble més baix i humil, per tal d'obtenir diners o	dinades	; i, ben sovint, eren per escreix uns perfectes perdularis de mala mena,
hi ha una pintura de don Faust Morell i Bellet que representa l'exemplar	dinada	del rei en Jaume a la tenda on va fer prova de generosa austeritat el
de cap a ells quan, al migdia, els portaven un poc de calent per a fer la	dinada	. Els dies que plovia, el bestiar menjava herba seca de la que tenien
cada un de la seva Banda de Música. Una vegada acabades les competicions,	dinada	de companyonia de la Associació de Veinats presidida pels dos batles. Hi
ajudaran á rentar los plats, á endressar tot lo qu' haji servit per la	dinada	...y si en certas familias lo servey es fet per mossos ó criadas, despres
no fa profit. 102. Lo que no 's paga ab diners, se paga ab	dinades	. 103. Lo privat es desitjat. 104. Lo saber no ocupa
cua cap a la Marededéu, els museus, els restaurants, els camins per a les	dinades	. Càlculs, per exemple, de l'últim primer de maig, sempre imprecisos, per
de dits productes; percebent lo restant l' amitger. Los llegums, bestiar,	dinadas	y demés productes se partexen generalment per mitad, exceptuant los
6o· Los llegums... 5o· El bestiar... 6o· Las	dinadas	... 7o· Los engraxads... 8o· El viram... 9o·
reduexen al de cereals (blad, ordi, etc.) y al pecuari (bestiar y	dinadas	), essent molt limitad fins el present el de l' arboleda y casi nulo el de
incluir los que utilisan los amitgers en avarcas 676 rs. vn.	Dinadas	(ó sie llana y formatge) 200 quintás á 120 rs.
compradas fins el present las que s' han venud: en fi 10 qqs.	dinadas	. Valor de las terras. L' añ 1821 fonc valuada y comprada
deu esser senyal de á vendrer tocan pera partirse ab diners, lo que ab	dinadas	per sa naturalesa es irrepartible! Y en la suposició que ho fos, lo que
Ja te rahó 'l ditxu. "Lo que no 's paga ab diners se paga ab	dinadas	." * * * [4] Hem vist lo primer número d' un setmanari
pena. Tot d'una empunyà un dels companys pels peus i amaní sa	dinada	, però els altres dos, fent un bot, arribaren fugint als
dins les sales. Perquè bo i rient s'havien anat enllestint la	dinada	, dolça i a cor que vols, puix havien matat molta cosa.
els sou deutors. Encara que hàgiu pagat amb escreix, amb diners o amb	dinades	. Antònia [(S'ha aixecat i se l'endú al sofà i l'abraça per
mitja carga de oli cada una. It. Tres forchs de alls y una carrega de	dinadas	y altre de garbons. Deutes de la botiga A mes de las nou onzas en or que
may fiar d' un ximple y com mercé á n' aixó se quedava sense diners, ni	dinadas	, més ab los jacos que son fill rebut havia. Las tres taronjas del amor.
parents dels amics, tots en el mateix dret á igual falta de son, á igual	dinada	en prensa y á igual llit hipotétic. La calor de festa era imposant: el
que no sía vostro, y Deu que té bona bossa vos ho pagará amb diners ó amb	dinades	qualque día. L' esbaldragat de Pedruxella Allá enfòra, à sa part des
marcava tres quarts per las piadosas ó sia las dotze, hora de la	dinada	. Molts la vigilavan, lo cap enlayre, boca badada, badalls de gana. Lo
lo día á la vinya. A mitj dia, mentres cullidoras y vinyaters feyan la	dinada	al ombra d' un cirerer, 's dirigiren envers la font del Sálser hont se
per aixó. Tup· Sí, sí, com està tan gras. Barr· Porti	dinadas	també. Buñ· ¡Per Deu y per tots los Sants! fem una composició.
Quin llam de bet de interés Tens en no fer foch al forn? Arri, ves, porta	dinadas	, O at tiro de cap al pou. [("Li dona una empenta cap á la porta
No tot han de ser venturas; Que aprengui aquesta llisó. [("Surt Laya ab	dinadas	y mistos, que no posa à la boca del forn.")] Laya No ho fasis,
Ay! Jesus! valgam San Roc! [("March frega els mistos, y encen las	dinadas	dins del forn.")] Quins treballs y quins apuros! Malehit siga el capó.
naus que s'esberlen. Com qui fitora peix, s'enduien l'horrible	dinada	!" "Mentre aquells són així destrossats dins la cala pregona,
ja prou de rodaventures, de gallòfols ronsers, empastifadors de	dinades	? ¿És que no estàs satisfet dels aquí reunits que devoren
Sí... á falta de diners, portés vosté intencions de cobrarse ab... ab	dinadas	... Vull dir si... si la noya li es, com m' ha dit... y si vosté li
devorant una sensacional sarsuela, que per a molta gent ja serveix de	dinada	. Després d'això, els que encara s'aguanten drets, si han sabut beure amb