DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
dinastia F 1169 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb dinastia Freqüència total:  1169 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

dels fets aparatosament superficials, una substitució de dinasties o un renversement d'aliances, el pas d'un règim a un altre, una
l'autoritarisme es recolza en d'altres mèrits: el providencialisme, la dinastia, la ferocitat, el perfil heroic, el dogma doctrinari. Entre nosaltres, en
és un cant, més que d'amor, de ràbia, d'una ràbia que funda les dinasties bíbliques, d'una ràbia que crea, més que els versos, els
i malgrat la supervivència de fórmules cancelleresques d'adscripció a les dinasties franceses, l'oligarquia feudal estigué capacitada per a menar a bon port
arrelà en les lleis de Catalunya durant el govern dels monarques de la dinastia Trastàmara. Els Trastàmares i el pactisme. El fet de l'establiment a
desviacions catastròfiques del sentit d'Espanya —del sentit que una dinastia espanyola havia donat a Espanya, millor dit; en canvi, eren l'únic remei
històrica. Paradoxalment, els catalans s'aferraren al representant de la dinastia que havia enervat el país. I això fou degut a dues conviccions: la
—tots els presents emmudiren—. ¿Es càrrec de capità general per damunt sa dinastia? Ara imagina't que Don Enric, en lloc de ser un Valois, fos un
el primer registre de coloms del que hom té notícia és de la cinquena dinastia egípcia, cap a l'any 3000 a. C., segons em digué el professor
Mr. Birch m'informa que els coloms apareixen en una llista de plats de la dinastia prèvia. En temps dels romans, ens diu Plini, hom pagava pels coloms preus
i això, practicà el més persistent dels absentismes. Al cap i a la fi, la dinastia de Casp no tenia motius particulars d'agraïment respecte als valencians:
noms privatius. Potser si la Corona d'Aragó no hagués perdut la seva dinastia peculiar, o si els Països Catalans haguessin disposat d'una denominació
el Gran, es va casar amb Na Dolça de Provença, que era la pubilla de la dinastia provençal; deixant de banda que la poesia provençal no sortia tota de la
el president que va nomenar al rei, com ho veiem amb el nomenament de la dinastia de Sabòia per a substituir la Borbònica i realitzar el plan de monarquia
vol recolzar el seu Pontificat en la situació que a Aragó portarà la nova dinastia. Què ens mostren els fets? Catalunya perd la seva dinastia, per assegurar
la nova dinastia. Què ens mostren els fets? Catalunya perd la seva dinastia, per assegurar aquell Pontificat trontollant. Però Benet XIII i la seva
terra és la perfecta compenetració entre l'autoritat i el poble. Sota la dinastia forastera, els catalans començaren a ésser aquesta gent malcontenta,
de Balmes, en l'empresa generosa d'acostar les dues branques de la dinastia, aviat se'n anà de la Cort, pel carrer del Desengany. Tornà a Mallorca i
Si no s'apleguen, la Institució sucumbeix. Així han caigut molts règims, dinasties, pobles, religions. Autonomia i democràcia. I, en conclusió: La
les tombes, les ruïnes (Roma), els castells abandonats (Chambord), les dinasties que s'apaguen, els boscos que envaeixen, les belles dones oblidades, les
sota la fèrula de les institucions cesaristes, baldament es tracti de la dinastia espanyola. Els qui en nom d'una democràcia que no practiquen, s'oposen a
i és més exigent d'andròmines una república sobrevinguda que una dinastia supervivent. I això és incomportable pels temperaments que senten el
presidència d'una lliure federació de pobles. Si el punt d'exotisme d'una dinastia local pot embadalir una cort de precioses ridícules i fins alguna
calculada alternança habitual de dignacions i colladures. En canvi, la dinastia que presideix una lliure comunitat de pobles és que se n'ha fet digna. La
en aquests casos, recolza en el prestigi de la corona. Aleshores la dinastia no és supranacional per exotisme, sinó per superació internacionalista.
Française" assenyala l'internacionalisme com una virtut de les dinasties. Entroncades com són elles amb elles, propendeixen, de la vida de relació
mundial. Aquest sentiment patriarcal, assequible segons En Cambó a la dinastia austríaca dels Habsburg, no ho és, malgrat l'exemple discret que li donà
ho és, malgrat l'exemple discret que li donà la Regència espanyola, a la dinastia francesa dels Borbó. En els trets fonamentals del caràcter com en els del
En els trets fonamentals del caràcter com en els del físic, aquesta dinastia és immutable. Tothom sap que les guerres civils carlines, més que a una
assimilista, que continuaria, sense rei visible, la història de les dinasties espanyoles; que fins ens deixés ésser catalans de província, que féssim
seria també difícil que s'avingués a completar cap peanya federal d'una dinastia que no és lusitana, d'una tradició absolutista que l'obligà a
més fets. No un rei abstracte, sinó qualsevol dels monarques de la dinastia que ens regeix té —a part de la sang estrangera— un cent per cent
durant la breu temporada de república espanyola figuraren catalans en la dinastia presidencial. I en una república nova, fatalment els catalans tornarien a
Si no s'apleguen, la Institució sucumbeix. Així han caigut molts règims, dinasties, pobles, religions. IV. Fonaments de la nova Catalunya Tots els
certa política internacional d'Espanya. Entre Felip V que comença la dinastia i assegura el seu tron sobre l'ensorrada de Catalunya, —i Alfons XIII—,
pogués realitzar la Unitat Ibèrica, per la seva recerca posterior d'una dinastia no vinculada als errors tradicionals. Va fracassar —sens dubte, i
imperis, el Babilònic, i l'Assirià; coneix a fons els egipcians i llurs dinasties. No ha vist mai Versailles, no el veurà pas; ha vist gairebé la torre de
de la mort del rei En Martí de Sicília, (1409) esperança de la dinastia nacional, /fos la pus mala nova que podia esser per tot lo
les dificultats exteriors que li donaren el cop de gràcia. El canvi de dinastia portà també una conseqüència directa, de funesta influència en el comerç:
d'aquell poble. Un micer Ventura Brú y Fígols, el segon d'aquella dinastía farmacèutica que's distingí sobiranament ab la composició de un cerat
epidèmies devastadores, cadires reials ensorrades, i esfondrades dinasties. Després bescanviava una quantitat de sabó i franel·la per alguns
dintre el pot de llauna que li servia d'estatge. En la història de cap dinastia europea ne trobaríeu pas una més gran reserva, referent a la mort d'un
cinqcents anys revesteix els atributs d'una Monarquia. Val a dir que la dinastia dels Hucs i dels Pons d'Empòrias, encara que pel seu seny polític i per
i altres, algunes anònimes. A la mort de Martí l'Humà, la nova dinastia no mostrà el mateix interès per la política naval que la Casa de
mallorquins s'escamparen per Itàlia i França, com els de la prolífica dinastia Olives o com Joan Martínez; altres segueixen treballant a l'illa, com els
que va ser el règim que ja van intentar els ministres de Felip IV, de la dinastia austríaca. Tal com Catalunya, doncs, no s'ocupava per res dels assumptes
Comptes l'any 1713", no ens podem ni volem fer la il·lusió que la dinastia austríaca fos una garantia per a la Constitució catalana, que si no havia
perquè si és cert que Catalunya va ser completament vençuda per la dinastia francesa dels Borbons, també és cert, com tothom sap, que aquesta
francesa dels Borbons, també és cert, com tothom sap, que aquesta dinastia va ser vençuda per la Constitució que Catalunya defensava quan França
que la nostra estimada Catalunya portava amagats a les entranyes. Si la dinastia borbònica, doncs, resumint el que diem i sostenim, va arrabassar la

  Pàgina 1 (de 24) 50 següents »