Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

no la localitzaràs. Ara que no hi ha distàncies i pots visitar, amb	diners	, tots els països, sovint tan sols per jactar-te'n davant un públic més o
a parlar amb el seu germà i, d'acord amb ell, que li avançà i tot algun	diner	, Joan del Santo adquirí la hisenda. Era constituïda per una zona d'horta
i, de passada, es distreia. Amb el producte d'aquesta hisenda i alguns	diners	dels antics estalvis, guardats per ella en el vell bagul familiar,
, el vaig ofendre i li demano perdó; que si en tal altre, no sé què d'uns	diners	, li demano perdó..." En fi, a punt de cridar mossèn Anselm i contar-li
a baixar; portava l'abric posat i un farcellet a la mà; li lliurà els	diners	deixats per ell sobre la taula; no volgué endur-se els que sobraven i li
L'havia vista sempre tan dòcil i tan bondadosa! Vaig dir-li que pels	diners	no passés pena, que fins podia ajudar-me en els quefers de la casa.
ara em posaré bé. Com va el treball? —Desitges treballar? —Desitjo	diners	. —Això ho desitgem tots. Però Déu va dir... Ja ho saps. Fou una trista
de treballar, treballem. Què té per a mi? Havia portat del poble alguns	diners	; però ahir se m'acosta un conegut (ho digué ell); va explicar-me una
i tanmateix no gosaríem acusar-la d'avarícia. L'afany d'acumular "	diners	" és perfectament compatible amb una indiferència gairebé anafrodisíaca
una indiferència gairebé anafrodisíaca per la materialitat mateixa del "	diner	". En general, el gran ric veu la seva riquesa en funció del poder social
també, però projectada sobre les coses —sobre la terra— i no sobre els	diners	. L'avar, en canvi, es concentra en el "diner": en allò que el diner
la terra— i no sobre els diners. L'avar, en canvi, es concentra en el "	diner	": en allò que el diner és en si mateix. És en el diner que polaritza una
diners. L'avar, en canvi, es concentra en el "diner": en allò que el	diner	és en si mateix. És en el diner que polaritza una mena de frenesí
concentra en el "diner": en allò que el diner és en si mateix. És en el	diner	que polaritza una mena de frenesí sensual. No importa la quantitat: de
l'avar: ell és un "agarrat". I la seva resistència a desprendre's dels	diners	, en el fons, no s'origina tant en la por a la dissipació o al dispendi
"l'home utilitza l'home, en figura d'esclau, com material primitiu de	diner	". Serà la moneda pròpiament dita, el diner autèntic, sota la seva
com material primitiu de diner". Serà la moneda pròpiament dita, el	diner	autèntic, sota la seva espècie metàl·lica i de metall preciós, allò que
i de metall preciós, allò que promourà el vici. Per a l'avar, el	diner	no és un instrument d'adquisició o de domini, ni un signe
de Molière, a més de ser tan ronyós com el seu predecessor, deixa	diners	al vint-i-vuit per cent, i encara amb unes condicions supernumeràries
de l'avarícia el patètic fervor amb què l'avar "tracta" els seus	diners	. Aquesta és la nota diferencial de la figura. En les rondalles
a possible, sinó fins i tot com a lògic. Si no se'ls ha de gastar, els	diners	, ¿què voleu que en faci, l'avar? Mirar-los i tocar-los amb aquella
Cada cap d'any, Eugènia, la filla, havia de mostrar als pares els	diners	que, per un motiu o altre, Grandet li donava i que ella havia de servar
finances públiques, per exigències íntimes de la situació, retiren els	diners	de metalls preciosos, i fan circular en lloc seu uns documents impresos
en surt frustrada en l'aspecte més delicat. També els bitllets són "	diner	": l'avar no posa això en qüestió. Només que són uns "diners"
són "diner": l'avar no posa això en qüestió. Només que són uns "	diners	" desproveïts de consistència material: incapaços de ser físicament
El plaer —que de plaer es tracta— derivable de la possessió del	diner	, no serà ja un plaer sensual, com en l'època en què corria l'or: serà,
contradictoris, equivalents. "Pecats": ja ens ho fa dir la frase feta.	Diners	No entenc aquells qui diuen que menyspreen els diners. Costen tant de
dir la frase feta. Diners No entenc aquells qui diuen que menyspreen els	diners	. Costen tant de guanyar! E Egoisme Potser en la mesura que no
molt magre. ¿I què vol vostè que faci un jove estranger a París sense	diners	a la butxaca? Penso una resposta equànime, moral i evasiva: —Passejar...
de Joyce, per la política internacional, pels crucigrames, per guanyar	diners	, pels paisatges delicats —per qualsevol cosa. Justificar! J
se'ns en dóna. Un estranger —un bàrbar— mai no té raó: tindrà més	diners	, més universitats, més màquines, més menjar; però, en tant que bàrbar poc
i dins les quals els escriptors haurien de disputar-se l'admiració i els	diners	dels "clients". De més a més, el plagiari ofereix una mercaderia
força que, dins la vida individual i social, resulta tan poderosa com el	diner	o més. El sexe, doncs, no era cosa de riure: com no és cosa de riure
més. El sexe, doncs, no era cosa de riure: com no és cosa de riure el	diner	. L'aventura carnal és situada en el seu lloc exacte: un esdeveniment
persones. A la plaça de Catalunya, unes tendes d'escoltes, on es recullen	diners	; prenen el sol els coloms, alguns infants amb mainadera, obrers,
un armari de tres llunes "amb dibuixos als costats, que val qui sap els	diners	". Però (ho ha sabut fa poc el senyor Pauet), quan el milicià entra a casa
recent amb el seu barber, a Barcelona. Diu que ingressen, potser, més	diners	que abans, però, com que la vida s'ha encarit tant i els cal, a més,
la veïna masia de Vilarmau i s'han endut uns minyons amagats, els	diners	de la gent, mantes, tres trossos de sabó... A un d'aquells minyons
està malalta i el seu marit no ha vingut. Sempre em duu cartes, llibres o	diners	de Barcelona. Una de les meves impressions més agradables d'aquests temps
jo —diu la noia. —I per a què és, aquesta cua? —Per a ingressar	diners	. —Si jo no en tinc! —exclama ell. —N'hi deu haver d'altres que
i densa que s'adhereix viscosament a la pell. —I quan vegin que no tenim	diners	, què? —No ho podem dir, que no en tenim. Aleshores ens acusarien de
Molts, quan es veuen agafats com nosaltres, ingressen efectivament	diners	encara que de primer no en tinguessin la intenció. Als venedors ens
que poden cargolar més la gent. —Però com? —insisteix ell—. Si donen	diners	... També jo en podria demanar, doncs. —No, com no sigui que tinguis la
També deus tenir gana, oi? —li pregunta. —Ja saps que no disposo de	diners	—li recorda ell. —Per això pago jo. —No deus fer gaires negocis, si sempre
haver estimat, a la seva manera, unes quantes coses, no pas més que el	diner	, és clar, i es devia creure un bon home perquè complia la paraula donada,
al seu voltant i recollien —la mateixa cistella del pa feia de plateret—	diners	per a poder-lo enterrar. Algú devia haver clos els seus ulls, però res
no era encara /Dux Sapientiae\ però estalviava fins a l'últim	diner	per poder subvenir a les despeses de la Graduació que no baixarien de
amb avantatge, tenia a les mans un atot que gairebé mai no falla; el	diner	. El Cavaller de Padrós heretava en entrar als divuit anys la fortuna de
que havia deixat només el seu nom en els capítols matrimonials i aquells	diners	al seu fill, l'herència que s'interposaria entre els Campdepadrós, com
el fill rebel d'una inevitable respectabilitat. I potser no sols els	diners	havia deixat, no sols una excessiva abundància de diner que provoca una

Pàgina 1 (de 275)

50 següents