×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb diner |
Freqüència total: 13721 |
CTILC1 |
no la localitzaràs. Ara que no hi ha distàncies i pots visitar, amb | diners | , tots els països, sovint tan sols per jactar-te'n davant un públic més o | a parlar amb el seu germà i, d'acord amb ell, que li avançà i tot algun | diner | , Joan del Santo adquirí la hisenda. Era constituïda per una zona d'horta | i, de passada, es distreia. Amb el producte d'aquesta hisenda i alguns | diners | dels antics estalvis, guardats per ella en el vell bagul familiar, | , el vaig ofendre i li demano perdó; que si en tal altre, no sé què d'uns | diners | , li demano perdó..." En fi, a punt de cridar mossèn Anselm i contar-li | a baixar; portava l'abric posat i un farcellet a la mà; li lliurà els | diners | deixats per ell sobre la taula; no volgué endur-se els que sobraven i li | L'havia vista sempre tan dòcil i tan bondadosa! Vaig dir-li que pels | diners | no passés pena, que fins podia ajudar-me en els quefers de la casa. | ara em posaré bé. Com va el treball? —Desitges treballar? —Desitjo | diners | . —Això ho desitgem tots. Però Déu va dir... Ja ho saps. Fou una trista | de treballar, treballem. Què té per a mi? Havia portat del poble alguns | diners | ; però ahir se m'acosta un conegut (ho digué ell); va explicar-me una | i tanmateix no gosaríem acusar-la d'avarícia. L'afany d'acumular " | diners | " és perfectament compatible amb una indiferència gairebé anafrodisíaca | una indiferència gairebé anafrodisíaca per la materialitat mateixa del " | diner | ". En general, el gran ric veu la seva riquesa en funció del poder social | també, però projectada sobre les coses —sobre la terra— i no sobre els | diners | . L'avar, en canvi, es concentra en el "diner": en allò que el diner | la terra— i no sobre els diners. L'avar, en canvi, es concentra en el " | diner | ": en allò que el diner és en si mateix. És en el diner que polaritza una | diners. L'avar, en canvi, es concentra en el "diner": en allò que el | diner | és en si mateix. És en el diner que polaritza una mena de frenesí | concentra en el "diner": en allò que el diner és en si mateix. És en el | diner | que polaritza una mena de frenesí sensual. No importa la quantitat: de | l'avar: ell és un "agarrat". I la seva resistència a desprendre's dels | diners | , en el fons, no s'origina tant en la por a la dissipació o al dispendi | "l'home utilitza l'home, en figura d'esclau, com material primitiu de | diner | ". Serà la moneda pròpiament dita, el diner autèntic, sota la seva | com material primitiu de diner". Serà la moneda pròpiament dita, el | diner | autèntic, sota la seva espècie metàl·lica i de metall preciós, allò que | i de metall preciós, allò que promourà el vici. Per a l'avar, el | diner | no és un instrument d'adquisició o de domini, ni un signe | de Molière, a més de ser tan ronyós com el seu predecessor, deixa | diners | al vint-i-vuit per cent, i encara amb unes condicions supernumeràries | de l'avarícia el patètic fervor amb què l'avar "tracta" els seus | diners | . Aquesta és la nota diferencial de la figura. En les rondalles | a possible, sinó fins i tot com a lògic. Si no se'ls ha de gastar, els | diners | , ¿què voleu que en faci, l'avar? Mirar-los i tocar-los amb aquella | Cada cap d'any, Eugènia, la filla, havia de mostrar als pares els | diners | que, per un motiu o altre, Grandet li donava i que ella havia de servar | finances públiques, per exigències íntimes de la situació, retiren els | diners | de metalls preciosos, i fan circular en lloc seu uns documents impresos | en surt frustrada en l'aspecte més delicat. També els bitllets són " | diner | ": l'avar no posa això en qüestió. Només que són uns "diners" | són "diner": l'avar no posa això en qüestió. Només que són uns " | diners | " desproveïts de consistència material: incapaços de ser físicament | El plaer —que de plaer es tracta— derivable de la possessió del | diner | , no serà ja un plaer sensual, com en l'època en què corria l'or: serà, | contradictoris, equivalents. "Pecats": ja ens ho fa dir la frase feta. | Diners | No entenc aquells qui diuen que menyspreen els diners. Costen tant de | dir la frase feta. Diners No entenc aquells qui diuen que menyspreen els | diners | . Costen tant de guanyar! E Egoisme Potser en la mesura que no | molt magre. ¿I què vol vostè que faci un jove estranger a París sense | diners | a la butxaca? Penso una resposta equànime, moral i evasiva: —Passejar... | de Joyce, per la política internacional, pels crucigrames, per guanyar | diners | , pels paisatges delicats —per qualsevol cosa. Justificar! J | se'ns en dóna. Un estranger —un bàrbar— mai no té raó: tindrà més | diners | , més universitats, més màquines, més menjar; però, en tant que bàrbar poc | i dins les quals els escriptors haurien de disputar-se l'admiració i els | diners | dels "clients". De més a més, el plagiari ofereix una mercaderia | força que, dins la vida individual i social, resulta tan poderosa com el | diner | o més. El sexe, doncs, no era cosa de riure: com no és cosa de riure | més. El sexe, doncs, no era cosa de riure: com no és cosa de riure el | diner | . L'aventura carnal és situada en el seu lloc exacte: un esdeveniment | persones. A la plaça de Catalunya, unes tendes d'escoltes, on es recullen | diners | ; prenen el sol els coloms, alguns infants amb mainadera, obrers, | un armari de tres llunes "amb dibuixos als costats, que val qui sap els | diners | ". Però (ho ha sabut fa poc el senyor Pauet), quan el milicià entra a casa | recent amb el seu barber, a Barcelona. Diu que ingressen, potser, més | diners | que abans, però, com que la vida s'ha encarit tant i els cal, a més, | la veïna masia de Vilarmau i s'han endut uns minyons amagats, els | diners | de la gent, mantes, tres trossos de sabó... A un d'aquells minyons | està malalta i el seu marit no ha vingut. Sempre em duu cartes, llibres o | diners | de Barcelona. Una de les meves impressions més agradables d'aquests temps | jo —diu la noia. —I per a què és, aquesta cua? —Per a ingressar | diners | . —Si jo no en tinc! —exclama ell. —N'hi deu haver d'altres que | i densa que s'adhereix viscosament a la pell. —I quan vegin que no tenim | diners | , què? —No ho podem dir, que no en tenim. Aleshores ens acusarien de | Molts, quan es veuen agafats com nosaltres, ingressen efectivament | diners | encara que de primer no en tinguessin la intenció. Als venedors ens | que poden cargolar més la gent. —Però com? —insisteix ell—. Si donen | diners | ... També jo en podria demanar, doncs. —No, com no sigui que tinguis la | També deus tenir gana, oi? —li pregunta. —Ja saps que no disposo de | diners | —li recorda ell. —Per això pago jo. —No deus fer gaires negocis, si sempre | haver estimat, a la seva manera, unes quantes coses, no pas més que el | diner | , és clar, i es devia creure un bon home perquè complia la paraula donada, | al seu voltant i recollien —la mateixa cistella del pa feia de plateret— | diners | per a poder-lo enterrar. Algú devia haver clos els seus ulls, però res | no era encara /Dux Sapientiae\ però estalviava fins a l'últim | diner | per poder subvenir a les despeses de la Graduació que no baixarien de | amb avantatge, tenia a les mans un atot que gairebé mai no falla; el | diner | . El Cavaller de Padrós heretava en entrar als divuit anys la fortuna de | que havia deixat només el seu nom en els capítols matrimonials i aquells | diners | al seu fill, l'herència que s'interposaria entre els Campdepadrós, com | el fill rebel d'una inevitable respectabilitat. I potser no sols els | diners | havia deixat, no sols una excessiva abundància de diner que provoca una |
|