Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

totes les coses, en aquest ball, es descabdellaven dins d'aquell clima	dionisíac	de pura innocència, o de pura inconsciència, que és propi de les festes
—o de mitja dotzena de sangs— i de dues mentalitats esclata en les zones	dionisíaques	de l'alcohol i en el camp fèrtil de la mandra i del desig, com una
Moupiti que havien vingut a casar la noia o a matar el porc, perquè llur	dionisíac	embalament només podia tenir explicacions d'aquesta mena. Els capitans de
primitiva tota l'elegància dels tòraxs maoris explorant dins una ruta	dionisíaca	d'horror i d'entusiasme sexual. Els dansarins utilitzaven les llargues
i la bona taula. Assaborim el nostre petit terrer amb la impudícia del	dionisíac	. La forma, el color, la llum, tot entra dintre nostre, amb un baf
submissió a la realitat apol·línia i clàssica que a cert insinuat corrent	dionisíac	, romàntic i fàustic. Aquesta doble interpretació de l'existència grega i,
les dansarines òrfiques, amb la civilització predòrica i amb el fal·lisme	dionisíac	. Níobe se l'escoltava com qui sent lladrar un gos. Ell havia intentat
li era simpàtic i agradable, i amb el qual esperava viure estones	dionisíaques	, absolutament desinteressades. I volia lliurar-se a aquell xicot que duia
de la mateixa manera que Nietzche hi vesteix la seva ètica pagana o	dionisíaca	com en diu ell portat pel seu afany inmoderat de posar noms pagans a les
sostenen, endebades, una causa votada a la mort. No els atreia la llum	dionisíaca	d'una aurora, sinó la llum elegíaca d'un capvespre. No afirmaven una
donen juntes els seus primers passos, filles bessones de les festes	dionisíaques	. Per un poble de vinaters, cap festa com aquella del vi novell, començant
testa; amb esclaus i camperols que passegen ben alt i ben ferm l'emblema	dionisíac	; amb la resta del poble que els segueix. Tots canten, gais de la festa i
els segueix. Tots canten, gais de la festa i del vi; repeteixen estrofes	dionisíaques	, improvisen cants llicenciosos; s'encomana el deliri; augmenta el
Posseït del déu, posseït del vi, tot li és lícit. Aquestes festes	dionisíaques	, coven el Teatre d'Atenes. El misticisme orgíac del ditirambe és l'origen
que anava cada any a cercar l'aplaudiment del poble en els concursos	dionisíacs	, que parlava el seu mateix llenguatge, sense excloure'n un sol mot per
388 a. J. C. quan triomfava el /Plutos\ en les festes	dionisíaques	. Conservació del patrimoni històric i artístic La intensificació i
no us negaran el que hi hagi al galliner i a les tines. I aquell caràcter	dionisíac	de la vall és tan innegable que jo mateix no aconsegueixo separar la
de la seva elaboració pictòrica, el compara amb l'acte bàrbarament	dionisíac	de l'elaboració pictòrica de Pollock. "La pintura, barrejada en pots
les cantúries, els espinguets i les riallades més sonores que la fortitud	dionisíaca	ha fet sentir als humans. Però un jorn infaust tot canvià. Mentre el
que home sóc un ésser feble i míser, quan tinc una ploma a la mà em torno	dionisíac	i ofensiu: m'animo i sóc capaç de mantenir una posició fins a les
interès, si una clàssica i somrient contenció hagués frenat l'entusiasme	dionisíac	dels seus sovint estrabul·lats judicis, i una forma més neta, més
i el cigar, encara més que amb el xampany, estava posseït d'una fúria	dionissíaca	que l'aixecava. Les venes se li inflaven vermelles als polsos, els ulls
Fils) gelats, deliciosos, exquisits, i estar dominat per un remolí	dionisíac	set o vuit hores. En la conversa, aquest estat us dóna una facilitat de
sóc un ésser feble i míser, quan tinc una ploma a la mà esdevinc	dionisíac	i ofensiu, entro en un estat d'exaltació silenciosa i sóc capaç de
doncs, comprendre que, entre nosaltres, el transport, l'arravatament	dionisíac	, sol tenir per origen algun urgent interès personal. L'exteriorització
amb el que acabem de veure en el món de la premsa periòdica. Teatre!	Dionisíaca	delícia del desdoblar-se i projectar-se a l'exterior! Escola fetillera i
o maneres de viure, Nietzche, admet la vivència apol·línia i la vivència	dionisíaca	, dues denominacions derivades de la mitologia grega: Apol·ló, déu del sol
apol·línia o formal, és la pròpia del món occidental; la vivència	dionisíaca	o simbòlica, és la pròpia del món oriental. Pels que tot just ens iniciem
l'encalç esdevenia més excitant, més orgíac, més propi d'una festa	dionisíaca	. El panteix rogallós d'ell diria's el d'un faune exasperat i els esgarips
parar. Hermós, que aquests ambients fascinen, ha tingut moments de remolí	dionisíac	. ¿Quants segles fa —penso— que la gent d'aquest país fa aquesta vida? ¿És
no negaven el que hi hagués al galliner i a les tines. Aquest caràcter	dionisíac	de la vall és tan innegable, que no s'aconsegueix separar la remembrança
Des del punt de vista psicològic, presentarà les meves hores més	dionisíaques	i la meva jovenesa en ple castell de focs. El fet polític que vindrà a
de demanar caritat d'aquelles tristes criatures en un espectacle	dionisíac	d'uns certs graus, no del tot despullat de categoria. Quan passaven pel
com la possessió de l'absolut; i si en tals peripècies l'instint	dionisíac	anava controlat per la por i per tota mena de misèries, ens satisfeia
s'han produït en aquest país. Ors, aleshores, d'una presència més aviat	dionisíaca	que apolínia, encara duia un bon farciment de trufes dels anys de París.
un tip de riure, de fer-nos la caritat d'un bon moment de convulsió	dionisíaca	. Perquè Camps Margarit, que posseïa l'estampa còmica del personatge de
i l'autor d'aquest llibre haguessin participat d'una manera estrepitosa i	dionisíaca	en la rua de carnestoltes que durant tres dies consecutius començava a
jo començàrem a recordar versos i a ponderar el poeta amb clamor gairebé	dionisíaca	; i un dels joves amics, d'aquests que es pensen que la poesia espanyola
florentina fou tot el contrari de la napolitana. Nàpols és una foguerada	dionisíaca	, que dilata i disgrega i posa en marxa el xiulet del cor i fa sortir
i delicat Madrid de l'any 16, que fou l'escenari del temps més	dionisíac	de la meva vida. Aleshores tot el carrer d'Alcalá, des de la Puerta
en aquells moments, no havia abandonat ni les flamarades ni l'estirabot	dionisíac	de la jovenesa. Era agressiu i combatiu i li agradava estripar fantasmes
home; però és que en aquells moments, hi ha en el seu esperit quelcom de	dionisíac	, i, en realitat, no és sinó un home en tensió. Amb tot —cal constatar-
semianimals, tots successors de tòtems. Anualment, durant les festes	dionisíaques	, hom degollava un brau i en menjava la carn encara palpitant, exactament
Dionisos, que s'anomenava també el Salvador i l'Alliberador. L'orgia	dionisíaca	, o bacanal, amb música sorollosa, crits i manifestacions extàtiques,
en un lèxic violent), perquè: "Així com en Blasco hi havia un esperit	dionisíac	, ebri de comandament, de multituds, de delícies còsmiques i universals,
plenitud, i això en aquells que, no massa olímpics, encara que no siguin	dionisíacs	, fan de la seva vida un llibre obert a tots els vents. Els cobreix la
com el puny, d'una claredat diàfana. Lineal i tectònic. Apol·lini i	dionisíac	. Clàssic i romàntic. Formal i colorista... La lluita es va iniciar en
d'aquest bateig submarí, vaig passar uns dies en un estat proper al rapte	dionisíac	. Només pensava en la propera immersió, Calgué esperar el 25
alguns aspectes banals. Però Bosch Roger és un formidable anotador	dionisíac	i assoleix més d'una vegada el seu punt just d'abundància i de
reproduit aquelles escenes pantagruèliques que ens mostraven la vessant	dionisiaca	de les fires els antecedents de les quals s'haurien de cercar en els

Pàgina 1 (de 3)

50 següents