DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
diploma M 357 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb diploma Freqüència total:  357 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

tingués les seves oportunitats vitals. No ha calgut cercar-les ni en un diploma universitari ni en una promoció burocràtica. Ensems, els obrers catalans,
mena, des del senzill contracte guardat a l'arca d'una masia fins als diplomes que es conserven en els arxius reials. No sabríem remuntar en els segles
És clar que no diem això basant-nos en les frases que consten en els diplomes i actes de la cancelleria barcelonina, ni encara en les més esteses de
de l'egrègia ciutat. Els padrons de veïns no són diplomes de superioritat. Se barbarisa en tots els idiomes. El
sisè en el salt de llargada i aconseguint, per primera vegada, un Diploma de classificació —que és donat als sis primers de cada prova—, hem
tots aquests dipòsits, pacientment, diligentment, estudiar d'un a un els diplomes segellats, emmotllar-ne els segells catalans, i després, a casa, en el
d'educador contra la creència d'una societat que estimava suficient un diploma de capacitat elemental per a confiar els infants a llur direcció;
"sociétaire". L'any 1936 exposà a la Trienal de Milà on obté Diploma d'honor. L'any 1937, a París, li és otorgada Medalla d'or pel
, se li escapen. Com el Climent, no en corren! No, mare. I tant! Diplomes, medalles i, part de vespre, això sí, les fulles de senet en remull:
Calella. La casa és plena dels seus records. A la meva habitació hi ha un diploma concedint-li el títol de "Socio Protector" de la
de Salvamento de Náufragos" firmat per la reina regent. És un diploma cal·ligràfic i elegant, molt historiat, dintre el gust de l'època. En un
captar aigua, els viaductes, els buildings, els aeròdroms, els ports, els diplomes, les propietats, el subsol i tutti quanti... Però és precisament
ell i l'expedició beneficiaven del dret castrense. Presentant el seu diploma, podia cobrar el sou allà on es trobés, juntament amb altres avantatges:
el valor dels serveis mèdics de l'exèrcit, on "vells cirurgians sense diploma, seminaristes sense poder cursar ja el sacerdoci, individus amb lleugers
amb el Capítol tarragoní. Aitals concessions figuren en un magnífic diploma, conservat a l'Arxiu Històric Municipal de Reus, de 595 per
tipus, com producte autèntic de la nostra terra, sense proteccions, sense diplomes, sense faramalla. Som catalans, titol ben humil, però suficient. Som
es graduà a la Reial Universitat d'Irlanda. Altrament aconseguí el diploma de Graduat en Ciències Ideals i Morals, essent un aprofitat estudiant de
sojornés poc ni molt a Barcelona: la seva crònica no en diu res i cap diploma no hi apareix expedit. En canvi, a la tornada, que, segons indica el
Alfons com a rei d'Aragó. ¿Què calia fer? El rei expedeix un terç diploma. És cert: ell havia convocat els bisbes i els nobles i els consells de
Mateu, ardiaca de Tarragona, i Guillem de Cervera. Tot això sabem per un diploma de Jaume I, datat a Lleida mateix, el 24 de setembre de l'any
a Lleida mateix, el 24 de setembre de l'any 1246 —el diploma en què nomena els jutges esmentats. I en aquesta mateixa estada a Lleida,
mateixa estada a Lleida, amb la mateixa data, expedia el rei un altre diploma, que no és sinó l'exacta reproducció del que, més de dos anys i mig
dels qui van fer homenatge i jurament se'ns ha conservat al peu del diploma. "Isti fecerunt homagium et iuraverunt..." Ponç Hug, comte
a l'infant, però són exclusivament eclesiàstics els testimonis del diploma de donació: els bisbes de Barcelona i Vic, i els abats de Ripoll,
i senyors naturals després dels dies de llur pare. Tot això sabem per un diploma expedit per Jaume I el 20 de setembre de 1253. Així
"Nos Petrus, Dei gracia, comes Barchinone", llegim en un diploma de Jaume I, datat a Barcelona el 13 de febrer de 1254; "per
lleuda, pes i mesuratge per tots els seus regnes, que, en virtut d'aquell diploma, els concedeix; però la segona és la concessió als dits habitants,
del rei, i, precisament pocs dies després de l'expedició del segon dels diplomes en qüestió, el dia 29 de maig de l'any 1245 a València,
1245 a València, posava la seva signatura al peu d'un altre diploma del seu nebot, al costat de la d'altres testimonis —Carroç, Eiximèn
monetària a Catalunya. L'infant, com a comte de Barcelona (és el primer diploma en què aquest títol li és donat), amb assentiment, voluntat i autoritat
el 6 de setembre del mateix any 1257, és, de sobte, un diploma de Jaume I de la màxima transcendència per a l'infant. "Sigui patent a
fa donació al seu fill del comtat de Barcelona. Recordem que, en aquest diploma, examinat detingudament abans, si el Conqueridor es reserva
de la donació /propter nuptias\; i, testimonis d'altres diplomes, Ponç Guillem de Torrella i Gómez de Pueyo. Amb la núvia, ultra el comte
documentals recalquen la breu relació dels /Gesta\. Així un diploma del Conqueridor, datat a Montpeller el 9 de gener de
l'infant hagué de posar-hi setge. Tot això es dedueix clarament del diploma en qüestió, en què Jaume I, a precs no menys que de fra Ramon de
bon i lleial consell, a profit seu i a utilitat de tota la terra. El diploma és datat a Barcelona, el 26 d'agost de 1260. Recordem
afegir-hi les de veritables i conscients pedagogs. Caldria exigir-los un diploma de l'Institut Jaques-Dalcroze i obligar-los, abans de desempenyar
piano com totes les deixebles de l'Institut Municipal: tots els primers diplomes de l'Institut podien confondre's jutjats a través d'un paravent. Però
d'aquella magnífica estampa mereixia ésser honrada amb qualque diploma o medalla exalçadora dels mèrits positius. Quina esquena, Déu meu, quina
de l'aristocràcia i la clerecia. L'emperador s'inclinà a aquest partit (Diploma de 20 d'Octubre de 1860), i atorgà una Constitució
un govern francament parlamentari. Se sortí del pas completant el Diploma de 20 d'Octubre de 1860, per una patent imperial que el
això és, mares, que, encara que no malparleu, no se us pot estendre cap diploma d'honor: en la malura social del malparlar, hi teniu art i part; en
Al terminar els estudis, si l'alumne surt aprovat, se li concedeix un Diploma, en el qual se certifica la seva aptitud. Disposicions
múltiples organismes oficials i entitats privades, té establert que el diploma d'Infermera de la seva Escola sigui exigible en determinats serveis
comptable abans que ell. Sense cabells grisos, no li haurien conferit el diploma. És, doncs, el nostre "vell comptable", tal com hom el veu aparèixer de
favor o fets conforme a la llei (això és, no donant cap indicació útil), diplomes que certifiquen coneixements adquirits, però tal vegada oblidats o
etc. com també hi ha masculins amb /a\ final, com: drama, diploma, poeta, etc.. En els adjectius n'hi ha alguns acabats en /a\
El cec requereix de la societat quelcom més que títols universitaris, diplomes o certificats de capacitat intel·lectual o artística. A part del
Lluís Pellicer, encàrrec fet pel desembre del 87, així com un diploma per a atorgar els premis, segons dibuix de Dionís Baixeras. Però aquesta
a l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888 i un gran diploma a la de París de l'any següent. Cal considerar com a cosa lògica l'íntima

  Pàgina 1 (de 8) 50 següents »