Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
diputat A 3 oc.
diputat M 3155 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb diputat Freqüència total:  3158 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i de segur que oblidaríem del tot el vostre Senat i la vostra Cambra de Diputats... oblidaríem aquesta política que us posa malalt... Mr. F. G..
de Mendoza, en compliment d'ordres superiors, ordenà l'empresonament dels diputats del General de Catalunya, acusats d'afavorir l'heretgia calvinista al
d'Espanya per la carestia del pa, es dictà una disposició creant dos diputats del Comú i síndics personers als ajuntaments, amb una certa intervenció
paren de plorar. Silenciosos, segueixen consellers i diputats, vestits amb gramalles negres i guants de seda
Nacional. Amb prou feines si la gent sabia el nom dels regidors i dels diputats provincials. Només sabia que manava en Foronda. En Foronda ho era tot,
Aiguader remenava les brases amb la virolla de la seva vara d'Alcalde; el diputat Companys passejant quatre-centes dones nues per la Rambla que proclamaven
càrrec tenien abans de lliurar la virginitat a algun regidor o a algun diputat. La xafarderia més vil i més majordonesca era l'aliment de les dames
fer alguna cosa amb la senyora Casulleres. Un dels admiradors era el diputat Renom, magre, gris, silenciós. Havia fet subvencionar un recital de dansa
un altaveu feréstec, que engegava piules i trons, tangos i discursos dels diputats de l'Esquerra, mentre els mossos es grataven el boll de les orelles i, a
policromat. Se sap documentalment que aquesta estàtua fou comprada pels diputats del General a Juan Bravo de Saravia, donzell domiciliat a Sòria, al qual
Aquell Juan Bravo de Saravia que el 1536 la vengué als diputats del General podria ésser descendent del cavaller Sancho de Saravia, que
celebrar l'aniversari. 1947 22 de maig Roden per aquí dos diputats del MRP francès: Marc Scherer —aquell amic d'en Philippe Gaussot que era
Guanyades les eleccions pels "solidaris", en 1907 ell va ésser diputat provincial, i va assistir en nom del seu grup a la reunió per a fer allò
personal i fins i tot el desitja. Orleanista, és a dir, que confia als diputats la cura d'administrar els afers públics. Davant cada crisi, una derrota
encès, exuberant. Ens va dir que a les pròximes eleccions potser seria diputat i que mai més no s'oblidaria de nosaltres. Arribà el moment de
entens per "antigalles", Zorbàs? —Doncs tot això: reis, democràcies, diputats, una mascarada! En l'esperit de Zorbàs els esdeveniments contemporanis ja
Els representants de la menestralia serien dits "Diputats del comú" en lloc del tradicional nom de síndics. Els virreis serien ara
26 de juliol de 1766 creà un Síndic personer i quatre diputats del comú, està ben clar que tals designacions eren purament simbòliques i
També ell, únic polític regionalista d'ampla mirada, hagué d'ésser diputat per Girona, car les lluites electorals mallorquines no permetien
de Felip V, militaven en els partits dinàstics i fins i tot feien de "diputats muts" dels partits de la Restauració. Si tenim en compte el paper que
El País Valencià no ha donat cap polític útil en els temps moderns. Diputats muts o xerraires, una sèrie de ministres grisos, i un tal senyor Samper
quatre soldats i el cabo, com per exemple En Martí d'Eixelà, que va ésser diputat a Corts moltes vegades i que va escriure un estudi referent a les idees,
que era el diari del partit, conseller municipal de la ciutat i diputat a Corts per Catalunya, perquè aixis com sempre s'ha sentit a dir que en
no estàn prou madures, perquè fóra de quatre discursos d'una dotzena de diputats de les nacions oprimides, al parlament de les opressores, els grans
anti-catalanistes, de l'altra. Una victòria electoral, l'arribada dels diputats després d'una vibrant intervenció a les Corts, eren per als escolars
l'aniversari de Rafael de Casanova pel setembre i les arribades dels diputats catalans després d'un discurs a Madrid, ens familiaritzaven, entre mig de
la llei dita "de Jurisdiccions", inscriu a la seva candidatura de diputats a Corts el nom d'un militar: el tinent coronel d'enginyers Francesc
fins a entrar-lo en el camp de la República. L'any 1923 fou diputat d'Acció Catalana a la darrera Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya i
no era votada, encara; ja era aprovat, però, contra els vots dels diputats de Catalunya i de les Balears —¡ah, dret wilsonià dels pobles a disposar
el meu record a Alexandre Jaume, bon company a les Corts Constituents, diputat socialista, gran amic de Catalunya. "Si se'm vol incorporar a la
té la seva plena llibertat d'acció quan no hi ha avinença. Si els nostres diputats tornessin amb la negativa de les Constituents, aquests diputats haurien
nostres diputats tornessin amb la negativa de les Constituents, aquests diputats haurien de preguntar al poble català què cal fer, i el nostre poble
va fer dir a Antoni Maura, l'any 1907, discutint amb els diputats solidaris, que no sabia què volien dir amb això de la personalitat de
les eleccions per a les Corts Constituents espanyoles, hem de fer que els diputats catalans rebin el mandat imperatiu de sostenir-hi la proposta de
la Diputació de Barcelona votà una proposició per la qual conferí al diputat provincial Baldomer Lostau totes les facultats i atribucions de què en
l'ordre civil i militar estava investida la corporació, a fi que el dit diputat procedís a l'organització d'un Govern provisional que convoqués Corts
Nau"— del discurs pronunciat per En Francesc Cambó al Congrés de Diputats el 20 de novembre de 1918: "Yo dije, en el
que deixés un camp ben sembrat de farigola del terrer, o sia un jòc de diputats, de segadors i de regidors, que's poguessin ensenyar als veins de les
al renunciament prova la vitalitat d'un poble. Tot-hom volia ésser diputat, o senador, o regidor. Tothom volia anar al davant, i com més al davant
el triat de Barcelona. Allí el capità general, el governador, l'alcalde, diputats, candidats, regidors, les forces vives, les vividores i les que volien
religiós. El noi ja no és mediterrà, vull dir que ja no està ensopit; és diputat de un districte central que a Madrid el saben i tot això respecte a
pera pagar als que treballen allò que ls mani el govern, i fer sortir el diputat que sia, que també ls mani el govern; que deuen tenir rector, pera que ls
per un sol motiu: perquè no s'adona de que hi visqui. El pretendent a diputat prou li diu que va enganyat, que sols viu bé aquell que és ben concient;
lo que voten, sembrant i cullint lo que sembren? Que farà ploure, el diputat? Que ls hi regarà les cols? Que ls farà rodar el molí? El diputat, tot lo
el diputat? Que ls hi regarà les cols? Que ls farà rodar el molí? El diputat, tot lo més, els farà fer una carretera, que hauran pagat ells mateixos,
inatacable, dels senyors Abadal i Rahola, el que sacrificàvem els Diputats de la Lliga, era el prestigi col·lectiu de la nostra agrupació, que
havia participat en l'elaboració de les Bases de Manresa; un dels primers Diputats que havia portat al Parlament espanyol els dalers autonòmics de
de Barcelona. Contra aquesta solució, votaren unànimament tots els diputats catalans. Ara, havent-la de posar en marxa, veiem encara més palesament
dos partits, si un obtingués 46.641 vots elegiria 11 diputats, i si l'altre n'obtingués 46.639, n'elegiria només 3; i
partits, aquell que obtingués 18.656 vots, elegiria 11 diputats, i les altres candidatures si n'obtenien un menys, no elegirien cap

  Pàgina 1 (de 64) 50 següents »