Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Als closos ulls, aquest mar tan antic. Senzill proemi d'Arístocles "Em	dic	Arístocles, però no sóc, és evident, Plató", va començar el vell.
va començar, si és que va començar, d'una manera molt confusa", va	dir	Arístocles al seu fill Euforió, prou jove per interessar-se encara per
unes mescles que no entenc ni poc ni molt, va ser lentament creada,	diuen	, una munió d'altres divinitats. Per la meva pròpia reflexió he deduït,
rius, petits o grans, al mar— en un mateix i essencial acabament", va	dir	Arístocles a Euforió. "Aleshores varen comprendre que els governava una
de Zeus ens assegura. Provenim potser de l'olímpic i de Themis?", va	dir	Clotho, sense deixar, però, el fus i de feinejar. Parlava tan sols per
cobertor, la clemència d'un cel serè, sense vent, sense cap núvol. Sísif	Diuen	que Sísif, fill d'Èolos, era molt astut, potser tant com Ulisses, la
el nostre aspecte és de velles. La nostra aparença repel·leix", va	dir	Enyo. "I acostumem a estar-nos aquí, en aquest paratge solitari, prop
Les Gorgones "La transcripció dels nostres noms és un problema", va	dir	Stheno. "També fóra correcte que em denominessin Stheino, i a tu,
se'ls mengen i s'asseuen després damunt els blancs ossos. N'hi ha, es	diu	, a milers. Des d'aquests incòmodes setials, les Sirenes, estudioses i
inclines a fer mal o a lliurar-t'hi, medita abans que t'impulsa Ate", va	dir	el parlador Arístocles a Euforió, aquell dia força entremaliat. "Vola
i àgil esforç, coneixes també com es comporten els quatre Vents", va	dir	aquella tarda Arístocles, que iniciava els avorrits discursos de la
una prova que la reina líbica va aconseguir que no se li morís, com t'he	dit	abans, tota la descendència. D'altres encuriosits per llinatges asseguren
mèrits i premis, va exterminar, al llom de Pegàs, la Quimera, uns	diuen	que amb l'espasa o la llança, altres s'inclinen que amb un núvol de
cor. Gossos "Estimes el de casa, a pesar de ser un bastard escuat", va	dir	Arístocles a Euforió. "Fas bé. Ell et prefereix a la teva mare i a mi. És
illa, els peus enfonsats en el mar, el cap enllà del firmament? Ens varen	dir	que eres invencible, però vet aquí que dos et varen matar, un germà i una
ets només un pescador, veig que t'agraden els gossos i els cavalls", va	dir	Arístocles a Euforió. "Coneixes els seus costums, les seves qualitats i
punt d'un xafogós diumenge, el vell senyor se li atansava. "Noi", li va	dir	amb una veu tremolosa. "Hola", va saludar, esquerp, el bordegàs. "Com
nus del problema", esmentava, crítica, la senyora Magdalena Blasi. "Es	diu	que, en el punt just, ella va prendre també un aspecte palmípede",
"Coss'è, fia mia, steu meggio? Astu magnà gnente?" Dànae va	dir	que no, que no tenia gana. "Mo cossa gh'astu?" "Non lo so."
quina veu d'or canta la part de la senyora papallona, i per això no us ho	diré	. Apol·lo És el brillant, el lluminós, el conductor i el navegant que
treta?", preguntava el pelegrí. "Oh, d'un remot racó del Caucas, que es	diu	Ibèria", informava el sacerdot. "Non jarri nindeke?", va
que s'està transformant en arbre? La darrera és —tal vegada no caldria	dir	-ho— la suposició correcta, i no ens en podem alegrar ni entristir.
nodrir una cabra i el vigilava un gos. A Messènia, al peu de l'Ítome, es	deia	que Asclepi no procedia de Coronis sinó d'Arsínoe, arrabassada o raptada
aspecte noble, acollidor, i la mirada és serena. El seu culte va partir,	diuen	, de Tricca, s'escampava per la Tessàlia i arrelava a Epidaure, on es
sense adonar-se'n, la senyora Magdalena Blasi. "I què vol que li	digui	: aquesta que veig tira més aviat, per la forma, a pebrot, i no em plauria
Hèctor "Vet aquí tot un home, un home en la seva plenitud viril", va	dir	l'entesa senyora Magdalena Blasi. "Musculat, amb barbes i bigotis, un
"Per què no prova de vestir-se, i veurem quines són les resultes?" "Vol	dir	?", s'il·lusionava la dama. "Sí, encara que els a la força platònics no
Perseu i la Medusa "Qui jo sigui, senyores i senyors, no importa", va	dir	el sinistre prestidigitador al públic que omplia la Sala Mercè, a Sinera.
prou al mirall? Que el vols gastar? T'asseguro que fas goig", li va	dir	la senyora Magdalena Blasi. "Vine, que arribarem tard al teatre, i avui
en acte de servei, en circumstàncies molt difícils. És cert que	diuen	que, per aconseguir-ho, li mullaven les temples amb l'aigua del riu de
desmanec supervivent de les escorrialles d'un maniple d'armats —a Sinera	dèiem	malarmats, o perquè hi anaven o per les reminiscències d'una esvanida
pou del silenci. Les tres Gràcies "Són amables, benèvoles, brillants. Es	diu	que alegren —ah!— el cor i que fan créixer i florir les plantes. Pulcre
correctes de la nostra coneixença en traginen. I ningú no hi té res a	dir	, si no és en veu baixa." "I això?", assenyalava la meva àvia.
la Ignasieta. "Tanmateix, té cara de viudo de mala jeia. Com es	diu	?" "Pan", va enunciar, cortès, Pulcre Trompel·li. "Un altre
la senyora Magdalena Blasi. "Vostè gosa passejar-se'ns." "Que no vol	dir	un xiulet?", apuntava, plàcida, la Ignasieta. "Pito, pito,
puc fer sinó desesperar-me per tota la immortalitat en la tenebra?",	deia	i repetia la reclusa voluntària. "L'heroi se'n va anar i ja deu haver
meva. Totes, de noies, hem somniat aquest moment. I el temíem, val a	dir	-ho. És clar que començaràs demà una altra vida. Però més plena i feliç
de mi i de la meva acció i, en general, m'exalçaran. Cadascú hi	dirà	la seva, és clar, i estimularé intel·ligències i sensibilitats. Tots
amb la seva perspicàcia habitual, la senyora Magdalena Blasi. "No	diria	pas que no en té cap motiu", va somriure Pulcre. "Però he de fer-li
els lladrucs d'enemigues canilles i posava tot el país en ordre, és a	dir	, el vaig endreçar al meu grat, un just criteri, i avui els bastards
vinga escridassar-se, i no s'apaivaga fins que el seu germà m'immola,	diuen	mentint que per calmar l'ombra aïrada d'Agamèmnon, quan es tracta d'una
paranys a l'innocent futur. "Per avui, prou. Demà, a les set", va	dir	l'Estengre. "Senyor Calixtu", cridava fort, però amb acurada pronúncia,
és un assumpte una mica greu, però no ve d'un petricó de sang, com se sol	dir	. No es turmenti. Sempre hi ha atenuants o diriments, sense exceptuar-ne
confiaré un meravellós secret. Quietud, sense soroll, acostin-se, els el	diré	baixet, perquè la competència professional no se n'aprofiti. M'escolten
gossa, mentre el veler s'allunyava amb una elegant lleugeresa. Hi ha qui	diu	que, de la desesperació, l'enganyada va cessar de viure allí mateix.
d'un somriure discret. Ícar "Cal que ens escapem d'aquí, cel enllà", va	dir	el pare. "He estudiat molt bé el vol de les àguiles i he aconseguit de
de seda resistent, de fibra sòlida. Després, la vella Enone, que no s'ho	diu	, però l'anomenem així, ja no recordo per què, procurarà d'atenuar,
sembla. Hauria ara de caure, com un catxap, en aquest parany mortal? No	diré	que no es conservi, per l'edat que té, però no val la pena d'enredar-se
de tant en tant una mica, perquè no paro ni un moment. Aquell beoci va	dir	que tinc l'ànima de ferro i el cor d'aram, un esplèndid elogi. Em
els seus soliloquis ferien amb una impiadosa burla les meves orelles. Li	dèiem	el Quel·la, però li convenia tal vegada un nom molt més antic. Algun cop

Pàgina 1 (de 7470)

50 següents