×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb direcció |
Freqüència total: 13279 |
CTILC1 |
nosaltres— durant tres dies i tres nits, ajudat per ones de tempesta, en | direcció | a una riba, al capdavall enemiga, on el varen matar. El viatge era de | científica. "Tot el matí i tota la tarda que t'observo. Mires en | direcció | al mar, com si esperessis l'arribada d'algun vaixell. O d'algú", | objecte. La cosa succeí com segueix: Candi baixava un dia pel carrer, en | direcció | a casa seva. Era molt petit, i la seva mare vivia encara. Al final del | que ell romandria gairebé contínuament amb ells a la masia. Sota la seva | direcció | es practicaren reformes a l'edifici; va disposar-se una habitació per a | feia falta una jove mestressa que es posés al front de la casa i, sota la | direcció | de la vella —ara que encara vivia—, aprengués el govern de la casa. | els primers estels. Per fi el veié aparèixer. S'acostava en la mateixa | direcció | que el dia abans, en direcció a casa seva. A poc a poc s'anà deturant, i | el veié aparèixer. S'acostava en la mateixa direcció que el dia abans, en | direcció | a casa seva. A poc a poc s'anà deturant, i a la fi es dirigí recte cap | per alliberar-se d'aquell record. Va aixecar una vegada més el cap en | direcció | a la plaça. Les flames continuaven crepitant, elevant-se cap al cel; les | Caminava tan cega, que no s'adonà del seu padrí, que s'acostava en | direcció | oposada. Havia anat a casa i, no trobant-la-hi, alarmat per les queixes de | i comunicà que una tropa enemiga avançava per la vora del riu en | direcció | a Santa Maria. Es demanaren voluntaris. Ningú no dubtà que, com sempre en | disputa. De tant en tant sonava una cançó d'embriacs. Tino Costa mirà en | direcció | a casa de Mila. Aquesta nit es sentia en un estat d'ànim singular: | plorar. Un moment després, Sileta baixava pel carrer gairebé corrents, en | direcció | a la taverna. Quim Bisa, l'amic de Tino Costa, que la volia des de molt | i es posaren totes a mirar. Manuel del Santo passava pel carrer en | direcció | a casa Mila. Tenia el rostre demudat, amb senyals d'haver dormit poc, i | es desvia bruscament del camí que seguia, i avança decidit en una nova | direcció | . El que està fet, fet està! Després pensa en Mila, i també davant el seu | que l'havia caracteritzat sempre, baixava aquesta nit per l'albereda en | direcció | als barris del port. Hi anava per ofegar la seva set de tendresa | reflexiu, preocupat. Mila se li acosta en silenci; mira en la mateixa | direcció | i veu el seu pare. Mila, d'ençà que és ací, a penes hi ha fixat l' | a passos insegurs, però pressosa, pujava la costa del barranc en | direcció | a les altures. Els homes s'havien ja retirat; gairebé sense paraules | un bonaparte —amb minúscula— mediocre, hauria imprès una altra | direcció | a certs aspectes de la política francesa i n'hauria reduït la virulència | reacció de les multituds, però, en els moments decisius, s'ha produït en | direcció | oposada: els pobles s'han mostrat entusiastes de la guerra. Potser parlar | d'una estafa, d'un robatori, d'un modest furt?" És en aquesta | direcció | que es desfoguen els pares Legouy i Jaouen. La seva funció pastoral en | dels "ismes", finalment, marquen successives embranzides en aquella | direcció | . El procés de l'individualisme en el camp de la cultura ha de | en el sexe, ho feien, una mica, per prolongar també en aquesta | direcció | la seva lluita contra les intoxicacions romàntiques. Es proposaven, en | que la burgesia sofreix d'una manera assídua i literària, van en aqueixa | direcció | : tal els poètes maudits, de finals del XIX, tal els | d'esgarrifança. Al cap de poc es perdien sobre la neu, carenes enllà, en | direcció | a Barcelona. Dia gris (per bé que a quarts de dues surt una mica el sol). | Els mossos de l'esquadra, de la porta estant, signen cap al cel, en | direcció | al port. M'hi acosto i, part darrera de l'edifici de la Caixa d'Estalvis, | gener. Diverses vegades, aquest matí, sentim explosions llunyanes en | direcció | a Barcelona. Tothom parla amb pànic de la freqüència dels bombardeigs. | sis avions, segurament cap al front; havent dinat n'han passat cinc en | direcció | contrària. 5 novembre. Treballo a l'arxiu del Noguer. Fa | però ara són tots tres que criden: —Tanqueu de seguida! És l'aigua de la | direcció | ! Aleshores es gira i, contra el soroll de fons de l'aigua que va | canviar. —Deixa'l entrar —diu la dona a l'altra—. L'han torturat a la | Direcció | . El rostre cansat sembla dissoldre's abans de recompondre's en una | —No ho sap ningú. Contínuament en fan reedicions augmentades. A la | direcció | tenen una biblioteca només per això i de vegades ve algun d'aquests savis | aleshores cal acudir als plànols vells que es conserven a la caixa de la | direcció | . Però amb les obres i eixamples que s'han anat fent posteriorment, les | al cigar, exhala un núvol de fum que va enlairant-se cap al sostre, en | direcció | als altaveus que semblen aspirar-lo, i aleshores, tot d'una, la remor | diu uns mots a l'individu i, sense esperar resposta, el deixa i avança en | direcció | d'ell. Sense somriure-li, fa: —És la primera vegada, oi? Ell li | tornar-la a tancar, es repenja contra la fusta i, brandant el cap en | direcció | seva, diu: —Que n'ets, de pallús! —Com saps que em pots dir de | arrenca gairebé silenciosament, avança cap als arbres i camí enllà, en | direcció | als llums dels carrers. Darrera seu queda una quietud absoluta que un | per on de primer havia desaparegut l'escamot, filtra un raig de llum en | direcció | al qual s'orienta a poc a poc. Palpa la fusta, cercant el pom, i un moment | que es precipiten al carrer on l'aire, bla i amorós, les escampa en | direcció | al riu. Després hi ha una extensió de camps vorejats per sèquies poc | al carrer principal, on la gentada comença a esbarriar-se en totes | direccions | , sempre udolant a ple pulmó, però ara ja no tot són crits d'alegria, a | de sobte, s'adona que no s'arrosseguen cap a les cases, sinó en | direcció | contrària, cap a la tanca de fusta que ha quedat partida en mil bocins. | . —Ei! —diu a un vell que li queda a prop—. No us equivoqueu de | direcció | ? L'home, malferit a la cama dreta que gairebé no pot aixecar i al coll on | mateix? —diu ell. La noia assenteix, reposen les vares del carretó en | direcció | al vessant i ell agafa la pala que tot seguit enfonsa en la terra, una | carro. Tu vés-lo empenyent a mesura que jo avanci. Espera... El gira en | direcció | a les cases d'on han vingut, l'hi confia i torna a inclinar-se sobre la | propietat comença aquí. Sense adonar-se'n ha enfonsat una mica massa en | direcció | al marge, que frega, i ara li proposa: —Per què no traceu una ratlla? — | voluntari... Ell mira cap al caporal, deixa relliscar els ulls en | direcció | als seus dos companys que ja han enllestit i que esperen en un racó, prop | xa! De nou recorren el passadís, tomben cap al corredor que s'allarga en | direcció | a la residència, davallen les escales il·luminades pel ciri que | a darrera els edificis de la cuina. Tots els altres es mouen en grup en | direcció | a la porta que per l'altra banda comunica amb el pati. Ell els segueix | siluetes desdibuixades que es van aplegant cap a l'altre extrem, en | direcció | al cos de guàrdia, però ell no acut a la crida, prossegueix paret enllà, | treu el nas a la porta i quan la veu desaparèixer cap a la dreta, en | direcció | a l'interior del pis, surt de nou al corredor, avança de puntetes en | nas, i tres barres de gel que es fonen dins una galleda. S'obre pas en | direcció | als moneders, prop dels quals s'ha fet una cua immensa de persones | que s'aixeca a l'altre cap de cua, on tot de persones assenyalen en | direcció | a un individu que va desplegant una taula com la dels altres moneders, hi |
|