Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Comprendràs que, per bonica i reina que fos, no podia realitzar aquest	disbarat	sense un condigne càstig, i els olímpics la varen transformar en un
vori— que el jove clava mortalment en una illada. A l'acte de l'impacient	disbarat	, un broll de sang que puja com l'aigua d'un sortidor i acoloria els
a meditar sobre la darrera, que es decanta a poc a poc a l'inevitable	disbarat	del suïcidi, a causa de la seva irresoluta, dividida passió per Teseu i
casualitat que la criada, tement que en la seva ràbia no cometés algun	disbarat	, l'estava espiant darrera la porta. La criada va córrer a explicar-ho a
Diràs que el veig; va mirar-me espantat. "Vols dir, Jaume? Això és un	disbarat	". "Res", vaig fer jo, "ja està dit". "Bueno, assenta
no arronsar les espatlles i dir: som així i sempre serem així. Això és un	disbarat	. En primer lloc, perquè podem actuar sobre els reflexos psicològics
convenia evitar comentaris. La malalta, desorientada, podia fer un	disbarat	, un testament nou, excitar-se. —Pobra senyora, en es seus anys... Mentre
en una constant repressió. Tenia un temperament viu, que li feia somniar	disbarats	, i havia d'anar pel carrer sense alçar els ulls als homes. Havia de
hagués fet hereva propietària Dona Obdúlia s'havia d'entendre com un	disbarat	del difunt: no tenint successió, la finca havia de tornar als Bearns com
les genives del sol. Tarava el corc la fibra de les nits. Quin	disbarat	, tant d'estiu i tan lluny! Aquesta nit, que un dring ha
de cel, i m'esgarrinxa fresc el blau urpat que riu, sé el	disbarat	. Sabia jo que un esparver, quan és del tot furtiu, i em vol
casa... quina casa! Després ens estranyem de què certes persones facin un	disbarat	. Ah, sí!, un disbarat!... [(Es fica a la cuina. La Merceneta
ens estranyem de què certes persones facin un disbarat. Ah, sí!, un	disbarat	!... [(Es fica a la cuina. La Merceneta apareix a la porta de la cambra
al soterrani del Colón fent la cuina amb davantal blanc, i vaig fer el	disbarat	de dir: —I si el meu promès ho sap? Aquell noi es va acostar encara més a
vegada que ens havíem de trobar en un parc. Al dematí havia fet molts	disbarats	pensant en la tarda perquè tenia un neguit que no em deixava viure. En
quedés, que la Griselda al capdavall era una bona noia i s'adonaria del	disbarat	que havia fet i em va dir, no hi ha més remei, hi ha aquesta cosa amb la
no m'ho mereixo... però encara va dir que creia que el noi feia un	disbarat	i que per ell hauria estat un orgull veure'l metge o arquitecte i pensar
malament, que mai no mantenen una opinió contrària; i només en els grans	disbarats	econòmics i en les disbauxes absurdes del seu marit, Leocàdia va
completament. També hem dit que les protestes davant les disbauxes i els	disbarats	de don Tomàs, per part de Leocàdia, varen ésser d'una gran feblesa, i
dit que el que em passa no ho pots comprendre... És possible que faci un	disbarat	. N'he fet molts, de disbarats, a la vida; creu-me, no vindrà d'
pots comprendre... És possible que faci un disbarat. N'he fet molts, de	disbarats	, a la vida; creu-me, no vindrà d'un... —En fi, Conxa,
dir que hem anat molt per boques, aquest temps? —S'han dit tota mena de	disbarats	. Ja va tenir una pensada ben trista el teu germà, casant-se amb aquesta
sobre el nombramiento de coadjutores\. —¡Jesús, María, Joseph! quíns	disbarats	los hi fan apendre á l' Universitat!...— Y en Lluís, al allunyarse la
la Madrona, y jo, un cop calmada, fent cas omís de tots los seus	disbarats	, vaig continuar: —Vull dir, qu' es inútil que la senyora Pepa escriga, es
estará més bé qu' á casa! —Mellor qu' á casa! Deu me perdó! Anéu á dir	disbarats	á una altra ximpla qu' us escolti. Potser lo dia que plorés, perque no
potser... —Jo crec que si l'home, de vegades, es conté de fer certs	disbarats	... una bestiesa grossa... un crim... no és pas per temor de Déu... és por
amb un esguard ens faria seguir, barallar uns amb altres, fer qualsevol	disbarat	. Comprenc que aquest és el màxim triomf de la dona, la comprovació de la
la buidà gairebé tota ell sol. Xerrava molt sense dir ximpleries ni	disbarats	i caminava amb una seguretat absoluta. Em cal dir que mai no el vaig
Però, justament per això, ¿qui sap si no hauria estat capaç de fer un	disbarat	? La ràbia, l'odi, el desig de venjança no els vaig sentir fins que vaig
un lloc al seu costat! Dintre aquest sentit no sé quina pila més de	disbarats	vaig dir. Eren coses absurdes, ridícules, petulants, extemporànies, però
perdonar!" Aquell vespre, recordo, mentre Zorbàs m'engegava aquests	disbarats	, jo reia. Però aquesta "senyoria" de Déu prenia cos i madurava en mi,
al marit, i no me'n sabria desdir. ¿Com m'aconselleu ara aquest gran	disbarat	de pensar en una altra persona quan el cor no m'ho diu? Papagai
del canó, res. I tot això que se'l van deixar els francesos, és un pur	disbarat	. El canó respon a una tradició falsa, i no recull cap record històric de
només l'home parla, dir que l'home és un animal que parla no és dir cap	disbarat	i és dir, de més a més, una cosa prou interessant. Per desgràcia, no és
són les bases de la nostra vida íntima." Com a teologia, això pot ser un	disbarat	. Però com a descripció de l'experiència religiosa, no està gens malament.
de relacions és alhora un complex de funcions; ben mirat, no seria cap	disbarat	identificar "estructuralisme" amb "funcionalisme". Tot model
un rei per tants conceptes admirable com el Conqueridor, com un veritable	disbarat	la divisió dels seus dominis entre els seus fills. Potser els mallorquins
qual tradicionalment ens hem fet mereixedors. I sols podrem esmenar els	disbarats	comesos rebutjant el centralisme de la perfecta capital provinciana que
és l'any 1863 quan es tradueixen els noms dels carrers de Palma,	disbarat	històric que, repetit de temps en temps, ha demostrat la manca de visió
una llengua distinta a la que els pares empren amb normalitat és un	disbarat	com unes cases, anant al fons de l'assumpte, no podrem donar massa crèdit
suma, es veu com Marx no va a la busca de lleis "generalíssimes" o de	disbarats	vàlids per a totes les èpoques, sinó com es planteja, al contrari, una
ha endut abans d'hora els fills i les filles. Les campanes tenen per gran	disbarat	que la mort no estigui més ben governada. Ni el sol, que és tan gran i
No en digui res a ningú... M'ho prometi!... Si vostè parla jo faré un	disbarat	! Estava blanc com l'ivori: plorava com un nen; els sanglots li ofegaven
l'escala. L'endemà el segon anà a cercar el metge, i el metge, al saber el	disbarat	que havia fet, se cremà de mala manera. —Després que un els parla ben
Casar? —féu el metge amb un pam d'ulls. —I ara! Qui pensa en aquests	disbarats	? —És que es tenen paraula amb la meva filla... —Alabat sia Déu! ¿No veieu
una tossudería teva has de passar perills y jo angunies y desatents? Quín	disbarat	! Avuy no't mous: demà jo't daré les claus del mateix pis del carrer de
al costat meu? —Oncle, jo no soch sola! —Parles pels teus fillets? Quín	disbarat	! No'ls miro, per ventura, com a nets meus? —Vostè ja'n té de propis
—Un despotisme que, moltes vegades, obliga a la dòna més santa a fer	disbarats	, veliaquí.— Jo, preferint divertirme en silenci, a discutir, les dexava
qu'era un gust. —Nó; una senyora ben judiciosa, no farà per axò cap	disbarat	, —assentà la Solís sentenciosament. —Ja veurà... al cor, quí'l governa?
consideracions del gendre, amb aire idiòtic. Els homes repetien: "quin	disbarat	! quin disbarat!" i ningú els treia d'aquí. Elles ploraven a llàgrima

Pàgina 1 (de 20)

50 següents