Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

I l'excel·lent i sofert Minos, fill de Zeus, que va haver d'endurar les	disbauxes	de Pasífae amb el toro, regal de Posidó: el brau, tal vegada disfressa
cap baix l'abocaré al començament, a la meitat i a les rerialles de cada	disbauxa	. Si no, fóra massa bonic i senzill. No m'ho empasso", va mormolar
i els somnis, la mort, les Moires, el frau, la vellesa, la venjança, la	disbauxa	, la discòrdia." "Va ser prou fecunda", va comentar la senyora
que a Citavella, darrerament, portava una vida desastrosa, una vida de	disbauxes	i desordres. —I ella, què tal era? —Ella era una dona admirable; bella,
guardaré d'afirmar que avui la gent practiqui la cràpula i es lliuri a la	disbauxa	com en cap altre moment de la història. Ni tan sols no m'atreviria a
paraula donada: cal que sacrifiquin la seva inclinació a la peresa, a la	disbauxa	i a l'engany, a la covardia, tan comprensible! Cal que, en el terreny
només en el grau de publicitat que avui donem a aquests episodis. De la	disbauxa	violenta, cobdiciosa o eròtica d'un personatge antic, solament
en possessió de la fortuna de la seva mare; la vida de Jeroni es perd en	disbauxes	que comparteix amb oficials francesos, i malversa força, temps, diners
dels Ducs amb aquella eufòria, aquell plaer de viure, aquell desig de	disbauxa	que caracteritza un període de curació de tuberculosi. Potser aquesta
sinuosa, la forta mandíbula del desaforat condotiero li parlaven d'una	disbauxa	renaixentista que el seu poble no havia viscut, podia asseure's desvagat,
senyor ric i beneit que amb l'excusa del color local es lliura a la	disbauxa	. Per referència, sé que aquestes bones noies són d'una pura i simple
comprometent-se a no fumar, ni beure, ni permetre's la més mínima	disbauxa	, i al cap de pocs dies va embarcar-se cap a la seva gran aventura, amb la
seny col·lectiu. Les rauxes, però, són transitòries. Són com el vent de	disbauxa	maragallià, que també passa enmig d'un decebut "desdir-se'n". Després
una opinió contrària; i només en els grans disbarats econòmics i en les	disbauxes	absurdes del seu marit, Leocàdia va protestar tímidament, va aconsellar,
es feien els preparatius per a l'exposició de Montjuïc. Vivíem en plena	disbauxa	dictatorial, i el Baró de Falset entreveia gangues magnífiques. Aquella
al comunisme. El tema més fort era el que feia referència a les	disbauxes	i als negocis bruts. En aquest ram la fantasia i la calúmnia va arribar
el que es tenia de fer perquè don Tomàs no s'assabentés mai d'aquelles	disbauxes	. Tres anys abans de la mort del seu pare, Frederic, amb les excuses de
i s'anul·là completament. També hem dit que les protestes davant les	disbauxes	i els disbarats de don Tomàs, per part de Leocàdia, varen ésser d'una
que sembla derivar-se d'un sentiment culpable, com penedint-se de la	disbauxa	renaixentista, i que proclama —l'observació està ben feta— la supremacia
es cometen una mena de pecats que fan estremir Teresa, esgarrifada. —	Disbauxes	dels que no han tingut mai una pesseta seva —sentencia l'oncle, compadit.
s'emporta els murmuris de tot Comarquinal, corprès per la mala fi de les	disbauxes	de la mestressa Muntanyola; lliçó exemplar per a les mares distretes de
sos entusiasmes, y si tota la seva simpatía dependía d' aquella generosa	disbáuixa	d' alegría y atolondrament, los efectes de sa conducta moltas vegadas
de l' alegría vehina, que ja duya 'l cervell prou inflamat per la recient	disbauxa	, 's sentí ben prompte bullir las sanchs. Un mareig, una borratxera d'
de cos, aquella indecisió, la meteixa vaguetat que 'l bull-bull de la	disbauixa	sostenía encara en l' esperit d' en Lluís. Los anants y vinents que s'
desordre era perfecta. I el desordre no havia de trigar a convertir-se en	disbauxa	. L'endemà pocs sabíem la lliçó. Ell ens castigava durament. Sens dubte
retòrica i poètica que em salvava, en part, de lliurar-me a la	disbauxa	solitària o col·lectiva que regnava entre els alumnes del col·legi. No
No me'n vaig alliberar del tot ni de bon tros; però el fort de les meves	disbauxes	va venir més tard. Quan serà l'hora de contar-ho no tractaré pas
exigir comptes morals i materials, car s'havien assabentat de les nostres	disbauxes	secretes; però quan van intentar de fer alguna cosa, l'ocell ja havia
seus llavis, la lassitud de tot el rostre per trobar-li els signes de la	disbauxa	recent. Tot jo m'excitava i em turmentava per les sospites a mesura que
desig de veure confirmats en el rostre de la criada els signes de la	disbauxa	, tan vistents, per a mi, en el rostre d'ell. I tenia curiositat
a un extrem, i per la meva imaginació de gelós desfilaven escenes de	disbauxa	, turpituds eròtiques, monstruositats absurdes, la visió de les quals em
sortia a fer el seu passeig, jo em lliurava en braços de la criada a una	disbauxa	frenètica i delirant. Després del plaer incomplet, la insatisfacció i la
el rostre. El fet cert era que portava perdudes una pila de nits en	disbauxes	. Vaig córrer a rabejar-me el cap i la cara sota l'aixeta de la cuina.
no pas per cap principi moral o religiós, ens vàrem allunyar aviat de les	disbauxes	per lliurar-nos al corrent de l'època: la religió social de l'amor a
L'Aiguader hi esmerçava tots els seus diners, que abans ens fugien en	disbauxes	, tavernes i ressopons. Esdevingué una fura dels Encants i de les parades
-lo. Moltes vegades ella —no ho dic pas per excusar-me— em portà a cometre	disbauxes	i turpituds, més que no pas la sensualitat. I penso que el suïcidi és el
(Parlaré d'això més endavant). Més que mai, doncs, vaig llençar-me a la	disbauxa	, que, naturalment, em portà a la plena deliqüescència, al falliment
al llit sense haver donat aliment a llur desfici, enyorosos d'altres	disbauxes	més fortes. Ens va rebre amb un somrís adulador, de gosset falder,
que havia entrellucat en moments de lassitud, extenuada, pobreta, per la	disbauxa	o, tal vegada, pel llarg trotar pel carrer, a l'aire fred, ara començava
als dits, una mena de frescor als ulls; jo, amb l'empal·lidiment de la	disbauxa	a la cara. En arribar a casa vaig intentar d'obrir la porta sense fer
de la meva cara a les mans, l'afilament dels dits, que durant les nits de	disbauxa	se m'havien aprimat sensiblement. Una vegada al carrer hauria dit que
de l'amistat de l'ajudant, intentava de redimir-lo, treure'l de la	disbauxa	. Tot jo reaccionava, i em tornaven les ànsies de volar cap als espais
i d'enyor. Aquell havia estat un "amor altíssim", comparat amb les	disbauxes	d'ara. Encara el record d'aquella amiga, l'ombra del record, sense que la
a conèixer-ne d'altra mena. Però un amor com aquell no venia, i la	disbauxa	em deixava insatisfet. Un amor violent, per bé que terrible, em podia
Els insomnis infinits de la meva adolescència havien caigut en la	disbauxa	com estels al femer. El meu heroisme s'havia desfet en plors de criatura
Per a això em calia robar a la meva mare. M'enfonsaria fins al coll en la	disbauxa	, arribaria al vertigen i després aniria a fer els comptes al meu pare. La
per a mi la festa tenia un aire macàbric. Respirava aquella atmosfera de	disbauxa	a través de les sensacions horribles de la tarda. La sala s'omplia
Per ell? No, no, per mi, que havia fet d'aquell home el meu company de	disbauxa	. On havia arribat, pel camí de les turpituds, jo que, d'adolescent,
¿I jo m'he cregut fallit, acabat, a vint anys, per haver fet unes quantes	disbauxes	? ¿Aquelles pors, aquells dolors al cervell, aquelles febleses a
clar. Jo també he estat content. Però ara observo en ell una avidesa de	disbauxa	, unes ganes de revenjar-se, com li havia dit jo, d'aquests temps passats,

Pàgina 1 (de 12)

50 següents