Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

, la mort, les Moires, el frau, la vellesa, la venjança, la disbauxa, la	discòrdia	." "Va ser prou fecunda", va comentar la senyora Magdalena Blasi. "I
revolts; un vent d'odi i de violència bufava aleshores sobre la nació; la	discòrdia	agitava la seva torxa sinistra; els pits s'inflamaven, i la guerra
col·lectiva molt més important que les invasions estrangeres o les	discòrdies	internes. La primera, en el segle III, quan començà a trontollar
s'inclogué més d'una vegada en les polèmiques verbals que amagaven les	discòrdies	internes, socials i polítiques, discutides en aquelles sessions.
la qüestió religiosa, més endavant el problema polític i per últim les	discòrdies	econòmico-socials, han anat dibuixant la superfície d'una sèrie d'onades
Saber-nos, jo i Qui no em deixa, fills tots dos de la pau, en la	discòrdia	engendrats contra la Indiferència, absent atzur, oh
només es mantenia una esbravada ferocitat anacrònica, conseqüència de les	discòrdies	produïdes per les mateixes guerres. Aleshores la política, per molts
se 'm presenti ocasió. —La ofensa que'us ha fet digué, —l' esperit de la	discordia	,— es mes grossa de lo que'us podeu pensar. —Ja ho sé, —contestá 'n
contraproduent. El pare i ell semblava que estiguessin d'acord a viure en	discòrdia	permanent; a penes dialogaven, i de fet s'ignoraven. Havia renunciat als
perquè Afrodita la hi afluixa en recompensa al favor de la poma de la	discòrdia	? Ciutadà. —Mestre Descartes, estic amb vós. Francament, em sento
i Tumult, tots ells confosos, i, amb mil boques distintes, la	Discòrdia	. Satan s'hi adreça, audaç, i així va dir-los: "Esperits i
quedar secret a la nissaga humana: com en el Cel esdevingué	discòrdia	i sorgí guerra entre els poders angèlics, i aquella
ones torbades! Pau, abisme! —digué l'omnífic Verb—: ja prou	discòrdia	!" No s'aturà, ans portat damunt les ales dels
tots dos; procuren de cobrir llur nuesa; de seguida sorgeix la	discòrdia	i s'acusen l'un a l'altre.] Ja prou col·loquis en què Déu o l'Àngel,
passions violentes —ira i odi, recels, desconfiances i	discòrdies	—, i, amb amarga escomesa, commovien llur esperit, la
ultratges de les coses sens vida; la primera fou la	Discòrdia	tanmateix, la filla del Pecat, que la mort entre els
allà on, passant, alguna dona bella els homes atragué: civils	discòrdies	sorgiren de les copes de delícies. Per fi va anar-hi
l'orgull i llur excés féu néixer de l'amistat, en temps de pau,	discòrdies	. Perdran els conquerits i esclaus de guerra tota
curen de l'altar, els qui més haurien d'amar la pau; violen amb	discòrdies	fins el temple mateix; el ceptre, a l'últim, obtenen
de què s'havia dolgut durant el segle anterior. Era una força més en	discòrdia	i per tant un nou element amb què comptar a l'hora de fer un sol poble de
no tolerava aquesta submissió, i els interessats preferien de ventilar la	discòrdia	amb les armes, en modestes guerres civils. Els bàndols tindrien potser,
un seu corresponsal. Hi ha hagut historiadors que han volgut veure en les	discòrdies	internes dels valencians una constant d'antagonisme, que més o menys es
el domini del món i del pensament, sinó que's presenta com un tercer en	discòrdia	que no ha de servir per a conciliar i armonitzar els altres, sinó per a
i no solament no hi havia divisió de partits, sinó que no hi havia	discòrdies	ni parers contraris, perquè diu que els catalans es deixaven portar més
dels pobles fronterers, que podrien ésser llaç d'unió i són poma de la	Discòrdia	. Quan molt després d'un bombardeig llunyà, les sirenes alçaven l'alerta,
, però, el fet que, a mida que hom pensa més, més creix i s'enverina la	discòrdia	entre els homes que viuen en una mateixa comunitat, i que, a mida que les
de sexualitat— són formes de relació netament qualificables —enemistats,	discòrdies	, gelosies, indignacions, disputes, dissensions— o formes de relació en un
tresor de saber i de prudència que allunya dels casals l'escassedat i la	discòrdia	. Els anys comencen de pesar-li i no pot ser molt llunyana la seva hora de
fem témer." "Tots els díscols, tots els rebecs, tots els sembradors de	discòrdia	i contrapunt, tots els que s'ufanen de dur un rei al cos, tots els que
al camp de treball forçat el corruptor dels esperits, el sembrador de	discòrdia	. Tortureu-lo, martiritzeu-lo, feu-li cantar la palinòdia per la fam i la
camins de concòrdia i es segellessin amb actes d'efusió fraternal. Sang i	discòrdia	foren el signe d'aquella caiguda i enfonsament; dret i justícia han estat
raó, sinó perquè el nostre món occidental està fracassant per causa de la	discòrdia	interna. Hom es fa comunista per desesperació. La lluita contra el
veure com el Dant veié Bertan del Born, en càstig d'haver sembrat la	discórdia	en la familia reial anglesa, que @/il capo tronco tenea per le chiome
nervi necessari per resistir les maniobres dels que es valgueren de les	discòrdies	internes per a llurs fins i per a vèncer les dificultats exteriors que li
instrument econòmic, havia envellit i era font d'abusos, descontents i	discòrdies	. Avui, amb la perspectiva prou allunyada i suficient documentació, podem
la ruïna de l'agricultura, el trencament de la unitat econòmica i la	discòrdia	interna. [VI] Entorn del descobriment d'Amèrica. No trobem cap
Tots els moviments populars d'Anglaterra queden paralitzats per la	discòrdia	amb els irlandesos, que a Anglaterra mateix constitueixen una part
i després fixar els ulls en aqueixa immensa multitud, plena de	discòrdia	, sediciosa, desfrenada, prompta, si romp aquest jou, a desbotar en
Terrades. En aquest punt d'avinença s'ha presentat un nou motiu de	discòrdia	. Els homes d'ofici, els tècnics, de llur especialització han volgut
introdueixen a la ciutat el més perniciós dels flagells: la sedició i la	discòrdia	; d'on resulta que els uns siguin ben vistos pel poble, d'altres s'afanyin
però ben pocs ho són de tots els ciutadans. D'on sorgiren a Atenes grans	discòrdies	; en la nostra república, no solament sedicions, sinó també guerres civils
en els comentaris, i aleshores em fan àrbitre a mi per tal de dirimir la	discòrdia	. I, és clar; jo estic que el millor remei és la salut, que Déu ens do
veritat que les honrades masses estaven minades pel desengany i la	discòrdia	. Molta part de l'oficialitat s'havia passat a l'enemic quan En Martínez
d'aquella frontera pel bon nom de l'amo. És cert que per aquell temps les	discòrdies	carlines començaven a desviar-se de la fosca gelosia que feia acusar-se
de sapa, de talp, enteneu: minar la confiança de la gent i sembrar la	discòrdia	. Avui aquest, demà aquell, alguns van anar desertant o abandonant Icària.
una síndria... La revolució se'ls ha escapat de la mà, i se la campa...	Discòrdies	civils, guerres, societats alterades i, ara, com és de llei, la pobra
últims batecs del seu cor... Tot és lleig, i trist, put a fanatisme, a	discòrdia	, a egoisme, a desig de venjar-se... Els coloms que voletegen entorn de la
successius i en diferents indrets a l'hàbitat, a conseqüència de les	discòrdies	cíviques. Si un home de la fantasiosa capacitat del comte de Gobineau
la Mar, mentre el diable ja el deixava, segur d'haver introduït llavor de	discòrdia	, que era l'única cosa que cerca, malgrat que l'infeliç del cranc s'havia
i secs exhalats per la terra es reuneixen en un mateix punt, llur mateixa	discòrdia	muda el corrent d'aire en cicló; llavors la violència del moviment

Pàgina 1 (de 12)

50 següents