×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb discórrer |
Freqüència total: 591 |
CTILC1 |
ell tampoc no hi veia clar, però la malalta li estalvià la feina de | discórrer | : —Per morir-me —digué enfadada— no me fa cap falta. ¡Se'n vagi | poguessin sentir. Na Remei Huguet llançava petits crits d'admiració, tot | discorrent | adulacions complicades. Dona Obdúlia seguia: —Avui no hi ha dones, ni | L'enteniment és primordialment una reflexió que té necessitat de | discórrer | , però amb una mena de discurs que, a l'inrevés de la mera raó, es troba | o de pastor. Aquesta és gent senzilla i molt seria que no m'oís". Mentre | discorria | així pel regatiu, el sant va topar amb un hortolà que refeia l'ambega al | però més en especial perquè la prepotència en transmetre semblança | discorre | amb més força en un sexe que en un altre, tant quan una espècie és | de les entrades han pogut comprar el vuitanta per cent del terreny per on | discorre | l'itinerari, i hom espera que la resta també podrà ésser comprada. Els | diguem alguna paraula entorn d'ell. Qui es limita —abans de res— a | discórrer | sobre la societat en general? Aquells —podem contestar— que creuen | immediatament una filosofia amb els objectes sobre els quals | discorre | . En efecte, la manera en què aquesta testimonia sobre la realitat remet | de la ideologia, és a dir la Wissenssoziologie que | discorre | sobre aqueixa. I puix que, una volta que el saber és considerat | que fa una classe de solitud demostrativa; i si els dos químics | discorren | entre ells, cal que l'un aixequi el dit per significar-nos amb aquest | per tranquil·litzar-la: pescador amb llum davant el mar nocturn, savi | discorrent | davant els basalts negres d'Antrim, mà lleugera del cirurgià col·locada | aquell que experimento, que tasto, com enemic. No es tracta de | discórrer | pels núvols, sinó d'entrar en el propi cor. Només és aquí que la | en saben; s'orienta dins d'aquella regió llunyana com si en fos nadiu; | discorre | sobre els costums d'aquella cort, les dones del país, les seves lleis i | saber del peu que coixejava i atacar-lo amb majors esperances d'èxit. Tot | discorrent | com s'enginyaria, la casualitat vingué a oferir-li el punt d'apoi que li | de pendre el tren, és més segur que hi vagin. Vaig pendre seient per | discórrer | i decidir a quína cosa fóra millor que em consagrés aleshores; però al | apocalíptica; el Sant Pare estava empresonat; sense dubte l'Anticrist | discorria | ja per entre els homes, encarnat dins el cos d'algun Gambetta, Víctor | i s'hi pintaven amb imatges resplendents o tenebroses els pensaments, que | discorrien | pel dedins de les ànimes, fins i tot els més recòndits i vergonyants. | —Si jo hagués estat lluç —digué Alícia, els pensaments de la qual encara | discorrien | sobre la cançó,— hauria dit al capgròs: Retireu-vos, si us plau: no us | no aplega a pragmatitzar. Rendit, l'home va a jaure. El pensament actua: | discurrix | , raona. Dorm. Descansa. I diu al dematí només se lleva: —Ja me és esclarit | debèm passar el llindar d'aqueixa porta. De moment tindrèm molt gust en | discórrer | amb vos. —Diguèm-nos quelcom de vostre sistema. —No soc filosop de | desconegui una obra de tan augusta intel·lectualitat. Però el que passi a | discórrer | que tan sols és capaç de pendre en compendi, en massa, les diverses | quinze dies. Aquesta condició desplagué molt l'hereu Aspriu. De manera, | discorria | ell, que la innocència d'un home pot ésser tan clara com la llum del sol, | Balmes, en lloc de ser antic, és completament modern, i que entestar-se a | discórrer | d'altra manera és anar a buscar molt lluny el que es troba a les | per vergonya seva, un esclau. Amb argumentacions semblants podríem anar | discorrent | sobre d'altres exemples. Però ja n'hi ha prou amb el que he posat. "Què | Pots tenir per cert que allí en corren de tan grans com els nostres, uns | discorrent | suaument, d'altres precipitant-se sorollosos per indrets escarpats. | el doctor no hi veia clar, però la malalta li evità el treball de | discorre | treint-lo a defora. "Per morir-me, va dir molt enfadada, no em fa | poguessin sentir. Na Remei Huguet llançava petits crits d'admiració, tot | discorrint | adulacions complicades. Donya Obdúlia seguia: —Avui no hi ha dones, ni | encara de meditar, sinó de fixar bé les premisses, sobre les quals ha de | discórrer | la meditació. No cal dir que hem procurat presentar-hi la doctrina tan | abstractiu indispensable per a la sensació de pena i de tristesa, poden | discórrer | sobre el procés de l'agonia de Jesús el mateix que nosaltres, tot i que | regulars i es conjuguen segons el model de batre. Els composts | discórrer | , escórrer, incórrer, ocórrer, recórrer i transcórrer es | desvestir desviure's detenir detindre deure difondre dir | discórrer | dispondre dissoldre distraure doldre dur eixir embeure | Llavors l'intel·lecte ascendeix a la voluntat i al lliure arbitri, i | discorre | i coneix que ell troba primerament les espècies, i després les encomana a | de noves, i la voluntat és lliure d'elegir. I mentre això l'intel·lecte | discorre | , coneix que si ell i la memòria fossin una, la memòria seria tan | Nausikàa, filla d'Alkinoos i neta de Nausithoos. En altres ocasions hem | discurrit | aixís: Nausikàa no és nom grec, ans Feaci (és a dir: dels | essencial del coneixement, dit sigui de pas, no és el "logos" o el " | discórrer | ", sinó l'"intuir". Per la intuïció, més que no pas per la intel·lecció | dita; futur diré, etc.; condicional diria, etc.. | Discórrer | . Es conjuga com córrer. Dissoldre. Es conjuga com | discursiva del coneixement humà. El coneixement humà procedeix | discurrint | . Sobre els objectes, no en podem dir res més que relacions. És absurd | domini. Ens atreviríem a dir que no hi ha passió amorosa completa que no | discorri | al llarg de la franja bipolar marcada per ambdós extrems: infusió i | (Minva de l'impuls colèric) En aquestes condicions la vida del que odia | discorre | paral·lelament a la de l'odiat, unida a aquesta per un llaç misteriós. Si | i projectes d'acció desborda els reguers en els quals li és permès | discòrrer | en l'ambient social vigent. Còlera existeix en ambdues, però en la | barrejada amb la por i en la segona amb l'amor. Tota la conducta bèl·lica | discorre | entre l'Atac i la Fugida; tota la conducta revolucionària oscil·la entre | a la vida s'oposa a la por a la mort i bé pot afirmar-se que entre ambdues | discorre | el succeir existencial; si domina la darrera el subjecte afirmarà la seva | tota vegada que per a una majoria de mortals el seu estar-en-el-Món | discorre | en aparent placidesa per la recíproca anul·lació d'aquells. Uns anys més | abans que tot problema; tantost el problema es resol totalment, el | discórrer | existencial té lloc en la zona dels automatismes. És per això que res no | psíquica; la vida personal individual conté a cada moment del seu | discórrer | tots aquests mòbils i molts altres sense sotmetre's exclusivament a cap. | a base de l'experiència sensible. El Beat Ramon cercà un artifici de | discórrer | embolcallant-lo en un sistema combinatori per a fer-ne una metafísica; | i en un altre del 1219 hi consta, com a termenal, el torrent que | discorre | de Campanyà. Santa Maria de Campanyà era una de les diverses sufragànies | y enlayrada, la d'ensenyar al individu a pensar per compte propi y a | discórrer | ab bon seny, per al millor conexement dels homes y de les coses. Per | fer cavilar de veres. I a tot açò els dies i els dies passaven i la vida | discorria | tan tranquila per al sastre Veuota. Cada matí, dret a la marjal a | si t'endús la palma, fent de Dimoni major! I aixina per eixes traces | discurrix | l'assaig en casa de cada un dels menuts comediants. I és que totes les |
|