DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
discórrer M 12 oc.
discórrer V 579 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb discórrer Freqüència total:  591 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

ell tampoc no hi veia clar, però la malalta li estalvià la feina de discórrer: —Per morir-me —digué enfadada— no me fa cap falta. ¡Se'n vagi
poguessin sentir. Na Remei Huguet llançava petits crits d'admiració, tot discorrent adulacions complicades. Dona Obdúlia seguia: —Avui no hi ha dones, ni
L'enteniment és primordialment una reflexió que té necessitat de discórrer, però amb una mena de discurs que, a l'inrevés de la mera raó, es troba
o de pastor. Aquesta és gent senzilla i molt seria que no m'oís". Mentre discorria així pel regatiu, el sant va topar amb un hortolà que refeia l'ambega al
però més en especial perquè la prepotència en transmetre semblança discorre amb més força en un sexe que en un altre, tant quan una espècie és
de les entrades han pogut comprar el vuitanta per cent del terreny per on discorre l'itinerari, i hom espera que la resta també podrà ésser comprada. Els
diguem alguna paraula entorn d'ell. Qui es limita —abans de res— a discórrer sobre la societat en general? Aquells —podem contestar— que creuen
immediatament una filosofia amb els objectes sobre els quals discorre. En efecte, la manera en què aquesta testimonia sobre la realitat remet
de la ideologia, és a dir la Wissenssoziologie que discorre sobre aqueixa. I puix que, una volta que el saber és considerat
que fa una classe de solitud demostrativa; i si els dos químics discorren entre ells, cal que l'un aixequi el dit per significar-nos amb aquest
per tranquil·litzar-la: pescador amb llum davant el mar nocturn, savi discorrent davant els basalts negres d'Antrim, mà lleugera del cirurgià col·locada
aquell que experimento, que tasto, com enemic. No es tracta de discórrer pels núvols, sinó d'entrar en el propi cor. Només és aquí que la
en saben; s'orienta dins d'aquella regió llunyana com si en fos nadiu; discorre sobre els costums d'aquella cort, les dones del país, les seves lleis i
saber del peu que coixejava i atacar-lo amb majors esperances d'èxit. Tot discorrent com s'enginyaria, la casualitat vingué a oferir-li el punt d'apoi que li
de pendre el tren, és més segur que hi vagin. Vaig pendre seient per discórrer i decidir a quína cosa fóra millor que em consagrés aleshores; però al
apocalíptica; el Sant Pare estava empresonat; sense dubte l'Anticrist discorria ja per entre els homes, encarnat dins el cos d'algun Gambetta, Víctor
i s'hi pintaven amb imatges resplendents o tenebroses els pensaments, que discorrien pel dedins de les ànimes, fins i tot els més recòndits i vergonyants.
—Si jo hagués estat lluç —digué Alícia, els pensaments de la qual encara discorrien sobre la cançó,— hauria dit al capgròs: Retireu-vos, si us plau: no us
no aplega a pragmatitzar. Rendit, l'home va a jaure. El pensament actua: discurrix, raona. Dorm. Descansa. I diu al dematí només se lleva: —Ja me és esclarit
debèm passar el llindar d'aqueixa porta. De moment tindrèm molt gust en discórrer amb vos. —Diguèm-nos quelcom de vostre sistema. —No soc filosop de
desconegui una obra de tan augusta intel·lectualitat. Però el que passi a discórrer que tan sols és capaç de pendre en compendi, en massa, les diverses
quinze dies. Aquesta condició desplagué molt l'hereu Aspriu. De manera, discorria ell, que la innocència d'un home pot ésser tan clara com la llum del sol,
Balmes, en lloc de ser antic, és completament modern, i que entestar-se a discórrer d'altra manera és anar a buscar molt lluny el que es troba a les
per vergonya seva, un esclau. Amb argumentacions semblants podríem anar discorrent sobre d'altres exemples. Però ja n'hi ha prou amb el que he posat. "Què
Pots tenir per cert que allí en corren de tan grans com els nostres, uns discorrent suaument, d'altres precipitant-se sorollosos per indrets escarpats.
el doctor no hi veia clar, però la malalta li evità el treball de discorre treint-lo a defora. "Per morir-me, va dir molt enfadada, no em fa
poguessin sentir. Na Remei Huguet llançava petits crits d'admiració, tot discorrint adulacions complicades. Donya Obdúlia seguia: —Avui no hi ha dones, ni
encara de meditar, sinó de fixar bé les premisses, sobre les quals ha de discórrer la meditació. No cal dir que hem procurat presentar-hi la doctrina tan
abstractiu indispensable per a la sensació de pena i de tristesa, poden discórrer sobre el procés de l'agonia de Jesús el mateix que nosaltres, tot i que
regulars i es conjuguen segons el model de batre. Els composts discórrer, escórrer, incórrer, ocórrer, recórrer i transcórrer es
desvestir desviure's detenir detindre deure difondre dir discórrer dispondre dissoldre distraure doldre dur eixir embeure
Llavors l'intel·lecte ascendeix a la voluntat i al lliure arbitri, i discorre i coneix que ell troba primerament les espècies, i després les encomana a
de noves, i la voluntat és lliure d'elegir. I mentre això l'intel·lecte discorre, coneix que si ell i la memòria fossin una, la memòria seria tan
Nausikàa, filla d'Alkinoos i neta de Nausithoos. En altres ocasions hem discurrit aixís: Nausikàa no és nom grec, ans Feaci (és a dir: dels
essencial del coneixement, dit sigui de pas, no és el "logos" o el "discórrer", sinó l'"intuir". Per la intuïció, més que no pas per la intel·lecció
dita; futur diré, etc.; condicional diria, etc.. Discórrer. Es conjuga com córrer. Dissoldre. Es conjuga com
discursiva del coneixement humà. El coneixement humà procedeix discurrint. Sobre els objectes, no en podem dir res més que relacions. És absurd
domini. Ens atreviríem a dir que no hi ha passió amorosa completa que no discorri al llarg de la franja bipolar marcada per ambdós extrems: infusió i
(Minva de l'impuls colèric) En aquestes condicions la vida del que odia discorre paral·lelament a la de l'odiat, unida a aquesta per un llaç misteriós. Si
i projectes d'acció desborda els reguers en els quals li és permès discòrrer en l'ambient social vigent. Còlera existeix en ambdues, però en la
barrejada amb la por i en la segona amb l'amor. Tota la conducta bèl·lica discorre entre l'Atac i la Fugida; tota la conducta revolucionària oscil·la entre
a la vida s'oposa a la por a la mort i bé pot afirmar-se que entre ambdues discorre el succeir existencial; si domina la darrera el subjecte afirmarà la seva
tota vegada que per a una majoria de mortals el seu estar-en-el-Món discorre en aparent placidesa per la recíproca anul·lació d'aquells. Uns anys més
abans que tot problema; tantost el problema es resol totalment, el discórrer existencial té lloc en la zona dels automatismes. És per això que res no
psíquica; la vida personal individual conté a cada moment del seu discórrer tots aquests mòbils i molts altres sense sotmetre's exclusivament a cap.
a base de l'experiència sensible. El Beat Ramon cercà un artifici de discórrer embolcallant-lo en un sistema combinatori per a fer-ne una metafísica;
i en un altre del 1219 hi consta, com a termenal, el torrent que discorre de Campanyà. Santa Maria de Campanyà era una de les diverses sufragànies
y enlayrada, la d'ensenyar al individu a pensar per compte propi y a discórrer ab bon seny, per al millor conexement dels homes y de les coses. Per
fer cavilar de veres. I a tot açò els dies i els dies passaven i la vida discorria tan tranquila per al sastre Veuota. Cada matí, dret a la marjal a
si t'endús la palma, fent de Dimoni major! I aixina per eixes traces discurrix l'assaig en casa de cada un dels menuts comediants. I és que totes les

  Pàgina 1 (de 12) 50 següents »