×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb discerniment |
Freqüència total: 422 |
CTILC1 |
aranyes mortes, el garbuix de paraules afusellades de fresc i sense | discerniment | a diccionaris, que es confegiran després en el paper, segons unes rares | I l'animal, abans en una altra forma tan astut i de tant seny, de tant | discerniment | i de tan clar judici, s'apaivagava, i oblidava la veïna, immediata fi | arrossegar com el torrent arrossega una ínfima brossa. Jo era incapaç de | discerniment | , de reflexió. Jo no sospitava l'existència de la malícia. Jo era —com | En realitat, la raó pot conduir a la definició, però no al veritable | discerniment | i al veritable judici, per mitjà dels quals no ens proposem parlar tant | nuats en la consciència d'aquell minyó, que li intercepten la justesa de | discerniment | . Laura sospira com qui va carregat amb un gran pes. Tanmateix, és feixuga | de distingir allò que em convenia triar, com si la meva facultat de | discerniment | fos atuïda. Mai no m'he mostrat bo per a la vida pràctica. Sempre he | a sant Roc pel remei de tota adversitat. El que sorprèn més que tot és el | discerniment | amb el qual havien triat aquest lloc. Se troba al centre d'una línia | endebades. Entre mil homes no n'hi ha cap amb l'agudesa de vista i el | discerniment | necessari per a esdevenir un criador eminent. Si estigués dotat | "l'ineliminable caràcter monístic de tota forma de conèixer privada de | discerniment | crític respecte al propi treball", "s'acontenten amb les hipòtesis de | les desviacions, a corregir les espontaneïtats nocives o perilloses. El | discerniment | és una de les millors i més necessàries qualitats del polític. El polític | la gabieta d'analfabets perquè aprenguessin a llegir i un cop tinguessin | discerniment | sapiguessin a qui votaven. El que té creències sufragistes, a l'ésser a | recerca. Però segurament que tots sabem per experiència com és d'actiu el | discerniment | del propi jo, quin esforç no cal per a separar-ne tot allò que | capacitat, més habitud que no pas geni. Si ve d'un home que tingui menys | discerniment | que no pas lectura i s'exercita sobre certs capítols, corromp els lectors | que no tenint-ne prou amb un confessor per llur conducta, no usen de cap | discerniment | en la tria de llurs directors. No surto de la meva estranyesa a la vista | lloc; menja, beu, conta, bromeja, interromp tot d'un plegat; no té cap | discerniment | de les persones, ni de l'hoste ni dels convidats; abusa de la folla | determinar. Vet aquí l'obstacle! Per aquell mocós sens substància ni | discerniment | , que només pensaria divertir-se, ell, un home fet i dret, havia sofert el | és incert, a desconfiar de les teories ardides que els compiladors sense | discerniment | adopten amb una confiança cega". Aconsellar l'estudi dels clàssics de la | és honest deriva d'un dels quatre punts següents: o bé consisteix en el | discerniment | sagaç de la veritat, o en la defensa de la societat humana, donant el que | somrís més impensat d'ella els dijous a la tarda li semblava un senyal de | discerniment | en les discussions dels savis, si s'acostava a l'Onclet que vegetava ara | cops més admirables del qual eren valorats per la seva mirada experta i | discerniment | imparcial. Això de mica en mica determinà minves de tolerància envers | Els uns, per mancança de comprovació auditiva, els altres per mancança de | discerniment | , tendeixen fàcilment a interpretar com a essencials determinades | distints. En aquests codis s'admet que certes passions poden abolir el | discerniment | o ofuscar-lo més que altres i per tant hom hi preveu diversos graus de | d'una recerca entre els llibres dels vells filòsofs i poetes. Aquest | discerniment | , sap fer-lo lluir, fent-lo recaure en un dels escrits de Petrarca, nom que | on el jo conscient havia fracassat? Podem atribuir-li aquest alt | discerniment | ? M. Poincaré declara que no ho podria pas acceptar sense una gran | Cómico", em sembla avui, vist en perspectiva, un escriptor de poc | discerniment | . Odiava Cánovas —que dins de la relativitat de les coses tingué un cert | el corrent. L'esperit provincià implica la pèrdua del propi i personal | discerniment | . Contra la dolçor letàrgica d'aquesta mandra infecta, m'agrada la gent de | davant del bon Déu d'adonar-se'n massa tard que tenia una voluntat, un | discerniment | ? Les estrelles brillaven amb una alegria! Anà tornant al llit i s'hi va | causes de Déu, havia afirmat: "Separat de la ciència i de l'esperit de | discerniment | o discreció, el zel és insuportable... I com més ardent és el zel, més | eren el fonament d'unes accions interposades per al | discerniment | d'una pena al seu autor i, a la vegada, per a l'obtenció d'un | perquè revela el criteri de la veritable doctrina positiva respecte al | discerniment | de la pena, ja que, segons aquesta, la sanció no ha d'ésser aplicada en | amb la ©, promulgada durant la República, que preveu el | discerniment | de determinades penes segons el grau de perill que per a la societat | en la llei, mentre que un altre corrent doctrinal considera que, el | discerniment | d'un càstig no essent el fi de la pena, car la idea de venjança | permanents o transitories que anulen la voluntat, priven del | discerniment | o restringeixen el seny. Pro se diferencien en que mentres unes com la | constata que els gossos obren en la prensió de llurs aliments amb un | discerniment | que sembla innat; constata que les secrecions s'adapten meravellosament a | un gran èxit entre els clínics i ha vingut essent acceptada sense prou | discerniment | pels metges en aquests darrers anys. La simpaticotonia i la vagotonia han | o motrius, cansanci, torpesa, distracció, excitabilitat i manca de | discerniment | del sentit de la responsabilitat, factors que solament posa de manifest | què es fonamenta? l'home pràctic sols pot resoldre-la amb son propi | discerniment | . Quina de totes les essències, deurà ser considerada, aquí, ara, com | es resta en presència de diferents formes de números, ja no hi haurà | discerniment | a fer del punt de vista estant de la veritat; hi haurà diferents tipus | el coneixement dels fets actuals en territori prou estès i aquell | discerniment | que sols una llarga pràctica i el domini de la teoria poden proporcionar. | com pel coneixement que en tenim. Al cap i a la fi, aquesta tasca de | discerniment | ha estat feta correntment, encara que a distància històrica, amb | la seva inspiració creadora. Cal reprendre incessantment un treball de | discerniment | entre aquesta inspiració transcendent i les amalgames que forma amb | inútil, sinó la dolor inútil. El lector ja tindrà prou | discerniment | per saber a quins casos l'autor vol fer percebre o no l'/r\. | mateixa cosa, si bé en aspectes diversos, caigui sota la competència i el | discerniment | d'ambdós, Déu providentíssim, per qui ambdues potestats han estat | consciència de l'absoluta gratuïtat del do de Déu i, a més, li afinarà el | discerniment | fins a reconèixer les obres de Déu autèntiques per aquesta "marca de | fa un temps en què s'està produint un fenòmen que podríem calificar de | discerniment | entre falses esperançes i autèntica esperança. L'autèntica esperança | el món actual també experimenta aquell fenòmen que ahir qualificaven de | discerniment | entre falses esperances i autèntica esperança, l'evolució tan ràpida en | que dóna sentit i assumeix les esperances humanes, després de fer-ne el | discerniment | ; per això afegeix: "que la vostra caritat abundi encara més i més amb | amb els germans, el terme últim: el trobament definitiu amb Crist, el | discerniment | dels valors i de les esperances humanes... Si continuem llegint el text | obligacions capitals per al cristià: el deure de la tolerància i el del | discerniment | d'esperits. De la tolerància, perquè no és fàcil, sobretot en matèria | sinó plaure? És ací que reapareix l'extrema urgència i la importància del | discerniment | d'esperits. En aquesta immensa varietat, cal en efecte discernir allò que |
|