Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

nostres altures", va somriure la meva àvia, "cap diferència no hem de	discernir	, en les converses, entre bons i dolents, entre convents i bordells. Sols
si cada sistema representés una transformació del mateix grup. En lloc de	discernir	prioritats, situem-nos, doncs, al nivell del grup i provem de definir-ne
o el grau dels quals no comporten efectes específics. Com a màxim es pot	discernir	, en els casos tradicionalment diagnosticats com a "totèmics", una
per a qui un nom d'ocell esdevé un nom propi quan hom és incapaç de	discernir	l'espècie a la qual l'ocell pertany. Però tot el que hem dit fins ara
de situar-lo allí on més sovint es troba, és a dir, a nivell microscòpic,	discernien	ja "com a través d'un núvol" principis d'interpretació, per a
de la caiguda, amb remolins de foc, tempestuosos, hi	discerneix	; prop seu, i rebolcant-se, el qui en poder i en crim li ve
digué el fingidor, que no ho semblava, car ni l'Home ni l'Àngel	discerneixen	la Hipocresia, que entre els mals és l'únic que a
amics, el fresseig d'uns passos àgils seguint aquest camí, i ja	discerneixo	Zefó i Ituriel per la foscúria; i un tercer els
ans temo que el furor, esclatant en flama súbita, no	discerneixi	: espera, abans de gaire, sentir el seu llamp al cap, foc que
tenia uns pensaments tan baixos com el meu nodriment; no	discernia	, llevat del que és mengívol o del sexe, cap cosa més,
mare de la ciència! Els teus influxos ja sento dintre meu, i	discerneixo	no solament les coses en llurs causes, sinó que puc
Miquel davalla. Adam mostra a Eva certs signes funestos:	discerneix	l'apropament de Miquel; surt a trobar-lo: l'Àngel els anuncia
—, la clau del Paradís! Alçà el cap, mirant-me amb atenció, com si volgués	discernir	quines eren les meves idees sobre les vides futures, el regne dels cels,
i hauríem encara de suposar, i ací hi ha la dificultat màxima, que pogués	discernir	amb tota cura a quina distància ha de trobar-se de les seves companyes
la Melipona, emperò, està ja tan capacitada per a	discernir	les distàncies que sempre fa les esferes de manera que s'intersequin
millors i més necessàries qualitats del polític. El polític ha de saber	discernir	, entre la cridòria del públic, les veus que millor expressen els
les veus que millor expressen els sentiments de la majoria; i ha de saber	discernir	, entre aquestes veus, quines són les que expressen un anhel profund i
de la racionalitat, però cada cop menys a l'art d'acollir el món, de	discernir	el sentit no moridor de tots els éssers que concorren a fer de
podem tapar més o menys eficaçment allò que som; però per a un que sàpiga	discernir	, no hi ha engany possible. I, pel que fa a la pregària, el qui discerneix
discernir, no hi ha engany possible. I, pel que fa a la pregària, el qui	discerneix	és Déu, que veu el cor de l'home. És veritat: sempre preguem pel que som!
estan massa ocupats d'ells mateixos per tenir el lleure de penetrar o	discernir	l'altra gent: d'aquí ve que amb un gran mèrit i una major modèstia hom
arriba falseijada, a causa, o bé la mala voluntat, o de la poca finesa en	discernir	-les. —Tampoc creièu, doncs, que debèm educar al noi? —Sí, mes d'
de rec o regueró. Aplicant així el nostre enteniment a	discernir	els conceptes de coses reals i conegudes, perquè estan implícites en la
sinó que són bells. Heus aquí la matèria d'aquesta mena de judicis:	discernir	si les coses o els éssers en quant tenen una forma material són bells o
que entre la veritat i el bé, entre la naturalesa i la llibertat,	discerneix	com a mitjancers la bellesa i la conveniència final. Semblant a aquesta
idea clara i pura no prové d'una ànima torbada. La tristesa és incapaç de	discernir	les coses, de pensar-se mitjans útils, d'evitar els perills, d'apreciar
del lloc, i obren el cel a d'altres que una ombra forana ofega. El savi	discerneix	amb quin sistema s'ha de parlar a cada esperit, i amb quin les ànimes
de cent braços i entremig de cent espatlles o anques o cintures, l'Enric	discernia	clarament les de la Giuseppina, com si la sola possibilitat de la visió
i aquest ofici és el propi d'aquesta virtut. Car, com més clarament	discerneix	algú el que en cada cas és més veritable, i qui més agudament i
a un home de bé, amb tal que ho pugui fer sense injustícia. Però cal	discernir	entre els beneficis rebuts: no és dubtós que amb els més grans
que la noia, tant per la seva edat com pels seus estudis, sabria	discernir	el bé i el mal, i, en conseqüència, el camí que més li agradés. El capità
vida, sol acabar en pas de comèdia. Capítol VIII On es comença a	discernir	això que és amor d'allò que no ho era Quan a la Borsa de Barcelona
un capità ardit que mena els seus soldats a la batalla, sense girar-se a	discernir	els éssers de les coses que agabellava en diabòlic seguici, i les
havien agafat una mena d'aire professional, que ni ella mateixa sabia	discernir	, talment que alguna vegada, pensant-se procedir sense malícia, tenia
gràcia gratuïta i gràcia gratificant. Exhorten a les bones obres; però no	discerneixen	l'obra, de l'obra operant i de l'obra operada. Pertot inculquen la
acariciaven ombres ballarines, i tot, amb la darrera batzegada nocturna,	discernia	la pròpia silueta. Una joia inexperta m'envaí i, sentint-me moment de
saber com, anava relacionant-se. Ell, sense fonament ni perícia per a	discernir	, es sentia anar d'un lloc a l'altre i sempre trobava que tenia raó el
se li enterbolia... Li arribà una veu desentonada i prima. I encara pogué	discernir	que era la seva germana que cantava com una ximpleta. L'Idiota (Conte
convalescent, descendir, descentrar, descenyir, descinglar, disceptar,	discernir	, disciplina, escena, escèptic, escindir, escissió, escita, fascicle,
no obstant no serà inútil presentar unes consideracions encaminades a	discernir	si l'heretament català té prou categoria científica per a ésser
passió és pròpia o apropiada. I llavors amb la vista i la imaginació	discerneix	què hi ha entre la sensitiva i la vegetativa, i judica que l'odorabilitat
"praxis": la "theoria" o vida teorètica, manera de veure o	discernir	l'ésser de les coses en llur totalitat, mode suprem de vida; per tant,
la meravellosa restauració de la Seu de Mallorca, on és difícil de	discernir	els elements gòtics autèntics dels nous que els completen i on s'han
mengen fetge d'un penjat\ que fa la gent del poble quan tracta de	discernir	si hom "té la llengua ben girada" a parlar com cal l'idioma. Fem
ofereix per primer cop en la Història, un criteri purament lògic per a	discernir	l'ésser del no ésser... Heràclit ens diu que l'ésser —l'estable,
no tenen altra preocupació que plaure als jutges dels certàmens on seran	discernits	els premis cobejats. Costa de trobar una línia que vibri personalment en
infinit i, en llur immensa majoria, no oferirien cap interés. Inventar és	discernir	, és escollir. I, essent així, haurem de creure que el jo subliminal és
problema sense necessitat de l'auxili d'una màquina cega. El poder que	discerneix	no és superior al que no discerneix? —Superioríssim, contestarem
d'una màquina cega. El poder que discerneix no és superior al que no	discerneix	? —Superioríssim, contestarem nosaltres. Així també la intel·ligència del
de nombre i de forma? Només? Com són els ordres? N'hi ha que són ensems	discernits	per l'enteniment i distingits per la sensibilitat i n'hi ha, com creiem,

Pàgina 1 (de 12)

50 següents