×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb disciplina |
Freqüència total: 3862 |
CTILC1 |
| ni del que depèn l'exercici del cervell ni d'allò que prové de la noble | disciplina | de les mans. Hermes És aquí un jove amb les espatlles alades, disposat a | | diguem-ne "esteticista". Si l'escriptor vol sostreure's a tota | disciplina | confessional, no és perquè pretengui desentendre's de les | | aquest nou contratemps per proclamar una vegada més la necessitat de la | disciplina | , de l'obediència estricta a les ordres del Govern. Ja fa prop de set | | que és un símptoma greu. S'hi lamenta de la falta d'obediència i | disciplina | del poble, a desgrat de les nombroses promeses fetes al Govern, i | | ! Cada vegada feu la mateixa. Després, a la nit, no puc dormir. —Us falta | disciplina | —diu la tercera veu—. O potser patiu de restrenyiment. Hauríeu de fer com | | el seu company, cada cop més segur d'ell mateix—. Només gràcies a una | disciplina | de ferro, a una obediència absoluta als principis que informen la nostra | | que ens presentis serà estudiat. És indispensable, de cara a la | disciplina | , que un mani i els altres obeeixin, però tots tenim l'obligació de pensar | | espavilada, sorneguera, sentimental, lliure, difícil de sotmetre's a una | disciplina | . Catalunya li deu els designis mercantils, les altes construccions | | amb els alemanys, si aquests no ens guanyessin amb escreix en tenacitat i | disciplina | i si, a més a més, no posseïssin una característica que ens manca per | | la Sentència de Guadalupe; el de la costa vivia alegrement, fora de tota | disciplina | . Les reformes introduïdes pel Rei Catòlic —inquisició contra els | | als quals, a manca d'alumnes, assistien els membres de les juntes per | disciplina | i per cobrir l'expedient. Les seves existències eren una veritable | | al costat de la seva significació d'home consagrat a una particular | disciplina | del saber, el sentit de l'home que ha assolit pel seu propi esforç i | | i Rosa Trènor es veien al bar del "Colón", i ell apreciava entre la | disciplina | imposada pel rimmel una mirada que no era d'indiferència ni d'antipatia. | | li havia fet horror, i encara n'hi feia més que mai, qualsevol classe de | disciplina | , res que l'obligués a llevar-se a una hora determinada o a rebre ordres | | era que trobessin luxe, calma i voluptat, però hi trobaven ordre, repòs i | disciplina | , i tot el confort per satisfer llurs exigències. En general, les dames | | model era una mena de canongia que no li disputava ningú. En qüestions de | disciplina | , portava el reglament a la punta de l'espasa, i raríssimes vegades se li | | les soles de les seves sabates. L'anarquia més confusa va guiar-li les | disciplines | musicals. Això fins que la tia Amèlia, vídua amb una filla, recollí el | | tarda fou l'únic objecte de la seva atenció de tot el dia. Reprengué les | disciplines | musicals; posà flors als gerros; va enginyar-se astúcies menudes per | | mentre que el fadristern, d'un cop d'ull sap el contingut de les | disciplines | escolars. I la mare dolorida no ho pot entendre; justament l'hereu!; | | assenyala una agonia. Demà, les persones piadoses vetllaran un difunt amb | disciplina | rigorosa; després, els funerals; els ulls baixos per pregar i per veure | | per la regularitat de totes les estones, no sabia avenir-se prou bé a la | disciplina | conventual; però de mica en mica n'ha descobert l'encís; l'esperit s'hi | | o com a conjunt d'homes quan el Cèsar és, de fet, l'Estat. I també una | disciplina | , un respecte seriós i eficaç, i potser fidel i tot —però només extern— a | | amb els altres dos que el van seguir. Mai no es va perdre del tot la | disciplina | . Cap de nosaltres no era capaç de jutjar els mètodes del mestre a base | | el desordre que havia precedit aquella exagerada manifestació de | disciplina | . Ell canviava sovint el vigilant, però era igual. La nostra solidaritat | | de la família i dels mestres; són la "llibertat" contra l'ordre i la | disciplina | . Aquest poeta elogiat a Reus, aquest batxiller, que ja pot estudiar una | | per bé que això no el desmoralitzà ni li va fer perdre el gust de la | disciplina | . Els seus pares eren sabaters. Ell havia après aquest ofici i l'exercia a | | l'endemà. Però ni així no en podia sortir airosament. Em mancava | disciplina | i voluntat. En canvi, les quimeres, els somnis i les dèries se | | te'l diré tot —cridava de la voravia estant, i desapareixia espaordit. La | disciplina | a què el tenia subjecte el seu pare era rigorosíssima. Jo no podia fer | | aquí, doncs, que un home del poble, sense haver-se passat mestre en cap | disciplina | , sense haver saludat les cultures clàssiques, podia crear obres grans, | | tota la meva narració, però no pas amb les armes de la paciència i de la | disciplina | , sinó amb exaltacions. Era una lluita ridícula de la qual sempre sortia | | tot medi que no tingués la força d'absorbir-me immediatament. Doctrines, | disciplines | no existien llavors per a mi. La passió era el meu sol reactiu. Un llibre | | D'una llambregada vaig copsar l'abast de l'obra. Per a mi, home sense | disciplina | de voluntat, de voluntat anàrquica i tumultuosa, aquell volum anava a | | L'aire estimulant i sanitós del mar. Un treball corporal violent. Una | disciplina | fèrria que s'imposi a la meva voluntat desmaiada i flotant. Mesos i mesos | | les idees de tristesa i pietat que et duu; i la caserna amb l'estúpida | disciplina | a dins i les idees de revolta que et porta; i els edificis on s'ultratgen | | Un home que no sap on va ni el que vol. Que no pot lligar-se a cap | disciplina | ni obligació. Que només és feliç quan està deslligat de tot deure. Un | | durant el segle XX··è. Monòleg segon on l'autor s'enfila per una | disciplina | en què no entén Tractarem d'economia. Després d'aquests diàlegs, on la | | funcional i mental de cada un de nosaltres, els sentiments afectius, la | disciplina | moral i el desenrotllament espiritual. Perquè tots plegats són molt | | cos per a tal cap, host de perversos! ¿Aquesta fou la vostra | disciplina | , la vostra militar obediència, abolir el jurament i | | cervell, on tot, des de feia alguns anys, es dipositava i subordinava amb | disciplina | . Aquella nova va tornar-me el cor a la vida; però tot seguit les meves | | seus moltons pasturaven junts i agrupats. Pasturaven a preu fet, amb la | disciplina | que guarden els ramats quan abunda l'herba. El seu gos s'aquietava. | | ens sobtava el paborde amb una sola paraula: el rosari. Tal era la | disciplina | : el ramat a la cleda i els romeus al rosari. Vàrem, doncs, entrar mig | | de les revolucions científiques de Kuhn i qualificar la semiòtica com una | disciplina | que es troba en l'estadi pre-paradigmàtic. L'abundor d'informació, de | | teòrica actual damunt els lloms que representarien la joventut de la | disciplina | , i esperar, com dèiem, per a un futur pròxim, el desenvolupament | | dels seus fundadors, cal reconèixer, com dèiem més amunt, que avui, com a | disciplina | científica, la semiòtica general està encara un bon tros endarrerida. I | | centrals de la semiòtica resulta que ocupen, també, un lloc central en | disciplines | tals com la lingüística, la psicologia o la sociologia generals, les | | una constitució com a ciències. Ja sabem que la filosofia havia estat la | disciplina | matriu de la qual sorgiren totes les ciències. De bon antuvi, la | | regles o canvi. Per tant, si bé és bo que cada | disciplina | funcioni com a ciència autònoma, també ho és la necessària existència | | intencions d'autonomia, respecte a la tradició filosòfica, pròpies de la | disciplina | que ha trobat la seva especificitat epistemològica i el seu "objecte | | que no han trobat, encara, l'especificitat pròpia que les consagrés com a | disciplines | científiques. Ben fonamentada, la semiòtica, si algun dia ho arriba a | | conceptes que es troben en el nucli dels fonaments teòrics d'una munió de | disciplines | , no pot aportar més que beneficis, sobretot si aquesta reflexió ve de |
|