Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ni del que depèn l'exercici del cervell ni d'allò que prové de la noble	disciplina	de les mans. Hermes És aquí un jove amb les espatlles alades, disposat a
diguem-ne "esteticista". Si l'escriptor vol sostreure's a tota	disciplina	confessional, no és perquè pretengui desentendre's de les
aquest nou contratemps per proclamar una vegada més la necessitat de la	disciplina	, de l'obediència estricta a les ordres del Govern. Ja fa prop de set
que és un símptoma greu. S'hi lamenta de la falta d'obediència i	disciplina	del poble, a desgrat de les nombroses promeses fetes al Govern, i
! Cada vegada feu la mateixa. Després, a la nit, no puc dormir. —Us falta	disciplina	—diu la tercera veu—. O potser patiu de restrenyiment. Hauríeu de fer com
el seu company, cada cop més segur d'ell mateix—. Només gràcies a una	disciplina	de ferro, a una obediència absoluta als principis que informen la nostra
que ens presentis serà estudiat. És indispensable, de cara a la	disciplina	, que un mani i els altres obeeixin, però tots tenim l'obligació de pensar
espavilada, sorneguera, sentimental, lliure, difícil de sotmetre's a una	disciplina	. Catalunya li deu els designis mercantils, les altes construccions
amb els alemanys, si aquests no ens guanyessin amb escreix en tenacitat i	disciplina	i si, a més a més, no posseïssin una característica que ens manca per
la Sentència de Guadalupe; el de la costa vivia alegrement, fora de tota	disciplina	. Les reformes introduïdes pel Rei Catòlic —inquisició contra els
als quals, a manca d'alumnes, assistien els membres de les juntes per	disciplina	i per cobrir l'expedient. Les seves existències eren una veritable
al costat de la seva significació d'home consagrat a una particular	disciplina	del saber, el sentit de l'home que ha assolit pel seu propi esforç i
i Rosa Trènor es veien al bar del "Colón", i ell apreciava entre la	disciplina	imposada pel rimmel una mirada que no era d'indiferència ni d'antipatia.
li havia fet horror, i encara n'hi feia més que mai, qualsevol classe de	disciplina	, res que l'obligués a llevar-se a una hora determinada o a rebre ordres
era que trobessin luxe, calma i voluptat, però hi trobaven ordre, repòs i	disciplina	, i tot el confort per satisfer llurs exigències. En general, les dames
model era una mena de canongia que no li disputava ningú. En qüestions de	disciplina	, portava el reglament a la punta de l'espasa, i raríssimes vegades se li
les soles de les seves sabates. L'anarquia més confusa va guiar-li les	disciplines	musicals. Això fins que la tia Amèlia, vídua amb una filla, recollí el
tarda fou l'únic objecte de la seva atenció de tot el dia. Reprengué les	disciplines	musicals; posà flors als gerros; va enginyar-se astúcies menudes per
mentre que el fadristern, d'un cop d'ull sap el contingut de les	disciplines	escolars. I la mare dolorida no ho pot entendre; justament l'hereu!;
assenyala una agonia. Demà, les persones piadoses vetllaran un difunt amb	disciplina	rigorosa; després, els funerals; els ulls baixos per pregar i per veure
per la regularitat de totes les estones, no sabia avenir-se prou bé a la	disciplina	conventual; però de mica en mica n'ha descobert l'encís; l'esperit s'hi
o com a conjunt d'homes quan el Cèsar és, de fet, l'Estat. I també una	disciplina	, un respecte seriós i eficaç, i potser fidel i tot —però només extern— a
amb els altres dos que el van seguir. Mai no es va perdre del tot la	disciplina	. Cap de nosaltres no era capaç de jutjar els mètodes del mestre a base
el desordre que havia precedit aquella exagerada manifestació de	disciplina	. Ell canviava sovint el vigilant, però era igual. La nostra solidaritat
de la família i dels mestres; són la "llibertat" contra l'ordre i la	disciplina	. Aquest poeta elogiat a Reus, aquest batxiller, que ja pot estudiar una
per bé que això no el desmoralitzà ni li va fer perdre el gust de la	disciplina	. Els seus pares eren sabaters. Ell havia après aquest ofici i l'exercia a
l'endemà. Però ni així no en podia sortir airosament. Em mancava	disciplina	i voluntat. En canvi, les quimeres, els somnis i les dèries se
te'l diré tot —cridava de la voravia estant, i desapareixia espaordit. La	disciplina	a què el tenia subjecte el seu pare era rigorosíssima. Jo no podia fer
aquí, doncs, que un home del poble, sense haver-se passat mestre en cap	disciplina	, sense haver saludat les cultures clàssiques, podia crear obres grans,
tota la meva narració, però no pas amb les armes de la paciència i de la	disciplina	, sinó amb exaltacions. Era una lluita ridícula de la qual sempre sortia
tot medi que no tingués la força d'absorbir-me immediatament. Doctrines,	disciplines	no existien llavors per a mi. La passió era el meu sol reactiu. Un llibre
D'una llambregada vaig copsar l'abast de l'obra. Per a mi, home sense	disciplina	de voluntat, de voluntat anàrquica i tumultuosa, aquell volum anava a
L'aire estimulant i sanitós del mar. Un treball corporal violent. Una	disciplina	fèrria que s'imposi a la meva voluntat desmaiada i flotant. Mesos i mesos
les idees de tristesa i pietat que et duu; i la caserna amb l'estúpida	disciplina	a dins i les idees de revolta que et porta; i els edificis on s'ultratgen
Un home que no sap on va ni el que vol. Que no pot lligar-se a cap	disciplina	ni obligació. Que només és feliç quan està deslligat de tot deure. Un
durant el segle XX··è. Monòleg segon on l'autor s'enfila per una	disciplina	en què no entén Tractarem d'economia. Després d'aquests diàlegs, on la
funcional i mental de cada un de nosaltres, els sentiments afectius, la	disciplina	moral i el desenrotllament espiritual. Perquè tots plegats són molt
cos per a tal cap, host de perversos! ¿Aquesta fou la vostra	disciplina	, la vostra militar obediència, abolir el jurament i
cervell, on tot, des de feia alguns anys, es dipositava i subordinava amb	disciplina	. Aquella nova va tornar-me el cor a la vida; però tot seguit les meves
seus moltons pasturaven junts i agrupats. Pasturaven a preu fet, amb la	disciplina	que guarden els ramats quan abunda l'herba. El seu gos s'aquietava.
ens sobtava el paborde amb una sola paraula: el rosari. Tal era la	disciplina	: el ramat a la cleda i els romeus al rosari. Vàrem, doncs, entrar mig
de les revolucions científiques de Kuhn i qualificar la semiòtica com una	disciplina	que es troba en l'estadi pre-paradigmàtic. L'abundor d'informació, de
teòrica actual damunt els lloms que representarien la joventut de la	disciplina	, i esperar, com dèiem, per a un futur pròxim, el desenvolupament
dels seus fundadors, cal reconèixer, com dèiem més amunt, que avui, com a	disciplina	científica, la semiòtica general està encara un bon tros endarrerida. I
centrals de la semiòtica resulta que ocupen, també, un lloc central en	disciplines	tals com la lingüística, la psicologia o la sociologia generals, les
una constitució com a ciències. Ja sabem que la filosofia havia estat la	disciplina	matriu de la qual sorgiren totes les ciències. De bon antuvi, la
regles o canvi. Per tant, si bé és bo que cada	disciplina	funcioni com a ciència autònoma, també ho és la necessària existència
intencions d'autonomia, respecte a la tradició filosòfica, pròpies de la	disciplina	que ha trobat la seva especificitat epistemològica i el seu "objecte
que no han trobat, encara, l'especificitat pròpia que les consagrés com a	disciplines	científiques. Ben fonamentada, la semiòtica, si algun dia ho arriba a
conceptes que es troben en el nucli dels fonaments teòrics d'una munió de	disciplines	, no pot aportar més que beneficis, sobretot si aquesta reflexió ve de

Pàgina 1 (de 78)

50 següents