Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

scisorium o discus. Aquestes peces,	discoidals	i planes, o poc fondes, podien ser de diferents diàmetres. Potser els
de bonhomia feia llampecs entre els seus ulls cansats i els cristalls	discoïdals	de les ulleres, i un pàl·lid salfumant corrosiu li mossegava els costats
la fibla de les nines verdes de bilis per damunt de les ulleres	discoïdals	, arrecerades sota les celles de pèl de panotxa? I el propi senyor Nonell,
de saltar i fondre's per damunt dels vidres entelats de les ulleres	discoïdals	. —Organitzada totalment la redacció —prosseguí August de Vallclara, amb
introduïda a finals de segle la moda de reforçar el perímetre dels peus	discoïdals	de les copes, pitxers i servidores doblegant el dit perímetre i
de la mateixa substància; una columbel·la; dos grans de collar,	discoïdals	, de petxina (fig. 246), i vint-i-un fragments de ceràmica que no
283): una columbel·la; un tros de dentàlium; un gra de collar	discoïdal	fet de petxina, i una agulla de bronze (de secció quadrangular, puntada
del megalit del Collet de Cataplà. També trobàrem vuit grans de collar	discoïdals	, fets de petxina i tres dentàliums en estat fragmentari (fig.
Reproduïts en la mateixa figura hi ha 43 grans de collar,	discoïdals	, d'esteatita, els diàmetres dels quals varien de 3 a 7
d'aquests grans de collar, fets tots de pecten, n'hi ha alguns que no són	discoïdals	. Demés hi ha un objecte, únic entre'ls d'aquí i els de fora, consistent
als dels sepulcres d'aquesta edat, ço és, dentàliums, grans de collar	discoïdals	i penjolls de petxina. 144. Muntmajor. Cal Conill
(fig. 440) presenten incisions; 12 grans de collar	discoïdals	(els típics en aquesta comarca en les estacions dels començos del
els ornaments del mobiliari i de les portes romàniques i amb les esteles	discoïdals	d'Ibèria i amb les talles dels mobles antics, fàcilment advertirem llur
En canvi, són abundants els pesos de teler en forma de tosques peces	discoidals	de fang cuit amb dues o quatre perforacions. I també s'atesta l'ús de les
l'ésser humà. Al principi no és més que una petita làmina, llisa i	discoidal	, que comprèn dues fulles molt fines: l'ectoderm, sorgit de l'envà
lloc el peu, que és la part de la peça que serveix de base. Sol ser	discoïdal	i, ocasionalment, cònic. La decoració més freqüent que s'aplica a
s'observa un canvi en la forma de les molècules, des d'una estructura	discoïdal	plana en les baixes generacions fins a una forma més globular o esfèrica
recollits als jaciments del Montsec tenien el cos pla lateralment i	discoidal	. En els fòssils, el cap és curt i triangular, amb una boca que recorda un
Està formada per filaments no ramificats. Totes les cèl·lules són	discoïdals	excepte la terminal. Totes les cèl·lules fixen el nitrogen i no
Classe Equinoïdeus Tenen un aspecte globós, esfèric o	discoidal	, més o menys aplanat dorsoventralment amb pues situades sobre tubercles.
Era per anar penjat al carro semblant a una cantimplora. De cos	discoidal	, té el darrere pla i fent panxa el davant on hi ha el melic; a la part de
il·lustra la seva essència? Un fenomen similar passa amb les esteles	discoïdals	del sud de França, malgrat que els estudis arqueològics més recents posen
l'Arico Curado Pimentón si no vaig malament, una peça de forma	discoidal	al qual ningú no li estava fent cas, i jo vaig sentir, només passant-li