Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

llunyaníssima, per a mi comprensible pels meus rars dots de previsió	discontínua	, a clapes, trivial, del futur. El cas és que, amb adjectiu o no, la
qual ell mateix es burlava, adonant-se, amb aquella evidència explosiva i	discontínua	que el caracteritzà, que no era conqueridor sinó conquerit, no caçador
que íntegrament es modifica, la frase d'aquesta altra vida és un parlar	discontinu	i brusc, on cap innovació, àdhuc la més radical, podrà modificar les
canvi, el món hispànic se'ns presenta d'antuvi com un viure essencialment	discontinu	, com una existència dispersa i fragmentària. Certament que això és només
aigües de l'oblit. Però a través de la seva història, alhora tumultuosa i	discontínua	, Espanya i el seu món revelen una permanència diferent de la permanència
si l'objecte —la realitat— desapareixia, esvaïda, entre les pinzellades	discontínues	dels impressionistes, l'objecte de Cézanne no desapareix però queda
n'interrompen el corrent i la fluïdesa i que el converteixen en una sèrie	discontínua	d'intuïcions que no tenen la possibilitat de lligar-se ni d'integrar-se
de cercar, darrera el discurs mític, l'esquema compost d'oposicions	discontínues	que en presideix l'organització. D'altra banda, la "distintivitat"
de les dicotomies. El problema de la relació entre "continu" i "	discontinu	" rep, així, una solució original, ja que l'univers és representat sota
i els seus costums, cada societat no fa sinó aplicar un reixat rígid i	discontinu	al flux continu de les generacions, al qual, d'aquesta manera, imposa una
mostrar. Al contrari, nosaltres esperem haver establert que aquest pas és	discontinu	, tot i que cada cultura en fixi diferentment els llindars. Les ciències
en una xarxa de desviacions diferencials entre termes establerts com a	discontinus	. En el cas del sacrifici sovint ocorre el contrari: tot i que coses
un pol d'oposició. En el sacrifici, la sèrie —contínua i ja no	discontínua	, orientada i ja no reversible— de les espècies naturals executa el paper
espècies naturals existeixen veritablement i existeixen en forma de sèrie	discontínua	; per la seva banda, els segments socials també existeixen. El totemisme,
d'un cop per sempre entre dues sèries, cadascuna pel seu compte acabada i	discontínua	, hom postula una evolució contínua al si d'una sola sèrie que acull
l'etnologia copsa exposades en l'espai, presenta l'aspecte d'un sistema	discontinu	; ara bé, hom s'imagina que, gràcies a la dimensió temporal, la història
i individus dintre aquests grups, i a fer-los destacar, com a figures	discontínues	, damunt un continu a penes bo per a servir de teló de fons. Una història
de la qual només coneixeríem un fragment. La història és un conjunt	discontinu	format per camps d'història, cadascun dels quals es defineix per una
de les quals proporciona un sistema de referència autònom, el caràcter	discontinu	i classificatori de la coneixença històrica apareix clarament. Opera per
seculars, mil·lenàries, etc., i que formen, totes plegades, un conjunt	discontinu	. En un sistema d'aquesta mena, la pretesa continuïtat històrica no està
com una manifestació, en l'ordre temporal, d'una coneixença no ja	discontínua	i analògica, ans intersticial i unidora: en lloc de redoblar els objectes
que el mode d'aprehensió conscient de processos psicològics i fisiològics	discontinus	. No contestem pas que la raó es desenvolupa i es transforma en el terreny
l'estructura elemental del qual ofereix la imatge d'una complexitat	discontínua	. Al mateix temps se superava la falsa antinòmia entre mentalitat lògica i
dibuixada en la figura. Com que, tal com indiquen les fletxes en ratlles	discontínues	, l'impuls transferit al primer diafragma ha d'ésser diferent segons que
Si són corpuscles, es tractarà d'una partícula, d'un element finit,	discontinu	. Com pot ésser continu i discontinu a la vegada? Einstein.
partícula, d'un element finit, discontinu. Com pot ésser continu i	discontinu	a la vegada? Einstein. —Agafeu una pinta. Mireu-la pel costat de
—Agafeu una pinta. Mireu-la pel costat de les pues; i és	discontínua	, és un seguit de punts. Mireu-la pel llom; és una línia contínua.
en temps geològics recents, deuen haver interromput o deuen haver fet	discontinus	els límits abans continus de moltes espècies. De manera que ens veiem
oposat a la funció social del llenguatge que el simple recurs a una parla	discontínua	obre el camí de totes les sobrenaturaleses. En efecte, què significa
de mots. Això implica un capgirament en la coneixença de la Natura. El	discontinu	del nou llenguatge poètic institueix una Natura interrompuda que només es
la poesia moderna és una poesia objectiva. La Natura hi esdevé un	discontinu	d'objectes solitaris i terribles, perquè tals objectes no tenen entre
d'alguna manera, l'arquetipus de totes les màximes i això com a fruit del	discontinu	i del desordre de l'obra; hi ha una estructura alhora única i variada;
sinó que fins i tot en l'interior d'aquesta proposició regna encara un	discontinu	més subtil; una frase normal, una frase parlada tendeix sempre a
no si les jutgem des del nostre punt de vista modern; l'obra, en el seu	discontinu	, passa contínuament de l'originalitat més gran a la banalitat més gran;
en objectes finits, subjectats a l'home fins i tot a proporció de llur	discontinu	: ja que no es pot separar sense, finalment, donar nom i classificar, i,
és el nou ciment que donarà la gran unitat sintagmàtica a tantes unitats	discontínues	, escampades? Què és el que permet a Proust enunciar la seva obra? En una
cada nom conté algunes "escenes" sorgides en primer lloc d'una manera	discontínua	, erràtica, però que no demanen sinó federar-se i formar d'aquesta manera
PM, PV i EA Lectura diferida (reproducció) (	Discontinus	i dissimultanis) Els esquemes precedents ens ajudaran a veure algunes de
quals l'atenció sostinguda no ho és més que relativament, ço és, de faisó	discontínua	, alternant: com aquells fars de llum intermitent, però que per la
estat subministrada: en temps breu, en temps llarg, en forma contínua o	discontínua	, amb interrupcions curtes o llargues. Però totes les investigacions, a
desafecció, desamor, desgrat, desesma, desmesura. dis. Ex.:	discontinu	, discontinuïtat; disconforme, disconformitat; dissemblant, dissemblança;
subjectat a la mateixa condició. Diríem que la llibertat trenca en formes	discontínues	la solidaritat de l'acció, però en el fons ella i tot és expressió d'un
de les ferides per arma de foc, han estat assolits seguint el ritme	discontinu	de les distintes guerres que han flagel·lat el món. El recull sintètic de
hom ha tractat d'aconseguir millors resultats per mitjà del calentament	discontinu	de Tyndall. L'aplicació del calor en aquesta forma requereix l'ús
sota cap aspecte la vigilància, ni molt menys la intervenció, encara que	discontínua	, dels Estats qui són de la mateixa raça que els habitants dels illots de
a través de la samarra. Deixares el quiosc. Caminaves ara entre muralles	discontínues	i irregulars de boix i de murtra, de llorers i de baladres; per un bosc
els hem anomenat en contraposició als altres, ensenyaments de forma	discontínua	. En aquests ensenyaments hi ha un factor essencialment pertorbador per a
en la xifra total que esdevindrà més o menys alta. En els de la forma	discontínua	, el programa és un factor de desordre i d'irreductibilitat que ataca el
pot ésser trabat i lògic, la mesura encara que sigui d'un ensenyament	discontinu	pot arribar-se a produir com de forma contínua. En realitat s'estableix
aquests casos hom pot trobar manera de mesurar els coneixements de forma	discontínua	amb força objectivitat. No és fàcil en canvi d'obtenir bones mesures en

Pàgina 1 (de 7)

50 següents