Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

salvetat, diguem-ne tècnica, dels qui parlen del sexe amb una neutra	discreció	professional. Al marge d'això, en efecte, no hi ha sinó l'acudit salaç,
dutxa, filiació, sastre, presentació als superiors, dinar, cigarreta a	discreció	, wàter, segona filiació, exercicis selectius, costura, barber, inspecció,
exercicis selectius, costura, barber, inspecció, sopar, cigarreta a	discreció	, wàter, toc de silenci". —Torna a plegar el paper, se'l desa a la
després de dinar i substituirà els deu minuts destinats a la cigarreta a	discreció	. —Es tomba—. Caporal, meneu els homes a la dutxa. El xicot es quadra amb
la meva situació és absurd parlar de pudicitat, confiï també en la seva	discreció	a l'hora de transcriure noms. Ben cordialment. Signatura il·legible. Li
exaltant tota sola, com els oradors. Na Maria Antònia, somrient amb	discreció	, la interrompé una vegada: —¡Quina llàstima, tia, que Vossa Mercè no puga
sinó una senyora estrangera: es murmurava que madame... I per	discreció	pronuncià el nom un poc més baix. Na Remei es dugué les mans al cap, obrí
seny, trobarem, en primer lloc, les següents: prudència, enteniment,	discreció	, circumspecció. Cap d'aquests mots no vol dir pròpiament el mateix que el
dir, la gravetat. Com la prudència i l'enteniment, la circumspecció o la	discreció	no signifiquen pròpiament el seny, però cap seny no és possible sense
possible sense prudència, sense enteniment, sense circumspecció i sense	discreció	. Però aquest esforç encaminat a captar l'essència del seny per mitjà d'un
era de molts anys, Bobby havia adoptat en aquest aspecte la més absoluta	discreció	. Frederic —per una manera de ser pròpia dels Lloberola, que no havien
essències d'una mascarada, i en els ulls no hi ha res més que una gran	discreció	amagant-se dintre les nines verdes, d'aquell verd gris impenetrable, com
recollir una ovació. Els Barons es lliuraren al tacte, al talent i a la	discreció	de la modista. A la primeria "El Frare" proporcionava a la seva parenta
de vanitat física. Se'ls atribuïa lleugeresa, manca d'interès i de	discreció	; se'ls atacava per la seva conversa buida i per la poca habilitat a
tot. Maria Lluïsa s'estimà més reduir-se una mica, administrar amb més	discreció	les seves aventures. Va fer una mena d'examen de consciència, i d'aquell
Confia que sabrà endegar el marit, a poc a poc, vers una sendera de	discreció	, si Déu vol! I baixa al menjador al punt just en què els campanars de
camps, de les senderes quietes, lluny de les passes que trepitgen amb	discreció	les llambordes: passes encaminades a les tertúlies del vespre, als
la forastera pobra, vestida de blanc, jove i bella! Tot i la seva	discreció	a posar-se en segon terme, al costat de la cunyada, brillava isolada com
pretenen ésser-ho els qui viuen immergits en el provincianisme— i la	discreció	dels qui van a la seva sense amoïnar el proïsme. Ara sóc jo el qui
i una cama sobre l'altra... L'aldarull era considerable, dins de la	discreció	. Hi havia molts periodistes —homes i dones— que tenien l'aire de
lligarli á la punta del bastó un hermós clavell. La despesera tingué la	discressió	d' enretirarse (extranya discressió que s' explica "perque estavan
clavell. La despesera tingué la discressió d' enretirarse (extranya	discressió	que s' explica "perque estavan baralladas") y, amagada en lo brancal
res de bo, es divertien discretament, com si comprenguessin que de llur	discreció	depenia la continuació d'aquell dolcíssim no fer res. Però allò que
meus, ¿com es que fieu á la casualitat lo que podriau fiar á la vostra	discreció	y al vostre enteniment? Anem á veure ¿Perqué sou aqui? Perque us hi ha
la noya qu' estimeu?... L' Alfredo estaba confós y á punt de rendirse á	discreció	. Aprofitant los moments, lo senyor va dir: —Vaja, ja no s' ha de parlar
en actitud de submissió i delicadesa. Per fer ostensible la seva	discreció	afermà la petjada dels seus passos en pujar les escales posant de
el cas del pobre Humbert... Cosme callava; no escoltava. Observava amb	discreció	els moviments de la seva dona i de Lluís. Mònica es limitava a fingir que
clients vénen per primera vegada a París, ens plantegem obertament o amb	discreció	la mateixa alternativa; la casa els ofereix, podríem dir, dos itineraris.
impalpables i es fan esborradisses en un ai. Per altra banda, tal és la	discreció	dels sants que volen passar desapercebuts, i si cas deixen la impressió
nostre cos, i qui en parlés en els mateixos termes penso que ho faria amb	discreció	, sostenint que l'ànima és més durable, mentre que el cos és més dèbil i
del qual Pachymeres aporta dades sentimentals que Muntaner, amb més	discreció	, callava; la frustrada intervenció de Ferran de Mallorca a la Companyia i
del pousse-café eren lloc i moment propicis a abandonar l'estricta	discreció	. (In vino veritas, ja ho deia el clàssic.) I la gent de
aquesta cosa com a únic punt de partida inicial possible. Procedint amb	discressió	metòdica, Descartes dubta del testimoni dels sentits, perquè és innegable
referent), el poder de citació (ja que no pot fer que es mantingui en	discreció	tota l'essència tancada en el nom, proferint-lo), el poder d'exploració
lema refet: Fe, Pàtria, Amor. Contemplació, Tragèdia, Idili. I la suprema	discreció	civil, flor de la gràcia, que assegurés el camí de totes les nostres
del Palatí mateix. Admirem el retorn d'aquest poeta a la seva terra i la	discreció	amb què sempre més hi visqué reintegrat, no com aquell que descobreix com
superada per activitats més fecundes, Catalunya podria donar consells de	discreció	política. Els canvis de règim que es produeixen d'una manera
d'encomanar-se a Déu i passar l'estona estudiant i fent mèrits, amb llur	discreció	, davant de Déu i de la Cúria Romana; sovint els Nuncis tramesos a Espanya
per a tornar a començar; i allí la que fa de distingida, fent l'ullet amb	discreció	, per a fer veure que dúu malícia i que dóna sentit a la lletra, i allí
de fets reals, o, si més no, la necessitat de manifestar-se amb més	discreció	. La semblança del món novel·lístic amb el món de debò era cada vegada més
havia sigut sa primera idea, però hi renuncià de seguida. Per molta	discreció	que tingués Don Pasqual, un dia o altre hauria esment, l'hereuet, de la
estava mortalment fadigat, i no pas en tarannà de contestar preguntes amb	discreció	, va semblar-me millor de no molestar la colla a aquella hora de la nit,
em va obrir, em féu entrar, i va abandonar-me en una sala plena de	discreció	i bon sentit, amb comodíssimes butaques i confortables catifes. Però
veïns que poden admirar-se encara. En Víctor la moblà decentment i amb	discreció	, la dotà d'una higiene perfecta; els nens l'ompliren d'alegria i de
per res, que no fos el negoci absurd que portava entre mans amb tanta	discreció	, segons ella mateixa afirmava. A casa d'en Víctor tothom s'en reia.
María Gloria, a qui la seva disort no havía lograt minvar sa natural	discreció	, la que fins aleshores la privà de caure en la vanitat en que solen
parnassianes i simbolistes, aportà a les lletres catalanes renaixents la	discreció	d'un to correcte, sense pretensions saberudes i sense rancuniosa enveja,
homes han de rebre sense dilatar-se massa els raigs lluminosos amb fina	discreció	dels colors. Mes, per damunt de tot, han de posseir un esperit aventurer,
de bell nou els ulls, començà a endevinar-hi un aire de delicadesa i de	discreció	que l'enternia. Més que res, aquelles paraules "però vostè és un
III té, des de fa un any, assetjada la ciutat, i exigeix que s'entregui a	discreció	. Ja no vol rebre cap més emissari el sitiador, irritat contra aquell

Pàgina 1 (de 22)

50 següents