Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sota el nas, el paper protocol·lari de marit. Va formar una nuu —que se'm	disculpi	el mot, tan poètic com arcaic, perquè la núvola, com de seguida es
ho acceptaven. La moderna preocupació per l'"originalitat" vindria a	disculpar	paradoxalment el plagi, vista des d'un cert angle. Pla creu que
i alhora de desmenjament; per dintre, però, veient-la plorar i	disculpar	-se, rebentava de satisfacció, adonant-se clarament de com l'havia
—Crec —digué en veu baixa— que sa malalta dorm. Dona Margalideta es	disculpava	. Comprenia que eren moments molt tristos (i va fer la llagrimeta), però
por. Era jueva: s'escandalitzava de les obres dels psicòlegs moderns, que	disculpen	totes les debilitats sexuals, i les llegia amb morbosa delectació. Però,
hi toqueu. La hipòcrita! Rosa. Valga'ns la Santíssima Trinitat!	Disculpa	't, Víctor, disculpa't! Seria espantós que t'haguéssim recollit del mig
Rosa. Valga'ns la Santíssima Trinitat! Disculpa't, Víctor,	disculpa	't! Seria espantós que t'haguéssim recollit del mig del carrer per a...
perquè no es trobava bé i en Mateu va dir que li passava sovint i que la	disculpéssim	. Tot va ser molt llarg i mossèn Joan va fer un sermó molt bonic; va
a sopar Josep Safont i altres revolucionaris descreguts, Hortènsia es	disculpava	atribuint aquests convits a una curiositat, la mateixa curiositat que
és una mica massa crua, perdona'm... però a la meva edat se'ns pot	disculpar	la franquesa, em penso... —Està bé, Hortènsia, no tinc per què negar-t'ho
tenia de la puresa de la seva germana, una síl·laba sols amb què intentés	disculpar	-se li semblava ja una profanació? Amb el cap amagat, Ferran encara volia
rebel·lava contra una justícia que podia considerar arbitrària per tal de	disculpar	-se; acceptava resignadament el veredicte dels seus mestres i l'opinió
la caritat, donant ta part de peix als vellets del poble. —Oh, no et	disculpis	, Pere! T'has deixat engrescar per l'aire de marina i aquelles xarxes
profit trauríeu de veure el fill del rei malaltejar i morir? ¿Qui us	disculparia	de tanta crueltat? Tot home honest vos retrauria aquesta falta de
Alguns d'ells, però, sí, que en tenien consciència. I tracten de	disculpar	-se o de justificar-ho. Pel que fa a l'abandonament del català, hi ha qui
coincideixen a fer-nos comprendre que fem servir l'altre sovint per a	disculpar	-nos nosaltres mateixos; que més que no caldria el fem servir per a
i sensualismes prenen un caient d'entremaliadura de nin i semblen	disculpades	per llur mateixa innocència i moderació. És una vall de benaventurança
data del darrer dia que havía anat a la torre. En ella, després de	disculpar	-se de la seva fugida, li explicava la irresistible vocació que el duia a
si profanen la paraula, mereixen més indulgencia que els que no poden	disculpar	-se en la orfanesa de llums intel·lectuals; i és en nom de la simpatía i
en el sentit estètic, es convencin que l'ardencia de la sang no	disculpa	crueses que fins a les orelles d'Afrodita semblarien malsonants, i pensin
i de blasmes que li dedicava. Si per cas obria la boca, era per	disculpar	-se, per a fer-lo entrar en raó d'una guisa suau, amorosa. El senyor
et diré que vaig arribar de mica en mica a estimar el senyor mestre, a	disculpar	la seva severitat i a descobrir que em tenia un bon afecte amb tot i
ulls: el veus, saps qui és, què esperava de tu, què et reclama; voldries	disculpar	-te, justificar-te, perquè tothom s'assabentés que sabràs complir la
por. Era jueva: s'escandalitzava de les obres dels psicòlegs moderns, que	disculpen	totes les debilitats sexuals, i les llegía amb morbosa delectació. Però,
un prelat cristià?" fingeix l'autor que el Cardona li pregunta. Com	disculpant	-se contesta en frases llatines que tradueixo: "També brilla la ciència
Però és que les meves manifestacions no van pas dirigides a encobrir i	disculpar	tot el molt que socialment és dolent; parlo precisament per a una millor
dissemblança; dissort, dissortat; disgust, disgustar; disculpa,	disculpar	; disparitat. bes. Ex.: besavi, besnét, besoncle;
disjuntiu, conjuntiu; divergir, convergir; dissuadir, persuadir;	disculpar	, inculpar. ex, e (del qual
sopar. —Ara te'l duré. Robert mira Aloma com volent-li fer entenedor que	disculpa	l'escena poc agradosa. Ella entra a la cuina i troba Anna plorant.
ell resta clavat al seu lloc. Pensava que la seguiria, que intentaria de	disculpar	-se. Això li hauria donat coratge per a continuar una discussió de la qual
I fins avui no n'hi ha hagut cap. La mancança de direcció adequada	disculpa	, si no justifica, l'acció individual. Si una part dels diputats i prohoms
sobre una blanca quartilla que ha arreplegat d'una revolada. Desitja	disculpar	-se d'haver suscitat aquella conversa que l'afligeix. —Perdoneu —mormola—.
corc, arribar-li a l'ànima i podrir-la. El seu fatalisme, altrament, el	disculpava	. Ésser ell el nunci del malastre, ell el primer a llançar el crit
i recriminat violentament el procedir del T. P. F.. Un regidor s'acuità a	disculpar	-lo: "el T. P. F. alguns dies havia hagut d'efectuar més de tres-cents
vull dir, que jo mateix i que, per tant, seria una base apassionada. I	disculpeu	-me si m'he aventurat a declarar-vos que en aquestes matèries us creia més
almenys a la vista del públic, reprengué el ritme habitual; i es	disculpava	un si és no és la feta, atribuint-la als pocs anys de la noia i a la
pel pati... —Com per aquí feia més dret... i tinc l'olla al foc... —es	disculpà	la serventa. —No la hi haguessis posat fins a la tornada! Tot és gastar
fugida vergonyosa... una fugida de lladre, de malfactor... No tracto de	disculpar	-la. Jo havia d'haver-te explicat... d'haver-te fet entendre... I tu
pas. —Gràcies per la seva deferència... Un rampell de vellet, sap?	Disculpi	'm. Serà com si sentís una veu d'ultratomba... De lo que és, en
abúlic del meu amic, però jo me l'estimava, malgrat tot, i el defensava o	disculpava	de la millor manera que sabia... Passaren anys, i, entre suspensos i
el vaig ensopegar a la porta del carrer, que eixia de casa. Jo volia	disculpar	-me i entornar-me'n, quan ell, amb cara animada, m'estroncà l'intent,
espereu de les meves paraules, en relació amb el poc que us puc dir.	Disculpeu	-me ja, inicialment, perquè el control de la intel·ligència no arriba a
(L'ovació impedeix sentir les darreres paraules de l'orador.)	Disculpeu	, dones que m'escolteu, si, en l'exposició del tema, vaig impel·lit per
pressa, ja que, en acabar aquest parlament, he de reprendre'l a Terrassa.	Disculpeu	, torno a dir-vos, si us parlo massa de pressa, però, així i tot,
sens dubte els meus mitjans— no l'heu vist confirmat, observeu per	disculpar	-me, senyors, que en la fe del treball i en la voluntat i constància
ha mogut a presentar-la com "el primer manicomi del món". Cal	disculpar	en els autors el xovinisme evident d'aquesta afirmació —l'amor a la terra
què, Salinas, com una criatura que acaba de rompre una xicra, intentava	disculpar	-se de la importància de la seva preocupació i del volum dels seus
sinó perquè hi ha en ella, fòra dels defectes que tots reconeixereu i	disculpareu	benèvolament, l'encís de la fesomía del caràcter català, la copia exacta
la culpa en què està amenaçat de caure (Gn 20: 3); Abimèlec es	disculpa	, explicant com van anar les coses (20: 4 s.); Déu pren de nou la
dels prohoms del poble jueu en la condemnació a mort del Salvador i	disculpa	, per contrast i en certa mesura, la responsabilitat del feble i indecís

Pàgina 1 (de 16)

50 següents