Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

bonics somnis que realitats. Però no podem formular-li cap retret i no li	discutim	la seva bona fe. Themis era també una mica endevina o profetessa. A
més gran o més jove que l'altre germà? Tant se val, que els erudits ho	discuteixin	i es combatin, d'acord amb el seu ofici i amb el seu costum. Baralles de
la seva manera. Ella s'acalorà i, com cada cop que s'acalorava, començà a	discutir	. Ell li digué, tallant, que callés; ella tornà a replicar, i ara gairebé
s'havia perdut en la nit i la tempesta; però els altres havien deixat de	discutir	i avançaven amenaçadors cap a la casa. Maria Àgueda, plena de confusió,
estava decidida. Així que estés guarida del braç partirien. Ho havien	discutit	llargament. El padrí s'hi oposava. —Una vegada ell fora, no hi veig la
de les litterae humaniores —i ningú no s'atrevia, ni s'atrevirà a	discutir	-li-ho—; està segur, així mateix, que les "bones lletres" renascudes són
aumôniers de Fresnes resideix en una altra qüestió. No. Ningú no	discutirà	la noblesa d'una remissió de penes: més gran com més vergonyosa sigui la
és matèria de debat entre sectors oposats de l'opinió pública. Ningú no	discuteix	, en canvi, que un lladregot banal, un pinta miserable, o un homicida per
Sòcrates adoctrinant els seus minyons, o una densa colla de ciutadans	discutint	acaloradament —com en la Florència d'antany— la superioritat de Miquel
inicial hi subsisteix. Aquesta gent, heroica a la seva manera —no ho	discuteixo	—, es dissipa com don Quixot lluitant contra molins de vent i raberes de
fama important amb els seus diàlegs i els seus versos infames. No podem	discutir	-li'n el mèrit. Avui, al cap de quatre segles, encara obtenen aquells
matí, a Premià, se sentien unes detonacions llunyanes. A l'auto la gent	discutia	si eren canonades o trons. Hem convingut que eren trons, ja que a
de l'antiga, encarcarada, decorativa indumentària de caserna. Després	discutia	amb un company de viatge, Se'l veia desenganyat, amargat, perquè no
per la pressió d'Anglaterra. Jo dic que no crec en un final tan ràpid, i	discutim	(una mica massa vivament). He traduït el poema /In conjunction\,
seguit pels seus acompanyants. El ginecòleg deu haver renunciat a	discutir	amb la infermera, s'ha tornat a ajupir davant la pacient i, per darrera
—Per què? No ho creieu així? —Realitzem un treball tècnic. No podem	discutir	. —Però bé hi ha d'haver una norma que possibiliti aquest treball
tancades. Més amunt se senten veus, deuen ser el policia i la dona que	discuteixen	. —De pressa! Arrossega la noieta al seu darrera i tots dos troten cap a
el trasllat —diu—. No ens podem passar les vint-i-quatre hores del dia	discutint	el mateix assumpte. —Vós mateix —replica fredament el de la barbeta. Però
que travessen corrents, els passos silenciats per les veus irades que	discuteixen	encara a la cambra de la dreta, surten a la porta, on les fa aturar,
l'home els ha dictat. Un tercer grup es reuneix en un racó, on se'ls veu	discutir	i fumar fins que s'obren les portes de la dreta per donar pas a tres
sigui dinàmica, tots tenim un programa diari molt carregat... —Estàvem	discutint	les baguetes de la guerrera —s'excusa el xicot. —Quines baguetes? —Les
—4, 80, 84, 20, 104 ++ 10%= 114'40. —8%, 112'32 —	discuteix	un dels espellifats. —10%, 114'40 —torna el moneder.
l'entens! —exclama ella. —No, no l'entenc. —No m'agrada que em	discuteixin	en termes estranys —protesta l'home. —Us ho són perquè voleu —li diu la
força, oi? —pregunta ell. —M'hi han fet reflexionar. A casa sempre s'ha	discutit	molt, d'això, i el pare es pot dir que no ha deixat d'explorar cap camí
de vels. A les llibreries de la ciutat els desvagats peroraven i fins	discutien	, i en més d'una podíeu sentir-hi un net accent gavatx, i en més d'una
i el /Ball d'en Serrallonga\; quan els barcelonins s'entretenien	discutint	qui pagaria l'obelisc dedicat al rei, al pla de la Boqueria, on només hi
i venien. Tot això sense deixar de vigilar-ho tot i sense deixar de	discutir	i de renyar el fill, de barallar-se amb els compradors que passaven, amb
portada per ell amb els seus amics. Ells, dempeus a prop del taulell,	discutien	sobre la baixa que havia fet el gènere; la discussió era portada, com
malparlant dels rics o aturant-se davant les taules de joc, tafanejant i	discutint	les jugades amb aire de suficiència, fins que els jugadors s'enfadaven i
vora meu a projectar la imatge d'Europa, però les coses han estat dites i	discutides	d'una manera especial, com si visquéssim dins d'un clima verd gris i
l'aire, i els xinesos, amb l'anca com un ganivet clavada a les cordes,	discuteixen	ells amb ells, imitant d'una manera perfecta l'idioma dels simis. Dret,
els havien fets poderosos i rics durant els segles medievals. Més enllà	discutirem	si aquesta actitud fou o no una errada, i si procedia d'una impotència
de la prova, perquè durant tot el regnat de Carles II ningú no s'atreví a	discutir	-lo. Però havia perdut consistència pel desgast a què fou sotmès durant
triomfa el seny del nostre poble. Organització continental. No hem de	discutir	la bondat dels principis que acabem d'exposar ni els resultats
com dels egoismes pertorbadors. Creiem, doncs, que no és pas possible de	discutir	l'encert de la Catalunya medieval en acceptar una investidura aliena per
ni el meu pare que m'esperava en un local estrany i	discutia	amb molta gent, i els pares dels meus companys hi eren també, i
—Ja hi estan avesats. Un telegrama urgent de Madrid... Anem, mentre	discuteixen	els nostres drets. L'arxiduc estava ofuscat, més que pel xampany, per la
En tals dubtes acabà per marejar-se, tombà el tinter, s'enfadà,	discutí	amb la cuinera, insultà Na Remei, parlà de l'avantpassat sant i a la fi
vaig jurar que no era veritat i ell jurava que sí. De primer li ho vaig	discutir	normal però com que no em creia em va fer cridar i em va dir, quan va
de dir que eren una colla de mal educats. I tota l'estona del dinar va	discutir	amb en Cintet... que si les olives que si no les olives i en Mateu no
Em despertava i em deia que el més difícil era trobar l'equilibri. Ho	discutia	amb en Cintet i amb en Mateu els diumenges que feia mal temps, que els
Griselda i que ella se'n buscaria un altre que estigués més per ella.	Discutien	molt sobre això, però si en Mateu venia amb la Griselda estaven cohibits
a viure només per divertir-se. De vegades els trobava tots berenant i	discutint	ni ells sabien de què. I quan arribava anava a descalçar-me de seguida i
Que ho has vist tu? Que et consta positivament?... —Home, amb tu no es pot	discutir	. Escolta. Que no tens nas? —Nas, per què? —Per olorar certes coses,
pensa... —Veus, veus, com ets un ximple? ¿Veus com amb tu no es pot	discutir	? —És clar, té raó en Lloberola; a més a més, ell ho coneix millor que
era un home apagat i bastant tímid; tenia el costum de no contradir i no	discutir	amb ningú, més aviat per mandra que per altra cosa. Era escèptic i
seus de club, que aleshores es passaren al partit lerrouxista. No volia	discutir	; però, quan un conegut aristòcrata dels més doblegats d'esquena davant la
l'"Eqüestre", a provar un auto, a envestir una dona, a clavar llaunes, a	discutir	i a seure. El seu egoisme covard, quan li començaren a anar malament les
gitanesca que no desmentia l'origen de Níobe, però a Bobby no li agradava	discutir	, i el seu compte corrent era gras i pròdig. Níobe, fora dels seus moments
Tomàs, sacsejant l'hereu Terra Negra, que menja emmurriat perquè avui ha	discutit	amb el pare per mor de les seves vel·leïtats amb la filla de

Pàgina 1 (de 89)

50 següents