×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb disfressar |
Freqüència total: 848 |
CTILC1 |
pas insensible a l'amor, deixava que Zeus s'hi distragués. Cal·listo es | disfressava | d'óssa, Arctos, tant per amagar-se del seu pare com de la gelosa Hera. | us mira. Però jo t'he observat. Ja pots prendre aquest posat, ja; ja pots | disfressar | -te d'ós i d'espanta-innocents. A vegades em sembla que et poso la mà al | més enllà: potser menys i tot. Les batallades dels rellotges públics | disfressaven | la seva implacable duresa amb ressons litúrgics, i al capdavall es | entrar dos homes i dues dones que venien a comprovar si de vegades no es | disfressava | . Hi havia hagut una denúncia que ho feia. —I no era veritat? —torna a | Sou vós, oi? —Sí —diu, reconeixent-lo tot d'una—. Us heu | disfressat | ... —i mig assenyala el bigoti llarg i caigut, postís, les celles amples i | malgrat el risc que corria, amb bons rals contants i sonants. La | disfressaren | amb sotana i teula i, a mitja tarda, la introduïren a can Frigola i la | sodomites més caracteritzats de bord —sense pudor, però sense malícia— es | disfressaven | a llur gust. Un d'ells, altíssim, vestit com una dama del gran món, una | de sempre. No hi ha res que faci tanta pena com aquests indígenes | disfressats | per una civilització que no els passa de les dents. Els tahitians, fins | que, com que aquestes pageses ja no existien, havent degenerat fins a | disfressar | -se igual que a les ciutats i ballar tangos, els poetes disfressaven de | fins a disfressar-se igual que a les ciutats i ballar tangos, els poetes | disfressaven | de tant en tant les seves pròpies filles amb el vestit típic i les | i tots som fills de lúbrics exercicis. No en fem escarafalls i | disfressem | -los, per dignitat senzillament burgesa, amb delicats | marca del seu automòbil. Tot això eren conseqüències de la guerra, que es | disfressaven | de babarota aristocràtica, esperonades per la mentalitat de la gent de la | Amb la sinceritat dels homes rectes sovint la malvolença es | disfressà | . Sies sincer, confessa els teus defectes, no et | suara havia confós amb l'amor, no eren res més que un bell mot amb què | disfressava | la torbació física, l'alteració dels sentits en posar-los en contacte amb | elecció la contradicció de la qual —no menys real— pot ésser almenys | disfressada | amb la doble dicotomia de la societat global en homes i en dones | I és que de màixqueres en aquestes hores ja n'hi ha a centenars. S'han | disfressat | homes i dones, fadrins i fadrines. És tot un poble que es llança al | Escrivia sota quina forma el temptador es presentà a Buda, com es | disfressà | de dona, com recolzà els seus pits durs en els genolls de l'asceta, en | n'hi ha per a riure, fill meu? Aquell mateix dia, a la festa, Satanàs es | disfressà | de dona i es va deturar davant meu. Era ella! I, sense girar-se, decantant | diuen, es tenyia la barba, es tatuava els braços amb cors i sirenes; es | disfressava | , diuen, i es tornava brau, cigne, marrà, ruc —amb perdó— i tot allò | de dir que la festa és una exaltació de la masculinitat: l'home es | disfressa | , es passeja pel carrer en actitud arrogant, satisfeta, en alguns casos, | Quan en Barceló li diu que té aspecte moresc encara que no es | disfressi | respon sense vacil·lar: —Home, però si ací de moros en som tots. No veu | de Biar o de la contrada, sense que hom li imposi més penyora que la de | disfressar | -se. Si el motiu del ball és expressió d'alegria, l'objecte concret és el | I fou inexplicablement en aquest moment que la revolta aconseguí d'ésser | disfressada | per uns quants com una qüestió d'acatament de la voluntat del monarca. I | militar. La noblesa mallorquina manifestà novament llur manya per a | disfressar | la realitat, i els seus arguments produïren gran impacte entre els | obra de propaganda cristiana, perquè el bisbe de Vich és un cristià que's | disfressa | de patriota català i catalanista, per a veure si ressucitant la Catalunya | el vestit no solament no l'hauria falsificat sinó que en contes de | disfreçar | -la li hauria fet veure la nuesa com si el vestit hagués sigut més | l'hem estudiat no podem suscriure el programa de l'Ors, encara que ell el | disfreci | amb la perspectiva que diu que Catalunya ha de resumir tota la | no es pot demanar més, ni es pot trobar una màscara més apropiada per a | disfressar | -se de català i quasi podríem dir que això ja és com si un estranger que | i quasi podríem dir que això ja és com si un estranger que es volgués | disfressar | de mariner català, en contes de fer-se fer un vestit expressament o de | realista, és el que menys pot viure del convencional, àdhuc si aquest es | disfressa | amb el mantell de la tradició. III. Barcelona, 1904 El | (passions, contingències, accions) hi ha una relació de màscara; les unes | disfressen | les altres; sabem que la màscara és un gran tema clàssic (la llengua, | , tan jove i tan aprop seu, que'm va pendre per un príncep. Ella ajudava a | disfreçar | -me, sabia qui era i com era, però aixís que'm veia tan vestit, amb tot | una franca retirada, que hauria semblat fugida vergonyosa si no n'hagués | disfressat | hàbilment les aparences amb enfurismada lladradissa. D'aquell dia | , què diable!, la virtut no tindria cap merit". Es muden ells, doncs; es | disfrecen | elles, i cap a "La Protectora", a desenfrenar lo que sia. Els | " ha de tenir un terme, i el té. No hem vingut pas an aquet món pera | disfreçar | -nos i pera divertir-nos. Bé està que l'home, en un moment d'exaltació | però no guarnits. Els colors massa virolats, damunt de les arrugues, | disfrecen | més que no pas adornen. I a fè que seria de planyer que Palma perdés el | de partit i de càbala: no veure-hi sempre la veritat; els fets hi són | disfressats | , les raons recíproques no hi són reportades en tota llur força i amb una | del qui és governat per la raó. Totes les passions són mentideres; es | disfressen | tant com poden a la mirada d'altri; s'amaguen a si mateixes: no hi ha | no volen que els altres siguin assabentats; suprimeixen alguns noms per a | disfressar | la història que conten i per a desviar les aplicacions; els pregueu, els | s'arriba fins a la quadra del pobre Don Quixot, i allí, furtivament, es | disfressa | , li pren el cavall i se'n va a donar un tomb pels camins de Toboso. La | li quedava en descobert. /Post nubila phebus\. Però, axís y tot, | disfressada | la veritat per un y altra, el conflicte seguía en peu. La Pepeta pensava | quals hom sospitava havien estat nomenades. Ara, sense dubte, es deurien | disfressar | o bé deurien cercar un amagatall. —No, que facin. Ja veuran com, en ésser | no era pas per seguir el filet de llur monòleg intern, sinó més aviat per | disfressar | -lo, per defugir la preocupació que ratava l'esperit i obligava a | amb cartells enganxats als arbres, la gentilesa dels quals ofenen i | disfressen | . Retorns Al fons dels cants dels sentits i de la idea amb els | de respecte que els millors practiquen com aleshores que la caritat no es | disfressava | amb màscara de filantropia, i de la moral no calia dir-ne higiene social. | troques de seda a una noia de més amunt de Badalona, ni uns lladres no es | disfressarien | de dames per entrar a un hostal de muntanya, amb els trabucs sota les | amb procediments suaus, car els guarirà més de pressa i més segurament | disfressant | els remeis; tingui esment el príncep, no sols de la salut, ans encara de | amb sinceritat, i el somrís dels seus llavis era una màscara per a | disfressar | un afecte real. La petita belga Lisette que, en deixar-se anar aigües | reaccions enèrgiques i clares. Cap retorciment, res d'aqueix instint de | disfressar | -se que posa en perill la rectitud dels qui no tenen confiança en ells | o cobert amb una pell o d'una altra de les maneres com acostumen a | disfressar | -se els fugitius i havent canviat el posat. Que essent un vell i |
|