DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
disfressar V 725 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb disfressar Freqüència total:  725 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

pas insensible a l'amor, deixava que Zeus s'hi distragués. Cal·listo es disfressava d'óssa, Arctos, tant per amagar-se del seu pare com de la gelosa Hera.
us mira. Però jo t'he observat. Ja pots prendre aquest posat, ja; ja pots disfressar-te d'ós i d'espanta-innocents. A vegades em sembla que et poso la mà al
més enllà: potser menys i tot. Les batallades dels rellotges públics disfressaven la seva implacable duresa amb ressons litúrgics, i al capdavall es
entrar dos homes i dues dones que venien a comprovar si de vegades no es disfressava. Hi havia hagut una denúncia que ho feia. —I no era veritat? —torna a
Sou vós, oi? —Sí —diu, reconeixent-lo tot d'una—. Us heu disfressat... —i mig assenyala el bigoti llarg i caigut, postís, les celles amples i
malgrat el risc que corria, amb bons rals contants i sonants. La disfressaren amb sotana i teula i, a mitja tarda, la introduïren a can Frigola i la
sodomites més caracteritzats de bord —sense pudor, però sense malícia— es disfressaven a llur gust. Un d'ells, altíssim, vestit com una dama del gran món, una
de sempre. No hi ha res que faci tanta pena com aquests indígenes disfressats per una civilització que no els passa de les dents. Els tahitians, fins
que, com que aquestes pageses ja no existien, havent degenerat fins a disfressar-se igual que a les ciutats i ballar tangos, els poetes disfressaven de
fins a disfressar-se igual que a les ciutats i ballar tangos, els poetes disfressaven de tant en tant les seves pròpies filles amb el vestit típic i les
i tots som fills de lúbrics exercicis. No en fem escarafalls i disfressem-los, per dignitat senzillament burgesa, amb delicats
marca del seu automòbil. Tot això eren conseqüències de la guerra, que es disfressaven de babarota aristocràtica, esperonades per la mentalitat de la gent de la
Amb la sinceritat dels homes rectes sovint la malvolença es disfressà. Sies sincer, confessa els teus defectes, no et
suara havia confós amb l'amor, no eren res més que un bell mot amb què disfressava la torbació física, l'alteració dels sentits en posar-los en contacte amb
elecció la contradicció de la qual —no menys real— pot ésser almenys disfressada amb la doble dicotomia de la societat global en homes i en dones
I és que de màixqueres en aquestes hores ja n'hi ha a centenars. S'han disfressat homes i dones, fadrins i fadrines. És tot un poble que es llança al
Escrivia sota quina forma el temptador es presentà a Buda, com es disfressà de dona, com recolzà els seus pits durs en els genolls de l'asceta, en
n'hi ha per a riure, fill meu? Aquell mateix dia, a la festa, Satanàs es disfressà de dona i es va deturar davant meu. Era ella! I, sense girar-se, decantant
diuen, es tenyia la barba, es tatuava els braços amb cors i sirenes; es disfressava, diuen, i es tornava brau, cigne, marrà, ruc —amb perdó— i tot allò
de dir que la festa és una exaltació de la masculinitat: l'home es disfressa, es passeja pel carrer en actitud arrogant, satisfeta, en alguns casos,
Quan en Barceló li diu que té aspecte moresc encara que no es disfressi respon sense vacil·lar: —Home, però si ací de moros en som tots. No veu
de Biar o de la contrada, sense que hom li imposi més penyora que la de disfressar-se. Si el motiu del ball és expressió d'alegria, l'objecte concret és el
I fou inexplicablement en aquest moment que la revolta aconseguí d'ésser disfressada per uns quants com una qüestió d'acatament de la voluntat del monarca. I
militar. La noblesa mallorquina manifestà novament llur manya per a disfressar la realitat, i els seus arguments produïren gran impacte entre els
obra de propaganda cristiana, perquè el bisbe de Vich és un cristià que's disfressa de patriota català i catalanista, per a veure si ressucitant la Catalunya
el vestit no solament no l'hauria falsificat sinó que en contes de disfreçar-la li hauria fet veure la nuesa com si el vestit hagués sigut més
l'hem estudiat no podem suscriure el programa de l'Ors, encara que ell el disfreci amb la perspectiva que diu que Catalunya ha de resumir tota la
no es pot demanar més, ni es pot trobar una màscara més apropiada per a disfressar-se de català i quasi podríem dir que això ja és com si un estranger que
i quasi podríem dir que això ja és com si un estranger que es volgués disfressar de mariner català, en contes de fer-se fer un vestit expressament o de
realista, és el que menys pot viure del convencional, àdhuc si aquest es disfressa amb el mantell de la tradició. III. Barcelona, 1904 El
(passions, contingències, accions) hi ha una relació de màscara; les unes disfressen les altres; sabem que la màscara és un gran tema clàssic (la llengua,
, tan jove i tan aprop seu, que'm va pendre per un príncep. Ella ajudava a disfreçar-me, sabia qui era i com era, però aixís que'm veia tan vestit, amb tot
una franca retirada, que hauria semblat fugida vergonyosa si no n'hagués disfressat hàbilment les aparences amb enfurismada lladradissa. D'aquell dia
, què diable!, la virtut no tindria cap merit". Es muden ells, doncs; es disfrecen elles, i cap a "La Protectora", a desenfrenar lo que sia. Els
" ha de tenir un terme, i el té. No hem vingut pas an aquet món pera disfreçar-nos i pera divertir-nos. Bé està que l'home, en un moment d'exaltació
però no guarnits. Els colors massa virolats, damunt de les arrugues, disfrecen més que no pas adornen. I a fè que seria de planyer que Palma perdés el
de partit i de càbala: no veure-hi sempre la veritat; els fets hi són disfressats, les raons recíproques no hi són reportades en tota llur força i amb una
del qui és governat per la raó. Totes les passions són mentideres; es disfressen tant com poden a la mirada d'altri; s'amaguen a si mateixes: no hi ha
no volen que els altres siguin assabentats; suprimeixen alguns noms per a disfressar la història que conten i per a desviar les aplicacions; els pregueu, els
s'arriba fins a la quadra del pobre Don Quixot, i allí, furtivament, es disfressa, li pren el cavall i se'n va a donar un tomb pels camins de Toboso. La
li quedava en descobert. /Post nubila phebus\. Però, axís y tot, disfressada la veritat per un y altra, el conflicte seguía en peu. La Pepeta pensava
quals hom sospitava havien estat nomenades. Ara, sense dubte, es deurien disfressar o bé deurien cercar un amagatall. —No, que facin. Ja veuran com, en ésser
no era pas per seguir el filet de llur monòleg intern, sinó més aviat per disfressar-lo, per defugir la preocupació que ratava l'esperit i obligava a
amb cartells enganxats als arbres, la gentilesa dels quals ofenen i disfressen. Retorns Al fons dels cants dels sentits i de la idea amb els
de respecte que els millors practiquen com aleshores que la caritat no es disfressava amb màscara de filantropia, i de la moral no calia dir-ne higiene social.
troques de seda a una noia de més amunt de Badalona, ni uns lladres no es disfressarien de dames per entrar a un hostal de muntanya, amb els trabucs sota les
amb procediments suaus, car els guarirà més de pressa i més segurament disfressant els remeis; tingui esment el príncep, no sols de la salut, ans encara de
amb sinceritat, i el somrís dels seus llavis era una màscara per a disfressar un afecte real. La petita belga Lisette que, en deixar-se anar aigües
reaccions enèrgiques i clares. Cap retorciment, res d'aqueix instint de disfressar-se que posa en perill la rectitud dels qui no tenen confiança en ells
o cobert amb una pell o d'una altra de les maneres com acostumen a disfressar-se els fugitius i havent canviat el posat. Que essent un vell i

  Pàgina 1 (de 15) 50 següents »