DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
disgregar V 168 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb disgregar Freqüència total:  168 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

els dits parcialment replegats sobre el palmell. El reflex augmenta, es disgrega en tonalitats i tot d'una s'adona que es tracta d'una escopinada. Retira
perquè ataquen llurs privilegis econòmics i socials i, a més a més, disgreguen llur concepció espiritual de la vida. Tota minoria creadora triomfant es
entre ells. En aquests moments de perill, és quan la família aparentment disgregada per les circumstàncies, es contrau, es converteix en una massa homogènia
eficàcia social tan nul·la, que els seus membres senten un desig fatal de disgregar-se, de fugir de la trajectòria paterna, de destruir l'esperit familiar.
era por de mi mateix. Alterava els components de la meva naturalesa, els disgregava. Tal vegada per això m'hi llançava amb aquella fúria, per l'atracció dels
/le ramollissement de la moelle épinière\ sentia dolorosament disgregar-se la meva, se'm corbava l'esquena, un brogit sord, com de qui s'enfonsa
de pensar, com si el cervell se t'aigualís i el moll de l'os se't disgregués?... Ell em mirà estranyat. No contestava, com si aquella extravagància
la tenim. ¿Què, doncs? Si les coses són com diem ¿no escau al cos de disgregar-se ràpidament i a l'ànima, en canvi, de no disgregar-se gens o gairebé
¿no escau al cos de disgregar-se ràpidament i a l'ànima, en canvi, de no disgregar-se gens o gairebé gens? ¿Com no seria així? Ara tu saps prou, féu ell
la que es troba en lloc visible i anomenem cadàver, tot i que li escau de disgregar-se, desfer-se en pols i esvair-se, res d'això no li passa de
resultava acceptable per a unir diversos Estats independents, no per a disgregar en fragments autònoms els Estats ja constituïts. I els sostenidors del
ha de restar fidel als principis del federalisme. L'Imperi Rus ha de disgregar-se en organismes independents en concordança amb les seves regions
un pretext per a sentir-se compacta, més que no pas un pretext per a disgregar-se en elements diferenciats. El tercer tipus d'accions que realitzen
la vida de la casa pairal i que s'han de barrejar sovint perquè no es disgreguin i no facin tres faccions discordants i enemigues. Heus aquí el miracle
quan s'ha donat expansió als corpuscles i la munió de llur cúmul es disgrega. el vent és causat per les exhalacions de la terra IV. [1] "Si
de l'Acaia, sinó de totes les terres el defecte de mancar de cohesió, de disgregar-se per diverses causes i, mantenint-se en llur conjunt, enrunar-se'n
i esquerda els murs de les grans torres, per sòlides que siguin, i disgrega les pilastres de sota les construccions, ¿com pot trobar-se digne de ser
finalment, una altra colla de tritons, amb unes terribles alenades disgregaven el pedregam fins a transformar-lo en sorra granada; llavors llençaven la
a final de trajecte, a frec de les muralles del vell Fes. Tots ens disgreguem com formiguetes. Uns porta enllà, altres porta ençà; però resta una
engegat per diverses veus... I prou. Després, el grup va tornar a disgregar-se, i aquesta mica d'alegria fugissera aviat va diluir-se en l'aire del
la inapreciable col·lecció, cap a l'any 1738, es va començar de disgregar i, amb tot, encara en va arribar al segle XX una mostra
món barceloní especial —el de l'aristocràcia de la sang— que es mor o es disgrega lentament. Els retrats són cruels, les caricatures forçades, i l'autor es
es deu trobar en una mena d'estat esferoïdal que en lloc d'unir disgrega les molècules, ço que produeix solucions de continuïtat a la massa
IV amb Peronella d'Aragó, que obligà sempre els nostres reis a dividir o disgregar, en lloc d'unificar i assimilar, les regions conquerides, les quals,
amb altres prefixos: dissociar, associar; dissimilació, assimilació; disgregar, agregar; discòrdia, concòrdia; dissonant, consonant; disjuntiu,
escollir un del dos camins: Tractar d'obtenir la /r\ simple, disgregant-la, per dir-ho així, de la forta, o bé cercar-la directament.
i de la norma. I bé; això equival a la substitució de la pluralitat, que disgrega, per la unitat, que ens solidaritza amb la bondat i amb l'ésser. Els
emeten és un complex de substàncies àcides tals, que aconsegueixen disgregar i dissoldre les roques que hi estan en contacte; d'aquesta manera es
Aquesta manera de fer, imposada per les circumstàncies, aparentment disgregava la vida jurídica catalana; disgregació, però, que no va passar de les
burgesia, aquesta deixarà d'ésser una força política i fatalment es disgregarà, mig partint-se per seguir uns el proletariat i altres a la gran
símbol de la Pàtria. Discutint quins camins eren els millors a seguir, va disgregar-se el conglomerat uniforme amb el sentiment patriòtic, per a dividir les
cases, per esplèndida que hagués estat la jornada, les reunions s'anaven disgregant, la festa es convertia en una simple reunió i en conversa, les converses
en aquella compacta i movible massa de persones, la perforaven, la disgregaven, llisquents, subtils, impertèrrites, serenament, franciscanament. No hi
Urània ja era lluny? I l'à quoi bon dels fatalistes turmentava i disgregava la voluntat truncada del pobre August. De la gent de l'Editorial, no en
les societats col·lectives els socis es barallen, dissolen la societat, disgreguen el negoci i perden força. Jo podria esmentar-vos molts casos d'haver vist
de l'Àsia Menor, molt lluny i deslligats d'interessos de la mare pàtria, disgregats individualment o en nuclis tan petits que no podran sostenir una escola
bastards s'unien, nosaltres, els homes de sentiments republicans, ens disgregàvem, i obríem la gran porta del Parlament perquè hi entressin, en virtut del
la matèria d'una tela sense fi, alimentadora, i l'espolsen, la venten, disgreguen unes fibres de les altres, ensems que la terra i les brutícies que
acció mecànica de l'orina influeix també sobre aquesta normalització. Es disgrega tot el magma inflamatori i edematós que rodejava el càlcul i el fixava, i
mantenen la realitat del cos a través dels temps i que impedeixen que es disgregui. Ara bé, entre aquests elements, el primordial i el que crea la
de la napolitana. Nàpols és una foguerada dionisíaca, que dilata i disgrega i posa en marxa el xiulet del cor i fa sortir bigotis a tot arreu. En
del granit i també per l'efecte mecànic de les onades. Aquesta acció ha disgregat els espadats, els ha destruït a poc a poc, i en lloc d'innombrables
del sòl, que destrueixen els terrenys sobretot químicament, i després els disgreguen, els demolen mecànicament i transportant-ne al lluny els elements per a
del Montseny, prop de les riberes del Llobregat. Els torrents, disgregant aquestes muntanyes, donen naixença a les aigües corrents que tenen un
la Seu, produir estralls considerables. L'aigua envaex tot el llit major, disgrega les riberes i s'emporta els conreus. Hom ha assajat de regularitzar el
les aigües. Els raigs del sol evaporen l'aigua de la superfície, que es disgrega i, feta vapor, puja a l'atmosfera, on els corrents aeris l'arrosseguen, i
valor a la plana; resultant-ne una acció especial en les roques, que són disgregades. De dia, en les valls, els pendents beneficien de la calor que la
governament de les ànimes. Les altres esglésies anomenades cristianes, en disgregar-se del centre de la Unitat catòlica, han caigut, naturalment, sota
desenfrenada. Fixeu-vos còm la tendencia de nostra època és d'apartar i disgregar als individuus del sí de la familia. Al cap de casa, que tota la setmana
la mateixa deu de l'embranzida que l'empeny, per nàusea o per revolta es disgregaria i es convertiria en pols (P 257). Sobre arreplegues de

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »