Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els dits parcialment replegats sobre el palmell. El reflex augmenta, es	disgrega	en tonalitats i tot d'una s'adona que es tracta d'una escopinada. Retira
perquè ataquen llurs privilegis econòmics i socials i, a més a més,	disgreguen	llur concepció espiritual de la vida. Tota minoria creadora triomfant es
entre ells. En aquests moments de perill, és quan la família aparentment	disgregada	per les circumstàncies, es contrau, es converteix en una massa homogènia
eficàcia social tan nul·la, que els seus membres senten un desig fatal de	disgregar	-se, de fugir de la trajectòria paterna, de destruir l'esperit familiar.
era por de mi mateix. Alterava els components de la meva naturalesa, els	disgregava	. Tal vegada per això m'hi llançava amb aquella fúria, per l'atracció dels
/le ramollissement de la moelle épinière\ sentia dolorosament	disgregar	-se la meva, se'm corbava l'esquena, un brogit sord, com de qui s'enfonsa
de pensar, com si el cervell se t'aigualís i el moll de l'os se't	disgregués	?... Ell em mirà estranyat. No contestava, com si aquella extravagància
la tenim. ¿Què, doncs? Si les coses són com diem ¿no escau al cos de	disgregar	-se ràpidament i a l'ànima, en canvi, de no disgregar-se gens o gairebé
¿no escau al cos de disgregar-se ràpidament i a l'ànima, en canvi, de no	disgregar	-se gens o gairebé gens? ¿Com no seria així? Ara tu saps prou, féu ell
la que es troba en lloc visible i anomenem cadàver, tot i que li escau de	disgregar	-se, desfer-se en pols i esvair-se, res d'això no li passa de
resultava acceptable per a unir diversos Estats independents, no per a	disgregar	en fragments autònoms els Estats ja constituïts. I els sostenidors del
ha de restar fidel als principis del federalisme. L'Imperi Rus ha de	disgregar	-se en organismes independents en concordança amb les seves regions
un pretext per a sentir-se compacta, més que no pas un pretext per a	disgregar	-se en elements diferenciats. El tercer tipus d'accions que realitzen
la vida de la casa pairal i que s'han de barrejar sovint perquè no es	disgreguin	i no facin tres faccions discordants i enemigues. Heus aquí el miracle
quan s'ha donat expansió als corpuscles i la munió de llur cúmul es	disgrega	. el vent és causat per les exhalacions de la terra IV. [1] "Si
de l'Acaia, sinó de totes les terres el defecte de mancar de cohesió, de	disgregar	-se per diverses causes i, mantenint-se en llur conjunt, enrunar-se'n
i esquerda els murs de les grans torres, per sòlides que siguin, i	disgrega	les pilastres de sota les construccions, ¿com pot trobar-se digne de ser
finalment, una altra colla de tritons, amb unes terribles alenades	disgregaven	el pedregam fins a transformar-lo en sorra granada; llavors llençaven la
a final de trajecte, a frec de les muralles del vell Fes. Tots ens	disgreguem	com formiguetes. Uns porta enllà, altres porta ençà; però resta una
engegat per diverses veus... I prou. Després, el grup va tornar a	disgregar	-se, i aquesta mica d'alegria fugissera aviat va diluir-se en l'aire del
la inapreciable col·lecció, cap a l'any 1738, es va començar de	disgregar	i, amb tot, encara en va arribar al segle XX una mostra
món barceloní especial —el de l'aristocràcia de la sang— que es mor o es	disgrega	lentament. Els retrats són cruels, les caricatures forçades, i l'autor es
es deu trobar en una mena d'estat esferoïdal que en lloc d'unir	disgrega	les molècules, ço que produeix solucions de continuïtat a la massa
IV amb Peronella d'Aragó, que obligà sempre els nostres reis a dividir o	disgregar	, en lloc d'unificar i assimilar, les regions conquerides, les quals,
amb altres prefixos: dissociar, associar; dissimilació, assimilació;	disgregar	, agregar; discòrdia, concòrdia; dissonant, consonant; disjuntiu,
escollir un del dos camins: Tractar d'obtenir la /r\ simple,	disgregant	-la, per dir-ho així, de la forta, o bé cercar-la directament.
i de la norma. I bé; això equival a la substitució de la pluralitat, que	disgrega	, per la unitat, que ens solidaritza amb la bondat i amb l'ésser. Els
emeten és un complex de substàncies àcides tals, que aconsegueixen	disgregar	i dissoldre les roques que hi estan en contacte; d'aquesta manera es
Aquesta manera de fer, imposada per les circumstàncies, aparentment	disgregava	la vida jurídica catalana; disgregació, però, que no va passar de les
burgesia, aquesta deixarà d'ésser una força política i fatalment es	disgregarà	, mig partint-se per seguir uns el proletariat i altres a la gran
símbol de la Pàtria. Discutint quins camins eren els millors a seguir, va	disgregar	-se el conglomerat uniforme amb el sentiment patriòtic, per a dividir les
cases, per esplèndida que hagués estat la jornada, les reunions s'anaven	disgregant	, la festa es convertia en una simple reunió i en conversa, les converses
en aquella compacta i movible massa de persones, la perforaven, la	disgregaven	, llisquents, subtils, impertèrrites, serenament, franciscanament. No hi
Urània ja era lluny? I l'à quoi bon dels fatalistes turmentava i	disgregava	la voluntat truncada del pobre August. De la gent de l'Editorial, no en
les societats col·lectives els socis es barallen, dissolen la societat,	disgreguen	el negoci i perden força. Jo podria esmentar-vos molts casos d'haver vist
de l'Àsia Menor, molt lluny i deslligats d'interessos de la mare pàtria,	disgregats	individualment o en nuclis tan petits que no podran sostenir una escola
bastards s'unien, nosaltres, els homes de sentiments republicans, ens	disgregàvem	, i obríem la gran porta del Parlament perquè hi entressin, en virtut del
la matèria d'una tela sense fi, alimentadora, i l'espolsen, la venten,	disgreguen	unes fibres de les altres, ensems que la terra i les brutícies que
acció mecànica de l'orina influeix també sobre aquesta normalització. Es	disgrega	tot el magma inflamatori i edematós que rodejava el càlcul i el fixava, i
mantenen la realitat del cos a través dels temps i que impedeixen que es	disgregui	. Ara bé, entre aquests elements, el primordial i el que crea la
de la napolitana. Nàpols és una foguerada dionisíaca, que dilata i	disgrega	i posa en marxa el xiulet del cor i fa sortir bigotis a tot arreu. En
del granit i també per l'efecte mecànic de les onades. Aquesta acció ha	disgregat	els espadats, els ha destruït a poc a poc, i en lloc d'innombrables
del sòl, que destrueixen els terrenys sobretot químicament, i després els	disgreguen	, els demolen mecànicament i transportant-ne al lluny els elements per a
del Montseny, prop de les riberes del Llobregat. Els torrents,	disgregant	aquestes muntanyes, donen naixença a les aigües corrents que tenen un
la Seu, produir estralls considerables. L'aigua envaex tot el llit major,	disgrega	les riberes i s'emporta els conreus. Hom ha assajat de regularitzar el
les aigües. Els raigs del sol evaporen l'aigua de la superfície, que es	disgrega	i, feta vapor, puja a l'atmosfera, on els corrents aeris l'arrosseguen, i
valor a la plana; resultant-ne una acció especial en les roques, que són	disgregades	. De dia, en les valls, els pendents beneficien de la calor que la
governament de les ànimes. Les altres esglésies anomenades cristianes, en	disgregar	-se del centre de la Unitat catòlica, han caigut, naturalment, sota
desenfrenada. Fixeu-vos còm la tendencia de nostra època és d'apartar i	disgregar	als individuus del sí de la familia. Al cap de casa, que tota la setmana
la mateixa deu de l'embranzida que l'empeny, per nàusea o per revolta es	disgregaria	i es convertiria en pols (P 257). Sobre arreplegues de

Pàgina 1 (de 4)

50 següents