Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
disgust M 1556 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb disgust Freqüència total:  1556 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

comprendre que no tindria part en aquell clar negoci i se n'apartava amb disgust. "Quel che vien de tinche tanche, se ne va de ninche nanche",
de robar-li l'alegria, i, passat el primer impuls de còlera o de disgust, s'oblidava ràpidament de les ofenses i podia saludar i gairebé estimar
casament se n'anaren per terra i el cor se'ls emplenà a tots d'ira i de disgust. Tres anys havien durat aquelles relacions, i ve't aquí que en una nit,
ja la llavor del seu desolador escepticisme. L'infant aleshores, amb gran disgust de la seva mare, no volgué acompanyar-la ja més a l'església; es mostrà
crits d'alegria. Els mariners estaven admirats, i l'oncle, passat el disgust del primer moment, somreia amb orgull, veient en el minyó un digne rebrot
al migdia, no havia tastat res, i en tots els rostres es reflectia el disgust i el mal humor. En va el pare vol reaccionar contra aquella humiliació
amb què el fet ressuscitava en les seves paraules endevinà ella el disgust que li havia causat; i el disgust, el tenia, en veritat, i profund. Tot el
en les seves paraules endevinà ella el disgust que li havia causat; i el disgust, el tenia, en veritat, i profund. Tot el que digués no impedia que el
-li totes les "perreries" que havia fet, i "li demano perdó". (El disgust el feia cruel.) Ell aixeca la veu i fa el valent, i es gloria de no creure
Mila; és una pena. El teu pare, quan se n'assabenti, tindrà un fort disgust. En fi, no en parlem més. —Féu una pausa, i continuà: —I ara
Posteriorment, a causa de Màrius, Tino Costa experimentà un profund disgust que perdurà en la seva ànima dies i dies, però del qual mai no volgué
des de petit, havia passat per sobre de moltes coses: per sobre els disgustos amb els seus pares; havia passat per sobre les censures i, àdhuc, les
arribada l'entristí. Ell, nogensmenys, no digué res. Acollí amb evident disgust el que li digueren de Mila; però en el fons esperà que la cosa no aniria
buscar aigua a la font. Parlava poc, com sempre; acollia com sempre, amb disgust les preguntes que li dirigien a propòsit del fill i d'allò en què
No obstant, li costava tant, que, a despit d'ella, no podia amagar el seu disgust. Per més que fes no aconseguia mai ofegar del tot els seus sentiments, la
volia anar trobar al seu rival. Es deia que Mila estava malalta del disgust, i els més violents improperis tornaven a ésser llençats contra Tino
ho sàpiga Joan del Santo! —És a la ribera. L'esperen per a la nit. —Quin disgust que tindrà! Amb el seu caràcter! —I tot per un perdulari com aquell! —I d'
senyals d'haver dormit poc, i caminava amb aire absent i preocupat. —Quin disgust que té el vell Santo! —Fixeu-vos: a penes pot caminar. —Doncs quan ho
Déu! Sembla que l'hagin trastornada. Temo que a Joan li ocasioni un fort disgust; temo per Joan i per ella. Ara, el primer que hem de fer és això: procurar
era que ell, quan passà a l'habitació de la seva filla, malgrat el disgust que tenia i la profunda irritació, no alimentava cap intenció concreta de
El que tenia el seu germà no era ja indignació, ho endevinava: era el disgust d'haver pegat a Mila. Manuel del Santo es digué: "Ja se n'ha penedit. No
s'ha tornat més dolorós. Viu en un continu estat d'irritació, de profund disgust. L'obstinació d'ella l'exaspera, però ell l'hi imposa el seu càstig, i el
era ja senyal gairebé segur de prometatge. A casa de Candaina, el profund disgust que provocà en tots la fugida de Mila, convertit després en tristesa,
que em deia... Comprenc que vaig obrar malament... Però, és que tenia un disgust!... Saps? Manuel del Santo es sentia ja guanyat per l'emoció, ja vençut.
que et peguessin. En una paraula: que em vas disgustar, però amb un disgust molt fort... Vas disgustar-me tant, que també jo en aquell moment vaig
Sileta li havia tornat la salutació encara més breument, secament, com a disgust i gairebé sense mirar-se'l. Tino Costa, de Candi —del germà— no li digué
del referit confessor de l'optimisme no l'haurien subscrita. I el disgust davant la realitat actual va acompanyat, indefectiblement, d'una certa
comercials anglesos prop del govern franquista. Això ha produït un gran disgust en els medis d'esquerra, que acusen Anglaterra de fer una política
una veu molestada, s'interessa: —Per què li ho dieu? Un dia tindrem un disgust. —Bé ho ha de saber —diu l'ordenança—. Probablement em substituirà quan
al meu despatx... —i es moca sorollosament, la veu trencada pel disgust. Ell se li ajup al costat, li abaixa la faldilla una mica arregussada que
a punt de barallar-se de debò, de renyir per sempre, tan gran va ésser el disgust que li causà. La cosa va ocórrer com segueix: Al costat de la masia, no
No obstant això, el Boni arreglava la història al seu gust i al disgust del Narro. —Aquell home, que era molt ric i molt ruc, i no sabia del jardí
amenaça, per altra banda, la proferia sempre i amb l'ocasió del menor disgust. No sé si el meu cosí havia vist algú que s'hagués penjat o n'havia
En canvi, el treball al camp, en general, el fatigava; el feia sempre a disgust, com un forçat, cosa que li costà més d'un càstig del seu pare. Un altre
i encara entre els coixos, estava entusiasmat amb la cursa, i va tenir un disgust. La festa, sigui com sigui, no fou celebrada. Tots vàrem enfadar-nos amb
però mai no va fer mal a ningú; mai no arribà a res, i el dia que el disgust va ésser massa fort —quina llàstima que jo no fos allí, aquell dia, per
d'una criatura, com va passar en la del Coixo, que per poc no tenen un disgust. —És veritat. Sort de la Forosa, que se'n va adonar, i la hi va
no el sentia; estava absort en la idea del melonar, i pensava també en el disgust de Marina quan se n'assabentaria. Sobre aquest pensament la imatge de
l'horta del costat; no hi havia ningú. En tot el matí no pogué fer res; el disgust i la còlera li bullien dintre el pit, li arrabassaven el pensament, i
la conducta del noi, i que moltes de les xacres que patia provenien dels disgustos que ell li donava. Aquella nit la vella Badona estigué més d'una hora
havia fet convençut que no es despertaria, ja que la mare sempre veia amb disgust les anades del fill a la ribera. Però el petit, al matí, a penes el seu
La veié acostar-se lentament, com temorosa. —Escolta —li digué. Del disgust que tenia a penes podia parlar; la veu li brollava estranya—. Escolta:
morta en es llitet quan la vaig anar a vestir es dematí. No sap quin disgust més gros que se'n dugueren! Jo crec que si arriba a ser condreta
Es conills anaven bons, tenia més temps per fer ses feines. No, no fou es disgust per sa mort de s'homo, lo que em produí aquesta malaltia; fou després,
de Santa Maria, som verge, no es pens. Això no ho pot dir tothom avui dia. Disgusts m'ha costat, me cregui! Un vespre, tornant a ca nostra, vaig notar que un
Aquest senyor és casat amb una dona fresca que li ha donat molts disgustos; de sang barrejada i de sentiments vius, aquesta senyora es fon per les
I ve't aquí que tu, pel que sembla, vas en camí de donar-li un altre disgust... Caín. ¿Quin disgust? Quer· No ho sé. Millor que
sembla, vas en camí de donar-li un altre disgust... Caín. ¿Quin disgust? Quer· No ho sé. Millor que m'equivoqui. Però el que és jo
a veure coses extraordinàries. Nara. No vull que donis cap disgust a la pobra mare, Caín. Abel. Anem, Nara. Deixem-lo estar...
a la cuina.)] Víctor. [(Amb un gest de contrarietat i disgust en veure la taula embarassada.)] Comença per la taula, Merceneta, que

  Pàgina 1 (de 32) 50 següents »