Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

llança no arriba? I potser, per escarn, de plàstic. Avui tot ho és", es	disgustava	, pessimista, el meu oncle Lluís Castelló. Palinur La despulla nua d'un
el rostre per estalviar al seu fill una escena de sentiment que el pogués	disgustar	en la nit de la seva arribada. Tino Costa sentia desig d'anar-se'n de nou
ho prohibia. Passat un moment arribà una tia seva, germana de son pare.	Disgustada	per la conducta del vell, a penes freqüentava la casa; però ara, avisada
haver-se-les amb ell. Però, si no t'havies d'enfadar... Jo no voldria	disgustar	-te, Mila estimada... Però, ¿vols dir que no has emprès un mal camí? ¿
de què fins aleshores no s'havia atrevit a parlar-li, qui potser per no	disgustar	-la, qui sap si esperant que no passés d'ésser un caprici passatger. Ja de
jurar-ho... Però no parlem més d'això, padrí; t'ho prego... —No et	disgustis	, Mila. Si et desagrada això que et dic, callaré. La teva voluntat abans
les intencions que portava. Quim Bisa, no obstant sentir-se també ell	disgustat	per la conducta de Tino Costa respecte a Mila, va excusar-se de fer-ho
una feble llum en la seva ànima, Mila trobà la força de parlar. —Si et	disgusta	que hagi vingut, perdona'm. Si hagués pogut pensar que el meu pas havia
sense enteniment, Candaina, reconeix-ho. ¿Et creus potser que només vas	disgustar	-te tu, que jo no vaig haver d'ofegar la meva pena? Vols dir-me qui
parlares; que mereixeries que et peguessin. En una paraula: que em vas	disgustar	, però amb un disgust molt fort... Vas disgustar-me tant, que també jo en
una paraula: que em vas disgustar, però amb un disgust molt fort... Vas	disgustar	-me tant, que també jo en aquell moment vaig dir contra tu coses que no
un gest afirmatiu amb el cap. —Vaig ofendre't —digué encara ella—, vaig	disgustar	-te, però fou contra la meva voluntat. Perdona'm. Ell no pogué contestar.
en flor, grosses margarides. Tornant, renyo els nens, i la Josefina es	disgusta	i plora. Tots plegats ens impressionem: és que vivim sobreexcitats, amb
regnava aquella harmonia entre els dos amics; a vegades, certament, es	disgustaven	; en una ocasió havien estat mesos sense parlar-se, però no podien viure
facilíssima, ja sigui que n'hagués sentit parlar, és el cert que, quan es	disgustava	, sempre amenaçava que s'havia de penjar en un arbre. El més segur és que
sa mare la reptava tan durament, i quasi quasi que la reptava. El fet la	disgustà	profundament. La Pigadeta rompé a plorar de bell nou, s'abraçà a sa mare
la més petita d'elles és més gran que cent jardins. Confesso que em va	disgustar	més aquesta plasenteria que el fet de no otorgar-nos el que li
Això darrer l'espantava un poc; ho trobava fort i tenia por de	disgustar	el marquès de Collera, però al mateix temps li pareixia erudit dir-ho i
feria. La poetessa, malgrat esser avara, hauria preferit perdre doblers a	disgustar	la baronessa de Bearn, que era una de les poques senyores que no la
s'havia hagut d'estar de parlar del testament del rei En Jaume per no	disgustar	el marquès, i ara no podia elogiar massa aquest per no irritar Dona
baixetó, gris, tronat, amb la jaqueta blanca de la casa. Dorotea va	disgustar	-se profundament, però dissimulà. "El Frare" va fer veure que no veia la
no ha volgut o no ha pogut venir mai més a veure'm, bé deu ser perquè la	disgusta	de parlar amb mi! El pare Comerma tampoc no s'ho explica. Laura no sap
veïna, es reanimaren; flairaven una disputa i van parar l'orella. Això	disgustà	Zorbàs. Abaixà la veu: —Deixem-ho córrer —digué—. Quan hi penso, em
venía també a l'escola, vaig posar-li quimera de dur aquest nom, i vaig	disgustar	-me doblement amb el nom perquè un estrany el duia —un estrany que fóra
en què el panorama serà distint. La visió de mi mateix em mareja i em	disgusta	; sento com una aversió per allò que sóc. En aquesta situació de
li varen sucar dins d'un tinter el respallet de les dents, cosa que va	disgustar	-la; però li passà de seguida el disgust. Un altra dia varen fer entrar a
i el copsava amb una gràcia i gentilesa que no es pot dir. En Met es	disgustà	molt de semblants tarambanades. Volia criar un assassí i li sortia un
tanta requesta, que era precís demanar tanda, y aixó al P. Mariano lo	disgustava	bon xich. Quan jo'l puguí arreplegar, per no perdre'l torn, era ben
pagat les despeses de la malaltia, com ell li ho havia ordenat. També el	disgustà	el que no escrivís a Innocenci, innovant-li del seu estat crític. La
al Born. Com que el seu oncle Rafel no va a l'Església i ella no el vol	disgustar	, no se sap d'on ha tret una petita estampa d'aquelles que si alenes
va calmar-se; però sempre més, quan feia quelcom capaç de complaure o	disgustar	el seu pare, el tenia present igual que si hagués de donar-li'n compte. I,
corregué a tirar-se damunt el llit, on rompé a plorar com sempre que es	disgustava	. Claudi llançà un sospir de descontent i de fatiga. Ja tenien un disgust,
es va sentir empès a reprendre la seva vida d'abans. Sabia que això	disgustaria	la seva dona, i ho faria de tot cor per a donar-li a comprendre que
li serà fàcil de comprendre el nostre desig de plaure més que no pas	disgustar	. Tampoc hem remogut, com ho va fer Juvenal, l'oculta sentina dels vicis,
d'adonar-se d'aquest resultat és el senyor Rahola mateix, cosa que el	disgusta	notòriament. La seva reacció pot ser llavors displicent, per no dir
dir-li, amb la humilitat d'un infant: —Perdoneu-me, pare! No us	disgustaré	més. Jo no creia disgustar ningú. Perdoneu-me! —Està bé!... Però jo...
d'un infant: —Perdoneu-me, pare! No us disgustaré més. Jo no creia	disgustar	ningú. Perdoneu-me! —Està bé!... Però jo... no demanava tant —féu el
injustícia. I ho feia amb tanta traça que el vell callava i es dolia de	disgustar	-lo, mentres ell se li'n reia interiorment, perquè se'n reia àdhuc del seu
el rebria ella després de tot allò... Es turmentava pensant que l'hauria	disgustada	... Recordava el moment quan va acostar-se dintre el carro i li parlava
Refusà amb tota mena d'excuses... Estimava la tia i ho feia amb por de	disgustar	-la, però no va parar esment d'aquella severitat amb què s'ho entornava,
va classificar un senyor de Barcelona. —Ah, vaja! I això és el que t'ha	disgustat	tant? Asserena't, doncs. Estic segur que aquest noi tampoc no es veuria
Això darrer l'espantava un poc; ho trobava fort i tenia por de	disgustar	el Marquès de Collera, però al mateix temps li pareixia erudit dir-ho, i
feria. La poetessa, malgrat ésser avara, hauria preferit perdre doblers a	disgustar	a la baronessa de Béarn, que era una de les poques senyores que no la
havia hagut de suprimir el parlar del testament del Rei En Jaume per no	disgustar	el marquès, i ara no podia elogiar massa aquest per no irritar a Da.
disconformitat; dissemblant, dissemblança; dissort, dissortat; disgust,	disgustar	; disculpa, disculpar; disparitat. bes. Ex.: besavi, besnét,
a tant, si encara no s'havia atrevit a renyir-la, per temoreta de	disgustar	-la? —Mira Vicent —li digué un dia el Ros al de la proporció, sentats los
vullc dir-li alende; el bé i el mal per a ella serà; jo no vaig a	disgustar	-la, i al mateix temps, ja veus, volguera que es casara amb tu—. I
dels millors de Cuba, fet construir per una senyorassa, que un bon dia es	disgustà	per haver-li estat venuda la llotja que tenia en l'altre teatre del
tingut un sentit d'espanyolisme tradicional, hegemònic i absorbent que ha	disgustat	els catalans i els ha fet dir: "Aquests són tan unitaris i anticatalans
pel sòl llefiscós de la plaça, trepitjada per esclops i xancletes. Es	disgustà	amb Eugènia que consentia una semblant profanació. Fou aquesta la primera

Pàgina 1 (de 7)

50 següents