Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mediador entre una natura i una cultura presentades, d'antuvi, com a	disjuntes	. Substituint l'arquitectònica sobrenatural i primitiva per una
Finalment, els cavalls de cursa formen, com els ocells, una sèrie	disjunta	de la societat humana, però desproveïda de sociabilitat intrínseca. Per
(màgica) i la consumació (real) de les espècies naturals són normalment	disjuntes	en virtut d'una identitat postulada entre cada grup d'homes i una espècie
La història mítica presenta, doncs, la paradoxa d'ésser simultàniament	disjunta	i conjunta en relació amb el present. Disjunta, puix que els primers
d'ésser simultàniament disjunta i conjunta en relació amb el present.	Disjunta	, puix que els primers avantpassats eren d'una altra naturalesa que els
que entre ells sorgeixin nous conflictes. Gràcies al ritual, el passat "	disjunt	" del mite s'articula, d'una banda, amb la periodicitat biològica i
ales anteriors, hi aprecià el límit de variació (individual) de la raça	disjuncta	, que és la forma més normal a Catalunya. Conseqüentment aquells exemplars
sentit ple de conjunció en una mateixa entitat d'elements a primera vista	disjunts	per no dir contradictoris. Però, com ja veurem, als ulls del científic
P* que engendra la bipartició de V siguin	disjuntes	o no, que, si no, una part inclogui l'altra o no, les relacions
nocional que imposa d'una banda P i P*	disjuntes	i de l'altra la inclusió © i àdhuc, a més, ©. Vet aquí
i rèptil) separen, oposen diferents parts del concepte, afirmant que són	disjuntes	llurs extensions. Al contrari, les implicacions mútues les uneixen en
quan aconsegueix la classificació la seva màxima rigor, tenen extensions	disjuntes	: © i ja sabem que equival això a una mútua exclusió. Passem a la
divisible; per exemple, la divisió d'un segment de línia dreta en parts	disjuntes	resulta inacabable i la infinitat potencial d'aquestes parts es tanca
significació salta als ulls davant una successió de conjunts homògons	disjunts	. Per exemple, l'ordinal del conjunt © a saber el número de
de dues estacions: el Puig Major i l'Atalaia Moreia d'Artà; distribució	disjunta	molt curiosa. Dibuix a Marès i Vigineix. Ligusticum lucidum ssp.
Quan es diu que és conjunt? —Quan es forma per graus immediats. —¿I quan,	disjunt	o separat? —Quan es forma per graus no immediats. (Exemples.) 17
També només en composició, i indica que el seu darrer interval és	disjunt	. 40. Pes subpunctis. És un pes que duu a continuació dos
representa uns sons que pugen per graus conjunts: © o per graus	disjunts	: © i també pot representar una pujada però amb els dos primers
Iubilate. També ho són les notes atacades per moviments	disjunts	molt pronunciats: © e) Les notes que els "talls"
accentuadas, fugint dels sòns que progressan per salts ó per graus	disjunts	, y al contrari succehintse aquestos en progressió ó per graus
jo entenc per llum el veure clar, i aquesta llum no puc sentir	disjunta	, no la puc ni distreure ni amagar del que és humil i
d'un partit formen una amalgama i no un organisme; hi estan unides o	disjuntes	en raó de càlculs i de preocupacions oportunistes. En lloc d'agreujar
teoria del lligam molt simple, com la de (52), que unifica la referència	disjunta	i la distinta (on D és el domini local pertinent) i que supera
B. Si α és un pronom, interpreteu-lo com a	disjunt	de tots els sintagmes que el c-comandin a D.
Si α és una expressió R, interpreteu-la com a	disjunta	de tots els sintagmes que la c-comandin. Pot ser que es pugui
per a i∈I, cadascun referit a una colla de subjectes	disjunta	dels subjectes de la resta dels fitxers, el conjunt d'aquests fitxers és
amb la multimodalitat. En comptes de presentar-se com a universos	disjunts	, la corporalitat i la gestualitat hauria contribuït a consolidar una
perquè les seves classes de referència i, per tant, els seus sentits, són	disjunts	: aquest és un cas d'«incommensurabilitat», però no de rivalitat. Perquè
Unifica T camps del coneixement, o dominis de fets, abans	disjunts	? 12) És T d'un tipus conegut o d'un gènere nou? 13) És
important regió de caça menor. -Garrigues i puixos. Suposa una comarca	disjunta	al sector de ponent de l'illa, abarcant l'extrem sudoccidental de la
és productiu en els llenguatges d'especialitat: disfunció,	disjunt	, dismenorrea, dismutació. d) El prefix