×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb disjuntiva |
Freqüència total: 124 |
CTILC1 |
de malles. Pere el Cerimoniós, en l'ordenació abans citada, presenta la | disjunctiva | "mànegues de ferre o braçals", com si fossin sinònims. Això | cessió generosa. Perquè, em sembla, el Misteri es troba davant aquesta | disjuntiva | : o convertir-se en una carcassa buida apta per a la dissecció, com està a | el problema. Un edicte de 1502 posava els moros en la | disjuntiva | de batejar-se o d'ésser expulsats. Però la Corona d'Aragó va quedar | poble a la seva llengua va tenir d'un cap a l'altre del Vuit-cents. La | disjuntiva | actual La història de la castellanització cultural continua en el | una altra, però la consciència hi és. Entre dues llengües es planteja la | disjuntiva | del nostre poble. I s'hi planteja, no sols pel que la llengua suposa en | immunitat de que's gaudexen aquelles feres desfermades y posat entre la | disjuntiva | d'esser suprimit ò suprimir, opti, a la primera ocasió favorable | -s'hi, senyor Jaggers? —No dic pas això, Pip. No faig sinó emetre una | disjuntiva | . Si ell la tractés a llisades, possiblement li escauria la força; si fos | va dir-me: —Negrín és un geni o un boig. Avui hom dóna per resolta la | disjuntiva | , i no pas en el sentit de declarar-lo geni. És just de reconèixer que | l'esfera de la Moral, a la qual pertanyen els darrers membres en la | disjuntiva | , i l'esfera pròpiament del Dret. II. Divisions del Dret Hom | Per comprensió: fixant una propietat, un distintiu i posant la | disjuntiva | general "per a qualsevol objecte, o posseeix la propietat considerada, o | cristiana s'empobreixi o bé que s'esfumi la seva confessió creient: una | disjuntiva | que, dissortadament, vivim al nostre país. b) Caràcter pastoral | amb una concepció del món i un sistema d'interessos propis. La | disjuntiva | plantejada per Mannheim suposa: en primer lloc, la creença que en les | —Miri, per desgràcia, la gent reacciona segons modes, per mimetisme. La | disjuntiva | entre monarquia i república, respon a un plantejament burgès, mitjançant | Ara bé, creiem que ara com ara no té massa sentit plantejar-se la | disjuntiva | entre lluita armada o lluita pacífica. I això, és clar, pel fet que no | quant a la comprensió, ja l'hauria col·locada també dins aquesta | disjuntiva | que el misteri de la Passió renovat ens força a replantejar. Ben entès | el ferment autènticament revolucionari de l'arquitectura nova. La | disjuntiva | començava a plantejar-se més clarament: la polèmica entre cosmopolites i | educadores. O profetisme, o observació i humilitat. Heus ací la nostra | disjuntiva | . L'educand, subjecte a l'evolució històrica Tot allò que cau sota les | difamació, oblidant que més que d'un problema abstracte es tractava d'una | disjuntiva | tan concreta com és un 20 o un 50 per cent. El | davant un dilema espinós i dolorosíssim. O ell o l'Església, era la | disjuntiva | que mossèn Cinto, amb la seva conducta, els plantejava. Conseqüents abans | de suprema autoritat. Mentrestant els bisbes es troben davant d'una | disjuntiva | : o bé cal que s'acontentin amb l'eficàcia, limitada de moment, de les | significava, naturalment, el principi de la revolució. Davant d'aquesta | disjuntiva | tan clara i innegable, hi va haver un silenci de perplexitat, i aleshores | El viratge decisiu de Felip II (1580 o 1568) La | disjuntiva | que plantegem, ¿va ésser una conseqüència del viratge internacional | però completament; pera no quedarse, me vull pensar, a la meytat de la | disjunctiva | . Al C. XIV-138, diu: "Lo que no hemos encontrado en la | papers de novel·lista i d'assagista— ha volgut arribar, precisament, a la | disjuntiva | entre l'adaptació a la nova circumstància o la fugida. Si, en alguns | estamos por encima de los dos bloques, sense adonar-se que la | disjuntiva | que tenim plantejada és la de sumar-se a un d'ells o deixar-nos esclafar | é indiscutit en la humana societat. A n' aixó contestaréu que si tal | disjuntiva | 's proposa, no queda altre terme mitj entre ésser anarquistes ó | El problema que planteja la qüestió espanyola es presenta en forma de | disjuntiva | anguniosa: o intervenir i córrer el perill d'una conflagració general, o | intervenir i exposar-se a perills no menys greus. Cal fer front a aquesta | disjuntiva | amb tota la gravetat que enclou. Ningú no pot negar-se a sospesar les | Centralisme, allunyament del poble de la política (situar-lo en la | disjuntiva | : o abstenció o insurrecció), poder de la burocràcia encara que sigui poc | com a distintiu de tot el moviment. No es tractava aleshores ja de la | disjuntiva | reforma o revolució. Es tractava que als països on el moviment del canvi | en un punt equidistant de l'ésser o no ésser, sempre es té enfront la | disjuntiva | , com si fos un càstig per a cada generació que puja. ¿Per què Catalunya | li somriu. Però és que no som, ni hem estat mai, veritablement, davant la | disjuntiva | de saber si ens convé més renunciar a la catalanitat o mantenir-nos-hi. | la Foia Roja, a més a més, tenia fortes arrels en la seua vida. Però la | disjuntiva | l'angoixava: o la protecció —Déu sap amb quins ocults designis— de Rafel | en l'opinió sobre temes puntuals de l'ensenyament. Així, s'obre la | disjuntiva | ensenyament públic-ensenyament privat, es recull: Una majoria dels | enllà del sepulcre, ab aquell usufruyt condicional que la posava en la | disjuntiva | de condempnarse a viudesa perpètua y a sacrificar tota la felicitat que | y alegroy: —Be, idò! Festetjaré ab totes dues, una a cada banda. L' eterna | disjunctiva | li fallá. —Ben dit! —Loá un dels circunstants. —Idò espera-mos, anirem | per l' amplària del carrer. En Lau Mendingo xerrant-xerrant y brandant | disjunctives | ... s' era dormit. O s' era dormit ò no s' era dormit! Era el seu flac y | autocrata o d'un organisme als sistemes d'autonomia i atomisme, no es una | disjuntiva | matematica en que s pugui optar, a priori i definitivament, per | mi aquell punt d'inflexió que apareix en totes les vides humanes, aquella | disjuntiva | de camins, de pautes marcades: unint-me a ella m'unia a la seua pobresa, a | S'esdevé un naufragi, i a l'estranya passatgera se li planteja una | disjuntiva | : si vol pujar en una barca de salvament, ha d'abandonar l'animal. Ella | total: mai, fins ahir, les circumstàncies no m'havien imposat una | disjuntiva | inevitable entre Pauline i la seva Lorelei. Però aquest horari | i creu, a més, que la política té o ha de tenir el seu propi to. La | disjuntiva | presentada per Max Weber entre una moral de la convicció i una moral de | ingerència aliena. La categoria moderna d'individu no sols condueix a les | disjuntives | individu/societat, individualisme/col·lectivisme, etc., sinó que, de fet, | i la comoditat i absència de riscos en un establiment sanitari eren la | disjuntiva | . La necessitat de més higiene que previngués qualsevol complicació van | dilema antic, com quan Francesc Cambó escrivia a Prat de la Riba sobre la | disjuntiva | de l'actuació dels diputats en la Lliga a Madrid. Podrien actuar com a | Penso que la física moderna ha col·laborat en l'acabament d'aquesta | disjuntiva | ". I més avall: "El 'quid' de la qüestió rau en el fet que per | l'any en curs. L'aplicació del DON dóna una alternativa a la | disjuntiva | entre bases de dades referencials o bibliogràfiques i les bases de dades | per tant, florins. Coneixem l'exemplar publicat per L. Domingo. La | disjuntiva | quarteroles de pacífic/quarteroles de ducat només pot ésser resolta per | d'espectacles amb inclinacions còmiques. El 1929 se li presenta la | disjuntiva | de dedicar-se al jazz com a música reconeguda i respectada pels | fàcil que, posat a actuar sobre les persones, sigui aquesta la primera | disjuntiva | que se li presenti: ¿en quin grup invertirà més esforços, en els |
|