Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

fregar, flirtejant amb la demagògia, l'ordre sacramental dels cèntims. "	Dispensi	, senyor Salom, però vostè, respectes a part, em dringa a ximple",
però trobo força feixuga La Ilíada, per exemple, i	dispensin	, no se m'esvalotin, no voldria ofendre ningú. És una impressió personal
que xiulen a tot arreu i piquen allà on poden ja ens faran l'honor de	dispensar	-nos de l'elefantiasi. I aquesta francesa de Lió té una conversa tan
fa home dir tot això que em dius? /Andreu\ Ho vaig a meditar.	Dispensa	. [(Entra a la taverna. Xela continua asseguda. Se senten
més bé. Et sents més ample, oi? /Andreu\ T'hauré de dir:	dispensi	. Fóra bona! Si em vas esperar durant aquests dos anys, ¿qui t'empenyia a
que sota d'alguna disfressa no et rodi a frec, i	dispensa	). El que vull que comprenguis més és que les noies
Serem parents i no ens haurem vist les cares. Víctor.	Dispensi	; sóc una mica salvatge. Rosa. No manca sinó que te n'alabis!
Un negoci urgent, Ernestina. El marquès de Vilamajor m'abassega; ja em	dispensaràs	. Ernestina. [(Mentre segueix costurejant.)] No cal
Tingui seny, per Déu! Júlia. Ja n'he tingut força, de seny!	Dispensi	, Pepe; li dec semblar una ximpleta; tan aviat ric com ploro.
si tot està oblidat! Ara vaig a dir-li el que passa. Dr· Riera.	Dispensi	, senyora Rosa. Amb en Víctor ens entendrem millor. Vol deixar que m'ho
d'una banda a l'altra i es va tornar a girar de cara a mi i va dir,	dispensi	, i es va posar a cridar, Ei!... que m'heu vist l'americana? Estava al
vint-i-dos anys de casats. I el milicià se'n va anar dient que el	dispensessin	i diu que, a la nit, tots estaven encastats a la ràdio galena i el gendre
sé què vaig pensar. Em va dir si volia tornar amb ell a la botiga, que el	dispensés	, però que si volia fer el favor de tornar amb ell a la botiga. I vam
trencada, que no és altra cosa que un gran abandonament. Em va dir que el	dispensés	de donar-me la feina de fer-m'hi anar el diumenge, que segurament era el
que, per damunt l'opinió que he atribuït a Sebastià Gasch —i que ell em	dispense	si és apòcrifa—, hi ha una circumstància concloent: el pintor abstracte,
el senyor del criat. —Em sento com esporuguida. —Cregui'm a mi, i	dispensi	que m'hi posi; a segons quines hores vigili que les portes siguin ben
puja al rostre de Teresa li envermelleix els ulls i tot. —El que és jo, i	dispensi	—insisteix la mitja senyora,— no consentiria a casa meva una persona tan
i, si la nostra interpretació és exacta, ni tan sols és lliure de	dispensar	-se'n. Es defineix, doncs, com a pintura "de gènere" amb la condició d'
de la segona, ja sigui que, gràcies a la mateixa etnologia, la segona	dispensi	la benedicció d'un sentit a una primera humanitat que n'estava mancada.
s'arrapa encara a un període de la història contemporània que li	dispensava	el privilegi d'una congruència entre els imperatius pràctics i els
Era un simple compromís de company y 'l meu amich es prou considerat pera	dispensar	me. Y li doná respectuosament dos copets á l' esquena. La Toneta,
entrada á plorar. La colla 's perdé Rambla avall y milers de personas, al	dispensar	una mirada á la Toneta, exclamaren entre sí: "¡Una boja, pobreta!"
Toneta 's morís sense haver rebut un adeu agrahit, sense haver	dispensat	una mirada de perdó á la quí involuntariament havía ajudat á matarla. Y
sevas noyas, que rebían á donya Mercé ab llágrimas d' agrahiment, sòls li	dispensaren	á ell la mirada freda que s' endú 'l lacayo. En la curta conversa que s'
y feyners com pochs n' hi hagi. La ballaban magre, molt magre, y	dispensi	la expressió... ¡Ay senyor! quan jo 'm recordo de las que li hé sentit
adonar de que anaba del bras ab un jove completament desconegut per mi. —	Dispensi	m —li vaig dir,— are m' adono de que vaig ab vosté, y aixó no está
, y aixó no está pas bé. —Té rahó, Gracieta, —'m va contestar.—	Dispensi	m l' atreviment; pero he vist que aquells pillets l' insultaban y... —¡Ay,
se va acostar, y ab un interés que may li agrahiré prou, va preguntar: —	Dispensin	la curiositat; pero... ¿que potser ha ocorregut alguna desgracia? —No
y jo, Federico, no 'ns fessim mal, permeteume are que'us demani que 'm	dispenseu	si'us vaig agraviar... —¡Fugiu d' aqui!... ¿Voleu callar?... Mireu,
Ella. Ay! que no 'm toqui que jo ja se la llissó. Ell.	Dispensi	, pero 'm semblaba que veya un bulto... Ella. (¡Qu' es maula!)
que es desvetllava en tu trobava motius d'anticipar-se en l'atenció que	dispensaves	al meu pare." "¿Us semblarà insensat si us confesso que no vaig
de l'heroi de l'espasa; una barca lleugera se l'enduia mentre el cel li	dispensava	un raig esplendorós de llum. La gent l'acomiadava amb delirant
d'un altre món que no m'és lícit de revelar tal volta? Se'm	dispensa	, tanmateix, pel teu bé. I el que ultrapassa l'abast
els papers dels Pares Escolapis a causa de l'atenció que aquest orde ha	dispensat	de sempre als "miracles". Així, el poeta Joan Arolas, que fou escolapi,
nous temps canviaven aquella vellíssima institució per la possibilitat de	dispensar	-se del compromís militar amb el pagament de vint-mil reals de velló.
comparacions, ho hauríem de fer amb la que tres anys després es va	dispensar	a Niceto Alcalá Zamora. Una vegada i l'altra, la nostra sort i el nostre
March!", ni tan sols "Vixca Bernat i Baldoví!". El lector —confio— em	dispensarà	de més comentaris, per raó de les circumstàncies. "L'eximpli de la mata
dels reialmes de Sardenya, Sicília i Nàpols. El primer Borbó liquida i	dispensa	aquestes romanalles del nostre imperi. Vet ací la realitat crua. Res més
nacions, hem de començar per demanar als nostres llegidors que ens	dispensin	, perquè com que ja suposem que l'immensa majoria no coneixen el
Doncs bé, tornant al que deiem i demanant als nostres llegidors que ens	dispensin	aquestes consideracions que de moment sembla que no vinguin a tò, direm
dir quatre paraules als catòlics, començant per demanar-los-hi que ens	dispensin	la llibertat que ens pendrem d'entretenir-nos un moment atacant-los sense
dels miralls de tres cares i més aviat està content si li diem: —	Dispenseu	; no teníem esment que fossiu amb nosaltres; —que no quan per un dels jocs
Lectures que es fan dir "Sí, senyor", i lectures que ens diuen: "	Dispensi	: no és vostè qui cerco". Lectures (cal no confondre amb la manera de
cor massa agre algun dia i li escapa algun lladruc escadusser, també l'hi	dispenso	. Sense una mica d'indulgència a les falles del proïsme, la vida fóra una
cosa que la majoria dels que hi han assistit no deixen mai de fer, per a	dispensar	-se de judicar o per un temperament que sempre m'ha semblat fora de lloc,
rei de Bohèmia. No li parleu pas de les guerres de Flandes i d'Hol·landa,	dispenseu	-li almenys de respondre-us: confon els temps, ignora quan han començat,
li ja qui pogués veure-la o deixar-la de veure. —Escolta, Pasqualet... —	Dispensa	, Nieves... En aquest moment... el papà m'espera... —No: prou ho saps que
—Oooh! Quína heretgía! —exclamà, escandalisada, tota la concurrencia. —	Dispènsi	, Muret, axò no pot ser, —saltà la Berta, com fingint una justíssima
dexantli rès. La va dexar hereva... donchs, dígui, vaya, dígui. —	Dispènsi	: l'hereu serà'l nen de la Mercedes: la Paulina no té sinó l'ús de fruyt,
concedeix sobre la pobra dòna, que, ni en testament, se'n volen desfer. —	Dispènsi	, Camila, me sembla que, en aquest cas, no's tracta del domini moral ò

Pàgina 1 (de 22)

50 següents