×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb dispensar |
Freqüència total: 1080 |
CTILC1 |
fregar, flirtejant amb la demagògia, l'ordre sacramental dels cèntims. " | Dispensi | , senyor Salom, però vostè, respectes a part, em dringa a ximple", | però trobo força feixuga La Ilíada, per exemple, i | dispensin | , no se m'esvalotin, no voldria ofendre ningú. És una impressió personal | que xiulen a tot arreu i piquen allà on poden ja ens faran l'honor de | dispensar | -nos de l'elefantiasi. I aquesta francesa de Lió té una conversa tan | fa home dir tot això que em dius? /Andreu\ Ho vaig a meditar. | Dispensa | . [(Entra a la taverna. Xela continua asseguda. Se senten | més bé. Et sents més ample, oi? /Andreu\ T'hauré de dir: | dispensi | . Fóra bona! Si em vas esperar durant aquests dos anys, ¿qui t'empenyia a | que sota d'alguna disfressa no et rodi a frec, i | dispensa | ). El que vull que comprenguis més és que les noies | Serem parents i no ens haurem vist les cares. Víctor. | Dispensi | ; sóc una mica salvatge. Rosa. No manca sinó que te n'alabis! | Un negoci urgent, Ernestina. El marquès de Vilamajor m'abassega; ja em | dispensaràs | . Ernestina. [(Mentre segueix costurejant.)] No cal | Tingui seny, per Déu! Júlia. Ja n'he tingut força, de seny! | Dispensi | , Pepe; li dec semblar una ximpleta; tan aviat ric com ploro. | si tot està oblidat! Ara vaig a dir-li el que passa. Dr· Riera. | Dispensi | , senyora Rosa. Amb en Víctor ens entendrem millor. Vol deixar que m'ho | d'una banda a l'altra i es va tornar a girar de cara a mi i va dir, | dispensi | , i es va posar a cridar, Ei!... que m'heu vist l'americana? Estava al | vint-i-dos anys de casats. I el milicià se'n va anar dient que el | dispensessin | i diu que, a la nit, tots estaven encastats a la ràdio galena i el gendre | sé què vaig pensar. Em va dir si volia tornar amb ell a la botiga, que el | dispensés | , però que si volia fer el favor de tornar amb ell a la botiga. I vam | trencada, que no és altra cosa que un gran abandonament. Em va dir que el | dispensés | de donar-me la feina de fer-m'hi anar el diumenge, que segurament era el | que, per damunt l'opinió que he atribuït a Sebastià Gasch —i que ell em | dispense | si és apòcrifa—, hi ha una circumstància concloent: el pintor abstracte, | el senyor del criat. —Em sento com esporuguida. —Cregui'm a mi, i | dispensi | que m'hi posi; a segons quines hores vigili que les portes siguin ben | puja al rostre de Teresa li envermelleix els ulls i tot. —El que és jo, i | dispensi | —insisteix la mitja senyora,— no consentiria a casa meva una persona tan | i, si la nostra interpretació és exacta, ni tan sols és lliure de | dispensar | -se'n. Es defineix, doncs, com a pintura "de gènere" amb la condició d' | de la segona, ja sigui que, gràcies a la mateixa etnologia, la segona | dispensi | la benedicció d'un sentit a una primera humanitat que n'estava mancada. | s'arrapa encara a un període de la història contemporània que li | dispensava | el privilegi d'una congruència entre els imperatius pràctics i els | Era un simple compromís de company y 'l meu amich es prou considerat pera | dispensar | me. Y li doná respectuosament dos copets á l' esquena. La Toneta, | entrada á plorar. La colla 's perdé Rambla avall y milers de personas, al | dispensar | una mirada á la Toneta, exclamaren entre sí: "¡Una boja, pobreta!" | Toneta 's morís sense haver rebut un adeu agrahit, sense haver | dispensat | una mirada de perdó á la quí involuntariament havía ajudat á matarla. Y | sevas noyas, que rebían á donya Mercé ab llágrimas d' agrahiment, sòls li | dispensaren | á ell la mirada freda que s' endú 'l lacayo. En la curta conversa que s' | y feyners com pochs n' hi hagi. La ballaban magre, molt magre, y | dispensi | la expressió... ¡Ay senyor! quan jo 'm recordo de las que li hé sentit | adonar de que anaba del bras ab un jove completament desconegut per mi. — | Dispensi | m —li vaig dir,— are m' adono de que vaig ab vosté, y aixó no está | , y aixó no está pas bé. —Té rahó, Gracieta, —'m va contestar.— | Dispensi | m l' atreviment; pero he vist que aquells pillets l' insultaban y... —¡Ay, | se va acostar, y ab un interés que may li agrahiré prou, va preguntar: — | Dispensin | la curiositat; pero... ¿que potser ha ocorregut alguna desgracia? —No | y jo, Federico, no 'ns fessim mal, permeteume are que'us demani que 'm | dispenseu | si'us vaig agraviar... —¡Fugiu d' aqui!... ¿Voleu callar?... Mireu, | Ella. Ay! que no 'm toqui que jo ja se la llissó. Ell. | Dispensi | , pero 'm semblaba que veya un bulto... Ella. (¡Qu' es maula!) | que es desvetllava en tu trobava motius d'anticipar-se en l'atenció que | dispensaves | al meu pare." "¿Us semblarà insensat si us confesso que no vaig | de l'heroi de l'espasa; una barca lleugera se l'enduia mentre el cel li | dispensava | un raig esplendorós de llum. La gent l'acomiadava amb delirant | d'un altre món que no m'és lícit de revelar tal volta? Se'm | dispensa | , tanmateix, pel teu bé. I el que ultrapassa l'abast | els papers dels Pares Escolapis a causa de l'atenció que aquest orde ha | dispensat | de sempre als "miracles". Així, el poeta Joan Arolas, que fou escolapi, | nous temps canviaven aquella vellíssima institució per la possibilitat de | dispensar | -se del compromís militar amb el pagament de vint-mil reals de velló. | comparacions, ho hauríem de fer amb la que tres anys després es va | dispensar | a Niceto Alcalá Zamora. Una vegada i l'altra, la nostra sort i el nostre | March!", ni tan sols "Vixca Bernat i Baldoví!". El lector —confio— em | dispensarà | de més comentaris, per raó de les circumstàncies. "L'eximpli de la mata | dels reialmes de Sardenya, Sicília i Nàpols. El primer Borbó liquida i | dispensa | aquestes romanalles del nostre imperi. Vet ací la realitat crua. Res més | nacions, hem de començar per demanar als nostres llegidors que ens | dispensin | , perquè com que ja suposem que l'immensa majoria no coneixen el | Doncs bé, tornant al que deiem i demanant als nostres llegidors que ens | dispensin | aquestes consideracions que de moment sembla que no vinguin a tò, direm | dir quatre paraules als catòlics, començant per demanar-los-hi que ens | dispensin | la llibertat que ens pendrem d'entretenir-nos un moment atacant-los sense | dels miralls de tres cares i més aviat està content si li diem: — | Dispenseu | ; no teníem esment que fossiu amb nosaltres; —que no quan per un dels jocs | Lectures que es fan dir "Sí, senyor", i lectures que ens diuen: " | Dispensi | : no és vostè qui cerco". Lectures (cal no confondre amb la manera de | cor massa agre algun dia i li escapa algun lladruc escadusser, també l'hi | dispenso | . Sense una mica d'indulgència a les falles del proïsme, la vida fóra una | cosa que la majoria dels que hi han assistit no deixen mai de fer, per a | dispensar | -se de judicar o per un temperament que sempre m'ha semblat fora de lloc, | rei de Bohèmia. No li parleu pas de les guerres de Flandes i d'Hol·landa, | dispenseu | -li almenys de respondre-us: confon els temps, ignora quan han començat, | li ja qui pogués veure-la o deixar-la de veure. —Escolta, Pasqualet... — | Dispensa | , Nieves... En aquest moment... el papà m'espera... —No: prou ho saps que | —Oooh! Quína heretgía! —exclamà, escandalisada, tota la concurrencia. — | Dispènsi | , Muret, axò no pot ser, —saltà la Berta, com fingint una justíssima | dexantli rès. La va dexar hereva... donchs, dígui, vaya, dígui. — | Dispènsi | : l'hereu serà'l nen de la Mercedes: la Paulina no té sinó l'ús de fruyt, | concedeix sobre la pobra dòna, que, ni en testament, se'n volen desfer. — | Dispènsi | , Camila, me sembla que, en aquest cas, no's tracta del domini moral ò |
|