Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Doncs, bé: ¿saps Qui era aquest colom? Caín. [(	Displicent	.)] ¿Què vols que sàpiga? Quer· T'ho diré perquè ets tu.
Ernestina. [(Amb serenitat, però amb veu defallida i gest	displicent	.)] Merceneta! I ara! Deuries tenir un xic més de seny i compostura.
me. No et sembla, Júlia, que no es posa pas com cal? Júlia. [(	Displicent	.)] No hi entenc res, mare. Rosa. Pobra Júlia! És clar: d'on
la costura de la seva falda, l'empeny amb el peu i adopta una positura	displicent	, com si es disposés a dormir.)] Víctor. [(Aixecant-se i
la dona de Frederic, era una persona sense iniciativa, gemegaire, agre,	displicent	, que de mica en mica s'havia anat encomanant el limfatisme polsós de casa
amos del Pujol. —Nosaltres vam anar a missió a la Caritat —diu Teresa,	displicent	. —Predicava mossèn Ramon Casassa. —És un sant baró —observa la senyora de
superioritat, la manera de subratllar-lo, amb una satisfacció una mica	displicent	, el descobria tal com era. Més tard, el recordo fet una ombra d'ell
apareixia jove, fresc, immaculat. Res de les pal·lideses ulleroses i	displicents	del matí. Una tendror de rosa emanava de la seva cara dolça i somrient.
sort en una altra banda, abans no tanquessin les botigues. Josep estava	displicent	. Com que es tractava de la meva capa i ell ja tenia la seva, la feina més
del cop que volia donar aquesta tarda, però en veure'l tan flonjo,	displicent	, mig tombat en el seu llit amb una voluptuosa lassitud de la qual no el
d'alguna manera la "revolta juvenil" arxisabuda. Insolent en uns casos,	displicent	en d'altres, l'actitud dels nois enfront del món dels adults mereix les
a les grans festes: cruel deport que apassiona la gent de la terra.	Displicent	a la nostra tafaneria, ella volta que volta, mentre bevem de l'aigua a
importància als elogis del metge, i amb tot, aquell dia estigué com més	displicent	amb la seva amiga i reparà amb sorpresa que aquesta tenia el cabell més
precioses, com els mots d'un diccionari de rimes. Ell, amb gest	displicent	de refús, dirà a mitja veu el nom de cada beguda i ordenarà: —A la
com recobrant-me després de grans perills, fa grans escarafalls quan jo,	displicent	, deixo caure la indicació de la temperatura que suara marcava el
caminant, després de repetir "Gonó", amb un to de suficiència	displicent	. "Gonó" significa simi cinocèfal en llengua bambarà, que és
i fent-li honor amb el luxe de llurs vestits i amb llur positura	displicent	. El marabú Ocell amb totes les garanties externes de personatge seriós
permetent als missioners anglesos d'instal·lar-se a Taïtí (amb un gest	displicent	de gran reialesa que adopten dos cadells de tigre) va fer el primer pas
posar. —Deixem-ho per a demà, amic Ignasió, —respongué ella	displicent	. Pensant-me que feia nosa volguí retirar-me, cosa que la Valèria no
a homes civils, més! —Hom diu que hi ha d'haver disciplina —fa, Kropp,	displicent	. —Sí, sempre tenen raó —rondina Kat.— Potser sí, que és necessària. Però
Catalunya, d'acord amb els governs... Prats no pogué contenir un gest	displicent	. Allò que ella deia el feria tan endins, que exclamà, amb una amarga
al bestiar de la fira. Fa uns moments que, a distància i amb mirada	displicent	, et palpa una i altra vegada, com si realitzés un esforç mental per
purament vegetals; poden, altres vegades, tenir molta ironia, sovint	displicent	, generalment oculta. Aquest petit món és molt complex. En realitat,
d'una taula col·locada sobre una alta tarima, uns senyors ensopits i	displicents	, amb un bombo davant per treure boles, tot plegat immers en la llum
El senyor Almeda queda un moment pensarós i després diu entre conformat i	displicent	: —Aquesta és la videta que fem els apotecaris en aquests poblets...
que no havia, ni de prop ni de lluny, estat al·ludit. Quan, amb un aire	displicent	, es dirigia a mi i em deia: "Ara em vindrien de gust uns canelons...",
amarg que deixà veure una dentadura trista. —Bah!... —digué Roca,	displicent	, gairebé sarcàstic—. Digui que vostè, davant de les coses artístiques, té
procurant de donar a la cara, mentrestant, un aspecte d'indiferència	displicent	. El treball de masticació era perceptible més a les galtes que a la
mirant a terra, picant a terra amb la virolla del seu bastó, fred i	displicent	. —En efecte, ho sembla... —fa Coromina. —Llavors deu ésser per fer honor
"Home...! És una senyoreta molt intel·ligent...!" Gori, vermell,	displicent	: "Una senyoreta intel·ligent que deu estudiar per llevadora, com totes
una llarga estona de cua i retirar la lletra d'un empleat malagradós i	displicent	que acabava de fer un negoci i semblava que us havia fet un favor d'una
Vaig formar part durant unes setmanes d'aquell ramat díscol, bèstia i	displicent	. A un quart de nou del matí entràvem a l'aula de Química General. El
agafaven davant del doctor Alcobé, catedràtic de Física, home sec i fred,	displicent	i impermeable. Arribà un moment que el desordre em produí un fàstic
una espècie d'ideal burgès general— i tenia un caient de mirada fatigat i	displicent	que socialment el realçava. Era una mirada que l'excloïa de la humanitat
aquest era el tracte. El senyor Codina em semblà més aviat fatigat i	displicent	. No hi ha res que avorreixi tant com haver d'ensenyar el que hom fa cada
planes, que de tan carregades d'ingenuïtat poden semblar una ficció	displicent	. Però ja vaig dir, més endavant —i això em servirà d'excusa—, que
d'aplicar a un panorama l'adjectiu perfecte. Capvespre rúfol, aire	displicent	. Els carrers de la vila són deserts. Només es passeja el senyor Roig,
porta l'auricular penjat a l'orella —el bolet—, però té un aire tan	displicent	i llunyà, té un aspecte de sord tan integral i absolut, que suposo que
alguna cosa que ell no accepta. En la discussió agafa de seguida un to	displicent	, de menyspreu. Apareixen, en el seu cos, tota mena de petits tics —nervis
guanyant, se'ls coneix en la cara i desenrotllen una certa arrogància	displicent	. Si surten perdent, sembla que els han clavat una pallissa —semblen
pel·lícula. Davant de la meva afirmació, el meu interlocutor fa una cara	displicent	i diu amb un gran aplom: ja l'he vista. De vegades comunico el fet a un
mateix, cosa que el disgusta notòriament. La seva reacció pot ser llavors	displicent	, per no dir despectivament silenciosa. Altres vegades, però, és sonora i
a la voluntat del mar que donava a les algues moviments de beutat	displicent	i de desmai fingit. En Vadoret seguia amb interès l'alga allunyada de les
encara no el deixaven ésser comunicatiu com abans. Amb una mirada	displicent	observava la gent de la platja: l'avi Cisó feia xarxa als seus
! Si no te'n té l'òliba, que és tan d'església..." I s'allunyà tot	displicent	. Les rates s'enardiren; una li pegà mos a l'orella. En Joan xisclà.
. —A tu sempre t'han agradat els marins —observà Elvira a la fi, en un to	displicent	. —Oh, sí: sempre! —I ja ho veus: ara n'ha passat un pel
I quan arriba l'hora, Macià diu: —Me'n vaig al llit. I l'altre,	displicent	: —Tan aviat? Jo encara tardaré una estoneta. Aleshores Macià treu unes
l'edició de les seves obres i de Garcilaso ja no la veiem com filla d'un	displicent	mecenatge, sinó nascuda de la similitud de gustos i aficions literàries.
de treure's les paraules de la boca, té normalment un tarannar feixuc, és	displicent	, calmós, apàtic, "no es posa cap pedra al fetge per res" i "sembla que
aristocràtica en la distinció dels rostres i en l'eloqüència exquisida i	displicent	de les mans; el gust per les assimetries lleus, com un cert encorbament

Pàgina 1 (de 6)

50 següents