Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

uns amb els altres, perquè llur anàlisi a fons en termes mecànics exigeix	dispositius	experimentals que s'exclouen mútuament. Simultàniament, aquesta situació
referents al comportament dels objectes atòmics obtingudes amb	dispositius	experimentals diferents, no poden en general combinar-se de la manera
físics i dels biològics. En primer lloc, hem d'adonar-nos que qualsevol	dispositiu	experimental amb el qual poguéssim estudiar el comportament dels àtoms
simples considerades pels vells iatro-físics, o els més refinats	dispositius	d'amplificació moderns, que ens farien merèixer, si, sense esperit
experiències que concerneixen el comportament dels àtoms, realitzades amb	dispositius	experimentals diferents i descrites mitjançant analogies diferents preses
la relació entre resultats experimentals obtinguts per mitjà de	dispositius	diferents que poden ésser descrits amb imatges solament utilitzant idees
als altres què hem fet i què hem après; i, per tant, la descripció del	dispositiu	experimental i dels resultats de l'observació han de fer-se en un
que qualsevol intent de subdivisió dels fenòmens exigeix un canvi del	dispositiu	experimental, que introduirà noves possibilitats d'interacció entre els
la descripció coherent del qual presentà d'antuvi grans dificultats. Tot	dispositiu	adaptat a l'estudi de l'intercanvi d'energia i d'impuls entre l'electró i
és la circumstància que l'estudi dels fenòmens complementaris exigeix	dispositius	experimentals que s'exclouen mútuament. La necessitat, en física atòmica,
moment en què voldrem conèixer l'impuls i l'energia d'aquestes parts del	dispositiu	de mesura amb una precisió suficient per a controlar l'intercanvi
circumstància afectarà la utilització que volem fer del conjunt del	dispositiu	i, com veurem, aquest punt crucial posa clarament en relleu el caràcter
el caràcter complementari dels fenòmens. Tornem per un moment al cas del	dispositiu	simple indicat en la figura 1, del qual no hem especificat
de les discussions, posada més clarament en evidència per l'estudi d'un	dispositiu	on entre el diafragma amb l'escletxa i la placa fotogràfica és inserit un
estan fermament subjectes per mitjà de cargols en un suport comú. En un	dispositiu	d'aquesta mena, on el coneixement de les posicions relatives dels
comporta un balanç exacte d'impuls, cal evidentment que certes parts del	dispositiu	siguin lliures de moure's independentment de les altres. Un aparell
al suport, on hi ha fixades igualment les altres parts immòbils del	dispositiu	. L'escala dibuixada sobre el diafragma, així com l'agulla fixada en un
el mateix estil semiseriós, la figura 6 representa una part d'un	dispositiu	destinat a l'estudi dels fenòmens que, en contrast amb aquells que acabem
impliquen explícitament la determinació de la coordenada temps. El	dispositiu	consisteix en un obturador rígidament connectat amb un robust rellotge
conclusions, ens caldrà, naturalment, servir-nos d'un muntatge on els	dispositius	d'obturació ja no podran servir de rellotges de precisió, però on el
d'energia per la relació general (4). La consideració d'aquests	dispositius	més o menys pràctics i llur utilització més o menys fictícia va
del formalisme, és a més essencial que hom tingui en compte tot el	dispositiu	experimental. De fet, la introducció de qualsevol nova peça en
de la situació en l'espai i en el temps dels instruments que formen el	dispositiu	experimental— tot ús inequívoc dels conceptes espai-temps es redueix, en
els instruments de mesura i dels quals depèn el funcionament dels	dispositius	d'enregistrament, aquesta circumstància no juga cap paper en el problema
li transfereix en el moment d'una interacció amb un objecte atòmic. Com a	dispositiu	adaptat a la dita finalitat, Einstein proposà el sistema representat en
es concentrà sobre l'aplicació possible d'un aparell comprenent el	dispositiu	d'Einstein i representat en la figura 8, en el mateix estil
En realitat, examinant més acuradament les possibilitats d'aplicació d'un	dispositiu	amb una balança, Einstein havia concebut altres maneres de servir-se'n
de servir-se'n que, malgrat no poder ésser aplicades a l'ús a què el	dispositiu	estava originalment destinat, semblaven portar les paradoxes més enllà de
cal que ens adonem que, en el problema en qüestió no ens trobem davant un	dispositiu	experimental específic únic, sinó que ens referim a dos
experimental específic únic, sinó que ens referim a dos	dispositius	diferents que s'exclouen mútuament. En l'un, la balança s'utilitza al
posa en relleu, altre cop, la necessitat de considerar tot el	dispositiu	experimental, l'especificació del qual és imperativa per a tota aplicació
afegir que paradoxes del tipus considerat per Einstein es troben també en	dispositius	tan simples com el de la figura 5. En efecte, després d'una
introduir diferència, en relació als efectes observables obtinguts amb un	dispositiu	experimental definit, el fet que els nostres plans de construcció o de
quanto-mecànica la nostra llibertat per a construir i manipular els	dispositius	experimentals troba la seva expressió pròpia en la possibilitat
vegades, el punt principal ací, és que les dites mesures exigeixen	dispositius	experimentals que s'exclouen mútuament. L'argumentació d'aquest article
de mesura. De fet, és solament l'exclusió mútua de qualsevol dels dos	dispositius	experimentals, la qual permet la definició sense ambigüitat de quantitats
en circumstàncies especificades, incloent la descripció de tot el	dispositiu	experimental. Amb una tal terminologia, el problema de l'observació no
de la teoria atòmica. En particular, gràcies al desenvolupament dels	dispositius	d'amplificació, ha estat possible l'estudi de fenòmens que depenen
sota condicions ben definides. D'acord amb la circumstància que en un	dispositiu	experimental determinat, poden tenir lloc diferents processos quàntics
l'abast de les teories físiques clàssiques, la descripció del	dispositiu	experimental i el registre de les observacions han d'ésser fetes en el
per a subdividir-lo de manera ben definida, requereix un canvi en el	dispositiu	experimental incompatible amb l'aparició del propi fenomen. En
ús inequívoc dels conceptes d'espai i temps es refereix sempre a un	dispositiu	experimental que implica una transferència d'impuls i d'energia,
definides, la descripció de les quals inclou la del conjunt del	dispositiu	experimental. Amb aquesta terminologia el problema de l'observació en
la seva observació es basa en els enregistraments obtinguts mitjançant	dispositius	d'amplificació adequats de funcionament irreversible, tals com les traces
clàssica, continua mantenint-se i correspon a la lliure elecció dels	dispositius	d'experiència pels quals l'estructura matemàtica del formalisme quàntic
latitud apropiada. La circumstància que, en general, amb un sol i mateix	dispositiu	experimental hom pugui observar enregistraments diferents és a vegades
i d'energia entre l'organisme i el que l'envolta. A més, qualsevol	dispositiu	experimental que permetés de controlar aquestes funcions, en l'extensió
de la posició de la placa fotogràfica en relació amb les altres parts del	dispositiu	experimental, tals com diafragmes i obturadors, que defineixen les
quàntum d'acció, forma part inseparable dels fenòmens. En realitat, tot	dispositiu	experimental que permet l'enregistrament d'una partícula atòmica en un
de les condicions experimentals implica que cal tenir en compte tot el	dispositiu	experimental per a descriure els fenòmens d'una forma ben definida. La

Pàgina 1 (de 29)

50 següents