×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb disputar |
Freqüència total: 1446 |
CTILC1 |
del ruixat brillaven per terra, i la dida i la siora se'n | disputaven | les engrunes. "Mio risparmio, desgracià, povereta mi!", va | cada dia, exactament igual que cada dia. Et neguiteges pel que parlen i | disputen | aquests senyors? I deixa'ls estar, no te'ls escoltis. Com t'espanta que | Anselm; molts capvespres passejaven plegats pels encontorns del poble; es | disputaven | sense violències, i a la tornada anaven a tastar el vi més vell del | reguladores del "joc net" i dins les quals els escriptors haurien de | disputar | -se l'admiració i els diners dels "clients". De més a més, el plagiari | les quals comencen a volar unes peces interiors de dona que els homes es | disputen | amb tot de crits. Un dels individus de la taula llarga aixeca els ulls de | La major part del temps, al contrari, els germans es barallaven, | disputaven | , es pegaven, fins que obligaven el pare a intervenir. A penes si es | a filla única, la Pigadeta havia estat la manyaga de tots. Els germans es | disputaven | per quin l'estimava més. Ella, entre tots, preferia el més gran, que era | grotesc cru. Lita és lladre com les garses i s'ho menja tot; va per terra | disputant | -se les deixalles amb els garrinets; rosega la fruita verda, la fusta, la | [(Vanitós, fatxenda.)] He he! Les Forces Supremes se'm | disputen | ! Quer· No et posis a predicador, diable! Nosaltres sabem vetllar | cinc paraules. El fet de ser sensible a elles és un mèrit que no es podrà | disputar | a la present decadència mallorquina. En els moments de pessimisme, en | moments decisius han estat Espanya, Europa i el Mediterrani els qui s'han | disputat | , àdhuc dins de cada un dels catalans, la preeminència. Sembla, doncs, de | la seva condició d'alumne model era una mena de canongia que no li | disputava | ningú. En qüestions de disciplina, portava el reglament a la punta de | tot... a qui? A vagabunds que el nodriment i el cau | disputen | a les feres, fugint de tota llei... Anau, anau a | La regla deu tenir la finalitat d'impedir que una mare i la seva filla es | disputin | l'afecte del mateix home; en fi, el tabú es podria haver estès per | llurs mestressas, sinó un aixám de mossos de fonda y de menestrals que 's | disputan | los mellors talls, la fruyta més primerenca ó la major baratura; eixint | coneixería. Abdós estimats enfilaren lo corredor de brasset, després de | disputar | ho un moment pera desvaneixer los reparos qu' altra cop lo pudor de la | ab llástima per altres, per tots ab sorpresa. Lo cotxero atacat comensá á | disputar | la possessió del atahut, aixecantlo tant com podía. Son company s' | al coll, que li tapessin lo cap." Y tres ó quatre parells de mocadors se | disputavan | lo favor ab las prendas de vestir de la Madrona que queyan com una | ab desenfado y á buydar ampollas á dojo. En Sugranyes y en Marlet fingían | disputar | entre sí, buscavan rahons al mosso y parlavan desaforats, l' armilla | Gran Duquesa, fentli coro 'ls demés. Per fí, ventá l' ampolla á la paret, | disputant | arreu que no era allí ahont havía topat, sinó á terra. En Llassada que, | ! Ells, que ja se t'han fet seu". Semblava que la vella i la criada es | disputessin | la meva amistat. Estaven sens dubte a l'aguait que l'apotecari sortís de | de la casa, i l'altra, per la porteta interior de la rebotiga. Es | disputaven | davant meu; jo veia l'odi amb què es miraven, m'escruixien els fàstics | plorosa que aclama Beethoven no és pas distinta de la que al carrer es | disputa | el pa, els honors, la dona, l'alegria i la pau amb els punys i les dents | vaig empassar-me tot mormolant com qui desvarieja. Ells dos s'allunyaren. | Disputaren | . Callaren. Tornaren a disputar. La cosa es feia pesada. Hi hagué un llarg | qui desvarieja. Ells dos s'allunyaren. Disputaren. Callaren. Tornaren a | disputar | . La cosa es feia pesada. Hi hagué un llarg silenci durant el qual | qui s'ensopeix altra vegada i ell s'allunyà remugant. Vaig sentir que es | disputaven | una estona al replà, i, després, un cop de porta violent. Ella vingué a | vaig sentir uns grans crits al meu darrera. Era el meu company, que es | disputava | amb la dona que ell no volia pagar. Ella l'havia seguit fins allí | de cap Església, i posar damunt les muntanyes d'un país, on els homes han | disputat | i disputaran perennement, el segell d'una religió particular és com voler | i posar damunt les muntanyes d'un país, on els homes han disputat i | disputaran | perennement, el segell d'una religió particular és com voler posar límits | com el pitjor enemic, qui els incomodés una mica o qui tractés de | disputar | -los un cèntim. Sens dubte, jo era injust, però la fúria mai no ha estat | a ésser tractat com un home. Era una fera amb la qual m'hauria plagut | disputar | el foc i el refugi. I encara hi havia una altra cosa: els meus sentiments | seguidament, la cursa dels fadrins, que s'apleguen per colles, que | disputen | abans de l'eixida, que s'espentegen mútuament i s'agafen dels braços i de | : —Pero bé: ¿que ha passat entre tú y aquell pillo?... ¿Que ús heu | disputat | ? No 'm vaig poder contenir més. Lo meu nom, la meva honra estaba en | en la pissarra! Tot un mestre! Pero ¡ca! cualsevol ho es. Si en palestra, | disputant | , ja diuhen: —Mestre, no sou vos qui 'm salvará. Valdament no arribi á ser | greu. Caminaren una estona en silenci. Idees tèrboles i inconfessables es | disputaven | els pensaments de Cosme. "Si està tan greu és possible que mori d'un | entre flassades..." Mentre es vestia contemplava la fàbrica. La hi | disputaven | , la hi volien prendre! No cediria. Estava a punt per a la lluita. "Em | motiu per a lluitar per la vida. Cadascú té el seu món i el gos no | disputarà | el món del llop perquè l'un no coneix el de l'altre. Ni l'interessa. | gran d'aquesta eterna angoixa? On no hi ha, doncs, cap bé per | disputar | -se, la lluita no pot ésser promoguda per faccions: | per l'aire sublim o per la plana, volant o en cursa ràpida, es | disputen | com als olímpics jocs o als camps de Pito; uns altres | al laberint no troben cap sortida. Del bé i del mal extensament | disputen | , de benaurança i de final misèria, de passió, de | i Humitat, Fredor i Ardència, els quatre indòmits combatents, | disputen | pel seu domini i porten a combatre embrions d'àtoms, | li sortia enfora, com el d'un senglar. No parlava, cridava; no discutia, | disputava | . Se n'havia anat de la seva pàtria, Creta, on era professor de teologia, | Minerva volia al peu de la seva estàtua. Altres ocells li haurien pogut | disputar | aquest privilegi, mes s'amaguen dins l'ombra. La cabeca, tot al revés, se | variabilitat individual; de fet no tinc notícia que això hagi estat mai | disputat | . No té importància per a nosaltres si multituds de formes dubtoses són | aixecada dins un bosc de palmeres; l'arquitectura i la vegetació es | disputen | el terreny i es complementen, per tal de constituir un hàbitat en la | el gènere de matemàtiques que cal. Els mecanicistes i els organicistes | disputen | interminablement sobre la millor manera de fer biologia. Però a cap | de carrer, homicidis estúpids i processons inversemblants. Les autoritats | disputen | per foteses de protocol. La misèria fomenta el bandolerisme. La | afecció al paganisme. Uns i altres propagaven les pròpies doctrines, | disputaven | públicament, intrigaven per fer-se la punyeta. Referint-se a les | socials que els seus veïns eren incapaços de captar. Per als homes que es | disputaven | les concejalías de l'Ajuntament o es dedicaven a pegar-se en els | el dia ha crescut. El vapor no atraca. Pintoresques escenes dels barquers | disputant | -se per dur el passatge a terra. Res no m'acuita, i, abocat a la barana |
|