Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
dissabte M 3094 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb dissabte Freqüència total:  3094 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

No es celebrà la cerimònia del bateig: l'aigua beneïda solemnement el dissabte de Glòria no mullà tres vegades els seus cabells; no foren traçats damunt
aquella nit, sortí a la finestra. Davant la casa hi havia la taverna. Era dissabte, i l'animació era més forta que de costum. Es sentien rialles, crits,
de seguida a la ribera, d'on no pujaria sinó un cop cada setmana, el dissabte. Mila deixà de pensar en el seu pare. Feia molts dies, feia setmanes i
Lucreci /(De la natura de les coses)\. La nit del dissabte va venir trista, trista com un presagi funest. La nit del dissabte per a
del dissabte va venir trista, trista com un presagi funest. La nit del dissabte per a Santa Maria fou nit de congoixa i de plor. En fosquejar s'encengué
uns als altres, fins a l'últim, que ho feia ajudat des de dalt. Aquell dissabte, en fosquejar, quan els petits estaven més lliurats a llurs jocs i
les va convèncer que llurs fills no havien ja d'arribar. La nit d'aquell dissabte va venir trista. Els nois, després de sopar, no van sortir de les cases,
sa cunyada, a explicar-li el que Mila li havia dit, a consolar-se. Era dissabte, i l'alegria del diumenge es pressentia ja a l'atmosfera saturada
que esteu en el Cel..." La tarda és clara, suavíssima, tarda de dissabte, amb joia d'infants pels carrers. Es sent l'alegre cant dels ocells, i
Molt pocs aplaudiments. 15 febrer. Diu que dissabte a la nit hi va haver un fort bombardeig naval a Barcelona. La gent del
de Gràcia he vist passar l'enterrament de les víctimes del bombardeig del dissabte. Han passat divuit cotxes de morts, amb flors, corones, un gran cor de
Ja al matí, uns minyons deien que, en represàlia del bombardeig del dissabte, caldria que l'aviació republicana anés a bombardejar Berlín i Roma i,
gent més distingida. I quines coses! Jo "disfrutava" tant només fent dissabte d'aquelles sales com els amos rebent-hi visites". 23
distintiu del gremi; allí bevien i tocaven la guitarra, especialment els dissabtes, i es produïen batusses on sortien els gaiatos i, alguna vegada, els
pels carrers solitaris. Marina aleshores s'estremia; pensava en els dissabtes a la nit, que Jaume pujava al poble havent sopat, a passar una estona a
que l'estimava. Però es reia dels advertiments i de les pors, i cada dissabte, i fins entre setmana, tornava a la taverna. Una nit, ja molt tard, quan
terra, mossegant el fang, brut d'esquitxos i de sang. III Els dissabtes, Jaume pujava al poble. En la seva vida de treball, aquestes anades a la
en Marina i el fill. La cosa era, en veritat facilíssima, sobretot en dissabte. Ell tornava tard a la masia i havia de passar per carrers solitaris. Es
de la mort de Minguet i se sentia inquiet. Això no obstant, cada dissabte continuà acudint a la taverna; el pitjor que podia fer en aquelles
armat. "Si no assegura el primer cop —pensà— li faig la festa jo". Un dissabte es topà amb l'altre a la taverna. Jaume evità les converses sobre el fet;
nit no pogué dormir; però, a Marina, no li digué res. IV Era dissabte, i aquella tarda Marina se sentí més trista que mai. Aquells darrers dies
es recollien en una barraca construïda prop dels estanys. Només els dissabtes pujaven al poble tots i passaven el diumenge amb la família. Joana era
contents, visca València, visca! Criatura llunyana, criatura en dissabte, ¿què seria de tu? Gerswhinn et va cantar, et va
un tros d'home com el meu, un d'aquests que et porten una pinya els dissabtes... /Maria\ No et queixis, que no n'hi ha per tant.
vist, tan petarrell, amb el seu esmorzar i la seva gorra i, els dissabtes, bitllo, bitllo: tots per a la mare i sense trampes. [(Pausa
froide m'a fait boire\ té un home entre les cuixes. És dissabte i és el seu dia. Li agraden homes de week-end,
va dir. I la hi vaig deixar estar. Va afegir que l'havia d'encerar cada dissabte perquè la fusta havia de treure tot el llustre i lluir les aigües.
Enriqueta em va trobar una porteria per anar a fregar l'escala els dissabtes, i dos dematins a la setmana anava a netejar una sala on feien
amb els altres nois de la seva edat; acostumava a fer-ho tots els dissabtes i allí era on contava les excel·lències del seu càrrec. Però, aquella
cavall sofria una rauxa de mal de ventre, i se n'anà a veure el menescal. Dissabte, com a dissabte solia fer caramboles amb els companys i diumenge, uns
rauxa de mal de ventre, i se n'anà a veure el menescal. Dissabte, com a dissabte solia fer caramboles amb els companys i diumenge, uns còmics de gran
perquè no és pas cas d'esporuguir el parell o tres d'hereus que van els dissabtes a prendre licor de farigola i ratafia amb secalls, a casa d'aquella dama.
Murattis i Manolis. No existia la setmana anglesa, i el dissabte era un dia de feina com els altres. No era ni imaginable que la veu
de divuit dies. El van afusellar el 9 d'abril del 1938 —dissabte de Passió, com ahir, i fa quinze anys— però jo era a la presó, llavors a
operat d'apèndix la Clementina i no era a la clínica— i en part perquè, dissabte a la tarda, me'n vaig anar amb el Manuel —gendre— a veure la jornada
una mica. Però, aleshores, va venir la meva errada. Jo havia de marxar, dissabte al matí, a Montserrat per començar-hi un recés de tres dies —organitzat
comunicacions, etc. I l'estat d'en Joan em va decidir a no anar-hi. Però dissabte al matí estava millor —o ho semblava, perquè havia vençut el col·lapse de
i les despeses. De fet, només vaig poder assistir a la sessió de dissabte a la tarda, i a les converses del vespre. (L'allotjament, a l'albergueria
ric de personalitat i de forma. Tant de bo! I que al cel sigui. I ara, dissabte, en Josep Maria Cruzet. La tasca que ha fet amb l'Editorial Selecta —i
xicoira, la mandràgora i la berbena si han de servir per a encantaments; dissabte per a la cruciata i el plantatge. Fins i tot en Teofrast es troba un
'l senyor, si pot eixir un moment, y si nó, pregunta també si hem de fer dissapte ó si 'm necessitan per' alguna cosa. —Ah! cá, cá, cá! Voleu que 'm
—Diga, senyor, —preguntava seguintlo la Madrona, —donchs que no ferém dissapte avuy? —Res d' aixó, —respongué ell en veu baixa, sense pararse. —Estich
cuyna, feu: —Y bé, heu pogut esbrinar alguna cosa? —Que no volen que fem dissapte. Ab aixó me 'n vaig, que tinch feyna. —Nó, dona. De la senyora;
Història Sagrada. Durant tota la setmana jo feia un paper gris, però el dissabte a la tarda ningú no em passava la mà per la cara. Suposo que el senyor
D'aquell dia ençà vaig ésser el noi de la Història Sagrada. Tots els dissabtes tenia la meva hora de lluïment. El mestre ploriquejava. Tal vegada
les "garrofes" a ciutat. Anava a la barberia els dimecres al matí, els dissabtes i les vigílies de festa fins a les dues de la matinada, i els diumenges i
a la seva botiga cada dia matí i tarda, menys els dimecres al matí, els dissabtes i els matins de les festes, que continuaria anant a la barberia. Em penso
passa per casa nostra. Convalescència per Setmana Santa. El vespre del dissabte de Glòria, el cor de la vila, per al qual jo havia compost la lletra
companyes. Totes passaven damunt la tasca les mateixes hores, i el dissabte es repartien els guanys per parts iguals. Rieu tant com vulgueu; jo us
Recordava les prèdiques del meu mestre, el senyor Pastor, quan els dissabtes ens contava passos de la Bíblia, amb aquella plenitud que deixen al cor,

  Pàgina 1 (de 62) 50 següents »