Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

manera que, als pocs que el veien, tan gras i gros i fort, els costava de	dissimular	, per prudent reserva, una sensació de repugnància. Després d'acabar-se
de les joves més impacients o més imaginatives se'n cansaven una mica i	dissimulaven	, discretes, algun badall. Quan les noies visitaven el gran científic,
I també hi ha calces adequades al pèl de les cames. Les orelles es	dissimularan	amb els cabells ben llargs, com ara s'estilen. I l'Erasme Caballé li pot
l'aquí estrenada figura de la bibliotecària senyoreta Upupa Èpops, que	dissimulava	, amb contraproduents efectes, una tenaç ozena amb perfums de basca. "El
cantó o un altre, una oca, i al llarg de la meva vida no he aconseguit de	dissimular	a la perfecció el caminar del palmípede, com el de les grasses i
per a quan tornés a tirar-li fang, mentre els altres se'n reien ja tot	dissimulant	. Tino Costa aleshores sortia poc pel poble; però només amb allò, a penes
de l'alegria de tots, no sentia alegria; això no obstant, s'esforçà a	dissimular	per no torbar aquella atmosfera de felicitat que la seguia pertot i,
que se li havia escapat sense voler; però ni tan sols es preocupava de	dissimular	el goig que sentia, i totes sabíem que ho havia fet a posta. Donya
la cara feta malbé, coberta d'arrugues i clapes, que debades tractava de	dissimular	sota els adobs. Anava en efecte, molt pintada i retocada, en un esforç
"Què deu buscar ací aquest paio? El vaig seguir un bon tros tot	dissimulant	... Un jove l'interrompé rient: —No les tenies totes, vigilant. Tots
i de panegírics. La gravetat de les seves malifetes quedaria	dissimulada	pel triomf. El lladre, el parricida, l'estuprador, l'absurda fauna dels
i la restitueixin a un esplendor suggestiu i fragant. El plagiari ha de "	dissimular	" que plagia, posat que vulgui ser acceptat pels seus lectors. No hi ha
a través de la facècia, de la burla, del grotesc. O el silenciaven i el	dissimulaven	, servicials amb el tabú establert, o bé el feien aparèixer sota una llum
l'Església, sempre amenaçada per l'absolutisme de l'Estat (encara que es	dissimuli	sota els Drets de l'Home). A mig matí s'ennuvola. Passem vora els camps
Peça oratòria inspirada en el despit i l'escepticisme, intenta	dissimular	l'aclaparament en un to de repte. A la tarda fa una tempestat: núvols
Hi hem posat gerros amb bruc florit, amb boix, i una branca de roure per	dissimular	un llibant de ferro de la paret. Ens hi trobem encantats, amples,
de la raconada que queda sota la volta de l'escala, on es devia haver	dissimulat	. Ell respira a fons, diu: —Servei d'urgència! —i intenta de prosseguir, la
on, en girar-se, ell pot veure una renglera d'homes uniformats que es	dissimulen	en la fosca—. M'ajudeu? S'ajup una mica, i subjectant-la per les cuixes
els presents el miren amb una expressió irada que tot seguit procuren de	dissimular	, com si els fes por. A poc a poc se li van girant d'esquena, però ell
i la Roseta que havia anat al bosquet l'estiu passat ja no podia	dissimular	la seva vergonya. Per a ella anava el pollastre. —De què dieu pollastre!
a llibrees que son los distintius de la noblesa." Moltes coses es	dissimulaven	en aquests temps. Noblesa i marxants jugaven sense consciència del risc
que la dida havia deixat oberta, perquè sabia que no estava bo. Procurava	dissimular	-ho, però el càstig temut arribava. Era el preu que hauria de pagar sempre
Tenia tant la impressió que la malaltia s'anava fent dintre seu, i que si	dissimulava	bé, podria arribar a aconseguir l'altre marge, allà on la vida bona
ombriu des del seu racó. Ella, la tavernera, li somreia afalagada, sense	dissimular	per res l'afecció, i sense tenir, tampoc ella, cura de Borra ni del que
te'n dónes vergonya, tan grandot? El culpable, generalment, no responia;	dissimulava	, a poc a poc anava escorrent-se, fins que desapareixia pel fons del
els rics, cosa que començava a posar-se de moda. De tant en tant, per	dissimular	, i sempre pel temps de les fruites, Miquel de la Rutlla es penjava al
anat al pou a buscar aigua, Miquel de la Rutlla l'esperà que tornés,	dissimulant	darrera el cantó. Estava allí amb el cigarret als llavis i la visera molt
amb un aire de falsa aflicció, sota la qual amb prou feines aconseguia	dissimular	l'alegria que experimentava. Era tan feliç per la perspectiva de
aire anodí, gris, protegida per les ulleres fumades i l'abric ample que	dissimulava	les seves formes... Barcelona, novembre del 1976. Quasi a la
profund i molt clar... Sí, se n'havia anat, ja no calia l'esforç de	dissimular	la torbació que de sobte s'apoderava d'ella ni aquella mena de timidesa
em tractà amb més duresa que mai. Ho prengué com a una coartada per	dissimular	el que per a ell era molt clar: ses flors foren pagades per qualcú que hi
de sol. Gomorra té aquí dues adeptes clares: potser en té més que saben	dissimular	millor. Una de les adeptes és una xicota plena i alta. Pentinada i
per uns shorts vilíssims i per una camisa de col·legial, no	dissimula	el seu furiós lesbianisme. Davant el grup dels funcionaris hi ha el grup
només representen papers de dona. I aquesta disposició a efeminar-se i a	dissimular	la virilitat, que a Europa implica el descrèdit i el menyspreu, sembla
el capità, tot vermell i satisfet, però amb la cara molt seriosa, volent	dissimular	tot el que ha begut. A la fi engeguem, enmig de les aclamacions i de
cosa no sé si va produir un escarafall interior en el missioner, però ho	dissimulà	i procurà tenir per a mi tota mena de deferències. El Pare Josep fa
tiares de tapa i d'uru guarnides de fruita del mar, i es	dissimulaven	una mica el pit amb retalls de pareu. La música de les danses és seca i
/Anguila\ Si ara t'han vist es pensaran que sóc un gangster.	Dissimula	i anem. [(Surt cautelosament.)] /Maria\ Jo em quedo, que
moment cap sentència llatina o quixotesca apropiada. Dona Maria Antònia	dissimulava	: —Jo la trob graciosa, sempre tan complaent, tan modoseta... Des de la
li deia vestal alguna vegada. Tenia els cabells com la tinta, i per	dissimular	la llargària del nas se l'empolvorava de blanc i vermell, de manera que
postisses. A Dona Obdúlia, que s'acostava als setanta, li costava ja de	dissimular	les injúries del temps. No es retia, tanmateix; i si no freqüentava tant
Sempre haig d'anar escarrassada! Hola, nois! Júlia. [(Sense	dissimular	son aire contrariat i servant la mateixa positura.)] Què porta, mamà?
poguéssim plorar amb els seus ulls! [(Ernestina mira a Víctor amb mal	dissimulat	interès; ell roman indiferent cap jup.)] Pepe. I les
de viure. No cal que negui res. Vostè no és pas un jove que sàpiga	dissimular	. Ara vaig a parlar-li com un home amoral. Heu comès una niciesa
a dalt del cap... el milicià es pensava que s'havia tret els cabells per	dissimular	i el duia així, des de la Travessera, amb l'escopeta al darrera i el meu
havia tingut des del primer dia que va venir a fer-nos la cuina. I jo, per	dissimular	, li vaig dir que per què se n'anava, que es quedés, que la Griselda al
que no tot es pot enunciar directament, que hi ha veritats que han de	dissimular	-se, d'encobrir-se per a esdevenir després més transparents i més clares.
contrast, perquè tot el coloret de les galtes de Rosa era insuficient per	dissimular	la seva pal·lidesa. En el joc, aquelles amigues que afectaven els
Una altra humiliació li oferien les seves galtes mal afaitades; per	dissimular	la negror del pèl, utilitzà una polvera de Rosa, però es fregà amb ràbia,
paper ridícul en la seva taula de joc del Cercle del Liceu, els habituals	dissimulaven	, i el senyor de Lloberola s'escurava el coll amb aquella mena de bruel

Pàgina 1 (de 55)

50 següents