Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
dissimulat A 489 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb dissimulat Freqüència total:  489 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

recordant-la després, li semblà descobrir en tota ella un llarg retret dissimulat a la seva conducta. Quim Bisa li parlà, en efecte, de la seva intenció de
jove capità passejar moltes vegades pel carrer. Alguns cops Maria Àgueda, dissimulada darrera la finestra, el veié passar: amb el cigarret als llavis, la
d'anar fins al lloc on era el seu fill. S'amagà en un portal, i allí, dissimulada dins la fosca i els seus vestits negres, el seu cor de mare anà
assolellat: la impertorbable dolçor barcelonina amb la dalla de la Mort dissimulada en la blavor del cel d'hivern. A la Rambla, mimoses, gladiols, nadales,
de la malalta, el pubis que sembla inflat i el tall sagnant del sexe, dissimulat darrera una espessa cortina pilosa que es prolonga cap a l'inici de les
aïllades entre formacions de canyes lligades amb filferros i cordes, dissimulades entre cledes vives. El caminoi accentua el seu pendent i ell s'ha
una propaganda intensíssima: als començos clandestina, més tard tot just dissimulada, i en els darrers segles abans del daltabaix, francament desvergonyida.
de febre, una sexualitat sempre desperta, sempre iniciant paranys més dissimulats, ambicionant trucs de més eficàcia, com un caçador de monstres
dins d'un cotxet molt apaïsat i molt lluent, no eren res més que formes dissimulades de cercar-li el cos. Però a Maria Lluïsa, fins aleshores, no l'havia
nu del xicot; l'alè i la rialla de la noia fregaven el sospir dolorós i dissimulat del remador, i, cama ací, cama allà, el ritme era restablert, i per matar
i subtileses femenines que ha hagut d'arreconar i que des dels plecs més dissimulats de la seva consciència es manifesten de tant en tant, en la forma de
mossegades de la seva consciència de vint-i-set anys. Fou d'allí estant, dissimulada rera les branques dels avellaners que veié xipollejar els adolescents
qui us ofereix bells llibres i diu amb veu tranquil·la, sense invectives dissimulades: —Avui sí, que tornaria a escoltar la "Sonatina", de Ravel.
el mateix de mig any enrera! Laura canvia de lloc; no troba un recó prou dissimulat on no pugui ésser vista; però els ulls de Pere van seguint-la. Ni l'un ni
mirades de la gent seriosa que la sotja amb la curiositat, perfectament dissimulada, de sentir què es diuen el capellà liró i la frívola mestressa
acompanyar el rosari de Teresa; sentir contar obscenitats més o menys dissimulades de vicaris i majordones; sofrir les vexacions d'un poble de santedat
a alliberar-vos de la soledat. Recel, incomprensió, pietat o befa dissimulada, monstres que us glacen la sang, que s'interposen d'home a home i els fa
qu' eixís una estona á esbargirse. Aquella bona dona obehí á un signe dissimulat que li feu la Sió. Un cop fou fora, digué la Toneta: —Sabs perqué me
y, en lloch d' envá, un de sos caps lo formava un senzill biombo de tela dissimulat ab lo meteix paper de las parets. Aixís, ab pochs diners, l' amo havía
avançant, amb una gran naturalitat. Sembla que jugui. Així encara és més dissimulat. Ell va a un costat de camada, jo a l'altre, i aquest joc li és molt
de pressa, com si l'empaitessin... Aquestes presses estranyes, nervioses, dissimulades, no es tenen sinó per a això, jo ho sé de Barcelona... Mentrestant vaig
separats definitivament. Però un dia, a causa del teu fill, el meu dissimulat furor esclatà tot d'una. Vas veure reaparèixer l'home inflexible, dur,
qualsevol acte de comunicació, encara que segons com pot estar una mica dissimulat, però desenganyem-nos, quan ens comuniquem sempre volem aconseguir
que vivim immersos en la violència, en mil formes de violència, les unes dissimulades, d'altres abruptes, la majoria insidiosament cobertes amb retòrica
prosperen amb una autonomia total. ¿Es tracta d'un rebrot dissimulat de la "hipocondria", igualment venerable? Potser. Ja tornarem sobre el
tal com els gossos s'empassen la bola que és una quantitat d'estrignina dissimulada en un troç de carn rodó com una bola, de manera que els catalans, que ens
el que girà tots els meus atacs contra ell (i eren molts, bé oberts o bé dissimulats) per la canal de l'ironía o de la befa (acoradora, jassía que assumís
i en viuen. La monarquia compagina aquestes concomitàncies amb un no dissimulat aire mundà. Fa veure que és neutral entre els partits, es vesteix de
de presons que n'havia sigut pensionista, i això i la meva llestesa dissimulada amb les cartes, va fer que'm consideressin capaç de fer qualsevol cosa, i
de suspensos i fornida d'humiliacions i fracassos més o menys dissimulats. Entre els companys se'l citava com estudiant curtet de natural i, demés,
Quan ell demanava son aixarop calmant, us aventuràveu a foragitar cap dissimulada remarca sobre el poc escaients que eren determinats serveis a un oficial
a la finestra. La miràveu, i no us corresponia ni prenia un fals aire dissimulat: badallava. Ni una esperança que s'atenués la grisor feixuga del cel. El
Quan l'abric ja no és de moda, un hom s'aixeca el coll i pot passar dissimulat. Però el destí més extraordinari és el del jaqué. El jaqué es torna molt
és a dir, de la arma, la faci menys abominable que les formes dissimulades o cauteloses, de la mateixa manera que l'ús del ferre per atentar contra
i fosca de la casa de pagès on vivíem, espiant amb una por infantil i poc dissimulada, gratant-se el crani lluent, l'altra mà a l'anca, les nuvolades de sobre
al primer cop d'ull semblava una negligència, però que resultava un furt dissimulat astutament. Cert que ningú no podia pas dir que les pannes fossin
—No sé pas de quin tresor parles. L'alarb li respongué: —No facis el dissimulat, perquè ho sé tot. —Doncs, si ho saps tot, saps més que jo, que
no acabava de respondre. Llavors la seva mare li va donar un pessic dissimulat al braç, i la Florinda va cuitar a dir: —Ai, sí que l'he sentit.
de proporcions un xic més reduïdes, perquè la travessa la xemeneia dissimulada dintre un armari. Altrament la cambra nova no és mai el dormitori dels
mitges de cotó— i alhora el barri de les entretingudes més serioses i més dissimulades. Aquest barri sense miracles podria distreure un xic el Gassol de la
que posàvem a les seves tendreses, amb una mitja rialla paternal i dissimulada. Si en aquella època haguéssim tingut la cultura que tenim ara, li
que irònic, declarava contundentment, amb el foc d'una passió gens dissimulada: "Encara que no quedessin contra Franco més que una prostituta i un
literari amb Carles Riba. "—Vós —insinuà delicadament Carles Riba, amb dissimulada malícia—; vós que sou un romàntic..." Les línies serenes del rostre de
Si Azaña ha comprès que França és una dictadura policíaca permanent dissimulada amb una retòrica humanitària i vàcua, tractarà d'implantar a Espanya el
molls de Salou! Com és que avui no us exciten? Tot això ho deia amb no dissimulada ironia. Seguien menjant desmaiadament. —Es cert que tinc son —respongué
cap defensa. Vaig meditar seriosament si no seria millor un suïcidi dissimulat, trobar la manera d'anul·lar-me del tot, sense que es pogués dir que
a la zona ocupada per l'artilleria. L'emplaçament de les peces està dissimulat amb brancatge per amagar-les a la vista dels aviadors. Sembla una mena de
concupiscències que donen satisfacció a la pretensió ofesa i a l'enveja dissimulada. I... hi ha tants pretensiosos i tants envejosos dissimulats!" "Un
i a l'enveja dissimulada. I... hi ha tants pretensiosos i tants envejosos dissimulats!" "Un poble que es vulgui fer respectar ha de saber què vol dir
de la paret i una teranyina com un mòbil laberint de cristall; pacient, dissimulada en una extrema punta del teixit, l'aranya... La qüestió és caçar algú,

  Pàgina 1 (de 10) 50 següents »