Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

recordant-la després, li semblà descobrir en tota ella un llarg retret	dissimulat	a la seva conducta. Quim Bisa li parlà, en efecte, de la seva intenció de
jove capità passejar moltes vegades pel carrer. Alguns cops Maria Àgueda,	dissimulada	darrera la finestra, el veié passar: amb el cigarret als llavis, la
d'anar fins al lloc on era el seu fill. S'amagà en un portal, i allí,	dissimulada	dins la fosca i els seus vestits negres, el seu cor de mare anà
assolellat: la impertorbable dolçor barcelonina amb la dalla de la Mort	dissimulada	en la blavor del cel d'hivern. A la Rambla, mimoses, gladiols, nadales,
de la malalta, el pubis que sembla inflat i el tall sagnant del sexe,	dissimulat	darrera una espessa cortina pilosa que es prolonga cap a l'inici de les
aïllades entre formacions de canyes lligades amb filferros i cordes,	dissimulades	entre cledes vives. El caminoi accentua el seu pendent i ell s'ha
una propaganda intensíssima: als començos clandestina, més tard tot just	dissimulada	, i en els darrers segles abans del daltabaix, francament desvergonyida.
de febre, una sexualitat sempre desperta, sempre iniciant paranys més	dissimulats	, ambicionant trucs de més eficàcia, com un caçador de monstres
dins d'un cotxet molt apaïsat i molt lluent, no eren res més que formes	dissimulades	de cercar-li el cos. Però a Maria Lluïsa, fins aleshores, no l'havia
nu del xicot; l'alè i la rialla de la noia fregaven el sospir dolorós i	dissimulat	del remador, i, cama ací, cama allà, el ritme era restablert, i per matar
i subtileses femenines que ha hagut d'arreconar i que des dels plecs més	dissimulats	de la seva consciència es manifesten de tant en tant, en la forma de
mossegades de la seva consciència de vint-i-set anys. Fou d'allí estant,	dissimulada	rera les branques dels avellaners que veié xipollejar els adolescents
qui us ofereix bells llibres i diu amb veu tranquil·la, sense invectives	dissimulades	: —Avui sí, que tornaria a escoltar la "Sonatina", de Ravel.
el mateix de mig any enrera! Laura canvia de lloc; no troba un recó prou	dissimulat	on no pugui ésser vista; però els ulls de Pere van seguint-la. Ni l'un ni
mirades de la gent seriosa que la sotja amb la curiositat, perfectament	dissimulada	, de sentir què es diuen el capellà liró i la frívola mestressa
acompanyar el rosari de Teresa; sentir contar obscenitats més o menys	dissimulades	de vicaris i majordones; sofrir les vexacions d'un poble de santedat
a alliberar-vos de la soledat. Recel, incomprensió, pietat o befa	dissimulada	, monstres que us glacen la sang, que s'interposen d'home a home i els fa
qu' eixís una estona á esbargirse. Aquella bona dona obehí á un signe	dissimulat	que li feu la Sió. Un cop fou fora, digué la Toneta: —Sabs perqué me
y, en lloch d' envá, un de sos caps lo formava un senzill biombo de tela	dissimulat	ab lo meteix paper de las parets. Aixís, ab pochs diners, l' amo havía
avançant, amb una gran naturalitat. Sembla que jugui. Així encara és més	dissimulat	. Ell va a un costat de camada, jo a l'altre, i aquest joc li és molt
de pressa, com si l'empaitessin... Aquestes presses estranyes, nervioses,	dissimulades	, no es tenen sinó per a això, jo ho sé de Barcelona... Mentrestant vaig
separats definitivament. Però un dia, a causa del teu fill, el meu	dissimulat	furor esclatà tot d'una. Vas veure reaparèixer l'home inflexible, dur,
qualsevol acte de comunicació, encara que segons com pot estar una mica	dissimulat	, però desenganyem-nos, quan ens comuniquem sempre volem aconseguir
que vivim immersos en la violència, en mil formes de violència, les unes	dissimulades	, d'altres abruptes, la majoria insidiosament cobertes amb retòrica
prosperen amb una autonomia total. ¿Es tracta d'un rebrot	dissimulat	de la "hipocondria", igualment venerable? Potser. Ja tornarem sobre el
tal com els gossos s'empassen la bola que és una quantitat d'estrignina	dissimulada	en un troç de carn rodó com una bola, de manera que els catalans, que ens
el que girà tots els meus atacs contra ell (i eren molts, bé oberts o bé	dissimulats	) per la canal de l'ironía o de la befa (acoradora, jassía que assumís
i en viuen. La monarquia compagina aquestes concomitàncies amb un no	dissimulat	aire mundà. Fa veure que és neutral entre els partits, es vesteix de
de presons que n'havia sigut pensionista, i això i la meva llestesa	dissimulada	amb les cartes, va fer que'm consideressin capaç de fer qualsevol cosa, i
de suspensos i fornida d'humiliacions i fracassos més o menys	dissimulats	. Entre els companys se'l citava com estudiant curtet de natural i, demés,
Quan ell demanava son aixarop calmant, us aventuràveu a foragitar cap	dissimulada	remarca sobre el poc escaients que eren determinats serveis a un oficial
a la finestra. La miràveu, i no us corresponia ni prenia un fals aire	dissimulat	: badallava. Ni una esperança que s'atenués la grisor feixuga del cel. El
Quan l'abric ja no és de moda, un hom s'aixeca el coll i pot passar	dissimulat	. Però el destí més extraordinari és el del jaqué. El jaqué es torna molt
és a dir, de la arma, la faci menys abominable que les formes	dissimulades	o cauteloses, de la mateixa manera que l'ús del ferre per atentar contra
i fosca de la casa de pagès on vivíem, espiant amb una por infantil i poc	dissimulada	, gratant-se el crani lluent, l'altra mà a l'anca, les nuvolades de sobre
al primer cop d'ull semblava una negligència, però que resultava un furt	dissimulat	astutament. Cert que ningú no podia pas dir que les pannes fossin
—No sé pas de quin tresor parles. L'alarb li respongué: —No facis el	dissimulat	, perquè ho sé tot. —Doncs, si ho saps tot, saps més que jo, que
no acabava de respondre. Llavors la seva mare li va donar un pessic	dissimulat	al braç, i la Florinda va cuitar a dir: —Ai, sí que l'he sentit.
de proporcions un xic més reduïdes, perquè la travessa la xemeneia	dissimulada	dintre un armari. Altrament la cambra nova no és mai el dormitori dels
mitges de cotó— i alhora el barri de les entretingudes més serioses i més	dissimulades	. Aquest barri sense miracles podria distreure un xic el Gassol de la
que posàvem a les seves tendreses, amb una mitja rialla paternal i	dissimulada	. Si en aquella època haguéssim tingut la cultura que tenim ara, li
que irònic, declarava contundentment, amb el foc d'una passió gens	dissimulada	: "Encara que no quedessin contra Franco més que una prostituta i un
literari amb Carles Riba. "—Vós —insinuà delicadament Carles Riba, amb	dissimulada	malícia—; vós que sou un romàntic..." Les línies serenes del rostre de
Si Azaña ha comprès que França és una dictadura policíaca permanent	dissimulada	amb una retòrica humanitària i vàcua, tractarà d'implantar a Espanya el
molls de Salou! Com és que avui no us exciten? Tot això ho deia amb no	dissimulada	ironia. Seguien menjant desmaiadament. —Es cert que tinc son —respongué
cap defensa. Vaig meditar seriosament si no seria millor un suïcidi	dissimulat	, trobar la manera d'anul·lar-me del tot, sense que es pogués dir que
a la zona ocupada per l'artilleria. L'emplaçament de les peces està	dissimulat	amb brancatge per amagar-les a la vista dels aviadors. Sembla una mena de
concupiscències que donen satisfacció a la pretensió ofesa i a l'enveja	dissimulada	. I... hi ha tants pretensiosos i tants envejosos dissimulats!" "Un
i a l'enveja dissimulada. I... hi ha tants pretensiosos i tants envejosos	dissimulats	!" "Un poble que es vulgui fer respectar ha de saber què vol dir
de la paret i una teranyina com un mòbil laberint de cristall; pacient,	dissimulada	en una extrema punta del teixit, l'aranya... La qüestió és caçar algú,

Pàgina 1 (de 12)

50 següents