Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a desprendre's dels diners, en el fons, no s'origina tant en la por a la	dissipació	o al dispendi superflu, com en l'ànsia de retenir les monedes per a
ateny aquest resultat si no és amb la condició de deturar a temps aquesta	dissipació	de la contingència en profit d'un pretext i d'incorporar-la a l'obra,
en lloc de traslladar-me al poble on sojornàveu, em lliurava a la	dissipació	, la seva mirada arribà a interrogar-me amb ansietat si no amb duresa.
—més d'un— sense gens de ganes ni massa convicció. Certament, aquestes	dissipacions	intel·lectuals solen ésser un risc intrínsec en qualsevol "home de
d'apatia, perquè bé que ens hem "bellugat". Però ha estat una permanent	dissipació	d'energia sense cap resultat positiu. Ni el "furisme" ni el
anormal, el meu desenrotllament físic. Un dia, després d'una setmana de	dissipació	embrutidora, vaig invitar un petit grup dels més dissoluts estudiants a
el detall de les meves estravagancies. Basti, que vaig guanyar Herodes en	dissipacions	, i que donant nom a una munior de follíes noves, vaig afegir un apèndix
mal és que nosaltres no ens n'adonem. És el mal de la distracció, de la	dissipació	, de la dispersió. És el mal de viure de cara enfora i no prestar atenció
navegació, deixant que ells s'arreceressin entre llurs somnis pacífics i	dissipacions	piadoses, de bell nou. El dia 8 del darrer setembre, l'almirall
anys pot dir-se que acaba la seva carrera professional, produint-se una	dissipació	dels valors més importants que posseïa. Mor, com Orfila, carregat
feixugues contribucions a Estats estrangers, i, sempre, malversament,	dissipació	de mitjans preciosos per a l'economia nacional. Un Estat verament fort jo
nos d'ell. —Es pot estar malalt d'un excés de castedat, com d'un excés de	dissipació	—opinà Tàrrec—; ara que jo, malalt per malalt, visca la gresca! I féu
de totes les paraules, però del conjunt en copsava l'abast que era la	dissipació	de la herència. I sobretot, la pobre mare sentia l'esbatec de la follia
i, com a conseqüència, l'oblit dels deures, el desordre de la casa, la	dissipació	de les rendes, de trampes indignes, d'estafades a les quals arrossega
així, que a París, la capital més tinguda per un centre de frevolitat i	disipació	, alguns anys enrera hi fou organitzat per les dames de l'aristocracia el
Manuel Costa i Tintó, company de col·legi i company d'algunes lleugeres	dissipacions	; Costa tenia la professió de corredor de brillants, i sempre duia unes
coses. Però també en nosaltres mateixos trobem les mateixes amenaces de	dissipació	i d'esclerosi que ens acompanyen fins en la nostra retirada. Un excés de
reunions, ja que, en alguns moments, una política de desintegració i	dissipació	de la indústria tèxtil, fomentant i afavorint instal·lacions sense
després, en el repòs! Quantes de vegades m'he preguntat en el fons de ma	dissipació	: ¿és que m'ha sigut donada la vida per omplir-la així de fútils
temps als cafès entre companys inconvenients, i tot sovint en viciosa	dissipació	. Finalment, hi ha un principi prou conegut de la naturalesa humana que fa
l'heroi dels Makamahs de Hariri, després d'una vida de lladregories i	dissipacions	es "vestí de llana", i ja no dirà a sos antics companyons sinó que no
per a fer perdre l'esperit i essencia de la vida religiosa amb la	disipació	propia del tràfec dels assumptes materials, ara en forma de insuperables
pobresa d'esperit. Ésser cast, ésser pur, odiar el plaer, menyspreuar la	dissipació	i el divertiment, tot això es té per costums d'un beat d'intel·ligencia
per a la vinguda del Regne. Però Marx ha estat solament un profeta de	dissipació	i d'error només perquè la cristiandat no ha merescut veure sorgir els
A l'esperit, cal concedir-li intervals d'alleugeriment, però no de	dissipació	. Per això es fa necessària l'eutrapèlia, que prescriu uns límits que no
comprensió de certs tipus de sentències del nostre llenguatge, on aquesta	dissipació	no pot aconseguir-se per la provisió d'un sinònim per a un símbol
tot en creixement, és a dir en augment de la biomassa, sinó que hi ha una	dissipació	important d'energia. Es pot expressar l'eficiència de cada nivell en
l'atmosfera per les forces de la marea solar Energia de radiació còsmica	Dissipació	d'energia mecànica dels micrometeorits Radiació total dels estels Energia
mai havia arribat a un tal grau de benestar i de luxe. Potser, tampoc, de	dissipació	. El vici es mostrava públicament a l'escena, a les llotges i en els
sacerdot el qui condueixi les ovelles siguin aquestes qui l'empenyin a la	dissipació	. Posats a fer concessions, don Francesc no havia vist inconvenient a
en el fons irreductible i insubornable en el qual res no poden la	dissipació	i el soroll. El clos i el recer dels nostres records comuns. Amb ells
o menys la significació de l'ànima. En la vida de tràfec, de feina, de	dissipació	, el temps és interromput i tallat per parèntesis d'inactivitat en els
sense vida. Cal donar tot el seu abast i veritable sentit al concepte de	dissipació	. Es dissipació tot el que aparta del centre de la vida, de la seva
donar tot el seu abast i veritable sentit al concepte de dissipació. Es	dissipació	tot el que aparta del centre de la vida, de la seva formació cabdal, del
de la vida, de la seva formació cabdal, del sentir-se viure. No sols és	dissipació	el goig, el soroll de la festa, el negligir-ho tot en la frívola
—sigui noble o vil, delicat o barroer, seriós o foll— és igualment	dissipació	. L'alegria fictícia i la diversió esbojarrada deixen un regust de cendra
interior, ànima endins. El seny ens diu que tot el que ens en separa és	dissipació	; que cal no oblidar que el centre de la vida, i el que en ella hi hagi de
i del més enllà, el dolor de la nostra petitesa moridora. La follia de la	dissipació	és gairebé sempre responsable d'un mancament contra l'esperit. No sols
potser l'únic noble i alt és el de l'esforç per superar-se. I la vida de	dissipació	ens distreu i ens allunya del camí que hi porta, ens llença a la riuada
pitjor, en el propòsit de perfeccionament de l'ànima, que la vida de	dissipació	. Cal doncs, apartar-se'n sense enyor. Perquè no procurar superar-se és
l'afany de domini i de poder, són formes clares i definides de la vida de	dissipació	. Es fàcil observar que amb tot i la densitat d'actes i passions que
la corrent externa passa ràpida com una torrentada. I demostra que és	dissipació	l'amargor, el buit, el descontentament que sempre deixa darrera la vana
ens enganya, ens enlluerna. Però enmig del soroll, de la fressa, de la	dissipació	, de l'aparença, del parany, enmig del que és fora, i és aliè a l'íntim
d'oblidar el record anguniós i obsessionant, ens llencem a la vida de	dissipació	, de treball o de pler, amb l'ànsia de submergir-nos en qualsevol
i en aquesta època la seva ànima va estar a punt de corrompre's per la	dissipació	i el filosòfic criticisme. A això fa referència el seu amic Torres en el
arcàngels de la pintura d'avantguarda, lloar aquesta mena d'artificioses	dissipacions	és una forma com una altra de preconitzar a crits el suïcidi. (El suïcidi
sempre abundosos—: són les llums de la ciutat, les diversions, la	dissipació	i el vici, els responsables del reclam". D'acord, en principi. Aquests
Canonge, mou el cap sense gens de benevolença i s'exclama contra la	dissipació	del minyó que, en lloc d'endinsar-se en les severitats de la Teologia i
treball. Augmenta amb l'estalvi, i disminueix amb la prodigalitat i la	dissipació	; com que tancat en una caixa no produeix res, s'ha d'aplicar en coses
se manifestá coronat d'espines, pera ensenyarnos que devem evitar la	dissipació	del cor y practicar la seua mortificació. May hem d'oblidar, perque es un

Pàgina 1 (de 3)

50 següents