Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

. "Qui?", s'encaparrava l'últim. "Ella", medicava, caritatiu, per	dissipar	la congestió de l'altre, Ludovicus Baronet. "Sí, és inesgotable, perquè
subsisteix. Aquesta gent, heroica a la seva manera —no ho discuteixo—, es	dissipa	com don Quixot lluitant contra molins de vent i raberes de bestiar.
antisocial. El vici el frustra en la seva qualitat d'ens social: el	dissipa	. Això ja passa en l'esfera privada, i els moralistes —a tot arreu— solen
en el fons, el pairalisme ni tan sols era una solució de recanvi. Es	dissipà	amb els primers trontolls de la inquietud agrària al Penedès i altres
tortes. Meditem enginys— A mig matí El sol, el savi vell, va	dissipant	minúsculs dubtes de foscor, deixats, fins ara, per
contacte relaxador, com si s'hagués entelat per un baf innoble, que no es	dissipa	. Potser Tomàs no farà cabal sinó de la pròpia voluntat? Potser ni tan
un mateix nom, Jean, sigui portat pel germà i pel cunyat. L'equívoc es	dissiparà	gràcies a l'aposició discriminativa del patronímic al nom. Així, quan una
Però, àdhuc si hom li concedeix la circularitat que invoca per	dissipar	el "caràcter suspecte" que s'encomana a les primeres etapes de la seva
simultàniament propietats físiques i propietats semàntiques. Un cop	dissipat	aquest malentès, no per això és menys veritat que, contràriament a
de Sant Joan. L'Arc del Triomf era mig velat per un núvol aquós que es	dissipava	en filagarses flotants. Vaig sentir l'anhel de fugir a països exòtics, a
de lona. Fuma lentament, de cara al sostre, tot contemplant com es	dissipen	en l'aire els torterols de fum. Té els ullets emboirats, els dos litres
tot menys aquell silenci meu. Les paraules esbraven els sentiments, els	dissipen	; el silenci els agreuja. Una dona, per exemple, difícilment resisteix el
mítica del diner. Per a ella la riquesa és la cosa més gran del món;	dissipar	diner és un pecat horrible, gairebé una ofensa a Déu, la més gran
"Havia confiat que, en envellir, la imatge de la teva infidelitat es	dissiparia	gradualment fins a quedar convertida en un record enutjós però assimilat.
tots, irradia! Allí posa'm els ulls; totes les boires	dissipa	'm i esvaeix, que pugui veure i que pugui parlar d'aquelles
el faria morir en una altra terra, de manera que l'aire de la llegenda es	dissiparia	al mateix instant. Més val atenir-se a la tradició senzilla. La tradició
per tornar-hi. La gentada es dispersa. L'alegria de la festa trigarà a	dissipar	-se una mica més que el fum de la pólvora que han cremat els plens. L'illa
que, en una mesura apreciable, aquestes actituds antiregimentals van	dissipar	-se en efusions infecundes. En tant que temptatives contra l'ordre
esglaiat i ardent— que jo despengués la meva infantesa en els llibres, i	dissipés	la meva joventut en fantaseigs; però és singular, que rodolant els
per a fer això, d'un mètode estructural), sinó, ben al contrari, per	dissipar	, recular, desmultiplicar, fer partir els primers continguts sota l'acció
d'Espanya, sinó de certa mena d'espanyols, la bromera del republicanisme	dissipa	el pòsit de les essències democràtiques i liberals. Com vaig escriure no
que l'altra gent miri les coses amb els vostres ulls. Foren mos dubtes	dissipats	? Fou restablerta la meva confiança? Podeu judicar per aquest fet: dintre
el teu neguit, el seu parer et facilita el determini, la seva alegria et	dissipa	la tristesa, la seva vista sola ja t'adelita! Aquests amics, en quant
O bé totes les nostres opinions anteriors en aquests pocs dies s'han	dissipat	i a la nostra edat, Critó, vells com som, hem pogut parlar fa tanta
qual és innegable, Joan Miró, no es refonen constantment fins al punt de	dissipar	la visió de conjunt que podríem tenir de llur obra? També Gargallo es
és l'excel·lència i dignitat de la nostra natura, veurem com és de vil	dissipar	-se en la luxúria i viure efeminadament i en la mol·lície, i com és
el sometent o repicaven a festa. A la mare els primers fills li devien	dissipar	l'enyorança de la seva casa pairal, arrupida als peus del Montserrat, com
Quan per fi vaig poder sortir del cau de tenebres glaçades i, un cop	dissipada	la fantasmagoria interior, vaig tornar en mi bo i sentint una lassitud
el qual ha parlat en alguna part de les propietats del cànem a base de	dissipar	moltes il·lusions sobre aquest punt. Es sap, encara, que l'atonia és el
va anar engrandint la fàbrica del cànem, mentre el Noi aparentment	dissipava	el seu temps a l'Ateneu, a la penya de l'/Avenç\, o amb les
Pia, i l'amor d'ella acompanyant-lo en l'amor del fill. Però el somni es	dissipava	tot d'una: ¿què tenia ella a veure amb aquell infant dels alambins? Ella
oculta el pecat és pura il·lusió, és boirina tenuíssima que el buf de Déu	dissiparà	al moment menys pensat, deixant el pecador a la vergonya pública. Res tan
rics a fora de casa, i a dins s'hi moren de fam. Aquest, s'afanya a	dissipar	tot el que té; aquell, arreplega a tort i a dret. L'un aspira als honors
cita. De la banda del mar, per damunt de terrats i teulades, l'ombra es	dissipa	; hi ha estrelles que s'esfumen com si s'haguessin dessagnat; d'altres, en
amassada i no aferrada a un cos estable, el món l'hauria ja certament	dissipada	amb el seu moviment rapidíssim. ¿els cometes són també astres? II.
no són altre que pur foc que es manté durant sis mesos sense que el	dissipi	la veloç rotació del món, també les estrelles poden constar d'una matèria
en un espai tan gran un cicló, que com més extens és, més de-pressa es	dissipa	. IX. [1] Ha d'escollir, doncs, de dues coses una: o una força
una força lleugera no podrà arribar tan amunt, o és gran i violenta, i es	dissiparà	més aviat tota sola. A més, els cometes inferiors, és evident que no
¿Què hi ha, en efecte, de més impetuós que la rotació del món? Ella	dissiparia	la força acumulada de tots els vents i la carcassa sòlida i poderosa de
càlcul, es pot traduir en processos mecànics electrònics. No han vingut a	dissipar	les belles metàfores dels poetes que ens acostaven a la naturalesa, però
per hora, més intens en augmentar l'altitud, amb nuvolades que es	dissipaven	a 10 quilòmetres de la costa. Damunt de Sitges i a l'Ebre el
quan les circumstàncies li són propícies i el clima moral s'enrareix i es	dissipa	. Per poc que llegiu trobareu que arreu, savis, filósofs, moralistes,
amb sang les diferències amb Espanya o millor dit amb el govern espanyol,	dissipades	pel sacrifici les rancúnies passades, oblidats els greuges, retrobades
possible que l'aparença destrueixi la realitat, és a dir, que la cosa es	dissipi	i perdi el seu ésser radical. En aquest cas deixa d'ésser el que és i es
d'Universitat— convençut que el que calia en aquells moments era sobretot	dissipar	la melangia del silenci. Així sorgiren a la conversa la cara plena i
contribueix d'una manera més eficaç a fer agradable la vida del camp, a	dissipar	la ronya i la ignorància, a fer suportable l'aïllament i la morositat,
en la vida sexual. En els països càlids, la part aquosa de la sang es	dissipa	extraordinàriament amb la transpiració i es fa necessari, doncs,
la intel·ligència sense moralitat, fins on arriba la seva força: desfà,	dissipa	, destrueix, i no li demaneu més; la seva missió acaba ací, i després es
i caminar, amb pas segur, devers l'assoliment de la veritat, desitjós de	dissipar	, amb la seva claror, les tenebres dels prejudicis i la tenaç oposició
moment faria un mal irreparable... No puc treballar; la meva atenció es	dissipa	. La teva serenitat em pren el son. No seria més prudent que ens

Pàgina 1 (d'11)

50 següents