DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
dissociació F 223 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb dissociació Freqüència total:  223 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que la paraula mestissatge és forta. Algun autor ha emprat l'eufemisme "dissociació racial". Però ni ens ha de sorprendre, ni la puc pas excloure com a
problema és concertar les energies que contínuament els estimulen amb la dissociació espiritual que porten dintre; la tendència a l'acció amb la flonjor dels
d'una tradició minoritària despresa d'una herència ideològica, en la dissociació entre l'ensenyament oficial i la realitat de les vivències històriques
que informa l'experiència històrica de Catalunya. Aquesta experiència de dissociacions externes i contradiccions internes ha acabat per constituir-se en ressort
contrastants i no científics discursos sobre els ""sistemes""". Dissociació, doncs, de naturalesa i història, d'economia i política, d'economia i
de mi mateix, d'estar en pau amb mi. És curiós: en mi hi ha com una dissociació de jo: m'adono d'un jo que exigeix, que judica, que demana comptes..., i
disgusta; sento com una aversió per allò que sóc. En aquesta situació de dissociació, quan aquests dos jo no coincideixen, sembla que em trobi indigne de mi
en la varietat. 13. Industrials o comerciants? 14. Dissociació individual i unitat econòmica col·lectiva. 15. L'aspiració a la
aquest fet senzill pren la valor d'un símbol, i és un signe d'aquesta dissociació i compenetració d'aptituds que hi ha en els catalans i que constitueixen
comerciants?", cal respondre: industrials i comerciants. Però la nostra dissociació fonamental fa que aquestes aptituds es donin massa separadament. Això
uns quants resultats concrets. Tenim d'una banda en l'individu una dissociació fonamental, de la qual ara només ens interessen els aspectes econòmics.
coexistència tan generalitzada de diverses aptituds, bé que manifesta una dissociació personal, és també un signe d'una unitat col·lectiva; més ben dit,
és essencialment una entitat dissociada. I com que el defecte de dissociació treballa en un fons dens i ric, dóna un resultat incoherent i confús. El
i confús. El nostre individualisme no és més que una manifestació de la dissociació racial. Argumentàvem aquesta interpretació amb exemples individuals i
hagut i n'hi ha al món". Maragall ens dóna una fidel imatge de la dissociació que fa que en nosaltres hi hagi sovint com dues persones, l'actor i el
el procés evolutiu del nostre poble podem trobar causes raonables de la dissociació, com són la complexa barreja de races que s'han entrecreuat en el nostre
Així, des de qualsevol punt des d'on sigui esguardada, la hipòtesi de la dissociació ens apareix com a versemblant i lògica [XV]. Resumint els
superior. Els elements de l'ànima catalana estan en ella en estat de dissociació, que es troba, per tant, igualment a l'individu i a la raça.
en nosaltres, la causa principal de la feblesa de caràcter prové de la dissociació més que de la manca de qualitats, les quals en algunes ocasions arriben a
és la regeneració del nostre caràcter". El concepte de la dissociació deixa veure amb major claredat les qüestions que es relacionen amb el
. Per a educar l'un, s'ha de corregir l'altre. Cal, doncs, combatre la dissociació fonamental que tenim com un corc permanent en el tronc mateix de la raça.
la conscient i voluntària. No hi ha, en canvi, signe més evident de dissociació que la disciplina imposada de fora cap a dins, sense l'íntim
seva arrel en molts dels defectes assenyalats i que és un corolari de la dissociació fonamental de l'ànima col·lectiva. Tots aquests materials formen una
en l'estudi de la psicologia catalana, una importància preponderant a la dissociació, és perquè aquesta tara ètnica, que caldria corregir costi el que costi,
en la qual prepondera el mètode i la coordinació d'esforços. Les tares de dissociació del nostre caràcter, l'individualisme exacerbat, ens fan més difícil
hi ha, en una paraula, el caràcter dels homes. [XV] Entorn de la dissociació. Que la nostra mentalitat, el nostre caràcter, la nostra mateixa vida,
deguda a una tara ètnica. Ço que hi ha és que els ferments generals de dissociació troben en la nostra idiosincràcia col·lectiva un terreny propici i
la mentalitat i dels actes dels nostres avantpassats ens ensenya que la dissociació catalana ve de lluny. En els temps medievals hom pot destriar forces
hom pot destriar forces signes —indicis si es vol, però ben clars— de dissociació. Deixant de banda molts altres aspectes, ja hem mostrat anteriorment que
a una manca de solidaritat. I quan ve el renaixement econòmic, la dissociació persisteix, i continua durant tot el segle XIX, que, malgrat les
28 anys tenia Svante Arrhenius en establir la teoria de la dissociació electrolítica; Van't Hoff parlà del carbó asimètric als 22 anys;
l'hora, segons ell deia, que li venien tots els mals: nervis, tristícia, dissociació de pensaments i aquella angúnia de no poder treballar com si una mala
d'aquell segle, el lector no s'ha posat el problema de la possible dissociació entre el món de les institucions —de l'escola, pròpiament, representant
tècnica, amb les mateixes dosis podrà, efectivament, manifestar una dissociació electiva simpàtica o parasimpàtica en un mateix individu i
anys la fesomia moral d'un home? L'obra d'En Corella és un cas típic de dissociació interior, manifestada tant en la consciència com en l'obra de l'autor, i
V De la flama a l'actitud (Segles XV-XVI) Unitat i dissociació Amb totes les seves contradiccions estilístiques, el Quatre-cents i el
la matèria tàctil i de l'estructura, de la intel·ligència, enfront de la dissociació o les vaguetats rodinianes i les seves suggestions purament instintives.
què el Pontífex afirma el seu caràcter monàrquic, unitari, enfront de la dissociació protestant, aquest fet ajuda a donar un aire cortesà al culte diví. Així
El pitjor perill que menaçaria el nostre poble fora precisament una nova dissociació entre el moviment obrer, les classes populars i un "catalanisme"
trànsfugues volien fer una política de recanvi, sigui una política de dissociació catalana, és a dir de mort catalana. Els milers de joves energies
sinó de detall, però serví per a posar de manifest, per primer cop, una dissociació de principis, molt acusada al nostre país durant el segle XIX,
no pas afavoridores del llenguatge, ni de la personalitat. La dissociació de l'escola I El tema de la present conferència gira a l'entorn
paraules voldríem fer parar la vostra atenció en dues coses: en el mot dissociació i en la interpretació que donem al mot escola. Entengui's bé que no diem
donem al mot escola. Entengui's bé que no diem manca d'escola. Amb el mot dissociació volem expressar alguna cosa més profunda que ataca les arrels de la
plegats què cosa sigui i quines conseqüències pot tenir el fenomen de la dissociació escolar que avui posem sota la vostra consideració. De bell antuvi se'ns
sota la vostra consideració. De bell antuvi se'ns presenta una forma de dissociació ben coneguda, ben general en el món, amb la qual està tothom tan
està tothom tan familiaritzat que gairebé sembla innòcua. Aquest tipus de dissociació, és purament mecànic. Es produeix quan l'escola és imposada a una
mena de mal. Considerem-lo, però, una mica a fons, aquest aspecte de la dissociació escolar. Suposem una terra on aquesta escola fa la viu-viu pel joc cec de
pugui existir cap agrupament humà diferenciat. És, aquesta, una mena de dissociació de segon grau que mereix ésser seguida amb atenció especialíssima per tal
fi; trenca el que garanteix l'existència dels pobles: la continuïtat. La dissociació de l'escola impossibilita o dificulta així la possibilitat de

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »