Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de no esser apedregats ni devorats. Mallorca, indolent i peresosa,	dissocia	la moral i en comença a admetre una d'especialitzada per a ús del
Finalment, l'accent sobre l'aspecte esdevenimencial pot també	dissociar	-se segons els moments, subratllant més, a càrrec de l'estructura —cal
de veure-hi un ésser embruixat. Ai las! El cervell del zoòleg no la podia	dissociar	de la certesa glaçada, gairebé dolorosa en aquella circumstància, que en
ens expliquen com són entremig de l'anàlisi de l'autor. —D'això se'n diu	dissociar	els sentiments i els conceptes. —Justament. El Pirandello clavat i
separés dels altres per constituir-ne les parts distintes; quina raó va	dissociar	els elements submergits i confusos; qui va assignar-los el lloc de
Si el poeta és el qui fa i el tècnic és l'artista, ¿com ens serà possible	dissociar	l'un de l'altre, i de qui, sinó del creador i de l'artisà (l'un
grans síntesis, Villà reconstrueix el món que l'anàlisi impressionista va	dissociar	; redueix a grans plans colorits l'univers; subordina el detall al conjunt
de no ésser apedregats ni devorats. Mallorca, indolent i peresosa,	dissocia	la moral i en comença a admetre una d'especialitzada per a ús del
i anguniós alè, però aleshores ja destriava bé aquells sons i podia	dissociar	-los de qualsevol indici dels perseguits. Vaig tenir un surt paorós en
, si més no, ho pensava— de destriar-les-en. I verament era impossible de	dissociar	la seva presència de totes les infaustes cobejances de diner i de
tomista, segons la qual l'atenció simultània de la ment a objectes	dissociats	, és impossible. Però la solució no és difícil de trobar, almenys
per prestar-ne als patiments corporis, car aquestos no eren objectes	dissociats	dels de l'atenció beatífica, sinó continguts en la totalitat de l'objecte
divagar. Exemples de dis contrastat amb altres prefixos:	dissociar	, associar; dissimilació, assimilació; disgregar, agregar; discòrdia,
l'altra, que es confonen sovint en la superficie, però que lentament van	dissociant	-se donant el caient a l'època actual. Qui dubtarà un dia, malgrat les
de l'individu; la de crear nous reflexes; la d'harmonitzar, associar i	dissociar	els moviments corporals en correlació amb els moviments del pensament; en
una realitat més complexa i enfebrada, però després, a la llarga,	dissocia	, separa l'home de la realitat. L'alcohol esmussa la realitat, i arriba un
que l'escola dissociada fa, secretament i traïdora, és desinteressar,	dissociar	de l'escola. Aquest és un joc que no falla. És una conseqüència fatal. Un
de civilització. Hi ha en ella dos sistemes: un que uneix i altre que	dissocia	; un que tendeix a la comunitat internacional i altre que es basa en les
i com si no pensés només que en el propi benestar, fa com si es volgués	dissociar	de fets pretèrits, alhora que pugna per a desempallegar-se d'allò que no
podem fer aparèixer ferments defensius a la sang, sinó també per	dissociar	hidrats de carbó i greixos. Aquesta capacitat general ha estat provada
normal no precipiten ni amb el calor ni diluint, però a la llarga es	dissocien	a poc a poc, produint un dipòsit d'alúmina; la llum activa aquesta
de cossos compostos que penetraran profundament la massa líquida i en	dissociar	-se adquiriran tal força d'expansió, que serà capaç d'aixecar cadenes de
i llur caràcter corresponent és híbrid impur o heterozigot,	dissociant	-se en els descendents. La presència d'un factor s'indica per una lletra
la vida de l'animal. En la fisiologia d'aquest òrgan endocrí s'ha de	dissociar	el paper de la part cortical del de la porció medul·lar. Hom pot dir que
el fet de què els casos (febre nerviosa, àlgida, histèrica) "en què pot	dissociar	-se clínicament el símptoma hipertèrmia o trobar-lo isoladament, demostren
altres d'observació clínica portats a cap per Widal que han permès	dissociar	aquests dos actes, és a dir, el seu paper en la sang i en els elements
quan ànima i cos no poden ésser separats". És, doncs, impossible	dissociar	l'organisme, que és individu, de la persona, també individual. Això ens
en masses que ni els moviments donats als porta-objectes ni en voler-ho	dissociar	amb una barreta de vidre, no faran sinó tornar-los més voluminosos,
ion negatiu ha adquirit una força viva prou important, no solament per a	dissociar	una molècula i fer-ne un ion positiu, sinó per a dissociar-se ell mateix
solament per a dissociar una molècula i fer-ne un ion positiu, sinó per a	dissociar	-se ell mateix contra una molècula, i el seu electron pren el lloc d'un
provocats pel règim capitalista. En primer lloc, el capitalisme ha	dissociat	la possessió del capital de la disponibilitat del treball, capgirant les
solució lògica d'una situació absurda. El capitalisme, per altra part, ha	dissociat	l'organització de la producció de l'organització de la distribució.
per a compendre independentment de la cosa compresa, com si es pogués	dissociar	l'un factor de l'altre presentant la intel·ligència des d'un punt de
? Kant, junyit a la cabòria que el mena, s'esforça en tota la seva obra, a	dissociar	la condició del pensar de la cosa pensada; allò que comprèn, de la cosa
una condició isolada de la cosa compresa; i, com la comprensió no es pot	dissociar	de la cosa compresa, en apropar-s'hi i mirar detingudament quí és aquest
nascuda d'un anàlisi introspectiu que separa ço que és inseparable en	dissociar	de la comprensió la cosa compresa. Kant no albira les coses de la ment
d'ambdós elements, de còm s'hi desfà quan ambdós elements funcionals es	dissocien	. Hi ha un temps, a la vida, en què la llum fereix la retina i no s'
de la cosa. Còm pot el llinatge humà capir-lo a la manera kantiana,	dissociant	el lloc de la cosa, la posició de la cosa que la té, la forma de la cosa
la geometría. El moviment de l'anàlisi, a partir de Cauchy, consisteix en	dissociar	de la representació imaginativa la pura intel·ligència dels símbols; la
a l'intel·ligència punts de precisió. Naturalment, si es comença per	dissociar	aquests dos aspectes de la comoditat, ens trobarem només en presència
i significatives de la primera infància i que hi ha una tendència a	dissociar	tots els altres aspectes de la personalitat. Així, segons ell, si les
totes les inclinacions de l'individu que no s'hi avenen tendeixen a ésser	dissociades	. Sempre que hi ha una possibilitat que es facin conscients els pensaments
assolir i escrutar la persona humana en el seu valor de persona i sense	dissociar	-la; pot descobrir-ne la textura espiritual com una imatge de Déu que el
feminitat. 31. L'obertura intencional del "jo" no pot	dissociar	-lo en dualitat pura: cal que una reflexio per circulació
restarien inclosos el peròxid d'hidrogen i l'heparina que, com és sabut,	dissocia	in vitro les nucleoproteïnes. Un altre motiu de pertorbació de
un corrent que el dugui a l'incandescència; el vapor de l'hidrocarbur es	disocia	, i el carbó en forma de petita pols de grafit és dipositat damunt el
amb la temperatura i amb el temps els filaments es van desintegrant i	disociant	, i una pols molt fina de carbó és dipositada damunt el vidre; i si la
bombetes, per causa que durant el procés de metal·lització ja han estat	dissociats	els hidrocarburs descomponibles amb la temperatura. Per fi, el més
i podem distingir la zona /D\, en la qual el vapor d'aigua es	dissocia	en els seus elements hidrogen i oxigen; la zona /C\, en la qual
d'unir els moslems contra la influència europea, de la qual no arribà a	dissociar	la dels turcs. En el cor de l'Àfrica, doncs, es proposà de fundar un

Pàgina 1 (de 4)

50 següents