DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
dissociar V 164 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb dissociar Freqüència total:  164 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de no esser apedregats ni devorats. Mallorca, indolent i peresosa, dissocia la moral i en comença a admetre una d'especialitzada per a ús del
Finalment, l'accent sobre l'aspecte esdevenimencial pot també dissociar-se segons els moments, subratllant més, a càrrec de l'estructura —cal
de veure-hi un ésser embruixat. Ai las! El cervell del zoòleg no la podia dissociar de la certesa glaçada, gairebé dolorosa en aquella circumstància, que en
ens expliquen com són entremig de l'anàlisi de l'autor. —D'això se'n diu dissociar els sentiments i els conceptes. —Justament. El Pirandello clavat i
separés dels altres per constituir-ne les parts distintes; quina raó va dissociar els elements submergits i confusos; qui va assignar-los el lloc de
Si el poeta és el qui fa i el tècnic és l'artista, ¿com ens serà possible dissociar l'un de l'altre, i de qui, sinó del creador i de l'artisà (l'un
grans síntesis, Villà reconstrueix el món que l'anàlisi impressionista va dissociar; redueix a grans plans colorits l'univers; subordina el detall al conjunt
de no ésser apedregats ni devorats. Mallorca, indolent i peresosa, dissocia la moral i en comença a admetre una d'especialitzada per a ús del
i anguniós alè, però aleshores ja destriava bé aquells sons i podia dissociar-los de qualsevol indici dels perseguits. Vaig tenir un surt paorós en
, si més no, ho pensava— de destriar-les-en. I verament era impossible de dissociar la seva presència de totes les infaustes cobejances de diner i de
tomista, segons la qual l'atenció simultània de la ment a objectes dissociats, és impossible. Però la solució no és difícil de trobar, almenys
per prestar-ne als patiments corporis, car aquestos no eren objectes dissociats dels de l'atenció beatífica, sinó continguts en la totalitat de l'objecte
divagar. Exemples de dis contrastat amb altres prefixos: dissociar, associar; dissimilació, assimilació; disgregar, agregar; discòrdia,
l'altra, que es confonen sovint en la superficie, però que lentament van dissociant-se donant el caient a l'època actual. Qui dubtarà un dia, malgrat les
de l'individu; la de crear nous reflexes; la d'harmonitzar, associar i dissociar els moviments corporals en correlació amb els moviments del pensament; en
una realitat més complexa i enfebrada, però després, a la llarga, dissocia, separa l'home de la realitat. L'alcohol esmussa la realitat, i arriba un
que l'escola dissociada fa, secretament i traïdora, és desinteressar, dissociar de l'escola. Aquest és un joc que no falla. És una conseqüència fatal. Un
de civilització. Hi ha en ella dos sistemes: un que uneix i altre que dissocia; un que tendeix a la comunitat internacional i altre que es basa en les
i com si no pensés només que en el propi benestar, fa com si es volgués dissociar de fets pretèrits, alhora que pugna per a desempallegar-se d'allò que no
podem fer aparèixer ferments defensius a la sang, sinó també per dissociar hidrats de carbó i greixos. Aquesta capacitat general ha estat provada
normal no precipiten ni amb el calor ni diluint, però a la llarga es dissocien a poc a poc, produint un dipòsit d'alúmina; la llum activa aquesta
de cossos compostos que penetraran profundament la massa líquida i en dissociar-se adquiriran tal força d'expansió, que serà capaç d'aixecar cadenes de
i llur caràcter corresponent és híbrid impur o heterozigot, dissociant-se en els descendents. La presència d'un factor s'indica per una lletra
la vida de l'animal. En la fisiologia d'aquest òrgan endocrí s'ha de dissociar el paper de la part cortical del de la porció medul·lar. Hom pot dir que
el fet de què els casos (febre nerviosa, àlgida, histèrica) "en què pot dissociar-se clínicament el símptoma hipertèrmia o trobar-lo isoladament, demostren
altres d'observació clínica portats a cap per Widal que han permès dissociar aquests dos actes, és a dir, el seu paper en la sang i en els elements
quan ànima i cos no poden ésser separats". És, doncs, impossible dissociar l'organisme, que és individu, de la persona, també individual. Això ens
en masses que ni els moviments donats als porta-objectes ni en voler-ho dissociar amb una barreta de vidre, no faran sinó tornar-los més voluminosos,
ion negatiu ha adquirit una força viva prou important, no solament per a dissociar una molècula i fer-ne un ion positiu, sinó per a dissociar-se ell mateix
solament per a dissociar una molècula i fer-ne un ion positiu, sinó per a dissociar-se ell mateix contra una molècula, i el seu electron pren el lloc d'un
provocats pel règim capitalista. En primer lloc, el capitalisme ha dissociat la possessió del capital de la disponibilitat del treball, capgirant les
solució lògica d'una situació absurda. El capitalisme, per altra part, ha dissociat l'organització de la producció de l'organització de la distribució.
per a compendre independentment de la cosa compresa, com si es pogués dissociar l'un factor de l'altre presentant la intel·ligència des d'un punt de
? Kant, junyit a la cabòria que el mena, s'esforça en tota la seva obra, a dissociar la condició del pensar de la cosa pensada; allò que comprèn, de la cosa
una condició isolada de la cosa compresa; i, com la comprensió no es pot dissociar de la cosa compresa, en apropar-s'hi i mirar detingudament quí és aquest
nascuda d'un anàlisi introspectiu que separa ço que és inseparable en dissociar de la comprensió la cosa compresa. Kant no albira les coses de la ment
d'ambdós elements, de còm s'hi desfà quan ambdós elements funcionals es dissocien. Hi ha un temps, a la vida, en què la llum fereix la retina i no s'
de la cosa. Còm pot el llinatge humà capir-lo a la manera kantiana, dissociant el lloc de la cosa, la posició de la cosa que la té, la forma de la cosa
la geometría. El moviment de l'anàlisi, a partir de Cauchy, consisteix en dissociar de la representació imaginativa la pura intel·ligència dels símbols; la
a l'intel·ligència punts de precisió. Naturalment, si es comença per dissociar aquests dos aspectes de la comoditat, ens trobarem només en presència
i significatives de la primera infància i que hi ha una tendència a dissociar tots els altres aspectes de la personalitat. Així, segons ell, si les
totes les inclinacions de l'individu que no s'hi avenen tendeixen a ésser dissociades. Sempre que hi ha una possibilitat que es facin conscients els pensaments
assolir i escrutar la persona humana en el seu valor de persona i sense dissociar-la; pot descobrir-ne la textura espiritual com una imatge de Déu que el
feminitat. 31. L'obertura intencional del "jo" no pot dissociar-lo en dualitat pura: cal que una reflexio per circulació
restarien inclosos el peròxid d'hidrogen i l'heparina que, com és sabut, dissocia in vitro les nucleoproteïnes. Un altre motiu de pertorbació de
un corrent que el dugui a l'incandescència; el vapor de l'hidrocarbur es disocia, i el carbó en forma de petita pols de grafit és dipositat damunt el
amb la temperatura i amb el temps els filaments es van desintegrant i disociant, i una pols molt fina de carbó és dipositada damunt el vidre; i si la
bombetes, per causa que durant el procés de metal·lització ja han estat dissociats els hidrocarburs descomponibles amb la temperatura. Per fi, el més
i podem distingir la zona /D\, en la qual el vapor d'aigua es dissocia en els seus elements hidrogen i oxigen; la zona /C\, en la qual
d'unir els moslems contra la influència europea, de la qual no arribà a dissociar la dels turcs. En el cor de l'Àfrica, doncs, es proposà de fundar un

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »