Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a l'esdeveniment humà en la seva cara més explícita. La literatura no pot	dissoldre	's en un pur desplegament formal, ni admet reduccions a un valor tècnic
la dona a l'altra—. L'han torturat a la Direcció. El rostre cansat sembla	dissoldre	's abans de recompondre's en una expressió entre dolguda i espantada. —És
deixa escapar tranquil·les rodones que s'enlairen mandrosament abans de	dissoldre	's. —No ho fem bé —li diu quan ell s'inclina a deixar els papers a terra
de tristeses i de pors: li semblava com si tots haguessin de perdre's, de	dissoldre	's tots en el silenci d'aquella hora i, després, ja ningú no s'hagués de
a dir-li que s'ha tornat boig o que un drama molt dur l'obliga a	dissoldre	's en un cementiri disfressat de Paradís. Per contestar a amics meus que,
la ment treballa com les dents; els sucs de l'ànima	dissolen	les preses dels sentits ganxuts i en fan detritus,
tot el que defuig la forma, el color i la duresa de les coses, tot el que	dissol	el món i redueix a l'eternitat el temps. El català entén sempre l'esperit
tot el que és exclusivament afectiu i sensible, i està sempre a punt de	dissoldre	amb l'aridesa d'un raonament o amb la petita sageta d'una ironia
romàntic. Per a l'actitud romàntica, ironitzar era, en darrera instància,	dissoldre	les coses i arribar a través d'una obscura intuïció, a la unitat
humilitat. Perquè l'autèntica ironia és sempre humil, i s'afanya menys en	dissoldre	el món per a crear-lo novament que en reconèixer-lo en la seva realitat
pintava pierrots, pobres, odalisques, i retrats d'encàrrec, en els quals	dissolia	les carns amb caramel i les redingotes amb tinta de calamars, i deixava
i, després de treure's la roba i embolicada en una bata japonesa,	dissolia	dos comprimits d'aspirina dintre d'un vas d'aigua, al "Grill-Room" del
una mena d'acte heroic. Quan va venir la República, i després quan van	dissoldre	els jesuïtes, Ferran estava content com un gos amb un os, perquè allò
l'entrepà als dits, els vaig anar a saludar, en el moment que el grup es	dissolia	, perquè s'acostava l'hora d'entrar a la sala. Dites les quatre paraules
la noció d'espècie s'explica menys per una propensió de l'agent pràctic a	dissoldre	-la dintre d'un gènere per raons biològiques i utilitàries (la qual cosa
l'objectiu darrer de les ciències humanes no és constituir l'home, ans	dissoldre	'l. El valor eminent de l'etnologia consisteix a correspondre a la primera
brutal fet fer a la nostra tesi, no perdem de vista que el verb "	dissoldre	" no implica de cap manera (i àdhuc exclou) la destrucció de les parts
de la relació de l'abans i del després, que es veuria condemnada a	dissoldre	's si, almenys virtualment, els seus termes no podien ésser datats. Ara,
si. Però és aquesta raó, enterament ocupada a reduir les separacions i a	dissoldre	les diferències, la que pot ésser anomenada, amb tot el dret,
fa plorar d'entendriment. La veu et tremola, esguardes el fum del teu alè	dissoldre	's davant teu en l'aire humit i lívid i el voldries recollir amb les teves
Sense Josep encara seré més fort. Perquè ell, de vegades, se m'imposa,	dissol	la meva força. Deixaré Josep i seguiré Roine amunt. Serà un triomf de la
se n'apiada, m'espia darrera els porticons... I l'altre, què? S'ha	dissolt	, s'ha desinflat com un globus, ja no existeix; és tan sols un record. Ni
el partit social demòcrata. El va obtenir. Com a conseqüència es va	dissoldre	la Cambra. El nou Reichstag va insistir, però, a fer la guerra als
adelerats tothora per tal de poder un dia destruir-los! Així	dissolta	l'assemblea estígia, els Prínceps infernals surten en ordre:
o de manera inadient mesclades, quan a la Terra s'han	dissolt	hi volen, i per aquí, debades, vagaregen fins a llur
les vores fluides d'aquell núvol aquós d'abans, i priven que es	dissolgui	i escampi nous ruixats damunt la Terra?" I féu l'Arcàngel:
del Cel; i ha de baixar-ne, quan sigui el Món madur per a	dissoldre	's, amb glòria i amb poder, per al judici dels bons i
cinc elements que la integraven —terra, aigua, foc, aire, esperit— que es	dissolguessin	. Ja no tenia necessitat del rostre de la meva angoixa, ja l'havia
meu servei a Buda —jo també vaig aixecar la mà i vaig ordenar que Buda es	dissolgués	en mi. A corre-cuita, amb l'ajuda dels exorcismes totpoderosos, les
Les restes que esdevenen encastades, sigui en la sorra o en còdols, són	dissoltes	en general per la filtració de l'aigua de pluja quan els llits
discrets, i les gloses de picat es donen per acabades. La reunió es	dissol	. Ara, a la plaça, en una petita plataforma de fusta on ha estat
Un Decret de Nova Planta de 28 de novembre de 1715	disolia	la Real Audiència i la reorganitzava fent-la ara dependre del Consell de
del Govern de Mallorca i el 22 de juliol de 1718 és	disolt	el Gran e General Consell. La malaguanyada i imperfecta
ésser anul·lat: a la capital, almenys. És a València on es concentra i es	dissol	la major part d'aquell corrent immigratori. A les zones rurals, i fins i
litigi formulari: tant hi feia, ja. Els gremis s'encarcaren i alguns es	dissolen	, "con la esterilidad de los tiempos". De tant en tant es
català de la regió, compensant-lo amb l'augment del sector castellà, o	dissolent	-lo en un còctel territorial més ampli. Seran els liberals del Vuit-cents
idea, a un pur monòleg intern del pensament. L'objecte de l'anàlisi se'ns	dissol	entre les mans, i ens trobem en la impossibilitat —diu Lenin— d'emprendre
a dir al nivell d'aquella base real que la particularitza, impedint-li de	dissoldre	's en una idea. La qual cosa significa, al seu torn (puix que material o
de Segadors i de manifestacions al carrer, que la secreta	dissolia	a garrotades i els guàrdies d'a cavall a cops de sabre. Fet
a recompondre un objecte pròpiament desraonable; una vegada ja	dissolta	la primera Natura, una altra Natura sorgeix, tan formada com la primera.
vestimenta l'excés d'exactitud de la qual sigui rebutjat), el subjecte és	dissolt	, no per arravatament, sinó per apol·linisme, participació en una
Representa una tendència al cosmopolitisme gris i eixut, que	dissol	i evapora les nacions, i que és molt diferent de l'universalisme. L'home
és claríssim: ens ensenya d'acollir sense fer pagar, de donar-se sense	dissoldre	's. Però no sempre hi som fidels; entre les exigències de l'exemple de
distingir la col·lectivitat de la "massa" i que, encara que hi deixi	dissoldre	mentre el joc dura la petita, la ingènua "personalitat" que tot just
poc coneguda, perquè el destí del nostre poble sembla condemnar-lo a	dissoldre	la seva petitesa quantitativa en empreses massa àmplies, i a esgotar-se
és invadit per contingents de població aliena. Així la nacionalitat es	dissol	, desapareix territorialment. Ni una comarca, ni una ciutat conserven una
Hi haurà sempre nacions? ¿No s'esvairàn en el curs de la historia futura,	dissoltes	dins les noves formes internacionals de la societat? Dins els Estats
va fer l'apologia de les seves deixebles; i aquell dia la classe es	dissolgué	en conversa, i els nens estaven encantadíssims. A mesura que el fracàs
en determinades regions les majories nacionals sempre absorbiran i	dissoldran	en llur comunitat cultural una part de les minories. Totes aquestes
més enllà d'una ampla autonomia, i quan es plantejà el primer conflicte	dissolgué	el "Seim" valent-se de la força armada. Idèntica actitud adoptà amb

Pàgina 1 (de 41)

50 següents