Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

les etapes de depravació col·lectiva com si fossin pròdroms d'una	dissolució	mortal de la societat. Els pobles, els grups humans, es mantenen sòlids a
depravació el temps dels seus avantpassats. La teoria d'una progressiva	dissolució	dels costums ha comptat, tothora i a tot arreu, amb partidaris en
el foc. Llegeixo el New Statesman: sembla que es va a la	dissolució	del Comitè de no intervenció, per deixar en llibertat les Potències quant
que el feudalisme català es transformés en un perill d'anarquia i	dissolució	, com s'esdevingué en altres parts d'Europa. No coneguérem magnats que
deformacions mentals. La desorientació caracteriològica —o sigui la	dissolució	de què estem parlant— provindria del ressentiment contra la
és, en efecte, el romanticisme sense obstacle i sense trava, la	dissolució	en el terbolí de l'afany continu d'experiències de tot allò que pot donar
per a practicar l'operació que amb més delit perseguia el romàntic: la	dissolució	, la confusió, la identificació de totes les coses. Per això la ironia
la distinció entre la ironia romàntica i la ironia clàssica, entre la	dissolució	i la caricatura, no ens facilita encara una significació unívoca
s'enllaça estretament amb aquella ironia romàntica, tan amiga de la	dissolució	i de la confusió. Ironia romàntica, desesperada i deformadora són,
que la ironia deformadora aboqui contínuament l'existència humana a la	dissolució	de si mateixa. L'avorriment i la indiferència conviuen aleshores tan
però, de la identificació i de la confusió, adversària irreductible de la	dissolució	dels perfils individuals en la massa informe de la indiferència, exagera
la propaganda nudista i bolxevic que es feia impunement a tot arreu, la	dissolució	dels jesuïtes i el no considerar l'adulteri com una gran desgràcia, si
símptomes anomenats "confusió dels egos", que poden conduir a la	dissolució	de la personalitat. La utilització d'atributs en aparença contradictoris
i va jutjar-nos sens ira ni retret. Ens esperàvem la	dissolució	ja immediata, car tots dos aquell dia això vam creure
l'envien, i al nodriment mortal, perquè maduri la	dissolució	al seu cor, seguici del pecat, que primer totes les coses
l'hora del lliurament, i amb paciència espero la	dissolució	." Miquel va dir-li: "No amis la teva vida ni l'odiïs; procura
el nuador, el qui uneix i lliga allò que tendeix a la repetició davant la	dissolució	de formes que és la mort, la generalització absoluta del particular.
notorietat de les quals és tan rotunda com visible. En primer terme, la	dissolució	de la "llar", i fins i tot del "domicili", o sigui —per dir
el curs espontani, que, sense això, tendiria al desballestament o a la	dissolució	. Ben sovint, els gramàtics i els acadèmics cometen la imprudència de
col·legi aristocràtic, fins a ordenar, l'any 1743, la seva	dissolució	. El triomf de Felip V tirà per terra totes les esperances dels illencs.
parla poètica, que no poguí traure-me-la del cap..." Fracàs per	dissolució	El "patriotisme" particularista valencià estava condemnat, pels seus
el patriotisme localista. El qual avui corre el perill d'esfumar-se per	dissolució	. La salut social del País Valencià exigeix una rectificació d'aquesta
es delata per ella mateixa. Però, com que opera sobre uns ferments de	dissolució	indiscutibles, i sobre un provincialisme tosc i cert, pot resultar i
que assistim a l'operar conjunt de positivisme i idealisme en favor de la	dissolució	del concepte de causa: d'una banda, per la repugnància, típicament
la realitat. L'explicació causal-analítica que, en el curs de la seva	dissolució	, havia pres amb el positivisme la via del simple descriptivisme
no vol solament la fi de la filosofia hegeliana de l'Estat: vol la	dissolució	mateixa de l'Estat. I això, de nou, en quant ell entén que —falsa,
La revisió ha estat imposada per la mateixa necessitat de resistir a la	dissolució	i a la mort. Sortosament, fora de l'abstractisme revolucionari, hi ha
agudes, un vèrtig sobtat, i després un profús sagnar pels porus i la	dissolució	de l'ésser. Les taques d'escarlata damunt del còs i especialment damunt
I calia un Homer de les vaguetats, inconfessables i irrealitzables, de la	dissolució	sense possibilitat de cap fidelitat concreta, com Dostoievski, per a
la excepcionalitat de l'orient entre el colorisme pintoresc, i la	disolució	de la voluntat dins el "res", que el crit dels russos, ens ha acostat
signifiqués paranceria personal dels petits déus que l'atracció de les	disolucions	orientals va confonent en el no-res; antimodern de l'enviliment de les
coordinació treballosament mantingut, la falagueria improvitzada de les	dissolucions	de la moda i de les facilitats temptadores d'una nominació popular
un Estat es passa d'un règim unitari a un règim federal sense una prèvia	dissolució	efectiva de la unitat, el pur camí de baix a dalt no és gaire avinent.
primera de la decadència, no és prou exacte. Els primers símptomes de	dissolució	són força anteriors. S'esdevé, amb nostra poixança econòmica medieval,
obtingut d'una experiència sobre la cristal·lització: "Sempre que d'una	dissolució	de sal comuna s'obtenen diverses formes de cristalls, cal deduir que la
avergonyirà el tumult confusionari tal com l'estructura avergonyeix la	dissolució	. Perquè aquella nit un català serà el català, i això afegirà en ell a la
Evocà més larves. La ment es complaïa ara en la voluptat de la pròpia	dissolució	. Tot el llegendari màgic del Montseny fou portat a memòria. L'home ajagut
entristides la capa blavenca del firmament silenciós. Abaix una	disolució	blanquinosa i nacarada (argent) que indecisament modela els terrenys;
car ell no ens fereix, ans ens ofèn solament. És tanta, però, la	dissolució	i vanitat dels esperits, que alguns no troben res tan cruel; així
una localització (religió de pàtries i de banderies) o una	dissolució	! enemic irreconciliable de la sobirania romana, contra la qual
de Catalunya, és el moment que marca i assenyala la destrucció i la	dissolució	de la nacionalitat catalana i de la nostra personalitat política, perquè
darrer, per tal de simular l'espai, no sap utilitzar altre mitjà que la	dissolució	dels contorns, la configuració dels objectes dins l'ambient atmosfèric
últimes paraules... M'han dit que els dissidents demanen o exigeixen la	dissolució	, la liquidació de la nostra Comunitat, que fins i tot, prèvia requisició
ara mateix, es procedeix a votació i la majoria reclama liquidació i	dissolució	de la nostra Comunitat, per més pena que em causi m'hi sotmetré sense
d'un caçador: es veia el nuvolet blanc de la pólvora i la seva	dissolució	en l'aire estàtic després d'un moment de deliciosa indecisió. En els
¿Qui, en efecte, hauria pogut sorprendre el moment de la seva	dissolució	i fraccionament en dues parts? I si algú va veure el cometa esberlar-se
de sulfat de coure en 50 litres d'aigua. Per tal d'accelerar la	dissolució	es posa el sulfat en un sac, cistell, etc., i es penja de manera que el
altres cursets, i com sigui que entre elles no existeix enllaç, per	disolució	de la Comarcal, i per altre part, sempre que s'ha iniciat una publicació
és a dir —aquesta és la conseqüència inevitable—, podia arribar a la seva	dissolució	com a Església. Tot això tan categòric i absolut podia semblar molt clar
a conseqüència de les lluites amb França, i per carregar-ho tot a la	dissolució	d'aquell país. Però a les darreries de la divuitena centúria es presenten

Pàgina 1 (de 28)

50 següents