Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la seva atenció i el seu bon cor. Les veus s'entrellaçaven i produïen una	dissonància	alegre, pròpia de fira o de mercat. Es despenjaven els cistellets, amb
digne sacerdot. Moltes se senyen. Aquell nom tristament famós és una	dissonància	en el barri. Essent, com és, tan pervers, personalment no fa mal a ningú
prou escaient, per bé que exigu. Allunya'm les	dissonàncies	bàrbares de Baccus i dels seus embriacs, la raça folla
Vol dir classicisme acostar-se cada dia més a l'expressió, no de les	dissonàncies	i els casos curiosos, sinó dels estats d'harmonia i d'equilibri. Només
pinzell destre han pogut subsanar els errors més notables, com són la	dissonancia	d'entonació que fàcilment s'observa a la part esquerra del quadro, o el
en les verdes muntanyes. És un despertar sobtat i trepidant, una	dissonància	que ve a trencar l'harmonia acostumada. Un nou matís dintre la gama
en les nostres accions i en la nostra vida sencera hem d'evitar tota	dissonància	. I aquesta diferència de caràcters té tanta força, que hi ha casos en què
Però jo sempre vaig trobar que el so del piano no constituïa cap	dissonància	amb els bels dels moltons, el xivarri dels ocells i el cloqueig de
Nicolau. Al final de "La mort de l'escolà", hi ha dues petites	dissonàncies	bellíssimes. —I bé, mestre, què us ha semblat? —Li preguntà Vinyas. —Les
—I bé, mestre, què us ha semblat? —Li preguntà Vinyas. —Les dues petites	dissonàncies	del final són exquisides —contestà Ravel amb el seu aire precís de
de la seva obra, les seves pròpies manies. Ravel ha cultivat molt la	dissonància	. Si en "La mort de l'escolà" no n'hi hagués trobades dues,
calents; d'humits i de secs; tota aquesta harmonia del món és composta de	dissonàncies	. ¿tu negues que un cometa sigui una estrella perquè la seva forma
digne sacerdot. Moltes se senyen. Aquell nom tristament famós és una	disonància	en el barri. Per fortuna, Gabriel Alomar publica els seus assaigs a
i a proposar-los a les cites dels preceptes del Codi civil. Aquesta	dissonància	entre l'ideal i la conducta empitjora la sort del dret català i enfondeix
l'ànima, i només l'ànima, de l'Adam sistemàtic, en els seus moments de	dissonància	envers l'harmonia divina. Només la constant purificació
de dring de campanetes; les granotes del safareig hi posen ornaments de	dissonància	. Sóc el centre de l'Univers. Sóc el punt central de la Natura on aquesta
havia, per força, de portar en la convivència social les més greus	dissonàncies	, com sigui que ell tendeix a la realització, en profit exclusiu del poble
una dotzena de passes, quan el cant de l'ocell s'havia trencat en agra	dissonància	. Res més no desclogué el silenci que l'acompanyava (el seu silenci i el
casos eren observables en el període anterior, com a conseqüència de la	dissonància	en el desenrotllament del sistema càrdio-vascular. També és curiós
de Ariadna al laberint grotesc, l'humorista de	dissonàncies	i esquinçaments tràgics, patètic i quasi grandiloqüent en Primera
que aquelles obres d'orquestració fàcil i clara que no l'entrebanquin amb	dissonàncies	i concepcions modernes, i haurà d'estar sempre pendent de la batuta del
i les obres de més envergadura orquestral i endiablades de ritmes i	dissonàncies	noves. Em plau de consignar aquests resultats evidents de la formació
toca les notes prescrites i la mà dreta hi afegeix les consonàncies i les	dissonàncies	també, perquè el text produeixi una harmonia agradable, en l'honor de Déu
per l'aparició de desharmonies en l'apreciació del quadre de valors, i de	dissonàncies	en la concreta realització d'aquests en cada individu i en el grup. Això
general. Entre altres coses, és de notar l'"eficàcia pal·liativa" de la	dissonància	, davant per davant del caràcter afirmatiu de la consonància; és a dir, la
indefinides les modulacions modals de l'harmonia mitjançant l'ús de la	dissonància	. Indiquem la nota amb la qual suggerim o excloem algun hexacord. En la
per mitjà de les notes si + mi (en	dissonància	amb el la de la recitació), insinuem el tercer hexacord; a
la intervenció de la capella polifònica; 2) la seva acusada	dissonància	dóna a la cadència un sentit d'inconclusió, que reclama la continuació
les línies, la violència amb què els dos trencaments són realitzats, la	dissonància	volguda dels colors, l'angulositat exagerada de les línies trencades, la
converses, no sempre edificants, amb aquell hàbit, només hi veien la	dissonància	, que certament existia, però hi haurien pogut veure també les analogies
veles o retrocediren dos o tres estadis el seu historial clínic. Aquella	dissonància	, aquell alertar més aviat fer anar de bòlit, l'opinió dels crítics de
tant vibrant, que l'accent d'un barbre hi esgarrifa com un xiscle de	dissonancia	. Els ciutadans, quan se troben, no pronuncíen un vot de salut, com els
succeeix a l'unitat, els acords variats destrueixen la melodia am les	dissonancies	que ells arrastren. Els refinaments del modernisme perjudiquen l'esperit
la fe que professam ab los actes de la nostra vida, per que no fassem la	dissonancia	espantosa entre santes creencies y obres corrompudes. Nos imposa una
sobre la Torre de Babel, no per enderrocar-la, sino per aumentar-ne les	dissonancies	. No està orientada, y eixò confirmarà lo anterior. Segons les meves
que també, a voltes, són estranyes an ells, En aquest cas originen	dissonancies	(es dissonancia lo qui fereix l'oít y fa desitjar altre sò: lo
són estranyes an ells, En aquest cas originen dissonancies (es	dissonancia	lo qui fereix l'oít y fa desitjar altre sò: lo contrari de
mena d'acorts. Segueixen, per orde de menor a major imperfecció y	dissonancia	, els de novena major (y menor), qui es el meteix anterior
la varietat ab els sòns qui, séns contribuir a formar acort, són com	dissonancies	petites brodades sobre les més durables y fortes, les notes de pàs
sense preparar, lo que la priva de les més dramatiques y tragiques	dissonancies	, y al meteix temps sense'l contrast del repòs armonic, ben consonant,
y Händel; el contrapunt no's mou tan identicament en totes les parts; les	dissonancies	són infinitament més variades; no s'abusa de les progressions; la
en general, la llur pretinguda art nova, plena d'anguls y de punxes y	dissonancies	intermitges esgarrifoses, no es sinó musica desequilibrada, armonies
formula absolutament, y usant sempre la més prodigiosa varietat de	dissonances	, de modulacions y d'acorts, séns per çò atentar al fons
la Musica, solament recordant la composició dels seus elements: les seves	dissonances	, qui sols serveixen pera fer ressaltar les consonances; els seus acorts
y del combat, y els de dolor aquesta oposició y contradicció. Les	dissonancies	musicals, y, en general, tot acort y sò qui no es el perfet major,
qui's succeeixen séns interrumpció fins a llur terme final. Les	dissonances	, com ja sabem, són els estats dolents, qui no han d'esser, però
pinti de debò: imita'l plor ab l'escala cromatica; la voluptuositat, ab	dissonancies	entretingudes, resolent a la fí en consonancies; el galopar, ab ritmes
colocat en noves combinacions y posicions. Què resta ja per fer? Si les	dissonancies	s'augmentessin, les consonancies desapareixerien! Si'ls ritmes fossin més
y la sala ab ses colones de crestall cau tota en runes, ab tragica	dissonancia	y terratremol! Però, ah! que un terratremol més immens, més gran, més
unas d' altres: mes, ¡per lo cant! ¿Cóm es possible evitar las grans	dissonancias	que produheixen deu ó dotze grupos qu' estudían en veu alta, á més del

Pàgina 1 (de 3)

50 següents