Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

blanesa d'una qualsevol afecció per a nosaltres. Immens en grau extrem,	distant	, personal, impassible, inconcebible, indicible, Déu, acte pur, "s'estima
el fill, a través del fill, en la seva amargosa absència, tothora llunyà,	distant	. Buscava potser la meva perduda joventut, la meva, perquè ell, quan el
l'home—. Més val que no ens vegi plegats. A la dèbil claror d'una llàntia	distant	, ell li examina la cara humil, el posat una mica confús. Lentament,
blanques, d'un o dos pisos, s'alcen apinyades contra els turons poc	distants	en els vessants dels quals reposen les darreres, més altes, aparentment
com quan la pluja peta darrera una finestra, contra les llambordes	distants	d'un carrer invisible. Entre els homes s'aixequen uns xiuxiueigs tímids i
el seu país polsós, mercader, corromput, i també quan enyorava el tracte	distant	dels barcelonins, la destresa a ignorar-se, l'instintiu rebuig de tota
el fet essencial és que l'Estat es converteix definitivament en una cosa	distant	, inassolible. No volem dir que els catalans no entrin en la rutina de la
deien uns crits, uns crits de jutge amb la veu meva. Tot tan	distant	i tan present! Tot gratuït, fortuït, o tan ardent! La
Tant com més ella s'exagerava la importància espiritual de Pere, més	distant	i desfocat veia el marit. I ell volia un fill; un hereu. L'horror de
sembla allí tocant; la tarda posa tot de claps de cendra a les arbredes	distants	; la riera passa enrogida pels desguassos de les blanqueries de vora el
entre aquell desvarieig, quan resta encès el flamaró lleu i clar; la veu	distant	que raona per entre el tumult que li fa obrir els ulls per mirar aquell
sabem fins a quin punt l'artista treballa allunyat d'aquesta data o si,	distant	d'ella, s'inspira en l'abillament dels guerrers del seu voltant, o els
només demana, el veiem segur d'ell mateix i, com si diguéssim, orgullós,	distant	. El gos no: és humil, i ens demana tant com ens dóna, sap que el completem
fins i tot a caure en mans d'una lesbiana que Lamiel admeti, una mica	distant	només perquè en treu, ella, el plaer en la pell i en els centres
el somriure, però tampoc, probablement, la reacció dura, impertinent,	distant	i fins excessiva del qui se sap superior però no se sent segur —potser
del Quixot i de Sanxo sense potser haver llegit res de Cervantes. És	distant	de la gloriola literària, això. És més que la popularitat d'un nom, que
agradable de sentir-me amagat dins l'embolcall subtil, ploraner, que fa	distants	i diferents els objectes. Entrem en un passatge. Està il·luminat. És
que posa en els nostres genolls. És una companyia tèbia, epidèrmica,	distant	, que ens deixa sols amb els nostres pensaments. Àdhuc la solitud es fa
I de vegades et fa una bona companyia, tota tèbia i humana, epidèrmica i	distant	, o profunda, com no te la faria un home ple de raons, una companyia
es podien escoltar els grills, el degotís d'una aixeta, els sotracs	distants	d'un carro. Fins que ha entrat la criada amb la safata i ha encès tots
No puc, mamà, no puc més! Acabarem malalts! —Malalts? Més bons... o més	distants	, no ho sé. Però ell segueix estant aquí i nosaltres no podem deixar
de les dents, i en els ulls plens de vida que, dins el mirall, absents,	distants	, desitjava que en secret el miressin... —Vaig rebre notícies de casa. La
ara el veia: llegint el diari a l'altra banda de la taula, aparentment	distant	, soberg, indiferent; però, a despit del que acabava d'afirmar amb
parlis més! Arreplegà el diari i anà a asseure's en una cadira de braços	distant	. Mònica no va afegir ni una sola paraula. Tot d'una, en recordar que
Aguilera... I després de trenta-cinc anys, Lluís encara seia discretament	distant	, però fidel a l'antiga promesa. Era ell! Mònica reivindicava els seus
la carta contra el seu pit cansat. Sembla que encara el vegi, taciturn i	distant	, darrera el diari. És ben bé ell, però avui li ha caigut la màscara del
com enlloc més, li afina la mirada per als objectes més	distants	: de sobte, lluny veu un Àngel dret, gloriosíssim, el
l'alta magnificència de l'Artífex que el féu tan esbarjós,	distants	els límits, per tal que l'Home així pogués conèixer
i ara els teus ulls ho diuen, vaig sentir-me —bé que	distant	, i amb mons entre nosaltres— atret, amb l'altre fill, al teu
reverència Adam s'inclina, humil; ell no s'inclina,	distant	i amb dignitat majestuosa, i li exposa el perquè de la vinguda:
dels frares. Les tardes d'estiu, anava tot sovint al seu maset, no gaire	distant	de la vila, i algun diumenge de juny hi convidava els amics. Aquells
la llargaruda raça Kattywar, etc., que habiten les parts del món més	distants	, seria molt forçada. Tornem ara als efectes de l'encreuament de diverses
produir —quan s'encreua amb d'altres espècies que habiten a llocs del món	distants	— híbrids les ratlles dels quals no s'assemblin a les de llurs progenitors
Orchis i Asclepias —gèneres quasi tan	distants	com és possible entre les plantes que donen flors. En tots aquests casos
en lloc d'atacar una rabera de cérvols els voltava i els menava a un punt	distant	, segurament anomenaríem instintius aquests actes. Els instints domèstics,
quan les espècies afines, però certament distintes, habiten parts del món	distants	i viuen sota condicions de vida considerablement diferents, malgrat tot
el pol·len d'una espècie és posat a l'estigma d'una espècie amb afinitat	distant	, encara que els tubs pol·linífers sobresurtin, no penetren pas la
ha patit fins ara, però que difícilment durarà fins a cap edat geològica	distant	, va dipositar-se certament durant una oscil·lació descendent de nivell, i
a causa de la migració d'espècies i dels canvis geogràfics. I en el futur	distant	, un geòleg que examini aquestes capes podria estar temptat de concloure
de subsidència amb el gruix suficient per a durar fins a una època tan	distant	en el futur com les formacions secundàries ho són en el passat. Aquests
meridionals d'Àfrica o d'Austràlia, per aconseguir així d'altres mars	distants	. Per aquestes consideracions i d'altres de semblants, sobretot per la
ben adients a alguna peculiar línia de vida, o per viure en algun indret	distant	i aïllat, on han defugit la competència àrdua. Per exemple, unes
formacions superiors o inferiors, manquen semblantment en aquells punts	distants	del món. En les diverses i successives formacions paleozoiques de Rússia,
a judicar si les produccions terrestres o d'aigua dolça canvien en punts	distants	de la mateixa manera paral·lela. Podem dubtar que hagin canviat així. Si
procedit en origen de la mateixa font, encara que habitin els indrets més	distants	del món, perquè han descendit del mateix progenitor. En el cas d'aquelles
que els individus de la mateixa espècie, per bé que ara habitin regions	distants	i isolades, deuen haver procedit d'un indret on llurs progenitors foren
mateixes espècies haguessin migrat des d'un sol punt als diversos punts	distants	i aïllats on les trobem ara. No obstant això, la simplicitat del punt de
espècie és contínua. I, quan una planta o un animal habiten dos punts tan	distants	entre si, o amb un interval d'una naturalesa tal, que l'espai no podria
trobem cap cas inexplicable d'un mateix mamífer que habiti punts del món	distants	. Cap geòleg no sentirà cap dificultat en certs casos, com el de pensar
tots els casos excepcionals de la mateixa espècie que ara viuen en punts	distants	i separats; i tampoc no pretenc ni per un moment que hom pogués oferir

Pàgina 1 (de 24)

50 següents