Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

volums aclaparadors de les llistes telefòniques, per exemple, i no saben	distingir	en canvi un gos d'un ós. Per això, ofesos els animals amb justícia, l'un o
científica i quasi del tot en la més elemental recreativa, procuro de	distingir	les constel·lacions d'Orió, de l'Óssa menor, del Ca, del Bouer, sense
poder suportar. Molt a prop de la boca de l'antre, quan començaves a	distingir	el teu instrument en la foscor, et vas tombar amb una freda deliberació a
sàtirs vells", glopejava Pulcre Trompel·li. "Els uns i els altres no es	distingien	per una moral gaire recomanable." "Almenys l'aspecte d'aquest és de
a esbrinar-ho, i alhora la mà del qui em colpeix. L'última veu que he	distingit	era la de la dona, i m'inclino a creure que ella ha estat el meu botxí,
plantat; pertanyia a una il·lustre família originària del Nord. S'havia	distingit	en nombrosos combats, i a vint-i-dos anys era capità. Momentàniament la
. Sileta s'acostà a la reixa i el cridà de cara a l'interior, on res no es	distingia	. I de seguida veié les mans del germà arrapades als ferros; distingí
es distingia. I de seguida veié les mans del germà arrapades als ferros;	distingí	confusament el rostre encastat a la reixa i el brill dels ulls que la
primera vegada per mirar devers el poble. A penes si la seva mirada podia	distingir	les llumenetes que brillaven allí a baix sota els seus peus, sota la
peu del replà on es trobava, sota la feble claror de la lluna, començà a	distingir	les figures borroses dels seus perseguidors: agitaven els braços,
literària. Però no tots els "amors" han estat idèntics, i hauríem de	distingir	escrupolosament entre les diverses espècies o les diverses qualitats
seva filiació burgesa; fins i tot quan no gosen renegar-la, s'afanyen a	distingir	-la, a exceptuar-la de les responsabilitats sinistres que recauen sobre la
permanència en l'ordre de les vigències actuals. Al cap i a la fi, tots	distingim	clarament el que és "arqueologia" i el que no ho és. Una obra literària
demanem les mateixes coses a la literatura. Fonamentalment, es podrien	distingir	dos tipus bàsics de lector —bàsics i extrems—: el que busca en el llibre
nostres timpans en capten la "música", naturalment, dic jo, però no la	distingim	, ja que hi som "habituats" d'ençà del moment mateix de la nostra
com el que, segons el dominic del Lumen Domus,	distingia	els catalans d'aquell temps: més que no pas queixa i zel,
és bàsicament vaga. Però els Goethes saben què vol dir: saben	distingir	entre justícia i injustícia, ni que sigui eventualment. I admeten la
sostenia l'Eugeni d'Ors—, els esperits més sensibles i cultivats van	distingir	-se per la seva simpatia envers la gent que —afortunada!— vivia en "estat
des de la Plaça de la Universitat a la de Catalunya, no ha vist ningú. Ha	distingit	l'espetegar d'una metralladora, probablement disparada des del "Colón".
moviment. La porta s'ha tornat a obrir i dos infermers amb les barres que	distingeixen	el personal administratiu, empenyen una taula plena de papers cap a la
desmuntar el tendal. La forca de la dona és una plaga viva on només poden	distingir	-se els punts blancs de fil groller que, com una teranyina, li segella el
que salten dels cotxes sense esperar que s'hagin immobilitzat. Entre ells	distingeix	una figura autoritària i rodanxona que avança pesadament amb una llarga
—Per la grava! —crida la veu—. Camineu per la grava! Aleshores	distingeix	l'home, més jove que el del pis de sobre, dret en la zona d'ombra del mur
esquerra en el mateix tipus d'angle... car només l'aspecte ètic permet de	distingir	la qualitat de l'agent que actua en relació amb el món o l'objecte, la
cap a l'esplanada que s'estén davant el local. A un centenar de metres es	distingeix	una renglera d'arbres, espessos i coputs, però els homes que vigilaven en
brisa no sacseja. Ell avança un pas, es torna a aturar, car tot d'una ha	distingit	una silueta bellugant-se al costat d'un tronc i el llampegueig d'algun
ha de ser per a tothom, oi? —Aquí és on us equivoqueu. És a dir —	distingeix	l'home—, sota el concepte encertadament expressat n'hi ha un altre de
cap al fons de l'habitació, i ell avança fins a la porta de la casa, on	distingeix	un petit rètol de llauna, daurat, on unes lletres negres diuen:
una llanterna solitària, el caporal els ha d'ordenar de nou. Cap al fons,	distingeixen	les vagues siluetes d'una cinquantena d'homes que es lliuren a exercicis
notes d'una trompeta que toca a ranxo. Se senten corregudes llunyanes, es	distingeixen	siluetes desdibuixades que es van aplegant cap a l'altre extrem, en
els draps, respirant la sentor perfumada i salabrosa dels seus pits, on	distingeix	un cordonet blau que desapareix cap a les profunditats del ventre. La
. No. Abans de tombar-se, amb mig entrepà a les mans, encara té temps de	distingir	la xicota espitregada que se'l mira amb un somrís no sap si despitat o
les noies. —Ho provaré. Potser m'han esperat. Prop de la porteta que	distingeix	més enllà, però, no hi ha ningú: només un gos que remena un munt
És ben senzill. —Més senzill seria utilitzar sempre el mateix. —I com	distingiríem	els uns dels altres, aleshores? Oi que a vós no us agradaria que us
Si teniu algun dubte... Ell hi dóna un cop d'ull, sense acabar de	distingir	res que no sigui la fotografia que, en la penombra, és una massa borrosa;
vagament viscós. L'altre li crida uns mots a l'orella però ell només pot	distingir	: —...extraordinaris. L'home assenteix gairebé entusiàsticament, escriu
els seus errors. De jove, influït pels seus pares, s'havia fet monjo i es	distingí	per la seva pietat i bons costums fins a l'extrem que el van nomenar abat
Els passos es deuen haver perdut en la sonoritat de les percussions, car	distingeix	els peus i els baixos dels pantalons sense haver sentit el fregadís de
treure's la pistola, però no se sent cap pas, només al cap d'uns moments	distingeixen	la massa grisa que es confon amb les canyes de l'altra banda i que
claror somorta i vacil·lant que, més ençà de l'home, tot just permet de	distingir	unes quantes ombres reunides a tocar de la paret, esperant. Hi ha una
de claror, treu fins i tot de l'ombra el racó de l'altra banda, on ell	distingeix	per primer cop un forat, un munt de terra i una llosa. Ho assenyala
que fan olor de fonoll i, en la distància, sota una esquerda dels núvols,	distingeixen	la construcció blanca per on ell ha entrat. El gos borda encara, més
poden veure una noia asseguda a la seva taula, totes amb les barres que	distingeixen	el servei administratiu. Ells travessen cap a l'extrem, on hi ha una
ser tan específics del seu ofici de mercader magatzemista que a penes es	distingiria	dels altres marxants de la ciutat. Però val a dir a favor de la seva
personalitat que el seu mal gènit va ser famós dins una família que es	distingí	sempre per la seva violència. Era malcarat i cridaire, temut de tothom,
perfectament. Hem passat el cap de Gata, i a primera hora de la tarda	distingíem	la gran mola de la Sierra Nevada, amb els pics de Veleta i del Mulhacén.
i de mosquits, cremats i podrits de febres. És tan estret el pas, que	distingiu	tots els detalls dels marges: entre vels nacres i roses, veieu els
importància excepcional, comparable a la dels pobles que més s'hi han	distingit	. Ben al contrari, avui gairebé som uns desconeguts en aquest aspecte, i
no ets tonta, de Nínive, els petits infants que no es	distingien	les mans dreta i esquerra. Qui s'excita polític,
encara no hi hem arribat. Ni la mateixa matriarca va	distingir	mai els caràcters. Les reconeixia pel torn domèstic

Pàgina 1 (de 159)

50 següents